En Xavier i
la Meritxell Martí es van conèixer en una llibreria, un bon auguri, sens
dubte... Poc a poc es van anar animant amb uns primers projectes en comú, entre
els que podem trobar espectacles teatrals on la Meritxell composava la música i
ell dirigia, fins a col·leccions de llibres amb imants.
Actualment
viuen i tenen estudi a Sant Llorenç Savall. L’habitació d’ella generalment està en silenci, mentre que al taller
del Xavier la música sona constantment. Els projectes comuns han nascut gairebé
sempre fora de l’estudi: alguns han sorgit mentre conduïen entre vinyes;
altres, mirant els reflexes del llac de Loudenvielle. En ocasions, han retallat
les tovalles de paper d’un restaurant per a emportar-se els esborranys
realitzats... tot i que la propietària del local els mirés amb mals ulls. En Xavier
i la Meritxell formen un tàndem perfecte que destil·la creativitat,
entusiasme i amor pels llibres.
Minipops
Combel
La
Caputxeta Vermella, la Ventafocs, la Rínxols d’or i els Tres Porquets. Quatre
títols coneguts per tothom, quatre clàssics dels quals se n’han fet infinites
versions, fins al punt que sovint et preguntes, en calen més? Doncs
sí! Tan simple com rotund, ara bé, no qualsevol adaptació, això és
prescindible, però si aquesta revisió ve signada per la Meritxell Martí i el
Xavier Salomó i la publica Combel, no hi ha dubte, és absolutament
necessària!
Què fa que
aquesta sèrie de llibres valgui la pena? Doncs a banda de les autoritats que el
signen, destacaria la gran tasca de concreció que ha fet la Meritxell, que amb
una magnífica habilitat ha sintetitzat les històries en cinc frases, tal com ho
llegiu, cinc frases estructurades com a rodolins que encapsulen l’essència de
cada història amb una goteta d’humor. M’encanta! No és gens senzill transmetre
amb un text tan breu uns contes que hom coneix, però ella en sap molt i ho
demostra un cop més amb cadascun d’aquests quatre títols. Per la seva banda, en
Xavier amb aquest estil tan personal que el caracteritza, dóna vida als
personatges i les escenes, sempre en clau d’humor, amb una paleta de colors
frescos i vius i, quan dic que els dóna vida, no em refereixo només a les
il·lustracions, sinó també a l’enginyeria del paper que ha dissenyat ell
mateix, amb senzilla efectivitat cada escena pren vida, cada pas de pàgina és
una sorpresa que podem explorar en els seus 360 graus, ha tingut cura del més
petit detall i ofereix una sèrie de desplegables combinats amb finestretes que
complementen la narració oferint una informació extra al text, a més de
l’efecte joc que els més petits degustaran a plaer!
L’Illa de les 160 diferències
El país dels 260 clons
Cruïlla
Aquí hauríem de
parlar directament de llibres repte, de debò, ho confesso, no he estat capaç de
localitzar les 160 diferències ni els 260 clons, n’he trobat molts, però tots
no, i no per manca d’interès, eh! Fins i tot hi he involucrat la família,
fixeu-vos el marit i els fills també s’hi van posar. Però ni amb la total
capacitat d’atenció que hem reunit entre els quatre no hi ha hagut manera, no
devem ser prou observadors, malgrat la bona disposició i l’actitud. És cert, no
hem superat el repte, però mentre ho intentàvem, vaig adonar-me d’un fet curiós,
tots quatre teníem els cinc sentits posats en les pàgines del llibre i això, no
sé si estareu d’acord amb mi, però jo crec que avui dia no es dóna
habitualment, la capacitat d’atenció i concentració la tenim sovint dispersa
entre diversos fronts i, el fet que un llibre sigui capaç de captar-la en
exclusiva en petits i grans diu molt d’ell.
