dilluns, 18 de desembre del 2017

Que l'amor no et punxi!

Cor de cactus i altres formes d’estimar
Autor: Anna Manso
Edició: Cruïlla, 2017
Pàgines: 248
ISBN: 9788466143578
Edat: A partir de 12 anys
Nota: ©©©©©
Preu: 9,95€

Com m'hauria agradat poder xiuxiuejar-los a cau d'orella quatre veritats: que els humans podem arribar a ser molt ximples, i que dels problemes i dels malentesos cal parlar-ne o es podreixen.

Avui us recomano una novel·la genial per a joves lectors, fresca, ben escrita i plena de música, amb una veu narrativa sincera, desenfadada i descarada que interpel·la directament al lector.

De seguida que vaig tenir coneixement d’aquesta novel·la, vaig capbussar-m’hi i, amb gran alegria vaig confirmar, una vegada més, que llegir a Anna Manso, sempre és un encert. La novel·la arrenca amb tota una declaració d'intencions per part de l'autora, diu: «El més probable és que et preguntis qui coi sóc per parlar-te com et parlo. Molt fàcil, sóc l'escriptora. I aquesta vegada no em limitaré a explicar el que passa de forma discreta com he fet tantes vegades. No seré la típica tercera persona del singular neutra i gens molesta. Ni parlar-ne. No em dona la gana. Jo vull ficar cullerada, explicar-ho tot a la meva manera, com fem els escriptors, però sense màscara. Quan escrius ets la que mana, la que decideix sense consultar ningú, la reina del mano. I penso aprofitar-ho.» M’encanta aquesta manera d’intervenir en la narració, dirigint-se en primera persona al lector i, especialment, la manera tan directa i divertida.


Cor de cactus és una història que atrapa des de la primera pàgina, pel seu to distès, per el ganxo dels temes que toca: l’amistat, la música i les relacions i, per l’impecable saber narrar de l’autora. L’Anna acostuma a tocar temes de caire social en els seus llibres, i aquesta no és una excepció. El masclisme en les relacions adolescents i els prejudicis són la base d’aquesta història, una història que sona, doncs la música és gairebé un personatge més de la trama, mercès a la passió de la protagonista com a PD (punxadiscos). La mala combinació que fan amistat i distància i la tossuderia que ens porta a perseguir un somni faran que els lectors se sentin fàcilment identificats amb els personatges de la història.

Anna Manso (Barcelona, 1969).  Escriptora i guionista, des de l’any 1996 ha escrit guions per a programes infantils (Barri Sèsam, Super3, Mic, Una mà de contes), programes d’entreteniment i sèries (El joc de viure, El cor de la ciutat, Mar de fons, Ventdelplà, KMM, 39+1, Com si fos ahir). Com a escriptora té més de quaranta títols publicats de literatura infantil i juvenil a diferents editorials, com ara les col·leccions N.O.R.M.A.L. i Quin fàstic de fama! Guanyadora del Premi Atrapallibres 2016 (categoria 9 anys) amb el llibre Amics monstruosos, i del Premi Gran Angular 2008 amb l’obra Canelons freds i repetint l'any 2016 amb Allò de l'avi, també ha estat finalista del premi Protagonista Jove 2012 i del premi Atrapallibres 2015. També és l’autora de la columna periodística i el llibre La pitjor mare del món i de l’obra de teatre adreçada al públic familiar Perduts a la Viquipèdia, estrenada al Grec Festival 2014.

Ara que s’acosten dies per fer regals, no oblideu que un bon llibre sempre us farà quedar bé. Sovint se’ns fa difícil encertar la tria per als joves, doncs ja us dic ara que si regaleu Cor de cactus, triomfareu i recordeu que la vida es un carnaval!

Sílvia Cantos 

divendres, 24 de novembre del 2017

Una pissarra amb potes

El meu pare és una pissarra
Autor: Jaume Cela
Il·lustrador: Montse Español
Edició: Barcanova, 2017
Pàgines: 80
ISBN: 9788448942885
Edat: De 7 a 11 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 11,5€
Premi de Literatura Infantil Barcanova


Mirar el seu cos és com passejar-te per un museu ple de pintures, de dibuixos.
Perquè el meu pare…
El meu pare té la pell tatuada.
Cada tatuatge és una historia. O té una historia.


