divendres, 29 de març del 2013

Ressenya Tots els llocs em recorden a tu


Títol: Tots els llocs em recorden a tu
Autor: Núria Coll
Edició: Columna, 2013
Pàgines: 288
ISBN: 9788466415774
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la fresca, descarada i molt actual, en la qual la immensa majoria de dones d'avui dia s'hi podrà emmirallar, el debut triomfal de Núria Coll.

La Susanna Ardèvol és una periodista radiofònica, l’estabilitat de la qual queda estroncada quan el seu nòvio, un jove polític, la deixa d’una manera cruenta: li explica que ha tingut una visió mirant un aparador d’una botiga de vestits de núvia i ha imaginat la seva ex vestida de blanc i no a ella. Les seves amigues, les “perres”, seran un gran bàlsam perquè superi aquest i altres capítols amorosos i sexuals sonats, com la nit que passa amb el cantant James Blunt o l’experiència fallida amb un noi micropènic. El whatsapp és el fil conductor de converses grotesques i reveladores que converteixen la novel·la en un retrat generacional, hedonista i molt divertit.

Núria Coll s'introdueix al món de la literatura amb un títol esbojarrat i divertit carregat d'espontaneïtat, parlant-nos d'una noia tan real, que te la pots imaginar, la "veus", comparteixes les seves alegries i t'emociona amb la seva actitud positiva a l'hora d'encaixar les embestides que la vida li depara. Però el millor dels adjectius que se m'acut per definir Tots els llocs és geek , doncs de la mà de la Sus descobrirem una selecció d'Apps interessantíssimes: Spotted (imprescindible per moure's amb estil per les ciutats europees), Mitch Lite (per menjar el peix que toca, quan toca) Blendr (un emparellador de dubtosa fiabilitat).

A través de les seves pàgines, l'autora deixa entreveure una de les seves passions, la passió per la nutrició amb una autèntica desfilada de locals i plats de menjar, saborosos, distingits i sobretot molt estilosos, si us interessa a la pàgina web de la novel·la hi trobareu detallada aquesta informació, i si el tema us interessa especialment us recomano que no deixeu de visitar la revista digital Ets el que menges, la directora de la qual és la mateixa Núria Coll.

La Sus igual com la Núria és periodista de professió, en les pàgines d'aquesta novel·la trobem un retrat molt interessant d'aquest món, en el que ens desmu alguns mites i estereotips amb una fina ironia, ens fem una idea del que passa rere les càmeres, amb algunes interioritats que ens fan més real aquest món que a vegades sembla d'una altra galàxia.

Un altre dels punts forts d'aquesta novel·la és l'habilitat amb la qual l'autora hi ha inserit una banda sonora, Tots els llocs és una novel·la que sona, amb una selecció musical diversa que personalment trobo s'adiu molt amb el que explica, hi trobareu entre d'altres Noah and the whale, Donavon Frankenreiter, Paolo Conte, Sanjosex o James Blunt que hi aporta alguna cosa més que música...

I si parlem dels punts forts d'aquesta novel·la, no podem deixar d'anomenar el que sens dubte és el nou sistema de comunicació global: el Whatsapp a través dels xats amb les perres, el genial grup d'amigues de la Sus amb el que els lectors trobaran una connexió i una manera de fer i parlar tan reals, que pot arribar a dubtar si les converses whatsappejades que recorda són del seu grup o del de les perres.

Una novel·la molt recomanable, per el seu estil fresc i divertit i per la seva prosa ben narrada que farà riure a totes les dones (i també als homes!) que es capbussin en la seva lectura i que podeu seguir a través de les xarxes socials on la seva autora és força activa!

Sílvia Cantos

dimecres, 27 de març del 2013

Ressenya Contes desexplicats


Títol: La Caputxeta forçuda
Autor: Vivim del Cuentu
Il·lustrador: Albert Vitó
Edició: Baula, 2013
Pàgines: 32
ISBN: 9788447926671
Edat: A partir de 5 anys
Nota: ♥♥♥♥



