Mapes literaris

Per Mireia Martínez

 

Trazado: Un atlas literario

Autor: Andrew DeGraff; Daniel Harmon

Traductor: Arnoldo Langner

Edició: Impedimenta, 2016

Col·lecció: El Chico Amarillo

Pàgines: 128

ISBN: 9788416542512

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 23,95€

¿Perdido en un libro? Para eso están los mapas.

Trazado no és un còmic pròpiament, però és un meravellós llibre il·lustrat que us vull recomanar. El pes i el poder de la imatge em donen llicència per a incloure’l a la nostra secció Parlem de Còmic.

Un llibre regal esplèndid per als amants de la literatura i també per als amants dels atles, els mapes i la cartografia. La bona acollida queda avalada per la seva inclusió en moltes de les llistes dels millors llibres publicats el 2016.

Personalment, com a lectora sóc curiosa... M’agrada captar els detalls de l’entorn, el context, que les dades i els fets encaixin, que tot tingui sentit. Per aquest motiu, Trazado satisfà amb escreix la meva curiositat, ja que em permet anar a la recerca del detall, fer el tafaner, observar detingudament, i perdre’m per les seves pàgines i els seus mapes, autèntiques joies cartogràfiques.

DeGraff i Harmon presenten un recull de mapes literaris inspirats en obres clàssiques de la literatura universal. Ens proposen un viatge pels escenaris, els paisatges i les localitzacions més diverses: des de l’illa de Robinson Crusoe, el Mediterrani d’Ulisses, el riu Mississipí de Huckleberry Finn, fins a la volta al món de Phileas Fogg. Penetrar a les entranyes de Moby Dick o viatjar en el temps de la mà del Sr. Scrooge.

Organitzat per capítols, cadascun d’ells està dedicat a una obra. Grans plomes de tots els temps són seleccionades per a configurar aquest particular atles: Homer, William Shakespeare, Jane Austen, Charles Dickens, Emily Dickinson, Frank Kafka o Jorge Luis Borges, entre d’altres. Un text introductori de Daniel Harmon analitza el llibre protagonista, recull l’essència de la trama i els seus punts claus a manera d’interessants reflexions sobre obres immutables i eternes. Seguidament es dona pas al mapa d’Andrew DeGraff, una il·lustració plena de fantasia, imaginació i màgia. Cada mapa és absolutament únic i diferent a tots els altres. El color i el dibuix lliure no s’ajusten a normes i converteixen cada pàgina en una sorpresa visual.

Trazado és una obra perfecta per revisitar obres que ja hem llegit o coneixem, així com per descobrir nous universos. Per tant, un recorregut de doble sentit: del llibre al mapa o del mapa al llibre. “Todo escritor es un explorador. Cada paso lo adentra en territorio desconocido”, aquestes paraules de Ralph Waldo Emerson posen en relleu l’íntima relació entre la literatura entesa com a viatge, com a aventura, i el seu vincle natural amb els mapes.

Booktrailer

Baixada a l'infern

Per Mireia Martínez

Títol: El fantasma de la Ópera

Autor: Christophe Gaultier

Traductor: Olalla García

Edició: Impedimenta, 2014

Pàgines: 112

ISBN: 9788415979227

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 21,95€

Amb motiu del 30 aniversari de la seva estrena als escenaris del West End londinenc, avui us recomano un clàssic immortal de la literatura universal, El fantasma de l’Òpera, una novel·la de Gaston Leroux publicada el 1910. La seva versatilitat fa que s’hagi adaptat amb èxit en nombroses disciplines i llenguatges, això és el que tenen les bones històries! Jo us presento una adaptació al còmic de Christophe Gaultier publicada a la col·lecció de novel·la gràfica de l’editorial Impedimenta. Una edició exquisida que reuneix en un únic volum el díptic de l’edició francesa.

El fantasma de l’Òpera ens presenta una història d’amor i tragèdia, una història obscura sobre el fantasma que habita a l’Òpera de París, un espectre misteriós que té esfereïts a tot el personal del teatre. L’amor de l’aristòcrata Pierre de Chagny per una de les ballarines de la companyia, la bella Ingrid Daaé, topa amb les forces sobrenaturals, els sortilegis i els estratagemes ordits pel fantasma, l’altre vèrtex d’aquest amor a tres bandes. L’escenari monumental de l’Òpera de Garnier és testimoni de l’amor sincer i pur dels joves versus l’amor tòxic del fantasma. La lluita d’aquests amors suposa una baixada a l'infern, a un univers ocult i lúgubre allunyat de tota realitat coneguda. 