A més els autors
ens provoquen, a l’Illa trobem 10 nivells i ells els defineixen des de “Facilíssim”
fins a “Per als que mai no es rendeixen” i és clar, l’orgull propi no es vol
deixar vèncer i fixa la mirada a cadascun dels detalls de la pàgina. En aquesta
proposta a mida que avancen els nivells, incrementa el nombre de diferències a
localitzar, des d’una sola al primer fins a quaranta al novè, per rematar-ho
tot plegat a l’últim on tornem a tenir una sola diferència que, val a dir, no
vam saber trobar... Cada pàgina, amaga una finestreta, que és alhora l’enllaç a
la següent escena, una manera perfecta d’enllaçar cada nou pas en aquest viatge
fascinant que emprendreu acompanyant l’Estel i en Pol, dos aventurers que us
animo a descobrir!
El país dels
260 clons reprèn el fil de
l’Illa, de fet l’excusa per començar
una nova aventura és que la bola amb la que acaba la història a l’Illa es
trenca i els dos aventurers inicien una nova exploració que els durà a visitar
paratges inhòspits, congressos terrorífics, restaurants fascinants i moltes
sorpreses més. En aquest cas, cada pàgina amaga una pestanya que revela l’última
fita a aconseguir i és alhora una pista cap a la següent part de l’aventura,
els clons amagats es reparteixen en tres nivells de dificultat:
l fàcil n
no tan fàcil p difícil
Solucions de L’Illa
de les 160 diferències
Solucions d’El
País dels 260 clons
OFF
Le Seuil
Diferent. Suggerent. Agosarat. Impresindible!
En Xavier està convençut que OFF és el seu projecte més personal fins
al moment. I potser també el més arriscat: un àlbum que parla dels perills de
les nuclears, un llibre sense text i a més, utilitzant una paleta de colors
realment fosca.
Jo la trobo senzillament espectacular. Així de breu,
així de clar. OFF és una proposta visual que té la
capacitat d’estimular els sentits dels lectors. És tal la força de les seves
il·lustracions que s’expliquen sense necessitat de text, no ens cal, el sabem
llegir. I no cal ser extraordinàriament hàbil per entendre el que ens mostra,
vaig fer la prova amb el meu fill, onze anys, va llegir amb poques diferències la mateixa
història que jo, però no només això, es va fixar en els matisos. El Xavier
treballa els detalls amb gran destresa i, com en la major part del seu treball,
si t’atures a contemplar i observar les seves il·lustracions, captes noves
particularitats, fet que t’engresca a repetir la lectura amb una nova mirada i
us asseguro, que cada vegada, et sorprèn, cada vegada hi veus quelcom més,
quelcom nou. És espectacular la manera com juga amb la llum i el moviment
imprès en les seqüències d’imatges, amb un estil molt cinematogràfic
aconsegueix dotar de vida la protagonista, una parella singular aquesta
caputxeta i el seu acompanyant...
L’origen
de la història ens trasllada al 26 d'abril de 1986, amb un Xavier de 10 anys
observant la seva mare escoltant la ràdio, que anunciava la tragèdia de
Txernòbil, d‘aquells dies manté un record: una por indefinida, estranya. Sembla
ser, que aquesta imatge va mantenir-se adormida a la seva memòria fins
l’accident de Fukushima. Alguns mesos després
del desastre japonès, sense saber massa què estava fent, com un
somnàmbul, va començar a dibuixar el què esdevindria OFF. El llibre
està ple de referències d'obres que l'han acompanyat durant la realització de
l'àlbum: el llibre d'Igor Kostin "Txernòbil, confessions d'un
reporter" (Efadós, 2006), "La Carretera" de Cormac McCarthy
(Edicions 62, 2008), les pel·lícules de Miyazaky i, molt especialment la música
de Trent Reznor i de Nick Cave.
Per mi, Off és una història fosca que convida a
il·luminar un dels passatges més terribles de la història de la humanitat. Un
llibre complex, que requereix una mirada madura, un proposta més que
interessant per introduir aquest accident o l’energia nuclear com a tema, als
alumnes de cicle superior de primària o primer cicle d’ESO. Una història per
reflexionar, amb un treball exquisit i punyent que impacta.
Sílvia Cantos