Títol: La rateta que llegia a l’escaleta
Autor: Vivim del Cuentu
Il·lustrador: Marta Munté
Edició: Baula, 2013
Pàgines: 32
ISBN: 9788447926688
Edat: A partir de 5 anys
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano els dos primers títols d’una nova col·lecció que presenta l’editorial Baula. Es tracta de Contes Desexplicats, on trobem personatges i relats clàssics capgirats com un mitjó. Amb arguments plens de sorpreses i molt d’humor que faran volar la imaginació dels primers lectors. Escrits amb lletra lligada per facilitar la lectura als més petits. Aquesta col·lecció va sorgir de la col·laboració entre el grup Vivim del Cuentu i alguns dels joves il·lustradors participants a les mostres «Nenes, bruixes i princeses» i «Prínceps, herois i valents» creades i coordinades per l’il·lustrador Ignasi Blanch. 
«La Caputxeta forçuda» ens presenta una versió divertida del clàssic de Perrault amb la qual els nens gaudiran i sobretot riuran amb aquesta peculiar Caputxeta que carreteja ella sola un cistell que ni la compra de tot el mes igualaria en pes, una noieta que fa fúting, no oblida fer estiraments. Per contra, el llop ferotge, en aquest cas resulta ser un llop mandrós, llaminer i curt de vista, vaja que ho té tot... No us perdeu la reinterpretació del mític diàleg entre el llop i l’àvia, genial.   
«La Rateta que llegia a l’escaleta» transforma la rateta presumida que tots tenim en ment i ens la presenten com una apassionada lectura, amant dels contes i les històries que despatxa els seus pretendents tenint en compte les seves qualitats o preferències literàries, una entranyable història que dóna un nou sentit al clàssic:  «És una rata de biblioteca». 
S’ha de reconèixer que Marta Munté i Albert Vitó han sabut donar a les il·lustracions que han creat per acompanyar aquestes històries el mateix to plantejat en el text, mentre a «La Caputxeta forçuda» tenen un estil desenfadat i humorístic, amb imatges dinàmiques on destaca el vermell, a «La Rateta que llegia a l’escaleta» trobem una manera de treballar les il·lustracions amb una àmplia paleta cromàtica de tons alegres, amb formes arrodonides i un aire entranyable. Ambdues molt ben trobades. 
No cal dir que us recomano molt aquesta col·lecció, amb el convenciment que els títols que vindran seran tan interessants com aquests dos que l’encenten, un gran treball que els infants gaudiran  així com els adults que els acompanyin.
Sílvia Cantos

dimarts, 26 de març del 2013

Ressenya L'abella de més


Títol: L’abella de més
Autor: Andrés Pi
Il·lustrador: Kim Amate
Edició: Takatuka, 2011
Pàgines: 32
ISBN: 9788492696574
Edat: de 5 a 8
Nota♥♥♥♥


Al rusc s'ha armat un gran rebombori. Cada dia sembla que hi ha menys espai disponible. Una comissió d'abelles creada expressament es posa a estudiar les causes d'aquestes estretors i arriba a la conclusió que falta espai perquè hi ha una abella de més. Les sospites recauen sobre totes les abelles del rusc, però cap hipòtesi sobre com deu ser aquesta abella estranya porta a un resultat concret, així que les abelles reunides en assemblea decideixen acabar la recerca i donar una solució molt més solidària a aquesta falta d'espai. 


Aquest tàndem Pi-Amate repeteix després de la fantàstica experiència a La ventana infinita, àlbum guanyador el 2009 del XXIX Premi Destino – Apel·les Mestres. Aquesta vegada ens presenten un àlbum on la solidaritat i la convivència tenen un paper molt important, una història divertida on una colla d’abelles histèriques comencen a divagar fins que apareix la figura de la mare, que, de forma calmosa i amb una immensa serenitat dóna la volta a la situació deixant-les a totes satisfetes.

Kim Amate arrodoneix aquestes pàgines amb unes il·lustracions sensacionals elaborades amb tot luxe de detalls, amb una paleta de colors que resulta molt agradable, això sí, per gaudir-les de ple cal que hi pareu força atenció, no us perdeu la marca de les ulleres que llueix una de les abelles, els enginys tan surrealistes que dissenyen, els rètols informatius del rusc, o un petit insecte barbut que apareix pràcticament a cada il·lustració, tot plegat, imatges carregades d’un fi sentit de l’humor que motivaran passar les pàgines d’aquest àlbum una vegada i una altra ja que sempre, en trobareu nous detalls sorprenents. 


Enguany, aquest títol ha estat seleccionat a la llista dels White Ravens una distinció que atorga anualment la Biblioteca de Múnich a les  obres infantils i juvenils que considera més destacades de tot el món, llista que val a dir, gaudeix d’un enorme prestigi, un argument més que reforça la meva idea quan afirmo que aquest és un àlbum molt recomanable, que farà riure als nens alhora que els hi fa arribar un interessant missatge, s’ha guanyat un lloc a la prestatgeria d’imprescindibles. 

Sílvia Cantos

divendres, 22 de març del 2013

Ressenya La casa del silenci

Títol: La casa del silenci
Autor: Blanca Busquets
Edició: Rosa dels Vents, 2013
Pàgines: 240
ISBN: 9788401388194
Nota: 
♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la preciosa, d'una bellesa espectacular que Aquesta és la història de diverses dones i d'algun home. De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes però que sobretot estimen la música. Aquesta és la història d'un violí que passa de mà en mà, d'un director d'orquestra exiliat que viu entre notes musicals i entre faldilles, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen, de minyones que mengen xocolata desfeta. Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.

La casa del silenci és una magnífica novel·la de caire intimista, la història narrada gira al voltant de la música, amb la màgica presència de l"Stainer", un violí que a mesura que avança la història va prenent protagonisme fins gairebé arribar a convertir-se en l'eix central sobre el que gira la narració, i on també ens trobem amb el riu Spree que amb el seu cabal arrossega la història d'una dona trencada.

