Descobrint el llop, la bruixa i l'ogre

Dolents

Autor: Clotilde Perrin

Traductor: Marta Armengol Royo

Edició: Maeva Young, 2018

Pàgines: 12

ISBN: 9788417108472

Edat: de 6 a 106 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 29,90€

Us recomano un àlbum il·lustrat per compartir amb els petits de casa, un llibre regal genial per jugar amb els tres dolents per excel·lència dels contes: el llop, la bruixa i l’ogre, ara sí, aquí són els protagonistes!

Aquest llibre faria bé de ser present a totes les cartes al Pare Noel i als Reis Mags de l’Orient, ja que es tracta d’un súper regal per tota la família, que podrà llegir i jugar amb un llibre absolutament ple de sorpreses, mitjançant un sofisticat sistema de pestanyes i finestretes que s’obren, els lectors descobriran un munt d’anècdotes i curiositats dels dolents per excel·lència de la literatura infantil de tots els temps. Els seus punts forts i febles, les seves pors, els plats preferits, trets distintius, característiques físiques i el més important: les seves biblioteques! Sabrem de quines històries en són protagonistes i en quines altres apareixen.

Dolents és una proposta fabulosa, una mostra d’enginy i imaginació elevada a la màxima potència. La riquesa dels detalls que exhibeix és un festival per als amants dels contes, no se m’acut una col·lecció millor on podia haver anat a parar aquest títol, no endebades Libros para los que aman los libros de l’editorial Maeva Young, conté una sèrie de propostes fantàstiques, ideals per regalar qualsevol d’elles. Ara que s’acosten dates on molts pensen a fer regals als qui s’estimen, em permeto recordar-vos que regalar un llibre és molt més que fer un present, és regalar il·lusions, aventures i molta vida. Regalar un llibre és una mostra d’amor!

Clotilde Perrin va estudiar Comunicació Audiovisual a l’escola Estienne, i va cursar estudis a l’Esola d’Arts Decoratives d’Estrasburg. A més de les col·laboracions ocasionals en diverses revistes i diaris, ha il·lustrat una trentena d’àlbums per a nens en diverses editorials a més de nou títols en els quals signa text i il·lustracions.

Sílvia Cantos

Res no és el que sembla

La veritable història del llop

Autor: Nathalie Pons

Il·lustrador: Carlos Lluch

Edició: Barcanova, 2016

Pàgines: 143

ISBN: 9788448941376

Edat: de 6 a 9 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 9,90€

Avui us recomano una lectura enginyosa i divertida amb un interessant rerefons i on res no és el que sembla. Una invitació a no deixar mai de somiar.

El llop està fart de ser sempre el dolent: es menja els nens, espanta les àvies, destrossa les cases i mil coses més. Però això s’ha acabat! Ha decidit netejar el seu nom i donar a conèixer la seva veritable història, però no serà fàcil. L’autora d’aquest llibre va viure moltes aventures fins a descobrir aquest secret i, miraculosament, ha aconseguit deixar testimoni de com és realment el llop.

Una bufera cruel o un refredat descomunal? Una nena mal educada enlloc de l'encantadora i servicial nena que crèiem conèixer. Cabretes trapelles i mentideres i, altres grans mentides que han estigmatitzat un dels personatges més habituals en els contes infantils i, que amb aquestes pàgines, intenta reivindicar-se, demanant veu per explicar qui és realment i aclarir alguns malentesos que l’han convertit en el que molts creuen.

M’ha agradat molt la manera com l’autora aconsegueix transmetre un missatge molt bonic i necessari, sense pretensions d’alliçonar, cosa que no suporto i que tenen el costum de fer alguns autors. Nathalie Pons, mitjançant la narració d’una història, mostra que sempre hi ha diferents punts de vista, que cal aprendre a ser crítics, a respectar els altres i a no fixar-se en l'aspecte extern ni en la fama, que només així aconseguirem ser lliures i aprendre a estimar enlloc d'odiar.

El tàndem protagonista de la història, format per el llop i l’escriptora és magnífic i aporta diferents elements com la bondat, l’empatia, la innocència i la valentia, que el fan molt atractiu als ulls dels lectors.

Com aquell qui no vol, a més, els nens passejaran la mirada per grans noms de la literatura infantil, que mai està de més que els sonin, com ara Kipling, Amades o Isop. Amb un llenguatge planer, una estructura que combina la narració de contes amb l’intercanvi de correus electrònics dels protagonistes, doten la narració d’un ritme àgil que permet una lectura molt amena.

Les il·lustracions de Carlos Lluch, han sabut captar el to de la narració i combinen de manera immillorable. Són intenses, divertides i sobretot molt divertides.

Per tot plegat, penso que La veritable història del llop és un gran llibre per regalar als nens i nenes que comencen a gaudir del plaer que representa la lectura en solitari, però sens dubte, és també una gran tria per fer una lectura compartida!

Fes-ne un tastet aquí!

