dijous, 21 d’agost del 2014

Ressenya Dies de frontera

Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Edició: Proa, 2014
Pàgines: 328
ISBN: 9788475884738
Nota: ♥♥♥♥
Premi Sant Jordi 2013


Avui us recomano una gran novel·la que narra una història de transició, un fragment de vida, un parèntesi en el que passen moltes coses tot i que sembli que no passa res, una lliçó del domini narratiu del seu autor.

Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d’uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d’una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.
«Aspirava a fer-la canviar d'opinió perquè rectificar és de savis, però secretament desitjava ser rebatuda, perquè a la vida cal saber argumentar.»
L’autor, desgrana la història a través d’una col·lecció de capítols curts, en ocasions, brevíssims, fet que atorga a la narració un ritme fluïd que captura al lector sense adonar-se’n. Aquestes pàgines respiren música. Mazoni, La Orquestra Mondragón, Sangtraït, els Beatles, Dido o Rufus Wainwright, entre d’altres, posen la banda sonora a una història que té el seu punt de partida en un ball d’hormones protagonitzat per mare i filla i, predisposa al lector a passar una bona estona de lectura.
«Les audiometries revelaven que l’oïda de la Lola era gairebé perfecta, però havia perfeccionat la virtut de sentir tan sols el que li venia de gust. »
Vicenç Pagès Jordà  és un autor que ha rebut el reconeixement de jurats, crítica i públic, ha escrit novel·la, assaig i conte curt. Amb una important producció a les espatlles, sense cap mena de dubte podem afirmar que el seu és un dels noms que cal tenir ben present dins el panorama literari actual.

«No disposem de la capacitat d'imaginar Déu, però segur que no el molestaria que El veiéssim com una bibliotecària silenciosament apassionada.»

La quotidianitat i la proximitat dels personatges faciliten que aquesta lectura esdevingui tot un plaer. No esperis més i comença a llegir!
Sílvia Cantos

dilluns, 11 d’agost del 2014

Ressenya Ciutats de Paper

Títol: Ciutats de paper
Autor: John Green
Traductor: Mercè Santaularia
Edició: Fanbooks, 2014
Pàgines: 384
ISBN: 9788415745723
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una lectura preciosa, una novel·la iniciàtica, un viatge de retorn a l'estranya i meravellosa adolescència de la mà de l’autor de la inoblidable No està escrit a les estrelles.


Tota aquesta gent són gent de paper que viuen en les seves cases de paper i cremen el seu futur per mantenir-se calents. Tot el món només pensa en posseir coses; coses fines i fràgils com el paper… He viscut en aquesta ciutat durant 18 anys i ni una sola vegada m’he trobat a ningú que es preocupi del que de veritat importa.

Vaig descobrir aquest autor la tardor de 2012 i ja aleshores, quan vaig ressenyar el seu primer títol traduït a casa nostra vaig creuar els dits perquè les editorials ens acostessin altres títols seus. Finalment ha estat així, Fanbooks ens acosta aquesta segona proposta que no abaixa el llistó (situat ben amunt amb l’anterior títol), i ens avança El Teorema Katherine tercera novel·la de l’autor d’Indianapolis que promet emocionar-nos novament, però ara centrem-nos en Ciutats de Paper.

«Potser és més com deies abans, tots estem esquerdats. 
Tots comencem sent un vaixell hermètic, un compartiment estanc. 
I passen coses; la gent ens deixa, o no ens estima, o no ens entén, 
o no els entenem nosaltres, i ens perdem i ens decebem i ens ferim mútuament. 
I el vaixell es comença a esquerdar per molts llocs. 
I, és clar, un cop s’esquerda el vaixell, el final esdevé inevitable.»

Una noia que se sent enganyada orquestra una venjança d'onze punts en la qual embolica al Quentin que donat el seu enamorament secret envers la noia no és capaç de negar-li res, tot plegat els portarà a viure una nit divertida i emocionant que no finalitzarà amb la sortida del sol. Les llistes i l'afició del prudent Q a anomenar la Margo amb el seu nom complet (Margo Roth Spiegelman), ens recorden l'encantador Augustus Waters. En Ben, en Radar i la Lacey acompanyaran al protagonista en un viatge que suposarà un salt cap a la maduresa, tot i que no estarà exempt de l’alegria i la bogeria característiques de la joventut i algun ensurt.