El pes de la història recau en la Teresa i l'Anna, aquestes dues dones fortes, cadascuna a la seva manera, mitjançant les quals l'autora transmet una forta càrrega emocional i un immens amor envers la música al lector, fins al punt de colpir-lo amb alguns dels passatges descrits amb mestria. Confesso que m'he enamorat de la Teresa, de la dona que ens mostra com de feridor pot resultar el silenci d'una mirada i alhora és també aquella nena que es va trobar amb un tresor que amb el temps acaba germinant. 

 «Vaig sentir a dintre meu que hi naixia la música, la que sempre més ha format 
part de mi. Em va venir amunt com una glopada carregada de melodies, 
i llavors vaig pensar que sí, que havia de ser violinista.»

D'altra banda l'Anna també m'ha inspirat una forta càrrega emotiva, tot i que no sempre positiva, ella és una dona amb un passat de pares absents en el qual acceptava les bufetades de la seva mare com allò més semblant a una carícia. Una dona que, com la seva música, no té ànima. 


«Jo gaudia fent-la gruar, el seu patiment era l'única satisfacció que tenia, 
i m'encantava pensar que ella, un cop sola, es devia posar a plorar.»

I la Maria... ai la Maria, aquesta minyona que té la capacitat de deixar astorats als músics convidats quan veuen com tot un senyor director d'orquestra li'n consulta la seva opinió musical, i és que entre en Karl i ella s'estableix una relació de complicitat força peculiar que perdura malgrat els anys o els fets, i que el personatge d'en Mark descriu a la perfecció: «La Maria era alguna cosa més, no sé què, tenia una sensibilitat especial que després no he sabut identificar en què consistia exactament. Deu ser la mateixa sensibilitat que la porta a estar-se ara, asseguda al mig del pati de butaques, amb aquesta atenció gairebé sagrada. És una dona especial, la Maria»


La Blanca és una lletraferida confessa des dels dotze anys, moment en el que va escriure el seu primer conte. Ha publicat «Presó de Neu» (Proa, 2003), «El Jersei» (Rosa dels Vents, 2006), «Tren a Puigcerdà» (Rosa dels Vents, 2007), «Vés a saber on és el cel» (Rosa dels vents 2009) i «La nevada del cucut» (Rosa dels Vents, 2010), guardonada amb el Premi Llibreter 2011.

La Blanca insereix un ritme dinàmic i atractiu a la seva novel·la gràcies a les diferents veus i flashbacks que incorpora a la història. Narrada amb una prosa subtil i elegant, amb el concert per a dos violins de J.S. Bach sonant de fons, La casa del silenci et captiva i s'acomiada del lector amb un passatge d'una bellesa poètica absolutament deliciosa, bravo Blanca!

  

Sílvia Cantos

dimecres, 20 de març del 2013

Ressenya Seixanta mil paraules


Títol: Seixanta mil paraules
Autor: Manel Subirats
Edició: Edicions de 1984, 2013
Pàgines: 234
ISBN: 9788415835004
Nota: ♥♥♥♥


Aquesta mateixa setmana presentaré a Dòria Llibres de Mataró, aquesta novel·la que avui us recomano. Quan el seu autor em va demanar si li volia presentar-la, no m’ho vaig haver de pensar gens ni mica, ni tan sols vaig necessitar llegir-la abans de decidir-ho, coneixent la seva trajectòria i, el més important per mi, la seva persona, vaig tenir la certesa que es tractava d’un projecte interessant que ben segur mereixeria la pena, no us faré el seu perfil biogràfic, per això tenim Internet, on trobareu una col·lecció d’entrades amb referències a la seva persona, per ser més exactes si escriviu “Manel Subirats i Costa” a la caixa de cerca del senyor Google us apareixeran concretament 63.600 resultats, per tant, aquells que vulgueu fer el xafarder, ja sabeu on podeu anar a passar una estona.

«El valor iniciàtic que té una bona mentida és equiparable al
que té dir una gran veritat. Jo diria que és millor encara»

Jo, el que pretenc és presentar-vos «Seixanta mil paraules» una novel·la excel·lent, que en Manel Subirats ha trenat amb un domini de la narrativa incontestable una sensacional exposició del pas del temps en una parella i de com evolucionen les relacions. Un dels punts forts d’aquesta obra és el tempo que s’hi ha imprès, que procura una lectura tranquil·la, calmada, perfecta per acompanyar amb una tassa de te o cafè, és una d’aquelles novel·les que llegireu i us deixaran record, de les que passats els anys, potser no podreu fer-ne una sinopsi exacta però en canvi, recordareu el bon gust que us va deixar, que va ser una lectura plaent i, fins i tot, potser algú s’animarà a rellegir-la, «Seixanta mil paraules» és així.