Sílvia Cantos

Meritxell Martí i Xavier Salomó

En Xavier i la Meritxell Martí es van conèixer en una llibreria, un bon auguri, sens dubte... Poc a poc es van anar animant amb uns primers projectes en comú, entre els que podem trobar espectacles teatrals on la Meritxell composava la música i ell dirigia, fins a col·leccions de llibres amb imants.

Actualment viuen i tenen estudi a Sant Llorenç Savall. L’habitació d’ella generalment està en silenci, mentre que al taller del Xavier la música sona constantment. Els projectes comuns han nascut gairebé sempre fora de l’estudi: alguns han sorgit mentre conduïen entre vinyes; altres, mirant els reflexes del llac de Loudenvielle. En ocasions, han retallat les tovalles de paper d’un restaurant per a emportar-se els esborranys realitzats... tot i que la propietària del local els mirés amb mals ulls. En Xavier i la Meritxell formen un tàndem perfecte que destil·la creativitat, entusiasme i amor pels llibres.

Minipops

Combel

La Caputxeta Vermella, la Ventafocs, la Rínxols d’or i els Tres Porquets. Quatre títols coneguts per tothom, quatre clàssics dels quals se n’han fet infinites versions, fins al punt que sovint et preguntes, en calen més? Doncs sí! Tan simple com rotund, ara bé, no qualsevol adaptació, això és prescindible, però si aquesta revisió ve signada per la Meritxell Martí i el Xavier Salomó i la publica Combel, no hi ha dubte,  és absolutament necessària!

Què fa que aquesta sèrie de llibres valgui la pena? Doncs a banda de les autoritats que el signen, destacaria la gran tasca de concreció que ha fet la Meritxell, que amb una magnífica habilitat ha sintetitzat les històries en cinc frases, tal com ho llegiu, cinc frases estructurades com a rodolins que encapsulen l’essència de cada història amb una goteta d’humor. M’encanta! No és gens senzill transmetre amb un text tan breu uns contes que hom coneix, però ella en sap molt i ho demostra un cop més amb cadascun d’aquests quatre títols. Per la seva banda, en Xavier amb aquest estil tan personal que el caracteritza, dóna vida als personatges i les escenes, sempre en clau d’humor, amb una paleta de colors frescos i vius i, quan dic que els dóna vida, no em refereixo només a les il·lustracions, sinó també a l’enginyeria del paper que ha dissenyat ell mateix, amb senzilla efectivitat cada escena pren vida, cada pas de pàgina és una sorpresa que podem explorar en els seus 360 graus, ha tingut cura del més petit detall i ofereix una sèrie de desplegables combinats amb finestretes que complementen la narració oferint una informació extra al text, a més de l’efecte joc que els més petits degustaran a plaer!

L’Illa de les 160 diferències 

El país dels 260 clons

Cruïlla

Aquí hauríem de parlar directament de llibres repte, de debò, ho confesso, no he estat capaç de localitzar les 160 diferències ni els 260 clons, n’he trobat molts, però tots no, i no per manca d’interès, eh! Fins i tot hi he involucrat la família, fixeu-vos el marit i els fills també s’hi van posar. Però ni amb la total capacitat d’atenció que hem reunit entre els quatre no hi ha hagut manera, no devem ser prou observadors, malgrat la bona disposició i l’actitud. És cert, no hem superat el repte, però mentre ho intentàvem, vaig adonar-me d’un fet curiós, tots quatre teníem els cinc sentits posats en les pàgines del llibre i això, no sé si estareu d’acord amb mi, però jo crec que avui dia no es dóna habitualment, la capacitat d’atenció i concentració la tenim sovint dispersa entre diversos fronts i, el fet que un llibre sigui capaç de captar-la en exclusiva en petits i grans diu molt d’ell.

A més els autors ens provoquen, a l’Illa trobem 10 nivells i ells els defineixen des de “Facilíssim” fins a “Per als que mai no es rendeixen” i és clar, l’orgull propi no es vol deixar vèncer i fixa la mirada a cadascun dels detalls de la pàgina. En aquesta proposta a mida que avancen els nivells, incrementa el nombre de diferències a localitzar, des d’una sola al primer fins a quaranta al novè, per rematar-ho tot plegat a l’últim on tornem a tenir una sola diferència que, val a dir, no vam saber trobar... Cada pàgina, amaga una finestreta, que és alhora l’enllaç a la següent escena, una manera perfecta d’enllaçar cada nou pas en aquest viatge fascinant que emprendreu acompanyant l’Estel i en Pol, dos aventurers que us animo a descobrir!

El país dels 260 clons reprèn el fil de l’Illa, de fet l’excusa per començar una nova aventura és que la bola amb la que acaba la història a l’Illa es trenca i els dos aventurers inicien una nova exploració que els durà a visitar paratges inhòspits, congressos terrorífics, restaurants fascinants i moltes sorpreses més. En aquest cas, cada pàgina amaga una pestanya que revela l’última fita a aconseguir i és alhora una pista cap a la següent part de l’aventura, els clons amagats es reparteixen en tres nivells de dificultat:

l fàcil     n no tan fàcil     p difícil

Solucions de L’Illa de les 160 diferències

Solucions d’El País dels 260 clons

OFF

Le Seuil

Diferent. Suggerent. Agosarat. Impresindible!