La proposta gràfica de Christophe Gaultier s’adequa perfectament a l’essència de la trama amb un dibuix afilat i tenebrós. El traç impetuós i marcat dibuixa rostres que són autèntiques màscares que reflecteixen la por més visceral o la maldat més fonda. Alhora, la paleta fosca i l’excel·lent treball de llums i ombres accentuen l’opressió de l’atmosfera i reforcen el caràcter teatral de la història. El lector percep, a través del dibuix i el color, el terror que traspuen els personatges. 

Christophe Gaultier (Chateauroux, França, 1969), llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb experiència en el camp de l’animació, és un clar referent del còmic francès actual. Del seu treball traduït al català o castellà, també podem gaudir de l’adaptació al còmic en tres volums de Robinson Crusoe (Cruïlla, 2009) i Caído del cielo (La Cúpula, 2012).

La màgia dels clàssics

Per Mireia Martínez

Títol: Notre Dame

Autor: Jean Bastide; Robin Recht

Edició: Yermo Ediciones, 2015

Pàgines: 112

ISBN: 9788416428212

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 27 €

Avui us proposo revisitar un clàssic imprescindible de la mà de Yermo Ediciones. Un viatge a Nostra Senyora de París, obra d’una de plomes més cèlebres de la literatura francesa i mestre de la novel·la del segle XIX: Víctor Hugo. Amb adaptació i storyboard de Robin Recht, i dibuix i color de Jean Bastide, Yermo ens presenta una edició excel·lent que reuneix en un integral els dos volums que componen el còmic complet. 

La trama de Notre Dame forma part de l’imaginari col·lectiu, però Recht i Bastide aconsegueixen emocionar-nos novament. 

París, segle XV. Esmeralda, una bellíssima zíngara, posseeix la capacitat innata de captivar els homes que l’envolten. Una encantadora de serps, una sirena que amb el seu cant els  enamora sense adonar-se amb la sensualitat i la feminitat que desprèn per tots el porus de la seva pell. El capità Phoebus; Claude Frollo, l’ardiaca de la catedral de París; Quasimodo, el geperut i deforme campaner de Notre Dame; i Pierre Gringoire, narrador de la història, la pretenen, desitgen posseir-la, però l’estimen realment? Fins i tot, l’acte heroic de Quasimodo salvant a la jove del cadafal no amaga cert grau d’egoisme recloent-la a les torres de la catedral? La rescata, sí, però a canvi la té per a ell sol... Esmeralda és víctima de la seva bellesa, la seva bondat i la necessitat imperiosa de ser estimada. Finalment, l’amor de Quasimodo no podrà salvar-la, el seu destí està escrit, però el campaner sí podrà venjar l’infortuni de la gitana.

El guió de Recht manté la màgia i l’essència de la història original; i el dibuix de Bastide capta la intensitat i el dramatisme, a vegades, amb una empremta ferotge. L’ambientació i la recreació del París medieval (l’arquitectura, els carrers, la seva gent) ens ajuden a viatjar en el temps, i arrodoneixen una proposta gràfica potent, com ja deixa entreveure la magnífica coberta del llibre. 

Ambdós autors ja havien treballat conjuntament a Elric 1: El trono de rubí, editat per Yermo l'octubre de 2013.

Ressenya El petit ós

Col·lecció: EL PETIT ÓS

Títol₁: El petit ós

Títol₂: Un petó per al petit ós

Títol₃: La visita del petit ós

Títol₄: El pare ós torna a casa

Autor: Else Holmelund Minarik

Il·lustrador: Maurice Sendak

Traductor: Helena García

Edició: Kalandraka, 2015

Pàgines: 64

ISBN₁: 9788484648673

ISBN₂: 9788484648703

ISBN₃: 9788484648758

ISBN₄: 9788484649304

Edat: A partir de 5 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us proposo una col·lecció de primeres lectures, relats breus ideals per compartir amb els més petits de casa, per llegir-los-els o bé per acompanyar-los en el seu aprenentatge lector.