«És curiós com de vegades s’aprenen més coses de la gent
pel que amaguen que no pas pel que diuen d’ells mateixos»

En Basili, el protagonista d’aquesta novel·la, llegeix un matí l’esquela d’una dona que havia estat la seva amant quan ell era molt jove i ella vint anys més gran. Des d’aquell moment, el passat s’imposa a la seva vida i sent la necessitat d’explicar-ho tot a la seva dona, la Kumiko. No serà una tasca senzilla, decideix escriure diferents passatges de la vida amb aquella amant i deixar-los en llocs on la seva dona els pugui llegir. El resultat no es fa esperar i les conseqüències arribaran. Amb una prosa exquisida en Manel desgrana la història d’en Basili i la Kumiko, amb els qui el lector connectarà de seguida, gràcies a les seves descripcions en les quals estic convençuda que molts s’hi identificaran.

«No hi ha millor manera d’oblidar algú que vol oblidar-te
que tenir motius per fer-ho»

L’autor desgrana amb mestria tot un joc de confessions íntimes, de secrets compartits en un troc d’escrits i lectures no confessades però compartides, preguntes que els protagonistes no gosen pronunciar en veu alta, cara a cara, però que mitjançant aquest intercanvi es fan possibles. Aquest títol és una lectura intensa i punyent. En Manel ha posat per escrit un temor de moltes parelles, una por tan antiga com les relacions mateixes, que pocs s’han atrevit a manifestar, potser per por que el sol fet de pensar-hi pugui convertir-se en malastrugança, amb una mostra magnífica del seu domini narratiu, ens regala un retrat superb de les emocions humanes.

L’autor mostra de forma magistral una de les facetes més absurdes de l’ésser humà, la desídia abocada allà on hauria d’haver-hi comunicació, bona mostra és l’escena que trobem una Kumiko trista i pansida passejant tota sola, desitjant la companyia d’en Basili però enlloc de demanar-li-ho espera que ell ho endevini, mentre per la seva banda ell la deixa fer pensant erròniament que ella necessita espai i temps en solitari. Una preciosa novel·la, que heu de comprar, regalar i recomanar, però sobretot llegir.

Sílvia Cantos

dilluns, 18 de març del 2013

Ressenya Alas y olas


Títol: Alas y olas
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Pablo Auladell
Edició: Barbara Fiore Editora, 2011
Pàgines: 32
ISBN: 9788415208-44
Edat: de 6 a 99
Nota: ♥♥♥♥♥


La d’avui és d’una d’aquelles recomanacions, que es dirigeix més a adults que no pas a nens, es tracta d’un àlbum il·lustrat espectacular, de gran bellesa pel que explica, tant amb el text com amb les imatges.

«Per aconseguir aquelles ales, la condició era clara: “Mai utilitzaràs la facultat del vol per a conèixer la intimitat dels altres”. Ell hi accedí. I era sincer quan va mentir en dir que compliria. I va complir molt de temps. Durant anys oblidà el seu passat de terra i volà entre les aus. El seu cos no conegué la vellesa, tot i que tampoc el plaer. Ni arrugues ni abraçades, així era la vida a l’aire. I així va ser, fins que una tarda de tempesta volà baix, prop del mar. La dona desvalguda a la seva barca plena d’aigua, el va veure i durant un instant va deixar de pensar en la mort per a desitjar estar al seu costat. Això li va salvar la vida. Aquella va ser la crida. Ell,  tot i que ho intentà, no pogué ja deixar de mirar-la ni de qüestionar-se com suportava ella, en les nits del mar, aquella soledat que s’apuntava en la seva mirada i que era idèntica a la seva soledat dels anys viscuts en l’aire. Aclaparat per la curiositat, pensà que haver-se mostrat en la tempesta li donava dret a una breu mirada a la intimitat de la dona... »


Un viatge d’anada i tornada entre un home i una dona que es coneixen quan no són humans i es retroben quan encara no ho són. Una història d’anhels i trobades, de carn i d’ossos, lleument inspirada en la llegenda de la dona esquelet, que ens parla de com d’humans som tot i que no ho sapiguem, tot i que no ho semblem, tot i que no ens n’adonem.

No és la primera vegada que els dos Pablos s'uneixen per crear un àlbum, ja ho van fer a Agnès atzur (Thule, 2009) i també a Diógenes (Kalandraka, 2010), amb la qual cosa, presenten un aval immillorable, si a més hi sumem el fet que ho publica Barbara Fiore, està clar que parlem d’un títol de qualitat. Aquest seria un d’aquells àlbums que a les biblioteques costa tant de classificar, és una obra magnífica amb un text que parla de sentiments escrit amb subtilesa i carregat de metàfores, per la qual cosa es descarta ubicar-lo a la secció dels més petits. El problema ve donat perquè se’ns presenta en un format ‘maxi’, 27x38 cm, que s’agraeix ja que el treball que Albo ha fet no es mereix una mida inferior si en volem gaudir de debò, però està comprovat que aquest tipus d’àlbums quan va a parar a la zona de lectors de 8 a 10 o d’a partir de 11, queda relegat al prestatge, no té el moviment que es mereix, els lectors d’aquella secció el descarten directament per la mida ‘de conte’ malgrat ells podrien ser-ne perfectes destinataris tot i que, no ens enganyem, aquells que gaudiran més d’aquest títol som els lectors adults amb sensibilitat per les il·lustracions de qualitat, amb això anem a parar novament a la necessitat d’establir una secció d’àlbums il·lustrats per adults, si ens posem a fer la llista dels títols que encaixen amb aquests requisits, de ben segur que en sorgirien suficients per configurar un apartat més que digne.