Avui us recomano un llibre per lectors infantils, d’entre 7 i 11 anys, una història entranyable i bonica que ens explica el seu protagonista: en Pep, ens diu que el seu pare té la pell tatuada; darrere de cada dibuix hi ha una història que vol portar sempre amb ell.

M’ha encantat descobrir aquest llibre, per diverses raons, en primer lloc perquè és una història molt ben escrita, no endebades Jaume Cela és un autor més que consolidat amb una trajectòria impecable en el món de la literatura infantil i juvenil. Escriptor, pedagog i mestre, l'any 2008 va rebre la creu de Sant Jordi. Habitualment col·labora en premsa i en revistes de pedagogia. A més a més, tracta un tema que sembla m’ha resultat interessant, el món dels tatuatges, vist des de la mirada d’un nen. Us explicaré una anècdota al respecte, fa un parell d’anys, a la biblioteca on treballo, vam tenir una exposició del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil que parlava de les emocions i vam fer visites amb les escoles de Vilassar de Mar, doncs en una de les visites, parlant de la por, un nen va dir que a ell li feien por les persones que anaven tatuades. Davant d’aquella afirmació, li vaig llançar una pregunta, li vaig demanar si jo li feia por, ell amb cara de sorpresa i d’estar pensant que li feia una pregunta moooolt estranya, em va contestar que no, més ben dit, un rotund NO! Aleshores li vaig dir i si et digués que jo porto tres tatuatges... Pobret, quina cara d’al·lucinat, em va fer molta gràcia i em va anar de meravella per parlar amb ells dels estereotips i de les odioses idees preconcebudes tan enquistades en la nostra societat.

Entendreu doncs, perquè em va agradar tant trobar-me amb aquest llibre, en el qual el seu protagonista ens presenta al seu pare com a una pissarra amb potes, una persona normal i corrent que ha decidit imprimir algunes imatges al seu cos, imatges que tenen un significat i això és una cosa sobre la que val la pena reflexionar. Moltes de les persones que conec i m’hi incloc jo mateixa, portem tatuatges que tenen un sentit, no són gratuïts. És el cas també del Pol, el pare del protagonista, ell ens explica les històries que amaguen els tatuatges i he de dir que són precioses, per exemple, el drac inspirat per l’àvia és d’una dolçor immensa i mostra la sensibilitat que  caracteritza moltes de persones que van tatuades, que reflecteixen amb els seus dibuixos, moments, vivències o records que els han marcat en algun moment de la seva vida.

Cal destacar la bona feina de Montse Español donant vida a la història. Els personatges i les escenes que reprodueix estan dotades de vida, amb una paleta de tons alegres i un estil desenfadat que resulta molt atractiu. Penso que conjuguen de meravella amb el text de Cela, riques amb detalls que, en ocasions, aporten informació extra que permeten una nova lectura de la història.

Per tot plegat, penso que aquest és un llibre bonic, entranyable i original, que es troba a l’ordre del dia i amb el que potser alguns nens i nenes poden descobrir les històries que amaguen els tatuatges de persones properes a ells.

Comença a llegir aquí


Sílvia Cantos

divendres, 10 de novembre del 2017

La felicitat era una Olivetti

La nit abans
Autor: Bea Cabezas
Edició: Rosa dels Vents, 2017
Pàgines: 272
ISBN:  9788416430963
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 16,90€

Li havia tocat ser dona i només ella podia lluitar per ella.
Una entre tants, entre molts, entre tots.

Avui us recomano una novel·la que tot i transcórrer als anys seixanta, té múltiples paral·lelismes amb l’actualitat. La història d’una noia que persegueix el seu somni de ser periodista malgrat els molts inconvenients que troba pel camí.