En ocasions parlar d’un autor o il·lustrador esdevé per sí mateix una garantia de qualitat, és el cas de Maurice Sendak, un home qualificat per la crítica especialitzada com una de les persones més influents en el món de la literatura infantil de tots els temps. Amb més de 90 títols publicats i els més importants guardons en el seu haver, associar el seu nom a un títol és assegurar-se l’encert. El mateix passa amb algunes editorials, especialment en el camp de la LIJ, que només veient qui ha publicat un títol ja et mereix la confiança de dedicar-li un temps, és el cas de Kalandraka, una casa que té tota la meva admiració i de la que sempre espero noves propostes i, no sóc només jo, el passat 2012 el Ministeri de Cultura la va distingir amb el Premi Nacional a la millor tasca editorial. Ara imagineu que conjuguem un autor reeixit com Sendak a una editorial com Kalandraka, el resultat és un imprescindible, com és la col·lecció que avui us presento i recomano: El petit ós, una sèrie original de l’any 1957, tot un clàssic que es manté vigent, doncs la bona literatura no passa de moda!

El primer títol dóna nom a la col·lecció i ens presenta els personatges que anirem trobant en les successives històries. Animals antropomòrfics que destil·len tendresa i desperten la sensibilitat del lector. La família ós i els amics del petitó: un ànec, una gallina i un gat. Les diferents narracions que configuren aquest primer volum són breus contes amb estructura de repetició, vocabulari molt planer i relacionades amb hàbits i situacions que resulten molt familiars als infants.

Un petó per al petit ós és la historia d’un pegó acumulatiu i itinerant que viatja per el bosc transportat per la Gallina, la Granota, el Gat... Amb un rerefons divertit, simpàtic i espantani és una narració encantadora.

A La visita del petit ós coneixem nous membres de la família ós, els avis i qui millor que ells per explicar contes! Al petit Ós li agrada molt visitar l'àvia i l'avi Ós. La complicitat intergeneracional que tan sovint apareix és l’eix central d’aquest tercer volum, uns relats que recorden els forts vincles que s’estableixen entre néts i avis.

El pare ós torna a casa és, per ara, el darrer lliurament de la col·lecció i està centrat en la relació pare-fill, donant peu a la imaginació, acompanyarem al petit Ós i els seus amics en una extraordinària recerca, la d’una sirena!

Com veieu, cadascuna de les propostes que formen aquesta col·lecció esdevenen valuosos llibres, per el seu contingut, les històries són simplement encantadores i les il·lustracions que les vesteixen absolutament delicioses, treballades amb la tècnica del gravat són unes imatges precioses, d’estil clàssic carregades de dolçor, estic convençuda que tant nens com grans les gaudiran, no endebades estem parlant de tot un clàssic.

Sílvia Cantos

Ressenya I et despertes

Títol: I et despertes

Autor: Nina da Lua

Il·lustrador: Joana Santamans

Edició: Comanegra, 2015

Pàgines: 48

ISBN: 9788416033522

Edat: a partir de 9 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat meravellós, un llibre d’aquells en els quals pots capbussar-te una i mil vegades sense cansar-te’n. Una oda a la imaginació i una metàfora de l’aprenentatge.

Les pàgines d’aquest llibre filen, amb una delicadesa especial, el viatge de descoberta que emprèn una nit la Rosabella. Una història màgica que recull l’essència dels contes tradicionals i ens convida a perdre’ns per un món oníric, de paratges desconeguts i animals fantàstics. La intuïció, la paciència, la confiança o la perspectiva seran claus per acabar desxifrant un missatge ple de simbolisme...

I et despertes és un àlbum que només veure’l crida l’atenció, la seva coberta és evocadora i bellíssima. T’atrapa en el mateix instant en que apareix davant la teva mirada, de la mateixa manera com t’atrapa la seva història. Les autores han enfilat pàgina a pàgina, un relat que et transporta a un món curull de sensacions, convidant al lector a reflexionar sobre les petites coses. Un viatge iniciàtic, a través d’un imaginari literari i pictòric, trobem referències a clàssics com la Caputxeta o l’Alícia de Carroll, també topem amb una suggerent referència a La gran ona d’Hokusai.