No cal dir, amb tot això, que recomano moltíssim aquesta obra, el text d’Albo (inspirat lleument, com ell mateix ens indica, en la llegenda esquimal “La dona esquelet”), amb les il·lustracions d’Auladell constitueixen una conjunció perfecta, narrant-nos una història preciosa que esdevé pura poesia sonora i visual, un regal per als sentits.


Sílvia Cantos

divendres, 15 de març del 2013

Ressenya Tu corazón en un cofre


Títol: Tu corazón en un cofre
Text i il·lustracions: Mercè López / Rebecca Beltrán
Edició: Lumen, 2013
Pàgines: 72
ISBN: 9788448835453
Edat: a partir de 6 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

 
Atenció a la recomanació d’avui, es tracta d’un àlbum il·lustrat preciós, la darrera novetat del segell Lumen, una suma de petites històries i curiositats relacionades amb tota mena de cors, acompanyades d’un seguit d’il·lustracions espectaculars que es presenta en un estoig de luxe, un regal perfecte per el proper Sant Jordi (o qualsevol altre moment de l’any!).

La Reina no va devorar el cor de Blancaneu, sinó que va guardar-lo en un cofre convertint-se en el primer cor de la Real Col·lecció de Cors, l’antologia més completa mai vista d’allò que tots amaguem al pit. Aquest llibre obre tota mena de cors: cors de gel i de guix; de foc i salvatges; de cristall, de meló i de llautó; cors alats, cors famolencs, cors immortals, cors somiadors… cors, sí, i les històries oblidades d’aquells per als qui bategaren.

El conte de la Blancaneu ens dóna el punt de partida per iniciar un increïble viatge a través d’espectaculars il·lustracions, d’estil pictòric que transmeten una força increïble captivant al lector, us asseguro que el Robert O’Shea, un vell pescador que trobarà en el jazz molt més que emoció, va quedar capturat a la meva retina molt de temps, i és que si bé les històries que se’ns narren són absolutament fascinants, les il·lustracions que les acompanyen són insuperables. Dotades d’una bellesa màgica, les figures que ens presenten traspassen la dimensió del paper. La reina amazona Mirina, per exemple, desprèn una energia sensacional en una imatge dotada hàbilment de moviment. L’estampa que ens mostra els amants més famosos de la història de la literatura és d’una tendresa colpidora, ara bé, si n’hagués d’escollir una entre totes, em quedaria amb la seductora mirada del cor immortal, d’una foscor profunda i proveïda d’un magnetisme extraordinari que la fa irresistible, és senzillament fascinant.   

«Sólo los que sueñan cambian su destino. Porque el amor por
los espejismos es el combustible que hace girar el mundo, nadie
tiene derecho a tachar de iluso a un corazón soñador»

Al llarg d’aquestes pàgines descobrim anècdotes diverses com ara quin és el preu que ha de pagar un pintor per aconseguir pintar un retrat sublim, una interessant selecció musical, una sensacional dissertació sobre les figures dels “trencacors” en les seves versions masculina i femenina, o la biografia que les autores ens presenten d’un cor miop, que ens mostra com aparentment tenint una vida de cine es pot ser molt infeliç, una analogia molt ben trobada amb la figura que es descobreix en l’impactant primer pla que la il·lustra.

L’editorial ha cuidat tots i cadascun dels detalls, el format, les guardes, fins i tot el gramatge de les pàgines i la qualitat de les impressions, aconseguint una obra completa, molt visual de la que quedes ràpidament enamorat, un regal ideal amb el que encertareu, que no falti a la vostra biblioteca personal!!

Sílvia Cantos

dimarts, 12 de març del 2013

Ressenya Quan jugo... / La granota Roc-i-Roc













Títol: Quan jugo...                         Títol: La granota Roc-i-Roc
Autor: Marinella Terzi                  Autor: Vicente Muñoz Puelles
Il·lustrador: Avi                             Il·lustrador: Rocío Martinez
ISBN: 9788415430889                ISBN: 9788415430896
Edició: Macmillan, 2007              Edició: Macmillan, 2007
Pàgines: 32                                    Pàgines: 32
Edat: a partir de 3 anys                Edat: a partir de 3 anys
Nota: ♥♥♥♥                            Nota:     ♥♥♥♥



Avui us recomano dos títols pertanyents a una interessant col·lecció que l'editorial Macmillan ha presentat recentment, amb la peculiaritat que el llibre en format de tapa dura es presenta dins una capsa regal que inclou dos trencaclosques de 20 peces amb il·lustracions del llibre, que els converteixen en un regal ideal per llegir i jugar.

