dilluns, 1 d’octubre de 2018

La melodia dels silencis

Sara i els silencis
Autor: Maria Escalas
Edició: Amsterdam, 2018
Pàgines: 288
ISBN: 9788416743766
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 16,50€

Tot el teu cos vibra amb l’emoció.
La teva solitud és fecunda.
Estàs sola. I no passa res.



Avui us recomano Sara i els silencis, una novel·la sensacional, plena de música i emocions. Un cant a la vida i a l’optimisme.

Sara i els silencis és una història extraordinàriament musical, octaves, escales, adagio, frullato, in crescendo, accellerando, stretto... La música i els silencis s'insereixen de forma, gairebé màgica, entre línies aconseguint provocar una sonoritat evocadora en la lectura i de passada, descobrint-nos o recordant-nos el suggerent llenguatge musical. Sorprèn la capacitat de la Maria per escriure una novel·la que girant al voltant de temes tan durs com són el càncer i del maltractament, respira un positivisme i un esclat d’esperança brillants.
La connexió tan especial existent entre la Sara i el seu pare, tot i que aquest ja no hi és, mostra el gran talent de l’autora a l’hora de dibuixar els personatges, que amb les seves múltiples capes prenen una dimensió real que permet que el lector se’ls cregui i connecti amb ells. Com a mostra en Josep, un caracter sensacional, aparentment esquerp però en el fons, d'una tendresa extraordinària.

L’autora deixa palesa una excel·lent tasca de documentació prèvia a l’escriptura de Sara i els silencis, doncs la riquesa en detalls de les situacions narrades i el dia a dia de la protagonista des que viu el punt d’inflexió amb el que arrenca la novel·la captivaran a aquell que es capbussi en la seva lectura.

La història explora la transformació personal que viu la Sara davant un brusc gir de la seva vida que ho trasbalsa tot, les relacions existents i les noves que establirà amb els qui l’envolten ens permetran acompanyar-la en un procés de canvi intern, que la portarà a viure d’una manera molt més positiva i plena, deixant enrere qualsevol estridència o dissonància per acceptar dins el seu present, únicament, aquelles melodies i silencis agradables que la facin sentir bé.

Una història d’amistat i empoderament, de dones que no abaixen el cap davant les dificultats, sinó que hi planten cara i fan front comú per a superar-les.


Maria Escalas (Mallorca, 1969) és músic professional i professora d’aquesta matèria en una escola de Secundària de Mataró, on resideix actualment. Abans que el teu record torni cendra va iniciar la seva trajectòria literària amb èxit, novel·la que ja us vam presentar en el seu moment en aquest blog. Sara i els silencis és la seva segona novel·la i confirma, el que ja intuíem amb l’anterior, la Maria, a més de músic és una magnífica escriptora.




Sílvia Cantos

dimarts, 25 de setembre de 2018

La llei del silenci

No diguis res
Autor: Raquel Gámez Serrano
Edició: Llibres del Delicte, 2018
Pàgines: 221
ISBN: 9788494788970
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 16,50€

L'adopció era equitativa per a tots dos, el ventre d'Edit no albergaria cap fill durant nou mesos ni existiria cap cordó umbilical.

Avui us recomano No diguis res, un thriller inquietant que et manté enganxada a la seva lectura fins a l’últim punt, on arriba després d’un tram final vertiginós.
La sinopsi ens avança el següent: Quan l’Edit i en Jan es casen i marxen a viure a una casa d’un petit poble, els plans de crear una família feliç aviat xoquen davant la impossibilitat inicial d’ampliar la família. L’obsessió de l’Edit l’empeny a viure en un món irreal mentre en Jan s’allunya de la macabra fantasia que sembla envoltar la llar. Fins que adopten en Demian. La por i els conflictes del passat no resolts s’apoderaran de les seves vides. La situació esdevindrà angoixant i insostenible. Però en una societat on les decepcions s’amaguen, si no s’esmenten, no existeixen.


No diguis res és un gran exercici d’escriptura psicològica, que juga amb els personatges des de l’inici, dotant-los en algun cas d’una aura fosca com en Jan, un home carregat de tantes inseguretats que necessita exterioritzar-les ridiculitzant i menyspreant la seva dona, una dona que arrossega un trauma d’infantesa que no ha superat i l’ha deixat marcada amb quelcom proper a la bogeria. En alguns moments de la lectura, l’autora ens deixa entreveure breus flaixos de pensaments que ens permeten reconstruir el trencaclosques que és el passat de la protagonista, amb retalls d'imatges sincerament inquietants entendrem la seva caiguda a l’abisme on es barregen un trist present i un passat ple d’ombres funestes.


