Novel·la història per joves? Sí!!!

Títol: La filla de l'argenter

Autor: Núria Pradas

Edició: Animallibres, 2016

Pàgines: 152

ISBN: 9788415975816 

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 8,95€

La cobdícia, l'arma més letal de què disposa l'home, se li va enroscà als ulls, li tenyí la veu, que se li tornà ronca, i li sortí enfora feta paraules.

Avui us recomano una novel·la juvenil on l'amor i l'acció caminen alhora trenant una bella història que captivarà als lectors! 

M'ha encantat. No puc dir-ho d'una altra manera. La darrera proposta de Núria Pradas és un llibre excel·lent que ens acosta a un fragment de la nostra història, mitjançant una narració tan ben trenada que el lector ni se n'adonarà que assisteix a una preciosa lliçó d'història mentre va desgranant aquestes pàgines. M'ha recordat a Sota el mateix cel (Columna, 2013), un altre molt bon títol de la mateixa autora que tot i estar encasellat com a narrativa juvenil-crossover és d'aquells llibres que pots gaudir independentment de l'edat que tinguis, perquè senzillament, és una bona història, magníficament narrada.  

- Jo... a mi m'agradaria tant passar la vida al vostre costat... Sé que és atrevit, que no ho hauria ni de somiar...

- Ja sabeu que és costum que siguin els pares qui arreglin els matrimonis. Jo no puc triar marit, Kahïm.

- Però i si jo parlés amb Jacob?

- Us hi atreviríeu?

- Si em doneu el vostre permís, m'atreviria a menjar-me el món!

Els dos joves es van mirar i van esclatar en rialles nervioses.

- El teniu, Khaïm. 

El rostre de Raquel s'enfosquí de cop.

- Però no hauríem de fer-nos il·lusions.

La mà del noi avançà fins a reposar damunt el rostre de Raquel. Ella s'estremí tota.
- La il·lusió és l'únic que ningú ens pot prendre -va dir Khaïm, mirant-la amb dolcesa.

   

Dolça, innocent, sincera. Tres dels molts adjectius positius que podríem atorgar a La filla de l'argenter. Amb la Raquel i en Khaïm ens enamorem, amb en Jofre patim la rebel·lia i l'inconformisme propis de l'adolescència. Aquests tres personatges que suporten el pes de la novel·la gaudiran de l'afecte del lector immediatament. La seva joventut, els dubtes i el desconcert que viuen en molts moments resultaran molt propers al qui vagi desgranant aquestes pàgines.

M'agraden els llibres que m'aporten quelcom més que una estona de divertimento, però que ho facin sense resultar moralistes ni alliçonadors, sé que demano molt i sovint, ho trobo a faltar en les meves lectures, però no en aquest cas. La Núria, a banda d'una bonica història, ens parla del dolor d'uns fets que van marcar la història del poble jueu a Catalunya. Al llarg de la novel·la trobem enriquidors passatges que parlen de la més terrible epidèmia que assolà el nostre país: la Pesta, de la qual Barcelona no en va estar exempta i que alguns, de manera totalment absurda i injusta van atribuir als jueus, així com també els costums, tradicions, creences i sentiments d'un poble que va ser injustament tractat i que va patir prohibicions, robatoris, atacs i assassinats. 

Van buidar els dipòsits de la casa per evitar que l'ànima de Jacob, un cop abandonat el cos, s'hi anés a banyar i la fes malbé. Van girar tots els espills de cara a la paret i van cobrir amb teles els quadres i els ornaments. Van ajustar les finestres i van posar al balcó l'estandard de la confraria funerària del call.

Núria Pradas (Barcelona, 1954) és filla d'una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules "li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia". Es va llicenciar en Filologia Catalana l'any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l'escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l'any 1995, iniciant així una tasca literària que s'ha mogut sempre en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil fins que aquest any passat va publicar La noia de la biblioteca una novel·la excel·lent que ja us vam recomanar aquí al bloc.

Resumint, una gran tria per oferir a joves de qualsevol edat. Una preciosa història magníficament narrada!

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

Ressenya Ciutats de Paper

Títol: Ciutats de paper

Autor: John Green

Traductor: Mercè Santaularia

Edició: Fanbooks, 2014

Pàgines: 384

ISBN: 9788415745723

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una lectura preciosa, una novel·la iniciàtica, un viatge de retorn a l'estranya i meravellosa adolescència de la mà de l’autor de la inoblidable No està escrit a les estrelles.

Tota aquesta gent són gent de paper que viuen en les seves cases de paper i cremen el seu futur per mantenir-se calents. Tot el món només pensa en posseir coses; coses fines i fràgils com el paper… He viscut en aquesta ciutat durant 18 anys i ni una sola vegada m’he trobat a ningú que es preocupi del que de veritat importa.

Vaig descobrir aquest autor la tardor de 2012 i ja aleshores, quan vaig ressenyar el seu primer títol traduït a casa nostra vaig creuar els dits perquè les editorials ens acostessin altres títols seus. Finalment ha estat així, Fanbooks ens acosta aquesta segona proposta que no abaixa el llistó (situat ben amunt amb l’anterior títol), i ens avança El Teorema Katherine tercera novel·la de l’autor d’Indianapolis que promet emocionar-nos novament, però ara centrem-nos en Ciutats de Paper.

«Potser és més com deies abans, tots estem esquerdats. 

Tots comencem sent un vaixell hermètic, un compartiment estanc. 

I passen coses; la gent ens deixa, o no ens estima, o no ens entén, 

o no els entenem nosaltres, i ens perdem i ens decebem i ens ferim mútuament. 

I el vaixell es comença a esquerdar per molts llocs. 

I, és clar, un cop s’esquerda el vaixell, el final esdevé inevitable.»

Una noia que se sent enganyada orquestra una venjança d'onze punts en la qual embolica al Quentin que donat el seu enamorament secret envers la noia no és capaç de negar-li res, tot plegat els portarà a viure una nit divertida i emocionant que no finalitzarà amb la sortida del sol. Les llistes i l'afició del prudent Q a anomenar la Margo amb el seu nom complet (Margo Roth Spiegelman), ens recorden l'encantador Augustus Waters. En Ben, en Radar i la Lacey acompanyaran al protagonista en un viatge que suposarà un salt cap a la maduresa, tot i que no estarà exempt de l’alegria i la bogeria característiques de la joventut i algun ensurt.

«Sóc una gran defensora de l'ús arbitrari de les majúscules.

Les normes d'ús de majúscules són injustes amb les paraules del mig.»

La Margo és un personatge peculiar, de gran complexitat del que en Q anirà descobrint diferents cares fins a arribar a desxifrar-ne l’essència mateixa. Aquesta noia desencadena una tempesta d’emocions en el jove Q que pateix davant la misteriosa fugida de la noia de la qual, només té estranyes pistes i alguns versos destacats de Fulles d'herba, un dels poemaris més reverenciats de la literatura anglosaxona de tots els temps.

Després de llegir aquesta segona novel·la refermo la meva admiració envers John Green i la seva narrativa, que és capaç d’emocionar-te i fer-te somriure mentre impedeix que et desenganxis de les seves pàgines. Una lectura apta per a joves i adults, el que ara anomenem crossover, però etiquetes a banda, una història altament recomanable!

Llegeix el primer capítol

Sílvia Cantos