A «Quan jugo» descobrim que amb una capsa de cartró i un  mocador, és facilíssim convertir-se en un pirata i navegar a la cerca d’aventures! És hora de llevar-se i els nens tenen tot el dia per jugar. Amb una caixa o un tub de cartró, els nens es convertiran en futbolistes, pirates, cantants, astronautes... De la seva mà descobrim què volen ser de grans, malabaristes, motoristes, xefs o fins i tot detectius! Després d'un dia ple de jocs, quan s'adormin, somiaran que són dracs terribles en un món de fantasia. Un títol molt útil per treballar la maduració del nen, el foment de la creativitat, la imaginació i els jocs.

A «La granota Roc-i-Roc» coneixem la La Lena que té una granota de goma i hi juga a tota hora. Però quan vegi que a l'estany del jardí hi ha una granota de veritat, descobrirà que és més divertit jugar amb aquesta i li posarà el nom de Roc-i-roc. A la granota li agrada amagar-se i aparèixer després en un lloc inesperat. Durant l'hivern, desapareixerà, però, en arribar la primavera, la nena trobarà moltíssimes granotes a l'estany. Aquest llibre és molt adient per apreciar la natura, el canvi d’estacions i la observació.


Els dos contes estan escrits en lletra lligada amb un volum de text perfecte perquè els nens i nenes que s'inicien en la lectura en solitari puguin llegir-los sense dificultat, tot i que això no els descarta com a opció per una hora del conte compartida. Finalment comentar el fet que ambdós títols estan hàbilment il·lustrats per Avi i Vicente Muñoz Puelles respectivament, amb un seguit d'il·lustracions dolces, treballades amb colors suaus i formes arrodonides que resulten molt agradables als més petits, ja ho sabeu una col·lecció amb molts inputs que val la pena tenir ben present.

Sílvia Cantos

dissabte, 9 de març del 2013

Ressenya Plans de futur


Títol: Plans de futur
Autor: Màrius Serra
Edició: Proa, 2013
Pàgines: 248
ISBN: 9788475883496
Nota: ♥♥♥♥
Premi Sant Jordi 2012


L'obra que avui us recomano és una novel·la interessant per múltiples raons: ens descobreix un personatge il·lustre català que ha passat prou desapercebut com perquè molts no en tinguéssim referència fins arribar a aquesta lectura, ens mostra un retrat de la societat catalana al llarg del segle XX,  topem amb alguns personatges secundaris de luxe com ara Salvador Dalí, qui aportarà moments força interessants a la narració; la manera com s'estructura la novel·la, en capítols narrats amb diferents perspectives narratives dotant-la d'una dinàmica molt amena; i la que per mi, és una raó de pes a l'hora de convertir aquesta novel·la en un títol molt recomanable, l'extraordinari domini del llenguatge que ostenta l'autor, una festa del llenguatge que farceix el text amb un riquíssim vocabulari i enginyosos jocs de paraules.

«La memòria és un relat, i una de les coses més importants
dels relats és saber qui els explica i des d'on»

Plans de futur és una novel·la sobre l’esperança. Recrea lliurement el peculiar entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte, que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i els entrebancs de la universitat franquista. En aquesta història de família destaquen les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que li van dedicar la vida, i el pare absent, que va fugir de casa de manera inexplicable. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l’actitud positiva i vital del matemàtic tetraplègic i les dues cosines.

«La resposta, noies, va ser una llarga excursió pels turons de les evasives»

El retrat d'una època on imperava un masclisme absolut,en el que una Teresa bel·ligerant s'encara amb qui calgui per tirar endavant la seva minvada família, una dona que transmet un mosaic divers de sensacions, igual com ho fan la Maria i l'Àngels, dues nenes que veiem créixer fins a esdevenir dones abnegades i fortes que posen per davant dels seus propis interessos el benestar del seu estimat Ferri, que il·lumina la tristor de la guerra amb el seu peculiar humor, com he rigut amb les  delirants escenes que protagonitza amb un xofer ben atabalat. L'autor inclou fets i dades curiosos com ara els exòtics orígens del parxís o com prefereixen anomenar-lo les germanes Carbona "partxisi" i una repetida referència al poema «La vaca cega»de Joan Maragall que ens incita a llegir-lo ben atentament a la recerca d'alguna pista oculta.

«L'ambició del mediocre és aproximar-se al geni
per veure si se li encomana el talent»

Màrius Serra és sobrerament reconegut per les seves creacions al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Amb una producció literària nombrosa i reconeguda amb els premis Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Octavi Pellissa, FEC i Ramon Llull. Entre les seves obres destaquen «Mon oncle», «La vida normal», «Verbàlia», «Farsa» o «Quiet», entre d’altres i, més recentment, «L’arca de Babel», adreçat al públic infantil. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l'italià, el romanès, el coreà i, parcialment, a l’alemany i l’anglès. També ha traduït al català obres de diversos autors. Col·labora a La Vanguàrdia, TV3, Catalunya Ràdio i El Punt-Avui.