En un món hiper connectat, la parella protagonista decideix fer un gir de 180º a la seva vida i traslladar-se a un lloc idílic tot cercant una serenor que no vol arribar. No diguis res planteja un debat molt interessant al voltant de la paternitat, i l’amor de pares a fills, que en ocasions, pot ser qualsevol cosa menys desinteressat i incondicional. A la novel·la aquesta situació arriba després d’una adopció internacional, però penso que el debat hauria d’anar més enllà, a l’arrel de la qüestió que no és un altre que el fet d’esdevenir mare o pare i els sentiments que et desperten els teus fills, passi el que passi.


Trobem un cert paral·lelisme amb l’obra Demian de Herman Hesse, ja que el Demian sorgit de la imaginació de la Raquel s’emmiralla, en bona part, en el pas per l’adolescència del jove Emil Sinclair de Hesse. Finalment l’autora ret un homenatge a Agustí Vehí amb un personatge tan extraordinàriament perspicaç i suggerent com ho era el propi autor.

Raquel Gámez Serrano és una barcelonina que ja de ben petita va mostrar una passió per la lectura que aviat va derivar en un interès per escriure. Va graduar-se a la Facultat d’Econòmiques de la Universiat de Barcelona en Estudis Immobiliaris i de la Construcció. És Tècnica Especialista en Relacions Públiques i està estudiant Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya. Treballa en un ajuntament i és professora experta de la Generalitat de Catalunya en tècniques de venda, màrqueting i orientació laboral, en un programa de qualificació professional inicial. Ha publicat Los versos de Cira, A la seva pell, Noves dames del crim i Els CIE o la il·legalitat institucional. Com podeu veure, una dona certament polifacètica.

Sílvia Cantos

dijous, 20 de setembre de 2018

La poesia de les segones oportunitats

Aquell antic missatge de l’amor
Autor: Vicenç Llorca
Edició: Columna, 2018
Pàgines: 304
ISBN: 9788466424097
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 18,90€


En aquell moment, vaig descobrir que un petó pot ser
 intens en la seva lleugeresa, loquaç en el seu silenci.


Avui us recomano una novel·la tan carregada de poesia entre línies que la seva lectura és com degustar una saborosa tassa de xocolata calenta una tarda d’hivern. Càlida, dolça, enriquidora i evocadora.

En Xavier Rius, economista de Barcelona format a Nova York, ha de fer front a la pèrdua de la seva feina en el marc de la crisi econòmica i al trencament del seu matrimoni amb la Patrícia. L’aparició d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provocarà un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat sota el signe d’un missatge. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la seva ciutat i els misteris del seu cor. 

Aquell antic missatge de l’amor és una novel·la de pèrdues i guanys, sobretot emocionals. Una història amb uns personatges magníficament construïts, en Xavier, un home en plena crisi personal; en Jordi Reig, un peculiar llibreter de vell, defensor del tractament adequat i sorprenentment hàbil a l’hora de transformar els pensaments d’en Xavier en realitats; la Mary, la tendresa feta dona; contrast de la Patrícia, que mostra les dues cares d’una mateixa moneda, d’ínfim valor... i encara més, la Barcelona fundacional esdevé personatge i trama, descobrint al lector una ciutat, encara més fascinant de la que coneixem amb una riquesa, història i cultural sorprenents.

El Vicenç poeta es deixa entreveure en molts moments de la lectura, Definitivament, la vida se’m mostra amb la seva força de realitat i irrealitat, dimensió numèrica i somni, atzar i traç segur del destí… Ara cal reposar i conciliar tants camins en un camí, tantes ombres en una llum, tants llibres en una vida. Versos d’impecable trenat s’entrellacen amb trames que integren elements tan diversos com l’Alzheimer, l’economia, unicorns, centaures, records, mirades que parlen i literatura, molta literatura.

La novel·la parla de segones oportunitats, la del protagonista en relació amb l’amor, en la feina i també, amb un pare, que ja no hi és, però que a través d’un peculiar fil literari el conduirà a retrobar de nou, un home radicalment diferent del que ell havia conegut. Molt més proper del que ell havia imaginat.

©Ivan Giménez Costa
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és doctor en Comunicació Social i llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana). Amb una trentena de llibres publicats, s’ha dedicat sobretot a la poesia, l’assaig i la novel·la. En el camp de la prosa creativa, ha escrit l’obra En absència de l’àngel (2000) i el 2011 va donar a conèixer la seva primera novel·la, Tot el soroll del món. Com a traductor ha fet versions al català de Carson McCullers, Bernardo Atxaga i Jean Cocteau. També els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües. Col·laborador habitual en premsa i mitjans de comunicació, ha estat secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la junta de l’European Writers’ Council. 

