Cercant l'ànima d'un perfum

L’aroma del temps

Autor: Núria Pradas

Edició: Rosa dels Vents, 2018

Pàgines: 416

ISBN: 9788416430727

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,90€

«Les olors van directes als sentits, són emocions pures.»

Avui us recomano una novel·la tan fascinant, com suggerent és el món dels perfums. Una historia que salta en l'espai i en el temps amb uns extraordinaria facilitat de transició per al lector i amb una forta càrrega emotiva.

Aquesta és la història d’en Pablo, un nen que queda orfe massa aviat, sol i desemparat ha de deixar la Barcelona que l’ha vist créixer per anar a viure amb uns parents que no coneix a un altre país, amb una altra llengua, la vida, en aquests moments, es vesteix de negre per un nen que es veu forçat a créixer massa ràpid.

Sento debilitat per les històries de la Núria, m’encanta la seva manera d’escriure. Els seus llibres, ja siguin dirigits a joves o a adults, són sempre lectures que et reconcilien amb la vida, ja que són ficcions tan ben trenades, documentades, pensades i elaborades que un cop convertides en novel·les, esdevenen vida real per al lector. No hi manquen mai l’emoció, la descoberta, la tristor, l’amor o el dolor i, per descomptat, la colla de personatges que apareixen a les seves pàgines, tenen una sòlida consistència i una dimensió tan ben creada que permeten al lector creure-se’ls i empatitzar amb ells, acompanyant-los al llarg de la història.  

Capbussar-te en la lectura de L’aroma del temps és fer un viatge pel fascinant món dels perfums per evocar-ne tots els matisos i descobrir una de les dones més interessants d’aquest món, com és Coco Chanel, una dona amb una vida única que va sumar la seva intuïció i exigència amb l'habilitat i el do innat d'un gran perfumista per allumar una fragància que esdevindria símbol d'una dona, d'una marca i de tota una època.

La Núria conjuga, com ja ho ha fet en anteriors novel·les personatges reals amb altres creats per la seva prolífica imaginació i, la conjugació de tots dona lloc a escenes i situacions precioses, com ara el primer contacte d'un jove Pablo amb el món dels perfums a través d'en Beaux, un moment realment molt bonic. Els paratges també hi ajuden, la sempre suggerent París amb el seu símbol nacional, la torre Eiffel, és un dels escenaris on l’autora ens fa viatjar i, naturalment també ens porta a Grasse, capital francesa del perfum. Amb el vostre permís, em permetré destacar també la presència que pren la meva vila d’acollida, Vilassar de Mar, que podríem batejar com la capital catalana de la flor, no endebades hi tenim el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya ;-)

Els capricis del destí, que sovint no creuen persones i sentiments en sintonia, les serventes i la novel·la radiofònica com a entreteniment i la normalització dels abusos per part dels senyors i, per sobre de tot, el fascinant procés de creació d'un perfum i els punts en comú amb l’escriptura d'una novel·la són els arguments que us dono per llegir aquesta novel·la, sense oblidar-nos mai de la importància cabdal de trobar l'ànima d'un perfum.

Núria Pradas (Barcelona, 1954) és filla d’una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia. Es va llicenciar en Filologia Catalana l’any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades. L’any 2013 va fer el salt a la literatura per adults amb Sota el mateix cel (Columna, 2013) i l’any següent va publicar La noia de la biblioteca (Columna, 2014), després ens va regalar Somnis a mida lectures memorables que us animo a descobrir!

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Amb traç ferm i delicats matisos

La mirada de la sargantana

Autor: Roger Bastida

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 304

ISBN:  9788466422857

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18,00€

Tenia una mirada penetrant, fins i tot salvatge. No era la mirada d’una venedora de loteria. En Ramon sentia que era la mirada d’una dona i de moltes dones alhora: d’una dona efímera, potser una fetillera o una aloja; d’una dona terrenal, feta de fusta i d’ambre; d’una dona calenta, amb la pell de sorra i els ulls de carbó encès; d’una dona freda, amb el coll tallat en alabastre i les mans de neu.

Avui us recomano una història preciosa, el relat ficcionat de la vida d’un dels exponents de la pintura catalana, Ramon Casas, i la seva imprescindible musa, Júlia Peraire. Amb traç ferm i delicats matisos, una obra digna d'evocar el gran pintor català.