Una obra carregada de simbolisme que permet múltiples nivells de lectura, una més planera per lectors a partir de 9 anys i, una altra de més madura i reflexiva que joves i adults poden gaudir. Joana Santamans segueix el fil de les paraules exquisidament trenades de Nina da Lua i, ens regala una col·lecció de belles imatges que abracen el text i esdevenen l’acompanyament perfecte. Amb una prometedora obra artística que abasta des de la pintura mural, el graffiti i la il·lustració, fins a la pintura sobre tota mena de suport, especialment objectes trobats, us animo a visitar la seva pàgina i delectar-vos amb els seus treballs.

Vull destacar que aquest llibre porta el segell Llibrelocal.cat una interessant iniciativa que pretén identificar els llibres que s’han fabricat íntegrament per empreses del nostre país. Totes les etapes per produir un llibre local, des del manuscrit fins al llibre enquadernat, són dutes a terme per empreses ubicades al nostre país, sense seus deslocalitzades, creant així llocs de treball per a les persones que residim aquí.

Resumint, una petita joia que no pot faltar a la vostra biblioteca particular si és que voleu presumir-ne! ;)

Si voleu fer un tastet del llibre, podeu fer-ho aquí

Sílvia Cantos

Meritxell Martí i Xavier Salomó

En Xavier i la Meritxell Martí es van conèixer en una llibreria, un bon auguri, sens dubte... Poc a poc es van anar animant amb uns primers projectes en comú, entre els que podem trobar espectacles teatrals on la Meritxell composava la música i ell dirigia, fins a col·leccions de llibres amb imants.

Actualment viuen i tenen estudi a Sant Llorenç Savall. L’habitació d’ella generalment està en silenci, mentre que al taller del Xavier la música sona constantment. Els projectes comuns han nascut gairebé sempre fora de l’estudi: alguns han sorgit mentre conduïen entre vinyes; altres, mirant els reflexes del llac de Loudenvielle. En ocasions, han retallat les tovalles de paper d’un restaurant per a emportar-se els esborranys realitzats... tot i que la propietària del local els mirés amb mals ulls. En Xavier i la Meritxell formen un tàndem perfecte que destil·la creativitat, entusiasme i amor pels llibres.

Minipops

Combel

La Caputxeta Vermella, la Ventafocs, la Rínxols d’or i els Tres Porquets. Quatre títols coneguts per tothom, quatre clàssics dels quals se n’han fet infinites versions, fins al punt que sovint et preguntes, en calen més? Doncs sí! Tan simple com rotund, ara bé, no qualsevol adaptació, això és prescindible, però si aquesta revisió ve signada per la Meritxell Martí i el Xavier Salomó i la publica Combel, no hi ha dubte,  és absolutament necessària!

Què fa que aquesta sèrie de llibres valgui la pena? Doncs a banda de les autoritats que el signen, destacaria la gran tasca de concreció que ha fet la Meritxell, que amb una magnífica habilitat ha sintetitzat les històries en cinc frases, tal com ho llegiu, cinc frases estructurades com a rodolins que encapsulen l’essència de cada història amb una goteta d’humor. M’encanta! No és gens senzill transmetre amb un text tan breu uns contes que hom coneix, però ella en sap molt i ho demostra un cop més amb cadascun d’aquests quatre títols. Per la seva banda, en Xavier amb aquest estil tan personal que el caracteritza, dóna vida als personatges i les escenes, sempre en clau d’humor, amb una paleta de colors frescos i vius i, quan dic que els dóna vida, no em refereixo només a les il·lustracions, sinó també a l’enginyeria del paper que ha dissenyat ell mateix, amb senzilla efectivitat cada escena pren vida, cada pas de pàgina és una sorpresa que podem explorar en els seus 360 graus, ha tingut cura del més petit detall i ofereix una sèrie de desplegables combinats amb finestretes que complementen la narració oferint una informació extra al text, a més de l’efecte joc que els més petits degustaran a plaer!

