L'estranya llum de la malenconia

L‘homenatge

Autor: Xulio Ricardo Trigo

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 304

ISBN: 9788466423021

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

Premi Néstor Luján de novel·la històrica 2017

De vegades la felicitat és el privilegi de

moments passats que continuen vivint en tu.

Avui us recomano una novel·la deliciosa, una història plena de llums i ombres, amb l'Art com a protagonista indiscutible.

Xulio Ricardo Trigo presenta una novel·la amb la que et capbusses a la Sitges més artística. Una vila envoltada d’una aura fascinant, potser per com la llum cau sobre el blanc de les seves cases i el blau del Mediterrani que la banya, potser per la bohèmia que artistes com Rusiñol, Casas i Utrillo van deixar impregnada als seus carrers i, naturalment als seus museus: el Cau Ferrat i el Palau Maricel. Resulta inevitable que t’abordi un desig irrefrenable de visitar-la.

L’autor recrea una trobada entre Utrillo i les vídues de Rusiñol i Casas amb un peculiar crític d’art, aparentment interessat en documentar-se per a un assaig sobre el moviment que van encapçalar aquestes tres figures del Modernisme català. Però des de bon principi, el lector es pregunta què amaga Carles Solé, què pretén organitzant aquesta vetllada. Sembla que la figura, sempre enigmàtica, de Júlia Peraire, amant i posteriorment esposa de Ramon Casas, desperta un especial interès en el crític, artífex de la trobada al Cau Ferrat, però, per quina raó? Quines són les seves vertaderes intencions?

La novel·la ofereix passatges excel·lents, com una apassionant conversa al voltant de la llum i la bellesa de les pintures dels immensos Casas i Rusiñol, que trasllada al lector al Cau Ferrat com si estigués seguint la trobada des d'un foradet a la paret o a través dels lluminosos finestrals de la casa sitgetana. L’estil de vida dels pintors al París més bohemi de 1900 i, profundes reflexions sobre la intuïció i la malenconia, sedueixen a un lector que es veu atrapat per l’art que destil·len les pàgines de L’homenatge.

Cal destacar, també, l’habilitat amb la que Trigo juga creuant persones reals amb personatges de ficció, com ara la Conxita, una meravella de caràcter magníficament dibuixat, amb tal profunditat que creus haver-la conegut de debò i acabada la novel·la, et sap greu perdre-li la pista, de fet, penso que la Conxita reclama un spin-off que explori amb més profunditat, el que s’intueix com una vida digna de ser novel·lada.

Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, La Coruña, 1959) és escriptor i fotògraf. Ha publicat més d'una una dotzena de novel·les, entre les quals destaquen Les veus del Liceu, Després de l'oblit, Els secrets de la reina, El somni de Tàrraco o L'objectiu del crim. Ha guanyat premis com l'Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal o el Miquel de Palol, entre d'altres. Col·laborador habitual dels mitjans, ha treballat a El Temps, Diari de Barcelona, Avui o La Vanguardia. També ha publicat poesia, com autor i com a traductor. El temps que li deixa lliure la creació literària el dedica a la seva altra passió, la fotografia. En aquest camp ha fet exposicions individuals a Barcelona, Saragossa, Tarragona, Reus, Tortosa i un llarg etcètera.

Sílvia Cantos

Amb traç ferm i delicats matisos

La mirada de la sargantana

Autor: Roger Bastida

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 304

ISBN:  9788466422857

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18,00€

Tenia una mirada penetrant, fins i tot salvatge. No era la mirada d’una venedora de loteria. En Ramon sentia que era la mirada d’una dona i de moltes dones alhora: d’una dona efímera, potser una fetillera o una aloja; d’una dona terrenal, feta de fusta i d’ambre; d’una dona calenta, amb la pell de sorra i els ulls de carbó encès; d’una dona freda, amb el coll tallat en alabastre i les mans de neu.

Avui us recomano una història preciosa, el relat ficcionat de la vida d’un dels exponents de la pintura catalana, Ramon Casas, i la seva imprescindible musa, Júlia Peraire. Amb traç ferm i delicats matisos, una obra digna d'evocar el gran pintor català.

Barcelona, 1905. Ramon Casas, el pintor més sol·licitat del país, coneix la Júlia, una jove venedora de loteria de la plaça de Catalunya. Tot i que pertanyen a mons oposats, l’artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la Júlia des del primer moment. Júlia és molt més, de fet ho serà pràcticament tot per al pintor. Una història d’amor amb un camí ple de traves, que els dos amants van superar amb passió i abanderats per un sentiment de llibertat.