«Sóc una gran defensora de l'ús arbitrari de les majúscules.

Les normes d'ús de majúscules són injustes amb les paraules del mig.»

La Margo és un personatge peculiar, de gran complexitat del que en Q anirà descobrint diferents cares fins a arribar a desxifrar-ne l’essència mateixa. Aquesta noia desencadena una tempesta d’emocions en el jove Q que pateix davant la misteriosa fugida de la noia de la qual, només té estranyes pistes i alguns versos destacats de Fulles d'herba, un dels poemaris més reverenciats de la literatura anglosaxona de tots els temps.

Després de llegir aquesta segona novel·la refermo la meva admiració envers John Green i la seva narrativa, que és capaç d’emocionar-te i fer-te somriure mentre impedeix que et desenganxis de les seves pàgines. Una lectura apta per a joves i adults, el que ara anomenem crossover, però etiquetes a banda, una història altament recomanable!


Sílvia Cantos

divendres, 8 d’agost del 2014

Ressenya Sangre de barro

Títol: Sangre de barro
Autor: Maribel Medina
Edició: Maeva, 2014
Pàgines: 391
ISBN: 9788415893240
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la adictiva, una història on no hi manquen els ingredients del millor thriller amb un tema de fons de màxima actualitat: els runners i, un títol que revela molt més del que pugui semblar en aparença.

Quan la doctora forense Laura Terraux rep a l’institut de patologia de Chablais, Suïssa, el cinquè cadàver d’una jove atleta procedent del centre d’alt rendiment de Les Diablerets, comença a sospitar que quelcom sinistre s’amaga rere aquesta successió de morts. Janik Toledo, un jove corredor del centre, devastat per la mort sobtada de la noia que estimava, haurà de prendre la decisió més difícil de la seva vida. Quin preu està disposat a pagar per triomfar? Thomas Connors, un atractiu agent de la Interpol amb un passat misteriós, s’embarcarà junt amb la Laura en una perillosa investigació sobre el dopatge a l’esport d’elit, un món opac i molt més tèrbol del que mai hagués imaginat.
Hi ha una dita que afirma que l’estiu és un moment perfecte per llegir novel·la negra. Què voleu que us digui, jo trobo que qualsevol gènere és bo tot l’any, però si l’excusa serveix perquè aquells que no creuen massa en el gènere s’hi deixin caure, benvinguda dita! Per ells i per tots els amants consolidats de la negra us presento una novel·la que m’ha enganxat, el magnífic debut de Maribel Medina, una veu que cal seguir vista la seva impressionant òpera prima.

Què m'ha enganxat d'aquesta història? Doncs diversos aspectes: les fantàstiques descripcions geogràfiques, tan detallistes que et transporten als paratges de la novel·la. La gran tasca de documentació que es llegeix entre línies. Llegendes i curiositats històriques sobre el diable. Per proximitat, m'ha sorprès gratament la descoberta del Parc de Cervantes, un impressionant jardí dedicat a les roses, ubicat a la ciutat de Barcelona i, també la visita guiada que l'autora ofereix guiant al lector a través del barri del Poble Sec, descobrint-li alguns dels indrets més emblemàtics de la ciutat. També trobo interessant la manera com explota la cultura del runner, tan de moda últimament, amb un exhaustiu tractament dels entrenaments i el mode de vida dels atletes que es preparen per l'alta competició. Un enfocament obert i desenfadat que no cau en tòpics al introduir una pinzellada de sexualitat morbosa de la mà del Thomas i la Claire.

Amb uns personatges rodons, ben treballats, que tenen un passat, emocions contradictòries i secrets més o menys inconfessables. Tot plegat, sens dubte configura una trama fosca que farà les delícies dels lectors d'estiu, de tardor i d'hivern perquè recordeu, no hi ha gèneres estacionals, simplement hi ha lectors amb gustos variables!

Sílvia Cantos