L’Illa de les 160 diferències 

El país dels 260 clons

Cruïlla

Aquí hauríem de parlar directament de llibres repte, de debò, ho confesso, no he estat capaç de localitzar les 160 diferències ni els 260 clons, n’he trobat molts, però tots no, i no per manca d’interès, eh! Fins i tot hi he involucrat la família, fixeu-vos el marit i els fills també s’hi van posar. Però ni amb la total capacitat d’atenció que hem reunit entre els quatre no hi ha hagut manera, no devem ser prou observadors, malgrat la bona disposició i l’actitud. És cert, no hem superat el repte, però mentre ho intentàvem, vaig adonar-me d’un fet curiós, tots quatre teníem els cinc sentits posats en les pàgines del llibre i això, no sé si estareu d’acord amb mi, però jo crec que avui dia no es dóna habitualment, la capacitat d’atenció i concentració la tenim sovint dispersa entre diversos fronts i, el fet que un llibre sigui capaç de captar-la en exclusiva en petits i grans diu molt d’ell.

A més els autors ens provoquen, a l’Illa trobem 10 nivells i ells els defineixen des de “Facilíssim” fins a “Per als que mai no es rendeixen” i és clar, l’orgull propi no es vol deixar vèncer i fixa la mirada a cadascun dels detalls de la pàgina. En aquesta proposta a mida que avancen els nivells, incrementa el nombre de diferències a localitzar, des d’una sola al primer fins a quaranta al novè, per rematar-ho tot plegat a l’últim on tornem a tenir una sola diferència que, val a dir, no vam saber trobar... Cada pàgina, amaga una finestreta, que és alhora l’enllaç a la següent escena, una manera perfecta d’enllaçar cada nou pas en aquest viatge fascinant que emprendreu acompanyant l’Estel i en Pol, dos aventurers que us animo a descobrir!

El país dels 260 clons reprèn el fil de l’Illa, de fet l’excusa per començar una nova aventura és que la bola amb la que acaba la història a l’Illa es trenca i els dos aventurers inicien una nova exploració que els durà a visitar paratges inhòspits, congressos terrorífics, restaurants fascinants i moltes sorpreses més. En aquest cas, cada pàgina amaga una pestanya que revela l’última fita a aconseguir i és alhora una pista cap a la següent part de l’aventura, els clons amagats es reparteixen en tres nivells de dificultat:

l fàcil     n no tan fàcil     p difícil

Solucions de L’Illa de les 160 diferències

Solucions d’El País dels 260 clons

OFF

Le Seuil

Diferent. Suggerent. Agosarat. Impresindible!

En Xavier està convençut que OFF és el seu projecte més personal fins al moment. I potser també el més arriscat: un àlbum que parla dels perills de les nuclears, un llibre sense text i a més, utilitzant una paleta de colors realment fosca.

Jo la trobo senzillament espectacular. Així de breu, així de clar. OFF és una proposta visual que té la capacitat d’estimular els sentits dels lectors. És tal la força de les seves il·lustracions que s’expliquen sense necessitat de text, no ens cal, el sabem llegir. I no cal ser extraordinàriament hàbil per entendre el que ens mostra, vaig fer la prova amb el meu fill, onze anys, va llegir amb poques diferències la mateixa història que jo, però no només això, es va fixar en els matisos. El Xavier treballa els detalls amb gran destresa i, com en la major part del seu treball, si t’atures a contemplar i observar les seves il·lustracions, captes noves particularitats, fet que t’engresca a repetir la lectura amb una nova mirada i us asseguro, que cada vegada, et sorprèn, cada vegada hi veus quelcom més, quelcom nou. És espectacular la manera com juga amb la llum i el moviment imprès en les seqüències d’imatges, amb un estil molt cinematogràfic aconsegueix dotar de vida la protagonista, una parella singular aquesta caputxeta i el seu acompanyant...

L’origen de la història ens trasllada al 26 d'abril de 1986, amb un Xavier de 10 anys observant la seva mare escoltant la ràdio, que anunciava la tragèdia de Txernòbil, d‘aquells dies manté un record: una por indefinida, estranya. Sembla ser, que aquesta imatge va mantenir-se adormida a la seva memòria fins l’accident de Fukushima. Alguns mesos després del desastre japonès, sense saber massa què estava fent, com un somnàmbul, va començar a dibuixar el què esdevindria OFF. El llibre està ple de referències d'obres que l'han acompanyat durant la realització de l'àlbum: el llibre d'Igor Kostin "Txernòbil, confessions d'un reporter" (Efadós, 2006), "La Carretera" de Cormac McCarthy (Edicions 62, 2008), les pel·lícules de Miyazaky i, molt especialment la música de Trent Reznor i de Nick Cave.