Barcelona, 1905. Ramon Casas, el pintor més sol·licitat del país, coneix la Júlia, una jove venedora de loteria de la plaça de Catalunya. Tot i que pertanyen a mons oposats, l’artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la Júlia des del primer moment. Júlia és molt més, de fet ho serà pràcticament tot per al pintor. Una història d’amor amb un camí ple de traves, que els dos amants van superar amb passió i abanderats per un sentiment de llibertat.

Roger Bastida sorprèn debutant amb una novel·la magníficament trenada. Desenvolupada amb elegància i ritme, aconsegueix capbussar al lector dins la història. La manera com fa parlar als personatges, amb col·loquialismes i barbarismes atorga un extra de versemblança a la història. També hi ajuda el conjugar fets i persones reals dins la trama, com l'aixecada del castell de Marivent, que acabaria sent un dels museus de referència, o l’amistat de Ramon Casas i Santiago Rusiñol i Manuel Utrillo.

Un dels ponts forts d’aquesta novel·la és el tractament de l'art, les cites d'obres i autors, així com les acurades descripcions d'algunes pintures deixen veure la formació artística de l'autor, però a més tenen l'efecte màgic de donar relleu a les pintures de Casas, fins al punt que al teu cap la Júlia immortalitzada per el pintor surt del quadre i la veus mirant-se davant el mirall convertida en tota una sevillana, sensacional. En Roger sap de què parla i ho fa realment bé. Llegir aquesta novel·la és fer un viatge que et porta a una pinacoteca dedicada a Ramon Casas, on es va perfilant la història d’amor entre el pintor i una dona amb un caràcter de foc, amb un desengany al cor i un ímpetu de foc als ulls.

Tot i ficcionar-la, l’autor aconsegueix que ens creiem la vida d'en Ramon i la Júlia. Una relació que va ser com una rosa: preciosa, delicada i amorosa però alhora espinosa i punxant, ja que l'amor sincer que la parella es professava no era ben entès per els qui els envoltaven, excepte alguns amics del pintor, persones més lliberals i de ment oberta. Els orígens tan divergents que tenien van ser una pedra en el seu camí vital, que ells, però, van saber evitar. 

Roger Bastida (L'Hospitalet de Llobregat, 1990) és llicenciat en Història de l’Art i té un màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un màster en Formació del Professorat. Ha treballat com a educador i guia en diversos museus i centres culturals de Barcelona. Ha fet de comissari en una exposició sobre patrimoni noucentista per al Museu de l'Hospitalet i també ha estat professor d'Història de l'Art a l'Ateneu de la mateixa ciutat. Darrerament ha estat l'assessor històric de la tv movie de TVE La princesa Paca. Especialista en Modernisme i Noucentisme, La mirada de la sargantana és la seva primera novel·la.

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

Una lectura per gaudir

Els amants de la rambla del Celler

Autor: Víctor Alexandre

Edició: Meteora, 2017

Pàgines: 352

ISBN: 9788494698224

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

Ara són menuts i aflaquits, i observats amb els ulls vanitosos de la primavera, es diria que mai no han estat joves, que sempre  han estat vells. Però no és cert. 

Avui us recomano una novel·la excel·lent, un exquisit retrat de vida que fa gaudir a cada pàgina, d’aquelles que no pots parar de llegir i alhora tems que arribi el final. 

Llegint Els amants de la rambla del Celler m’ha passat el que feia temps que no sentia amb una novel·la, aquell sentiment impetuós que et porta a esgarrapar cinc minuts més a qualsevol situació, per lliurar-te a la seva lectura. És, sense cap mena de dubte, una novel·la deliciosa, que recomanaré amb gran èmfasi per el seu magnífic desenvolupament, en la que s’ha de reconèixer el mèrit de l’autor i, també dels editors, que és impecable i han convertit una història meravellosa en un llibre imprescindible.