Roger Bastida sorprèn debutant amb una novel·la magníficament trenada. Desenvolupada amb elegància i ritme, aconsegueix capbussar al lector dins la història. La manera com fa parlar als personatges, amb col·loquialismes i barbarismes atorga un extra de versemblança a la història. També hi ajuda el conjugar fets i persones reals dins la trama, com l'aixecada del castell de Marivent, que acabaria sent un dels museus de referència, o l’amistat de Ramon Casas i Santiago Rusiñol i Manuel Utrillo.

Un dels ponts forts d’aquesta novel·la és el tractament de l'art, les cites d'obres i autors, així com les acurades descripcions d'algunes pintures deixen veure la formació artística de l'autor, però a més tenen l'efecte màgic de donar relleu a les pintures de Casas, fins al punt que al teu cap la Júlia immortalitzada per el pintor surt del quadre i la veus mirant-se davant el mirall convertida en tota una sevillana, sensacional. En Roger sap de què parla i ho fa realment bé. Llegir aquesta novel·la és fer un viatge que et porta a una pinacoteca dedicada a Ramon Casas, on es va perfilant la història d’amor entre el pintor i una dona amb un caràcter de foc, amb un desengany al cor i un ímpetu de foc als ulls.

Tot i ficcionar-la, l’autor aconsegueix que ens creiem la vida d'en Ramon i la Júlia. Una relació que va ser com una rosa: preciosa, delicada i amorosa però alhora espinosa i punxant, ja que l'amor sincer que la parella es professava no era ben entès per els qui els envoltaven, excepte alguns amics del pintor, persones més lliberals i de ment oberta. Els orígens tan divergents que tenien van ser una pedra en el seu camí vital, que ells, però, van saber evitar. 

Roger Bastida (L'Hospitalet de Llobregat, 1990) és llicenciat en Història de l’Art i té un màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un màster en Formació del Professorat. Ha treballat com a educador i guia en diversos museus i centres culturals de Barcelona. Ha fet de comissari en una exposició sobre patrimoni noucentista per al Museu de l'Hospitalet i també ha estat professor d'Història de l'Art a l'Ateneu de la mateixa ciutat. Darrerament ha estat l'assessor històric de la tv movie de TVE La princesa Paca. Especialista en Modernisme i Noucentisme, La mirada de la sargantana és la seva primera novel·la.

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

Ressenya Un passeig amb el senyor Gaudí

Títol: Un passeig amb el senyor Gaudí

Autor: Pau Estrada

Il·lustrador: Pau Estrada

Edició: Joventut, 2013

Pàgines: 48

ISBN: 9788426139535

Edat: a partir de 6 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat que fa un repàs a la vida i obra d’un dels artistes més internacionals de casa nostra: Antoni Gaudí.

El senyor Gaudí viu en un lloc molt particular, el Park Güell, que ha construït per al comte Güell a Barcelona. Cada matí, surt a treballar i a vigilar les obres que li han encarregat: la Pedrera, la Sagrada Família, la casa Batlló… Encara que no ho sembli pel seu aspecte, Antoni Gaudí és un dels arquitectes més reconeguts de la seva època, però de vegades a la gent li sembla que les seves construccions són una mica extravagant.

Aquest àlbum m’ha agradat perquè parla dels fets i obres més destacables en el transcurs de la vida de Gaudí, a més d’altres detalls curiosos sobre la seva persona com ara el seu caràcter solitari i despistat, el bon tracte amb els seus col·laboradors i la gran amistat que va mantenir amb Eusebi Güell, elaborant una estupenda biografia del que possiblement hagi estat un dels genis més incomprès en vida.

Vaig descobrir la obra de Pau Estrada arran del títol «Picasso i Minou» (Joventut, 2010), que curiosament també versa sobre un gran artista i que des d’aquí també us recomano, però val a dir que a banda d’aquests, l’il·lustrador compta amb nombrosos llibres infantils publicats a Espanya i als Estats Units. El seu estil compta amb una característica interessant que en ocasions pot convertir-se en joc, i és la gran afició d’Estrada per incloure gats en les seves il·lustracions, us animo a revisar alguns dels seus títols i fer una mica de recerca.

Així doncs, tenim una història molt interessant d’un artista que sovint és treballat a les escoles, escrita amb un llenguatge planer que nens i nenes de primària comprenen amb facilitat, il·lustrada amb una col·lecció d’imatges precioses que ens transporten a la Barcelona de finals del segle XIX, inicis del XX i que ens ofereix un epígraf amb informació de les obres més destacades de Gaudí: la casa Milà, la Casa Batlló i la Sagrada Família. Un títol molt recomanable per escoles, biblioteques i per totes aquelles famílies que vulguin mantenir viva la memòria del gran geni que fou Antoni Gaudí.

Sílvia Cantos