dilluns, 2 de setembre de 2019

Persegueix els teus somnis


Tu voldries ser el meu avi?
Autor: Mar Font Cortadelles
Il·lustrador: Mercè López
Edició: Animallibres, 2019
Pàgines: 94
ISBN: 9788417599089
Edat: a partir de 10 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 8,95€


Potser no és bo amagar el que ens preocupa. Potser és millor dir el que pensem i sentim.


Us recomano una lectura que recorda la importància dels vincles interpersonals establerts per amor, que no han de coincidir necessàriament amb els de sang.

Tu voldries ser el meu avi? És una lectura amable que posa en valor la importància de perseguir els teus somnis, sense aturar-te davant les dificultats, si ho desitges, intenta-ho. No defalleixis si a al primer intent no te’n surts. Torna-hi. Torna-hi sempre, fins a aconseguir-ho.

Trobo que aquest és, sens dubte, un molt bon missatge per transmetre als infants. Fer-ho, a més, a través d’un personatge tan entranyable com és en Pol, resulta molt fàcil, ja que l’autora ha aconseguit dotar-lo d’una vida plena. El nen se sent trist i enfadat per no tenir més família que la mare, malgrat que ella es desviu per fer que el seu fill tingui tot el que necessita i, també alguna sorpresa, de tant en tant. El fet de no tenir pare fa que se senti diferent a la resta i, arran d’un treball per l’escola s’empesca una enginyosa manera de trobar un avi: posar un anunci. Una cerca que no resultarà senzilla però sí d’allò més interessant.

La pirateria és una passió que marca la vida del protagonista, al llarg de la lectura apareixen múltiples referències marineres, com ara el quadern de bitàcola on escriu els seus pensaments. Penso que això pot donar molt de joc a l’aula, després de la lectura. Un altre punt que pot facilitar molt allargar la vida d’aquest llibre després d’haver-lo llegit, és la bonica complicitat d'una mestra amb els seus alumnes, que queda magníficament reflectida amb la Catalina. Seria fantàstic que els lectors d’aquestes pàgines comptin amb una figura tan implicada com ella a les seves escoles!

Però encara més important que això, aquest llibre parla de la màgica relació que tot sovint s’estableix entre avis i nets. Uns lligams inter generacionals preciosos que alimenten l’ànima d’uns i altres. Vincles d’amor que regalen experiència i innocència, veterania i curiositat.

I no voldria deixar d'esmentar les delicioses il·lustracions de Mercè López que acompanyen el text. Amb el seu estil inconfusible, l'artista ha sabut captar els matisos que l'autora ha imprès en el personatges per a dibuixar-los tal com apareixerien al teu cap, amb una riquesa de detalls, aparentment senzilla, però decididament elaborada.


Sílvia Cantos

dimecres, 28 d’agost de 2019

Secrets sempre n'hi ha


Paraules que tu entendràs
Autor: Xavier Bosch
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 496
ISBN: 9788466425377
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 21,00€


Hi ha silencis que parlen. Hi ha ulls que, en ocasions, ho diuen tot.


Avui us recomano una novel·la extraordinària, sobre l’amor i els secrets que hi ha en tota parella, una meravella que juntament amb Algú com tu i Nosaltres dos, rubrica una perfecta trilogia dels sentiments.

El Xavier ho ha tornat a fer, en una exhibició de mestratge incontestable, ens ofereix una novel·la fabulosa, que revela fins a quin punt és capaç de desgranar els sentiments més primaris: felicitat, desig, passió, amistat, confiança, amor, allò que ens fa humans i, en ocasions, ens aboca a posar en perill les relacions, el miratge que pot suposar una il·lusió, l’emoció, el risc, la temptació.