L’habitual i entranyable passejada d’una parella nonagenària, en Joan la Marieta, són l’excusa amb la que l’autor desgrana diverses vides. En un relat frepant, intens, emocionant farcit de matisos i escrit amb una prosa impecable, viatjarem en el temps a Barcelona i també al París més bohemi, en una desfilada d’artistes que junt amb la passió per el cinema i el teatre, d’uns i altres, converteixen la cultura, en sí mateixa, gairebé en un personatge més de la trama en unes pàgines que tenen banda sonora pròpia, Les fulles mortes, decidiu vosaltres mateixos si preferiu la versió de Juliette Gréco o la d’Yves Montand.

Diverses subtrames subtilment creuades atorguen a la novel·la una complexitat que converteix Els amants de la rambla del Celler, en una novel·la imprescindible, un regal per a qualsevol lletraferit. La guerra, el tractament de la vellesa, mobbing immobiliari, abusos sexuals a menors, l’amor i les relacions. El passat, que tots arrosseguem i, les connexions que tot sovint se’ns escapen per viure d’una manera aïllada. De cap a fi, una gran novel·la.

Víctor Alexandre (Barcelona, 1950), és escriptor i periodista i treballa en diversos camps literaris: assaig, teatre, conte i novel·la. Ha rebut els premis Recull (1996), Lluís Companys (2005), Francesc Ferrer i Gironès (2006), Mercè Rodoreda (2008), Joan Coromines (2014) i Fundació Catalunya Estat (2015). Col·labora regularment en diferents mitjans de comunicació nacionals, com ara El Món i Racó Català, i en els mitjans locals Cugat.cat i Tot Sant Cugat. Els amants de la rambla del Celler marca el seu retorn a la novel·la després de sis anys d'absència.

Llegeix les primeres pàgines

Sílvia Cantos

L'art de l'amistat

Els vells amics

Autor: Sílvia Soler

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 352

ISBN: 9788466421980

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,50 €

El que cal esperar dels bons amics no són pas paraules amables,

 sinó paraules sinceres.

Avui us recomano una novel·la sobre l’amistat i l’art, en la que artistes, pintures i la màgia de la bohèmia atorguen un caliu especial a una història esplèndida, com ja ens té acostumats la seva autora.

Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a finals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi teixiran, a partir d’aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova. A Els vells amics Sílvia Soler s’endinsa en l’apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l’amistat és un valor que cal preservar per sempre.

L’autora torna a construir una història amb un quintet protagonista, on tots hi tenen igual rellevància, com ja ho va fer a Un any i mig, una novel·la de personatges, on cada caràcter té un pes específic en la narració, sense destacar més que els altres, però alhora, imprescindible perquè tot funcioni. Una sobretaula de confidències a París esdevé una magnífica arrencada per aquesta novel·la, que destil·la art a cada pàgina.

Al llarg del relat, dissecciona l’essència de l’amistat entre un curiós grup d’amics. Una fascinant mirada a un sentiment universal, tan necessari i primari com és l’afecte que ens uneix a altres persones per afinitats diverses, unes connexions, en ocasions, estranyes fins i tot. Sentiments, que en ocasions, creixen tot d’un plegat com els adolescents, després d’una febrada. Com és habitual, en els llibres de la Sílvia, el lector troba reflexions i pensaments en boca dels diferents personatges, que sovint, el porten a sentir-s’hi molt proper, fins i tot a identificar-s’hi. Qui no ha fet alguna vegada, preguntes d’aquelles que en realitat no volen una resposta, que les plantegem perquè no ens queda més opció que fer-ho. Connexions bessones, l’adopció, l’efecte mirall entre pares i fills, la motxilla amb el pes de la vida, una repassada fascinant a alguns amors impossibles del món de l’art i la mort, qui podria no sentir-se atrapat dins aquesta magnífica teranyina de paraules que és Els vells amics?

Sílvia Soler va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. Algunes de les seves obres més destacades són Petons de diumenge, L’estiu que comença guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i Un any i mig. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, doncs us asseguro que les seves obres sempre estan farcides d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.

Comença a llegir aquí.

Sílvia Cantos

La màgia dels clàssics

Per Mireia Martínez

Títol: Notre Dame

Autor: Jean Bastide; Robin Recht

Edició: Yermo Ediciones, 2015

Pàgines: 112

ISBN: 9788416428212

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 27 €

Avui us proposo revisitar un clàssic imprescindible de la mà de Yermo Ediciones. Un viatge a Nostra Senyora de París, obra d’una de plomes més cèlebres de la literatura francesa i mestre de la novel·la del segle XIX: Víctor Hugo. Amb adaptació i storyboard de Robin Recht, i dibuix i color de Jean Bastide, Yermo ens presenta una edició excel·lent que reuneix en un integral els dos volums que componen el còmic complet. 