En Xavier està convençut que OFF és el seu projecte més personal fins al moment. I potser també el més arriscat: un àlbum que parla dels perills de les nuclears, un llibre sense text i a més, utilitzant una paleta de colors realment fosca.

Jo la trobo senzillament espectacular. Així de breu, així de clar. OFF és una proposta visual que té la capacitat d’estimular els sentits dels lectors. És tal la força de les seves il·lustracions que s’expliquen sense necessitat de text, no ens cal, el sabem llegir. I no cal ser extraordinàriament hàbil per entendre el que ens mostra, vaig fer la prova amb el meu fill, onze anys, va llegir amb poques diferències la mateixa història que jo, però no només això, es va fixar en els matisos. El Xavier treballa els detalls amb gran destresa i, com en la major part del seu treball, si t’atures a contemplar i observar les seves il·lustracions, captes noves particularitats, fet que t’engresca a repetir la lectura amb una nova mirada i us asseguro, que cada vegada, et sorprèn, cada vegada hi veus quelcom més, quelcom nou. És espectacular la manera com juga amb la llum i el moviment imprès en les seqüències d’imatges, amb un estil molt cinematogràfic aconsegueix dotar de vida la protagonista, una parella singular aquesta caputxeta i el seu acompanyant...

L’origen de la història ens trasllada al 26 d'abril de 1986, amb un Xavier de 10 anys observant la seva mare escoltant la ràdio, que anunciava la tragèdia de Txernòbil, d‘aquells dies manté un record: una por indefinida, estranya. Sembla ser, que aquesta imatge va mantenir-se adormida a la seva memòria fins l’accident de Fukushima. Alguns mesos després del desastre japonès, sense saber massa què estava fent, com un somnàmbul, va començar a dibuixar el què esdevindria OFF. El llibre està ple de referències d'obres que l'han acompanyat durant la realització de l'àlbum: el llibre d'Igor Kostin "Txernòbil, confessions d'un reporter" (Efadós, 2006), "La Carretera" de Cormac McCarthy (Edicions 62, 2008), les pel·lícules de Miyazaky i, molt especialment la música de Trent Reznor i de Nick Cave.

Per mi, Off és una història fosca que convida a il·luminar un dels passatges més terribles de la història de la humanitat. Un llibre complex, que requereix una mirada madura, un proposta més que interessant per introduir aquest accident o l’energia nuclear com a tema, als alumnes de cicle superior de primària o primer cicle d’ESO. Una història per reflexionar, amb un treball exquisit i punyent que impacta.

Sílvia Cantos

Ressenya Els tres porquets / El gat amb botes

Títol: Els tres porquets / El gat amb botes

Autor: Nicoletta Codignola

Il·lustrador: Sophie Fatus

Edició: Pagès Editors, 2014

Col·lecció: Nandibú

Pàgines: 21

ISBN: 9788499755304 / 9788499755311

Edat: de 3 a 8 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano dos llibres joc, propostes que recuperen títols clàssics amb unes magnífiques il·lustracions i una estructura de trencaclosques que faran gaudir als més petits de casa.

Fa uns dies us parlava d’un nou segell editorial, Nandibú, extensió de Pagès Editors que estan a punt de celebrar el seu primer quart de segle, dedicat íntegrament a la literatura infantil i juvenil. Estructurat en sis col·leccions dirigides a segments d’edat que comprenen les diferents etapes lectores dels nens i nenes i una que pretén englobar llibres especials, i que per cert, posen el llistó ben amunt amb la seva proposta inicial, aquest magnífic Bestiolari de la Joana Raspall a cura de Josep Maria Aloy.

La doble proposta que us presento avui són dos històries arxiconegudes: El gat amb botes i Els tres porquets, potser us preguntareu, què tenen d’especial que les diferenciï de tantes altres versions que se n’han fet, doncs la resposta és bàsicament el tractament de l’edició, presentat en forma de conte joc, com un trencaclosques de 21 peces que configuren un mosaic de 68x81 cm on unes imatges farcides de detalls i realitzades amb un traç, narren per sí mateixes aquests contes populars, cadascuna de les peces inclouen el fragment de la narració escrit al revers, amb una tipografia clara i en lletra de pal per facilitar la lectura als primers lectors, a l’interior de l’estoig on es poden desar les peces, trobem el text sencer, de manera que podran llegir-lo mentre tenen muntat el trencaclosques.

Sovint oblidem que l’etapa pre lectora dels infants és tan important com les primeres lectures que faran més tard, la relació del nen amb el llibre com objecte és essencial, per això mateix, celebro l’aparició de propostes com aquestes de la joveníssima col·lecció Nandibú, per la qualitat, el tractament i l’encert tingut a l’hora de crear-los, val la pena dedicar un temps en la tria dels primers llibres que acostem als més petits, perquè són l’inici del seu (tan de bo) llarg camí en el món dels llibres.

Sílvia Cantos