Sovint m’he preguntat si havia gaudit més amb Algú com tu o amb Nosaltres dos i no acabo mai de decidir-me per una o altra, ja que ambdues han estat novel·les que he rellegit en diverses ocasions i he gaudit per igual, ara bé, puc asseverar que encara que Paraules que tu entendràs constés únicament de les cartes que el Xavi escriu a la Mara, ja en tindria prou perquè aquesta tercera obra, fos la meva preferida. La tendresa infinita que hi reflecteixen, escrita des del fons de l'ànima transmeten la sensació d'estar llegint unes paraules sortides d'un cor obert de bat a bat, et remouen tot l'interior i emocionen fins a la medul·la. Sens dubte, el millor Xavier Bosch, fins al moment.

Amb un planter reduït de personatges, n’ha tingut prou per construir universos complexos i creïbles per captivar al lector. En Xavi Vera, amb quina punyeteria l’autor, juganer, ha inserit trets molt seus al personatge, fins al punt que es fa difícil per al lector no veure’l a ell mateix. La Mara, una dona forta, decidida i segura de sí mateixa, que, com tots, té les seves pors i dolors més íntims que la fan fràgil. La Joana i l’Andreu, un matrimoni tranquil però viu. El Darín i la Biosca, la parella amb més contrast. A través de tots ells veiem un interessant retrat de la convivència, tan agraïda com complexa.

Sabia, d’anteriors lectures, que el Xavier és un apassionat de la pintura, en una presentació ens va sorprendre mostrant-nos obres que tenien un sentit especial per ell i, sentir-lo parlar-ne va ser un autèntic plaer. Ara, descobrim que l’arquitectura també ha d’apassionar-lo, doncs en parla amb un coneixement i una devoció exquisits. A Paraules que tu entendràs, trobem converses per emmarcar, entre amics, de parella i fins i tot, converses amb un mateix, a més sovint, els temes rauen allà mateix: el sexe, l'amor i la fidelitat. És d’aquelles novel·les que acabaries subratllant o marcant pàgines contínuament, perquè vas trobant passatges que són una carícia i també, a vegades una batzegada. Si més no, difícilment et deixen indiferent.

Tot i que la novel·la transcorre al llarg d’un any, la trama està centrada en dues nits cabdals: la d’Any Nou, moment que sovint s’aprofita per fer balanç i posar en valor allò que tenim i, la de la Revetlla de Sant Joan, l’explosió de l’estiu, l’efervescència dels cossos i en aquest cas particular, la descoberta del Xavier més eròtic, déu n’hi do quina habilitat per descriure la sensualitat, aquí la lectura puja de temperatura, us recomano acompanyar-la d’una copa de vi, fresqueta, a més, sembla que els petons de vi blanc són diferents. Més frescos, de llengua dolça, serà qüestió de tastar-los...

Xavier Bosch (Barcelona, 1967) és un dels periodistes més respectats del país, a banda
© Salvador Redó
d’haver-se consolidat com escriptor amb les novel·les Eufòria, Se sabrà tot i Homes d’honor, protagonitzades per el periodista Dani Santana i, també  Algú com tu, obra guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i Nosaltres dos. És també el creador de El gran dictat de TV3 i el programa d’entrevistes Àgora. Va dirigir el documental La fleur sobre els 25 anys de la Fundació Josep Carreras i la seva tasca contra la Leucèmia i és present en molts altres projectes en ràdio i televisió. 

Sílvia Cantos

dilluns, 26 d’agost de 2019

Recordar o reescriure?

 La vigília
Autor: Marc Artigau i Queralt
Edició: Destino, 2019
Pàgines: 320
ISBN: 9788497102797
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 20,00€
Premi Josep Pla 2019


Quantes coses passen davant nostre, al nostre voltant i nosaltres, insignificants, no podem ni olorar-les.


Avui us recomano una història sobre l’amor, o la necessitat de trobar-lo a la vida. També és una trama que gira al voltant de la bondat o la maldat de les persones. Una novel·la madura, alhora tendra i inquietant, de la mà d’un excel·lent narrador.

L'arrencada de la novel·la exposa una situació d'extrema angoixa per a uns pares que veuen desaparèixer el fill petit, després d'hores de patiment sota una forta tempesta el nen apareix a quinze quilòmetres de distància cobert de sang, aliena. Tot i que aparentment està bé, alguna cosa ha canviat per sempre en aquella criatura.