L'estereotip de dona als anys seixanta, o el que és el mateix, una figura estranya en un món d'homes, que sovint patia un assetjament laboral i en altres àmbits de la vida, tan acceptat socialment, que rebel·lar-s’hi constituïa una autèntica gosadia. Un homenatge a María Luz Morales i Joana Biarnés, sens dubte, pioneres en el món del periodisme. Els lligams afectuosos entre germanes, un teixit de complicitats i rivalitats. Un magnífic tractament del dia a dia del periodista, amb les seves alegries i decepcions, un món que l’autora coneix de primera mà. L’amor, els somnis, l’espionatge polític, els desitjos impossibles. La nit abans és tot això i molt més.

Tot i tenir una clara protagonista, l’Anna, com a tota bona novel·la, trobem altres històries i personatges, per exemple, la relació clandestina d'en Robert i la Júlia, tràgicament bonica. La mateixa germana de la protagonista, té una història per explicar. L’aportació de píndoles de realitat dota la novel·la de gran versemblança, un moment que em va agradar especialment, és el que ens presentes part dels integrants dels Sírex en plena creació artística o, el que sens dubte va ser una de les grans notícies de l’època, el primer, i únic, concert dels Beatles a Barcelona, un esdeveniment que la censura no acabava d'aprovar, mostra d'això, l'actuació dels grisos.

Llegint aquesta novel·la resulta sorprenent, adonar-se que en massa aspectes, sembla que seguim ancorats als anys seixanta i ens recorda, la valentia de dones que, com l’Anna, van defensar els seus drets i les seves idees, aconseguint obrir unes portes, que avui, cal seguir falcant a fi que no se’ns tanquin novament. Una novel·la que s’escolta, essencialment amb la banda de Liverpool, però també amb altres icones de l’època, com van ser els Mustang o els Sírex. Llegiu-la, escolteu-la però sobretot, gaudiu-la!

Bea Cabezas (Barcelona, 1976) resident actualment a Los Ángeles. És llicenciada en Periodisme. Ha completat la formació literària vinculada al món del teatre a la Sala Beckett i amb els cursos de l’Obrador Internacional de Dramatúrgia. El 2008 va publicar la seva primera novel·la, El monestir de les ombres. La segona obra, La ciutat vertical, sobre la Nova York de principis del segle XX, va guanyar el premi Carlemany l’any 2010 i tres anys després va arribar la tercera, Emprenyades. 

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

divendres, 3 de novembre del 2017

Amb traç ferm i delicats matisos

La mirada de la sargantana
Autor: Roger Bastida
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 304
ISBN:  9788466422857
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 18,00€

Tenia una mirada penetrant, fins i tot salvatge. No era la mirada d’una venedora de loteria. En Ramon sentia que era la mirada d’una dona i de moltes dones alhora: d’una dona efímera, potser una fetillera o una aloja; d’una dona terrenal, feta de fusta i d’ambre; d’una dona calenta, amb la pell de sorra i els ulls de carbó encès; d’una dona freda, amb el coll tallat en alabastre i les mans de neu.

Avui us recomano una història preciosa, el relat ficcionat de la vida d’un dels exponents de la pintura catalana, Ramon Casas, i la seva imprescindible musa, Júlia Peraire. Amb traç ferm i delicats matisos, una obra digna d'evocar el gran pintor català.

Barcelona, 1905. Ramon Casas, el pintor més sol·licitat del país, coneix la Júlia, una jove venedora de loteria de la plaça de Catalunya. Tot i que pertanyen a mons oposats, l’artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la Júlia des del primer moment. Júlia és molt més, de fet ho serà pràcticament tot per al pintor. Una història d’amor amb un camí ple de traves, que els dos amants van superar amb passió i abanderats per un sentiment de llibertat.

Roger Bastida sorprèn debutant amb una novel·la magníficament trenada. Desenvolupada amb elegància i ritme, aconsegueix capbussar al lector dins la història. La manera com fa parlar als personatges, amb col·loquialismes i barbarismes atorga un extra de versemblança a la història. També hi ajuda el conjugar fets i persones reals dins la trama, com l'aixecada del castell de Marivent, que acabaria sent un dels museus de referència, o l’amistat de Ramon Casas i Santiago Rusiñol i Manuel Utrillo.