La trama de Notre Dame forma part de l’imaginari col·lectiu, però Recht i Bastide aconsegueixen emocionar-nos novament. 

París, segle XV. Esmeralda, una bellíssima zíngara, posseeix la capacitat innata de captivar els homes que l’envolten. Una encantadora de serps, una sirena que amb el seu cant els  enamora sense adonar-se amb la sensualitat i la feminitat que desprèn per tots el porus de la seva pell. El capità Phoebus; Claude Frollo, l’ardiaca de la catedral de París; Quasimodo, el geperut i deforme campaner de Notre Dame; i Pierre Gringoire, narrador de la història, la pretenen, desitgen posseir-la, però l’estimen realment? Fins i tot, l’acte heroic de Quasimodo salvant a la jove del cadafal no amaga cert grau d’egoisme recloent-la a les torres de la catedral? La rescata, sí, però a canvi la té per a ell sol... Esmeralda és víctima de la seva bellesa, la seva bondat i la necessitat imperiosa de ser estimada. Finalment, l’amor de Quasimodo no podrà salvar-la, el seu destí està escrit, però el campaner sí podrà venjar l’infortuni de la gitana.

El guió de Recht manté la màgia i l’essència de la història original; i el dibuix de Bastide capta la intensitat i el dramatisme, a vegades, amb una empremta ferotge. L’ambientació i la recreació del París medieval (l’arquitectura, els carrers, la seva gent) ens ajuden a viatjar en el temps, i arrodoneixen una proposta gràfica potent, com ja deixa entreveure la magnífica coberta del llibre. 

Ambdós autors ja havien treballat conjuntament a Elric 1: El trono de rubí, editat per Yermo l'octubre de 2013.

Ressenya Algú com tu

Títol: Algú com tu

Autor: Xavier Bosch

Edició: Planeta, 2015

Pàgines: 352

ISBN: 9788497082761

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Ramon Llull 2015

Avui us recomano una novel·la digna guanyadora del premi Ramon Llull d’enguany, un relat sobre la recerca de l’amor, emocionant i meravellós sobre la joie de vivre, plaent com una gota de mel. 

«Podria prescindir, a partir de l’endemà, de la persona que li havia ensenyat a viure cada moment com si fos un quart d’hora abans de la fi del món?»

La Gina Homs és una nena de 9 anys que tot d’un plegat queda orfe de mare. Aquesta absència desemboca en la imperiosa necessitat de saber qui era la seva mare, la Paulina, una dona avesada a la vida tranquil·la i familiar a Barcelona que viatja a París per al casament de la seva cosina. El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure.

«A vegades, potser, a la vida, t’has d’allunyar dels carrers per on passes sempre per adonar-te que hi ha altres camins que val la pena explorar. (...) encara que no sàpigues on et duran.»

L’autor s’allunya del registre negre i aparca, ni que sigui temporalment, el personatge del Dani Santana, aquest intrèpid periodista que no deixa de ficar-se en embolics allà on para per desmarcar-se amb un estil fins ara desconegut en ell. Algú com tu és una preciosa història d’amor, escrita amb habilitat i sense caure en tòpics ni carrincloneria, és bella, vital, dolça i amarga, plena d’alegria i tristor.

«Era la seva particular manera d’alleujar el sentiment d’impermanència -terrible i persistent- que ens persegueix a tots, qui més qui menys, per més que maldem per dissimular-ho.»

El Xavier ha construït una història meravellosa, de gran complexitat, narrada en diferents estils i veus, saltant en l’espai i el temps, aconseguint que el resultat, flueixi amb naturalitat i sense grinyolar en cap moment. És un d’aquells llibres que et regala perles a recordar, hi ha frases que les llegeixes i et conviden a fer una pausa, agafar aire i, poc a poc se’t fiquen endins, es fan un lloc allà on es desen els bons moments.

«Sempre, mai. La Paulina sabia que els adverbis absoluts s’havien de fer servir com la sal, pocs i a conveniència.»