Com veieu una novel·la absolutament recomanable, un títol que de ben segur sonarà fort el proper Sant Jordi, no endebades és el digne guanyador del premi amb el mateix nom.


Sílvia Cantos

divendres, 8 de març del 2013

Ressenya Serena

Títol: Serena
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Edició: Cruïlla, 2012
Pàgines: 256
ISBN: 9788466130257
Edat: a partir de 12
Nota: ♥♥♥♥♥


Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Dona la recomanació d'avui és una novel·la història dirigida un públic juvenil, però certament, apta també per als adults, la història d'una noia valenta, que va tirar endavant tot i les nombroses dificultats que trobà en el seu camí: «Serena».

A l’any 1428, la Serena viu a Barcelona amb la mare i les seves germanes. Treballen molt per poder pagar el rescat del pare, captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’ofici de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat. A la mare de la Serena li cau una pedra al cap i mor, i la noia queda sola amb sis germanes, la més petita acabada de néixer. La Gelvira, una llevadora amiga de la família, l’ajuda a ocupar-se de les germanes, li ensenya l’ofici de llevadora i l’anima cada vegada que la noia s’enfonsa i pensa que no se’n sortiran. La Serena ha de fer front a moltes situacions adverses, però la família va tirant endavant, i de mica en mica les coses milloren.

Feia molt de temps que no m’enganxava tant a una novel·la juvenil, Dolors Garcia i Cornellà ha cuinat una història de ficció farcida amb una generosa quantitat d’ingredients reals que posen de manifest la seva cocció a foc lent, la detallada descripció de l’ofici de tapiners, les localitzacions i quotidianitats del dia a dia aconsegueixen un resultat exquisit, una història saborosa i creïble, que ens trasllada a la Barcelona del segle XV.

La relació de complicitat que s’estableix entre la Serena, decidida a tirar endavant la seva família amb la Gelvira, aconsegueix emocionar i transmetre una tendresa excepcional. Aquesta novel·la i especialment el caràcter tossut i positiu de la seva jove protagonista, malgrat totes les dificultats que assetgen a les germanes Estrany és un clam en defensa al paper de la dona tantes vegades menystingut quan no directament ignorat al llarg de la història.




Una novel·la que crec, hauria de ser de lectura obligatòria als primers cursos d’institut o als clubs de lectura; per la seva qualitat narrativa, per narrar una història que tot i ser ficció bé podria ser real, tal com ens indica al final del llibre la mateixa autora, per aconseguir que la lectura es converteixi en una fantàstica estona, per emocionar i sobretot per iniciar els joves lectors en la novel·la històrica de forma immillorable, sobren les raons, per dir-ho ras i curt: Serena és una magnífica novel·la juvenil que no pot faltar a les vostres biblioteques, s’ha de llegir.

Sílvia Cantos

dimecres, 6 de març del 2013

Ressenya Com aigua


Títol: Com aigua
Autor: Carmen Sara Floriano Pardal
Il·lustrador: Susana Pérez Barrera
Edició: Sleepyslaps, 2010
Edat: de 4 a 8 anys
Pàgines: 36
ISBN: 9788493741846
Nota: ♥♥♥♥


Les llàgrimes fan acte de presència en els pitjors moments... i en els millors; acompanyant la més fosca de les tristors... i la més lluminosa alegria, i totes elles acaben allà mateix, en el plor. 

«De vegades aquest plor és un viatge intens que comença com un foc i es converteix en aigua... Com avui. Tal vegada els mars i els oceans siguin
les llàgrimes de totes les persones, reunides en un mateix lloc.»


D’aquesta manera tan poètica ens presenten aquest àlbum d’una sensibilitat exquisida, una obra excel·lentment aconseguida, un text breu i eloqüent on l’autora diu coses tan ben trobades que aconsegueixen emocionar-nos, aquí una mostra:

«Jo premo fort els ulls, empenyo cap a dintre empassant saliva, però és en va:
les llàgrimes han trobat el camí de sortida.»

Ara li sumem les il·lustracions de Susana Pérez, tan senzilles com ben aconseguides, un treball que transmet una càrrega emocional sensacional, amb un domini de l'expressivitat i jugant sempre amb la nitidesa de la imatge, descartant fons innecessaris i centrant tota l'atenció en la petita protagonista. La imatge del mar en dol és realment evocadora, i el primer pla de la nena protagonista eixugant-se una llàgrima et commou profundament. La senzillesa és el tret més destacable de les imatges, pàgina a pàgina et sorprèn, la interpretació que fa del viatge de les llàgrimes esdevé meravellós.