Un dels ponts forts d’aquesta novel·la és el tractament de l'art, les cites d'obres i autors, així com les acurades descripcions d'algunes pintures deixen veure la formació artística de l'autor, però a més tenen l'efecte màgic de donar relleu a les pintures de Casas, fins al punt que al teu cap la Júlia immortalitzada per el pintor surt del quadre i la veus mirant-se davant el mirall convertida en tota una sevillana, sensacional. En Roger sap de què parla i ho fa realment bé. Llegir aquesta novel·la és fer un viatge que et porta a una pinacoteca dedicada a Ramon Casas, on es va perfilant la història d’amor entre el pintor i una dona amb un caràcter de foc, amb un desengany al cor i un ímpetu de foc als ulls.

Tot i ficcionar-la, l’autor aconsegueix que ens creiem la vida d'en Ramon i la Júlia. Una relació que va ser com una rosa: preciosa, delicada i amorosa però alhora espinosa i punxant, ja que l'amor sincer que la parella es professava no era ben entès per els qui els envoltaven, excepte alguns amics del pintor, persones més lliberals i de ment oberta. Els orígens tan divergents que tenien van ser una pedra en el seu camí vital, que ells, però, van saber evitar. 

Roger Bastida (L'Hospitalet de Llobregat, 1990) és llicenciat en Història de l’Art i té un màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un màster en Formació del Professorat. Ha treballat com a educador i guia en diversos museus i centres culturals de Barcelona. Ha fet de comissari en una exposició sobre patrimoni noucentista per al Museu de l'Hospitalet i també ha estat professor d'Història de l'Art a l'Ateneu de la mateixa ciutat. Darrerament ha estat l'assessor històric de la tv movie de TVE La princesa Paca. Especialista en Modernisme i Noucentisme, La mirada de la sargantana és la seva primera novel·la.

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

dimarts, 31 d’octubre del 2017

Sobre l'art d'escoltar amb sinceritat


Si tu m’escoltes
Autor: Coia Valls
Edició: Comanegra, 2017
Pàgines: 134
ISBN: 9788416605958
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 14,50€


És important mirar als ulls de l'interlocutor i observar-ne les reaccions,
deixar que parli, escoltar. Escoltar de veritat.


Avui us recomano una lectura inspiradora, sobre una capacitat natural, però sovint poc explotada, de les persones: l’empatia. Una història emocionant que convida a la reflexió.

Aquesta és possiblement l'obra més personal de Coia Valls, una autora a qui admiro molt. Amb Si tu m’escoltes es desmarca del seu estil habitual de novel·la de ficció històrica, amb títols com ara La cuinera, Amor prohibit, Ethèria o Les torres del cel, per sumar-se a la col·lecció Emocions de l’editorial Comanegra amb un relat sobre l'empatia que diu moltíssim amb una exquisida brevetat.

En John Cavage, prototip de triomfador americà, veu tot d’un plegat com la seva vida còmoda i plaent dona un tomb de cent vuitanta graus. Obligat a acceptar una feina que no el convenç s’adonarà que li manquen algunes actituds per sortir-se en la nova empresa professional, que sorprenentment aplicades a altres aspectes de la seva vida, ajudaran a que tot flueixi amb millor sintonia. El rol de la dona als anys cinquanta, sorpreses inesperades i molta emoció recollides en un petit gran llibre.

D’entrada m’agradaria destacar el subtítol del llibre, la seva presentació completa seria: Si tu m’escoltes. Quan posar-se al lloc de l'altre és la solució. I és que sense cap mena de dubte, saber fer això, posar-se en el lloc de l’altre, ser empàtic, no és gens senzill però això sí, ens atorga una qualitat com a persona, indiscutible. El relat que contenen aquestes pàgines, ens permet reflexionar i plantejar-nos actituds que potser, en ocasions, ens passen per alt i poden fer-nos millor persones.

M’agradaria deixar una cosa clara, aquesta proposta, no és un llibre d’autoajuda, és una novel·la, una història de ficció, però sí que conté un relat amb molta filosofia, amb uns pensaments i unes accions que en un món com el nostre, que va tan ràpid, sota l’imperatiu del no tinc temps, crec sincerament que són molt necessaris. Un llibre per tenir a prop. Per llegir i rellegir i, sobretot, per recordar-nos la nostra humanitat.