Una targeta de visita, un llibre, un gal·lès i una sèrie de coincidències arrenquen la trama central de la novel·la. Segons el Jean Pierre, a Egipte deien que una biblioteca és el tresor del remei de l’ànima, i per ell una llibreria és la pàtria de la llibertat, el refugi de les paraules, l’autèntic museu del pensament. Precisament, de la mà dels protagonistes recorrem algunes de les llibreries amb més encant d’arreu del món i, dins d’aquesta ruta trobem un petit homenatge a un gran llibreter, Guillem Terribas ànima de La 22 de Girona.

«Necessitava que tingués el punt de misteri, de mel o de poesia que s’havia imaginat durant mesos. Aquella Paulina descaradament jove, però, li contestava en prosa.»

Algú com tu és també una novel·la molt musical, amb una banda sonora pròpia que podeu escoltar via Spotify, un acompanyament deliciós que esdevé el complement perfecte a la lectura, deixeu-vos portar per la música i les lletres del Xavier i viatgeu al París del moment mentre descobriu una gran història d’amor.

«Un amant es mesura en petons o en sentiments? És el sexe, el que delimita l’adjectiu? I si és el sexe, quin? És una qüestió de vegades o d’intensitat?»

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

Ressenya Nuestra Señora de París

Títol: Nuestra Señora de París

Autor: Victor Hugo

Il·lustrador: Benjamin Lacombe

Traductor: Carlos R. de Dampierre

Edició: Edelvives, 2013

Pàgines: 240

ISBN: 9788426384232

Edat: de 9 a 99 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

 

Avui us recomano una meravella sorgida de les mans del meu il·lustrador preferit, una adaptació de la sensacional i més celebrada novel·la de Victor Hugo.

Aquest llibre conté la primera part (volum 1 de 2) de la novel·la més famosa de Victor Hugo, autèntica icona del romanticisme, presentada en una magnífica edició il·lustrada per el francès Benjamin Lacombe que explora en aquesta obra l’època medieval i ens delecta oferint-nos la seva sempre personal interpretació d’un imaginari que ha forjat tres personatges de llegenda: l’Esmeralda, femme fatal; Frollo, arxidiaca maleït; Quasimodo, geperut, borni i de gran cor. I, com a teló de fons, una imponent catedral.

Amb aquesta edició se’ns ofereix una immillorable ocasió per introduir als joves lectors al romanticisme del segle XIX de la mà d’un dels més grans exponents de la literatura universal: Victor Hugo. Aquesta edició del clàssic «Nostra Senyora de París» publicat originalment el 1831 es presenta acompanyada d’una magnífica col·lecció d’il·lustracions del francès Lacombe, en les que una vegada més posa de manifest la seva gran mestria a l’hora de crear imatges amb profunditat i moviment, que transmeten emoció, amb una paleta de colors en línia amb el relat, ocres i tons foscos en la qual destaquen les notes de vermell, gairebé sempre acompanyant la seductora Esmeralda,  unes pàgines que són per sí mateixes, un autèntic regal a la vista.

Per descomptat, no podem deixar de recordar que la tasca de traducció és a cura de Carlos R. de Dampierre, reconegut amb el Premi Nacional de Traducció “Fray Luis de León” per el seu acurat treball, mantenint-se fidel a l’esplèndida prosa original.

Edelvives ha treballat amb cura tots i cadascun dels elements que configuren aquest llibre; una coberta robusta amb relleus, el llom recobert en tela o les guardes que tan sovint són oblidades, s’han dissenyat amb un estil molt afí al seu contingut, cinta de punt de lectura interior i les biografies dels diferents implicats en aquest volum. Tot plegat constitueix un autèntic llibre regal. Si ningú hi ha pensat, no ho dubteu, regaleu-vos-el vosaltres mateixos, sense excusa, si us agraden les històries gòtiques o les il·lustracions de Lacombe, en gaudireu i si, com a mi, us fascinen ambdues, aquest àlbum es converteix en una joia imprescindible en la vostra biblioteca particular.

Per tot plegat, us recomano que no deixeu escapar la oportunitat de gaudir amb aquestes pàgines, de la història i les il·lustracions que la vesteixen, us garanteixo magnífiques estones de plaer narratiu i visual!! 

Sílvia Cantos