Llegiu el primer capítol

Sílvia Cantos

dimecres, 22 d’agost de 2018

Allunyar-se, desconnectar i retrobar-se de nou

Contando nubes
Autor: Núria Pradas
Edició: Edebé, 2018
Pàgines: 176
ISBN: 9788468335247
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 10,50€


¿Se puede llegar a olvidar a una persona? ¡Es horrible!
Dejar de pensarla es como negarle la existencia


Avui us recomano una novel·la juvenil inoblidable. Una història amb una càrrega emotiva tan gran que us arribarà a l’ànima. Un relat de superació i un clam a la vida.

La Maria, als seus escassos dinou anys es troba perduda en el propi dolor, després de patir un terrible accident de cotxe que li va arrencar el seu primer amor. Per intentar superar el dolor de la pèrdua, decideix passar les vacances amb l’àvia, al poble on havia estiuejat durant la infantesa.

Una vegada més, tinc el plaer de recomanar-vos una nova proposta de la Núria, sovint me’n declaro absoluta admiradora i ella, amb cada nou títol permet que em refermi en aquest sentiment. Contando nubes és una lectura fantàstica per a joves, perquè la Núria sap com escriure per arribar al lector, no hi manquen l’amistat, les emocions desbordants, tan característiques de la joventut, ni tampoc les complicitats familiars i l’amor.

No és tasca senzilla reparar un cor trencat, menys encara, quan es tracta d’un cor jove, en plena efervescència, que batega i s’emociona de forma explosiva. Així mateix ens ho transmet l’autora, que tracta el dol, d’una manera deliciosa, transmetent al lector els sentiments de la protagonista amb una transparència nítida que connecten amb ell. Però no penseu que us estic presentant un drama. En realitat, aquesta història és com una muntanya russa de sensacions, talment com la vida dels adolescents. Moments àlgids de complicitats i rialles, loopings vertiginosos que et deixen sense alè i moments de tensió, com quan veus que arribes al capdamunt d’una gran pujada que caurà en vertical.
L'amistat sincera retrobada, tot i els llargs parèntesi, sempre torna al mateix punt on la vam deixar, malgrat el temps transcorregut. Moments de connexió  fraternal entre germanes, el millor bàlsam per alleugerir la pena que carrega la María, que fins i tot veu com el bosc recupera els colors amb la presència de la Clara. Un toc d’humor, protagonitzat per l'àvia Berta, la seva amiga Encarna i un convidat inesperat, al voltant d'una partida de cartes acompanyada d'unes pastes i un vi dolç... Absolutament genial! I els versos de Kavafis, que s'erigeixen com un refugi per al cor trencat de la protagonista, res com la bellesa de la poesia per al dolor de l'ànima.

Hi ha molt bons moments en aquest llibre, imatges molt poètiques que retraten moments amb una nitidesa sorprenent. La por a oblidar una persona que ha estat molt important a la teva vida, la confusió de sentiments quan enyores un amor perdut i comences a sentir quelcom per algú altre o petons, però, petons d’aquells que encenen totes les estrelles del cel i desfermen tornados. Ho veieu oi? Aquest llibre s’ha de llegir!

Núria Pradas (Barcelona, 1954) Va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades. L’any 2013 va fer el salt a la literatura per adults amb Sota el mateix cel (Columna, 2013) i l’any següent va publicar La noia de la biblioteca (Columna, 2014), després ens va regalar Somnis a mida (Columna, 2016) i L’aroma del temps (Rosa dels Vents, 2018), lectures memorables que us animo a descobrir!


Comença a llegir!


Sílvia Cantos

divendres, 17 d’agost de 2018

El patinatge com experiència vital

Per Mireia Martínez




Sobre patines
Autor: Victoria Jamieson
Traductor: Sonia María Fernández Ordás
Edició: Maeva Young
Pàgines: 240
ISBN: 9788417108380
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 14,90€

Premi Newberry Honor Book


 Sobre patines de Victoria Jamieson se suma a l’excel·lent catàleg de novel·la gràfica que Maeva Young està construint amb dedicació i encert. Títols com Sonríe, Hermanas, Super Sorda, Drama estan aconseguint que molts adolescents s’apropin al còmic de manera natural.
En aquesta ocasió, ens presenta la història de l’Astrid, una jove que s’inscriu a un campament de roller derby, una modalitat específica de patinatge molt arrelada als Estats Units. Un esport de contacte on el treball en equip és la base de l’èxit. L’Astrid no és una gran patinadora, però la seva tenacitat i el seu esforç fan que superi els seus propis límits. 

Sobre patines és una història sobre l’amistat, la família, els conflictes, i la gestió emocional en l’adolescència. Amb un estil gràfic fresc i dinàmic, transmet de manera exultant el poder de les noies donant visibilitat a l’esport femení.

Llegiu el primer capítol