Em quedo, amb un primer missatge ‘Escoltar és un art i, com qualsevol art, requereix un aprenentatge’ i jo afegeixo la vida és molt llarga i sempre s’està a temps d’aprendre, no hi esteu d’acord?

Coia Valls (Reus, 1960) és professora d'educació especial, logopeda, actriu i novel·lista d'èxit. Una autora que estimem i de la que ja us hem parlat anteriorment en aquest bloc. Les seves obres han estat traduïdes a l'italià i al portuguès. Per a ella, els textos són una partitura pensada per ser tocada amb violí, i aquesta promet ser la seva melodia més íntima de les interpretades fins al moment

Fes-ne un tastet aquí


Sílvia Cantos

dijous, 5 d’octubre del 2017

Una lectura per gaudir

Els amants de la rambla del Celler
Autor: Víctor Alexandre
Edició: Meteora, 2017
Pàgines: 352
ISBN: 9788494698224
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 19,50€


Ara són menuts i aflaquits, i observats amb els ulls vanitosos de la primavera, es diria que mai no han estat joves, que sempre  han estat vells. Però no és cert. 


Avui us recomano una novel·la excel·lent, un exquisit retrat de vida que fa gaudir a cada pàgina, d’aquelles que no pots parar de llegir i alhora tems que arribi el final. 

Llegint Els amants de la rambla del Celler m’ha passat el que feia temps que no sentia amb una novel·la, aquell sentiment impetuós que et porta a esgarrapar cinc minuts més a qualsevol situació, per lliurar-te a la seva lectura. És, sense cap mena de dubte, una novel·la deliciosa, que recomanaré amb gran èmfasi per el seu magnífic desenvolupament, en la que s’ha de reconèixer el mèrit de l’autor i, també dels editors, que és impecable i han convertit una història meravellosa en un llibre imprescindible.

L’habitual i entranyable passejada d’una parella nonagenària, en Joan la Marieta, són l’excusa amb la que l’autor desgrana diverses vides. En un relat frepant, intens, emocionant farcit de matisos i escrit amb una prosa impecable, viatjarem en el temps a Barcelona i també al París més bohemi, en una desfilada d’artistes que junt amb la passió per el cinema i el teatre, d’uns i altres, converteixen la cultura, en sí mateixa, gairebé en un personatge més de la trama en unes pàgines que tenen banda sonora pròpia, Les fulles mortes, decidiu vosaltres mateixos si preferiu la versió de Juliette Gréco o la d’Yves Montand.

Diverses subtrames subtilment creuades atorguen a la novel·la una complexitat que converteix Els amants de la rambla del Celler, en una novel·la imprescindible, un regal per a qualsevol lletraferit. La guerra, el tractament de la vellesa, mobbing immobiliari, abusos sexuals a menors, l’amor i les relacions. El passat, que tots arrosseguem i, les connexions que tot sovint se’ns escapen per viure d’una manera aïllada. De cap a fi, una gran novel·la.

Víctor Alexandre (Barcelona, 1950), és escriptor i periodista i treballa en diversos camps literaris: assaig, teatre, conte i novel·la. Ha rebut els premis Recull (1996), Lluís Companys (2005), Francesc Ferrer i Gironès (2006), Mercè Rodoreda (2008), Joan Coromines (2014) i Fundació Catalunya Estat (2015). Col·labora regularment en diferents mitjans de comunicació nacionals, com ara El Món i Racó Català, i en els mitjans locals Cugat.cat i Tot Sant Cugat. Els amants de la rambla del Celler marca el seu retorn a la novel·la després de sis anys d'absència.
Llegeix les primeres pàgines


Sílvia Cantos

dijous, 28 de setembre del 2017

Lectura en la millor companyia

Aprenent a llegir
Autor: Lisa Papp
Il·lustrador: Lisa Papp
Traductor: Clara Garcia
Edició: Tramuntana, 2017
Pàgines: 32
ISBN: 9788416578528
Edat: De 3 a 7 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 14€

És divertit llegir quan no tens por de cometre errors.