La jove editorial Sleepyslaps mostra una vegada més que té la intenció d’oferir àlbums de gran qualitat, tant en la part material com en l’artística. Aquest conte esdevé un recurs molt interessant per pares i educadors que vulguin treballar les emocions amb els nens i nenes d’una forma amena i didàctica. Sincerament, només hi trobo una pega, i és que si el teu estat d’ànim no està en alça pots trobar-te formant part de la història sense voler-ho.

Sílvia Cantos 

divendres, 1 de març del 2013

Ressenya Col·lecció El Bagul dels Monstres


Col·lecció El Bagul dels Monstres
1. La Bruixa (ISBN: 9788498245455)
2. El Vampir (ISBN: 9788498245448)
3. L’home del sac (ISBN:9788498245493)
4. El zombi (ISBN: 97848498245523)
5. El fantasma (ISBN: 9788498245479)
6. La mòmia (ISBN: 9788498245486)
7. L’ogre (ISBN: 9788498245431)
8.L’esquelet (ISBN: 9788498245509)
9. El monstre de l’armari (ISBN: 9788498245516)
10. L’home llop (ISBN: 9788498245462)
Autor: Enric Lluch
Il·lustrador: Diversos
Edició: Bromera, 2010
Edat: de 5 a 8
Nota: ♥♥♥♥♥

L’editorial Bromera va presentar a finals de 2010 una nova col·lecció terroríficament divertida per a primers lectors: «El Bagul dels Monstres». Una sèrie que compta amb deu títols en els quals els protagonistes són monstres o criatures de l’imaginari infantil relacionats amb la por, presentats amb molt d’humor i fantasia. Enric Lluch s’ha encarregat d’escriure les divertides històries on trobem des d’una bruixa cansada de la seva rutinària vida de conte, un vampir que necessita anar a la consulta del dentista, un zombi mandrós, un esquelet que anhela convertir-se en futbolista, un monstre de l’armari que ja és prou gran com per independitzar-se i, fins i tot, una mòmia amoïnada per el tancament del museu on viu.

Un munt d’històries enginyoses tractades amb un fantàstic sentit de l’humor, amb les que l’autor desmitifica a grans ‘dolents’ de sempre, obrint així, el camí per a perdre la por amb una lectura ben entretinguda. L’editorial ha editat cada volum d’aquesta col·lecció amb gran cura obtenint un resultat fantàstic. Cada llibre té dues pàgines finals amb un glossari en imatges que farà riure a grans i petits amb les seves ocurrències. Escrit amb un text breu de tipografia molt clara, aquests contes esdevenen una elecció ideal per primers lectors.

Us recomano especialment tres dels títols d’aquesta sèrie. «La Bruixa» on riureu amb la Maruixa, una fetillera que no para de ficar-se en embolics. L’últim ha estat a la casa de xocolata de Hansel i Gretel, on ha demanat el trasllat. Què farà la bruixa Manaire quan sàpiga que ha deixat el conte de cap per avall? Aquesta bruixa que es deleix per els entrepans de calamars fregits us farà riure de valent. Les fantàstiques il·lustracions d’Óscar T. Pérez transmeten les emocions dels personatges amb autèntica naturalitat, a més són plenes de detalls per fixar-s’hi com ara el nom d’un carrer de nom molt ‘bruixesc’. 




Per altra banda tenim el segon número titulat «El Vampir», on coneixereu en Ladislau. Camacurt i de cap boterut, pateix un gravíssim problema: els seus queixals no estan afilats i així, ni fa por ni pot mossegar colls suculents. Entre els que no se’l creuen i els que fugen espantats les coses se li compliquen força, i és que, la vida d’un vampir també pot ser molt dura! Us animo a descobrir les sensacionals il·lustracions de Fernando Falcone, dotades d’un realisme i moviment espectaculars.

I finalment «L'Esquelet» ens narra la història de l'Ossets, ell vol ser futbolista com les persones de carn. La seva família, alarmada, ha tractat de fer-li veure que per a un esquelet no és possible. Però així i tot, per què no intentar-ho? Una història molt divertida que desperta la complicitat dels lectors envers el seu entranyable protagonista. Les il·lustracions d'aquest títol són obra de Mercè López, que a través d'una diversitat de collage capta l'atenció dels més petits mitjançant el sentit de l'humor.

Arran de la bona acollida que va tenir la col·lecció, l'editorial ha apostat per potenciar per aquesta monstruosa sèrie, editant els dos primers títols «La bruixa Maruixa» i «El vampir Ladislau» en format àlbum il·lustrat permetent als lectors gaudir molt més de les il·lustracions d'aquests títols, espero que segueixin editant els altres seguint la mateixa línia.

Com veieu una sèrie de títols perfecte per aquells lectors que s'inicien en el fantàstic món de la literatura individual, tot i que també us asseguren meravelloses estones de lectura compartida. Us animo a visitar la web que Bromera ha creat amb uns continguts que permeten allargar el gaudi d'aquests llibres, molt recomanable la Oca dels Monstres!

Sílvia Cantos