Per mi, Off és una història fosca que convida a il·luminar un dels passatges més terribles de la història de la humanitat. Un llibre complex, que requereix una mirada madura, un proposta més que interessant per introduir aquest accident o l’energia nuclear com a tema, als alumnes de cicle superior de primària o primer cicle d’ESO. Una història per reflexionar, amb un treball exquisit i punyent que impacta.

Sílvia Cantos

Ressenya Moby Dick

  Per Mireia Martínez

Títol: Moby Dick

Autor: Olivier Jouvray, Pierre Alary

Edició: Dibbuks, 2014

Pàgines: 124

ISBN: 9788415850496

Nota: ♥♥♥♥♥

He de reconèixer que sento especial debilitat per les adaptacions en còmic dels grans clàssics de la literatura universal. Històries que han sobreviscut als embats del temps, i que alienes a les modes conserven la seva vigència per temàtica, valors o simple excel·lència, i que gràcies al còmic, reviuen una vegada més amb renovada emoció a través de la il·lustració, el dibuix i el color. Una proposta de lectura que de ben segur agradarà a lectors de totes les edats, i que és especialment recomanable per al públic juvenil, acostant-los a la màgia dels clàssics a través del còmic. I, el “Moby Dick” de Dibbuks, n’és un bon exemple, una adaptació lliure de la novel·la de Herman Melville amb guió d’Olivier Jouvray, i dibuix i color de Pierre Alary amb el suport de Didier Gonord. 

Un autèntic còmic d’aventures en alta mar de ritme trepidant. Els lectors ens convertim en membres de la tripulació del balener Pequod, vivint la història en primera persona, des de dins. L’olor de sal, el so de les onades i el vent, la nau que grinyola, l’estrèpit de les tempestes, les balenes que bufen, la remor de la batalla... Un cúmul de sensacions imaginades i evocadores que emfatitzen l’experiència lectora. 

“Moby Dick” ens explica la història d’Ismael, un jove que s’estrena en la pesca de balenes, i Queequeg, un experimentat arponer de mides colossals. Dos desconeguts units pel destí d’un vaixell, el Pequod, i els desvaris del seu capità, el mític Ahab. Obsessionat pel record de Moby Dick, la balena blanca, Ahab està disposat a perpetrar una venjança personal per acabar amb el monstre marí que li fa perdre la son i la raó. No dubtarà en conduir a la tripulació cap a un viatge sense retorn, anteposant la seva voluntat per davant de tot i tothom. Una tripulació que, perplexa, es debat entre la fidelitat al seu capità i l’instint de supervivència, davant un destí incert que es perfila a l’horitzó. El desastre és imminent i inevitable...

El guió de Jouvray sintetitza amb èxit la densitat de la novel·la, plena de descripcions i digressions. Tanmateix, és capaç de construir la complexa figura del capità Ahab. Un home colèric, boig, cegat per la seva pròpia ira, però que alhora conserva petits moments de lucidesa que comparteix amb el seu primer oficial Starbuck, el qual actua com a contrapunt, representant la raó i el seny. 

El dibuix de Jouvray, enèrgic i dinàmic, capta a la perfecció la intensitat de la història amb un acurat treball de línia i traç a manera d’esbós. El tractament de llums i ombres a través del color és excel·lent, aconseguint uns clarobscurs molt efectistes. La il·luminació puntual d’un llum d’oli en una cambra de taverna o en una humida cabina creen vinyetes molt teatrals. 

També és molt remarcable el treball del mar. Un mar a vegades plàcid i en calma de tons turqueses, i en d’altres, picat i roig, banyat per la sang vessada de les balenes capturades o en la lluita aferrissada amb el catxalot Moby Dick. Un mar esquitxat de reflexos i veladures, que es complementa amb un cel de núvols poderosos molt pictòrics, gairebé fotogràfics, amb un sol cegador a l’horitzó. 

Un còmic molt recomanable que va pujant d’intensitat fins al clímax final de la gran batalla entre l’home i l’animal. Ahab i Moby Dick en estat pur.