Avui us recomano un llibre molt especial. Un àlbum il·lustrat preciós, entranyable i delicat, ideal per als infants que comencen a llegir sols.

A la Martina no li agrada llegir. Ni llibres, ni revistes, ni tan sols el rètol del carretó dels gelats. Llavors la Martina coneix la Bonnie, la gossa de la biblioteca. Llegir en veu alta ja no és tan dolent. Quan la Martina es queda encallada, a la Bonnie tant li fa. La Martina pot acariciar-la fins desenredar la paraula. És divertit llegir quan no tens por d'equivocar-te. Amb la Bonnie, la Martina ha après que és millor anar poc a poc.

Lisa Papp, presenta una història deliciosa, un relat tendre tant en el text com en les dolces imatges que la vesteixen, que transmet un missatge molt important. No tinguis por a equivocar-te. Segueix intentant-ho. Cerca a qui millor pugui escoltar-te.

Sovint, oblidem, com de complicat resulta el procés d’aprendre a llegir, de la mateixa manera, en ocasions, es pressiona als nens i nenes a fer-ho, sense respectar el seu propi ritme, posant-los en evidència davant d’altres infants. Tot plegat, pot abocar a alguns infants a no voler llegir, a perdre’n l’interès i el que és pitjor, a tenir-ho com una activitat desagradable i, fins i tot, humiliant. Aprenent a llegir pot obrir els ulls a algú, que probablement, de manera inconscient, està impedint que el que hauria de ser un procediment fascinant cap a una de les activitats més plaents que poden tenir les persones.


L’any 1999, als Estats Units va néixer el programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos (Reading Education Assistance Dogs), una idea que converteix la lectura en un joc enlloc d’una obligació, aconseguint millorar les habilitats de lectura dels nens mitjançant la intervenció de gossos especialment ensinistrats per a llegir amb ells. El seu èxit radica en la connexió emocional que s'estableix entre el gos i el nen que llegeix per a l'animal. El millor d’aquesta iniciativa és el fet que els gossos són companys ideals per a la lectura perquè escolten atentament, ajuden a relaxar-se fent que disminueix l'ansietat i, el més important de tot, no jutgen, no es burlen, no critiquen ni tampoc intimiden com sí que poden fer-ho alguns companys de classe. Actualment, a Catalunya hi ha diverses associacions que acosten aquesta fantàstica activitat a escoles i biblioteques.
Llegir en veu alta és una activitat deliciosa, que pot resultar molt enriquidora, tant pel qui llegeix, com pel qui escolta, per això mateix, aquesta història m’ha captivat i amb el cor a la mà us vull recomanar.

Sílvia Cantos

dissabte, 23 de setembre del 2017

El suau tacte del terror

La filla de Lilith
Autor: Glòria Sabaté
Edició: Edicions B, 2016
Pàgines: 280
ISBN: 9788490694039
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 19€

Sa mare, llavors, reia en veure’l aferrat a les seves cames amb els ulls tancats, l’agafava en braços i li omplia el rostre deformat de petons llaminers i flonjos. Era el seu fill i l’estimava! Però la mare va morir, l’amor s’acabà i només quedà el rebuig de la gent i la recerca del pare.

Avui us recomano una novel·la magnífica, amb històries creuades, un inici ferotge i esfereïdor i un ús brillant del llenguatge.

Un terrible crim al bordell de Viladalls horroritza la població. La crueltat de l’assassinat traspassa els límits de la humanitat. Un cirurgià barber, interessat per les tècniques més innovadores en medicina i el seu amic Hasday, un jove jueu, apassionat per l’alquímia, un peculiar canonge i una remeiera amb creences força distants del cirurgià, uniran forces a fi d’intentar donar resposta als múltiples interrogants que es presenten i acabar amb el terror que s’ha instal·lat a Barcelona.

Llegir La filla de Lilith és fer un viatge al segle XIV, l’extraordinària feina de documentació prèvia que s’ha fet, així ho permet. L’autora ha sabut reflectir la manera de parlar, de vestir, fins i tot de pensar del moment, aconseguint que el lector es cregui la història. Els fets macabres que succeeixen estan tan ben narrats, que posen la pell de gallina i, molt intel·ligentment ho compensa amb una bonica història d’un passat i uns sentiments que es creien erròniament oblidats desperten amb una nova força entre el Mestre Joan Marçol i Maria la remeiera, però, orgullosos els dos, es neguen a l’evidència.

Un etern dilema: fe o raó? Un misteri fosc que assetja la ciutat. L'animadversió entre jueus i cristians, pretensions de poder, odi, pors ancestrals, records amargs d'infantesa. Personatges que desperten tendres i rebuig, en ocasions, ambdós sentiments alhora. Per tot plegat, aquesta és una gran novel·la que us recomano llegir.

Glòria Sabaté i Marín (Barcelona, 1968), és llicenciada en Filologia Catalana per la UB (1995), ha realitzat els cursos de doctorat en Filologia Catalana, Literatura Catalana Medieval, a la mateixa Universitat de Barcelona (1996-1998), així com estudis en Filologia Àrab (UB, 2002-2005). També ha cursat els estudis de màster oficial “Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat” (UB-UAB, 2005-2007), i més recentment el màster oficial “Cultures Medievals” (UB, 2007-2009). Actualment és professora associada i està elaborant la tesi doctoral "Curial e Güelfa: fonts, context i autoria", sota la direcció del doctor Anton M. Espadaler, del departament de Filologia Catalana de la UB, i de la doctora Meritxell Simó, del departament de Filologia Romànica de la UB. Compagina la seva activitat docent amb la faceta d'escriptora, essent representada per l'agència literària Sandra Bruna.

Llegeix el primer capítol


Sílvia Cantos

dimecres, 9 d’agost del 2017

Descobrint bocins de Barcelona

T’ho donaré tot
Autor: Sílvia Tarragó
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 288
ISBN: 9788466422727
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 16,90€

Quan es trobaven parlaven sense parar, del dia a dia, del món, dels somnis.
Però també cal l'aventura sense parlar.
I també en aquell silenci totes dues vivien més que mai.

Avui us recomano una fantàstica novel·la sobre els orígens del Tibidabo a través de la intensa vida d’una dona que seguireu recordant, després de llegir la novel·la.

La Sílvia ho ha tornat a fer. Amb Temps de llum ens va redescobrir un espai emblemàtic de Barcelona, unes galeries subterrànies que molts desconeixíem, en les que el glamour i la llum eren la màxima, però que malauradament, van caure en l’oblit d’una ciutat creixent. Ara, ens dona la oportunitat de mirar amb nous ulls, un espai, que amb tota seguretat coneixeu: el Tibidabo. I és que, crec gairebé impossible, que el lector que viatgi amb l’Àngela i la resta de personatges d’aquesta novel·la no tingui unes ganes irrefrenables de tornar a visitar aquest indret màgic per reviure aquestes pàgines i les de la pròpia vida que tots anem escrivint. 

Una història de passions i desitjos, ardents i venjatius. Amor i odi es donen la mà en aquesta novel·la, i encara més. Atraccions explotant l'exotisme d'altres cultures, un fet que ara podria semblar tan aberrant com absurd. El paper de la dona en un moment on la seva major virtut era callar i obeir, al pare primer i, després al marit. L'infame tractament que es donava a la homosexualitat, considerant-se una malaltia que calia guarir. T’ho donaré tot és una novel·la complexa, amb diferents trames, protagonitzades per personatges magníficament dibuixats que se’ns fan reals, en part, mercès a l’excel·lent tasca de documentació prèvia, que ha fet l’autora. Referint llocs, fets i personatges històrics reals que interactuen amb els ficticis, sorgits de la fèrtil imaginació de l’autora.

Sílvia Tarragó Castrillón (Barcelona, 1968), va ser llibretera durant catorze anys. És autora, entre d’altres, de la saga juvenil Top Fairies i de la novel·la Temps de llum, títols dels quals ja us vam parlar en aquest mateix bloc..

Intensa i emocionant, plena d’alegria i tragèdia, una novel·la així mateix com la vida. Llegeix-la. Viu-la!

Llegeix el primer capítol


Sílvia Cantos