A vegades, vivim vides tan grises que ens encantaria tenir una vareta màgica que ens permetés reinventar-les a fi de donar-hi el toc de màgia, misteri i aventura que desitjaríem. A La vigília, trobem la Cèlia decidida a fer això mateix i, mancada d’una vareta, contracta un escriptor perquè li escrigui la biografia que li hauria agradat viure. Si poguéssiu triar, què preferiríeu: recordar la vida o reescriure els records per ficcionar una existència millor?

La crueltat extrema dels infants queda retratada amb uns abusananos que es dediquen a xutar contra el cos incaut d'en Blai, la reacció furiosa d'en Rai l'honora com a germà, malgrat la violència, que amb una puntada de peu als collons envia al gamarús a l'hospital. El que és bonic, de tot plegat, és el vincle existent entre els germans, units i protegint-se malgrat les dificultats. I la tendresa que desperta en Blai en el lector.

Els contes d'en Rai, que anem coneixent al llarg de la novel·la, en ocasions, esdevenen autèntics míssils literaris, que sorprenen i sobten al lector, trencant una impossible monotonia del relat.

Cal destacar, el gran treball de desenvolupament dels personatges. En Rai és un home derrotat, que ha assimilat la derrota com si fos el més natural, ell i en Blai, el seu germà, tenen una profunditat molt interessant, que arriba a traspassar la dimensió del paper. La Cèlia, en alguns moments resulta distant i lleugerament desagradable, fins que et sorprèn amb una calidesa sobtada o un toc d’humor inesperat, quan comença a fer memòria alguns dels records desgranats són tan dolorosos que al Raimon, i al lector, se'ls encongeix l'estómac i l'ànima. Patint amb ella.

En Marc demostra ser un gran narrador, capaç d’adobar una trama sòlida, amb un saltejat de contes variats i uns personatges perfectament dimensionats, tot plegat amb un fons sonor de Billie Holiday. M’agrada molt el joc d'interpel·lar directament al lector, ja que aconsegueix apropar-lo a la lectura i, m’encanta quan tot d'un plegat fa un triple salt mortal i dóna un gir sobtat a la història que sorprèn i satisfà plenament al més exigent. Bravo!

©Xavier Torres-Baccheta
Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a autor ha estrenat Alba (o El Jardí de les delícies), Caïm i Abel, Caixes i Un mosquit petit, per les quals ha rebut diversos premis i que es troben publicades al Teatre reunit 2009-2018. Com a dramaturg ha treballat a El petit príncep, Molt soroll per no res, L’ànec salvatge, Al nostre gust, Moby Dick, entre altres. Ha publicat les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules i La cova dels dies, i amb Jordi Basté, les novel·les Un home cau i Els coloms de la Boqueria. En poesia, Vermella i Desterrats. Actualment col·labora a El món a Rac1 fent un microrelat cada dia. 


Sílvia Cantos

dilluns, 19 d’agost de 2019

Aprenent a estimar, aprenent a viure


Wolfgang. El secret del pare
Autor: Laia Aguilar
Edició: Columna Edicions, 2019
Pàgines: 224
ISBN: 9788466425339
Nota: ♥♥♥♥
Edat: A partir de 13 anys
PVP: 14,90€

Escolta a tothom.
Deixa’t estimar.
Accepta que potser algun dia t’equivoques.
Intenta gaudir al màxim dels petits moments.
Riu tant com puguis.
Viu, Wolfgang, viu. Sobretot no ho oblidis mai... Viu com jo no he sabut viure.


Avui us proposo una història fantàstica, amb un protagonista únic, tan extraordinari i complex, com tendre i encantador. Un relat emocionant i magníficament escrit.

Vam conèixer en Wolfgang, aquest nen extraordinari, fa un parell d’anys, quan en tenia onze. Ara, en plena adolescència, és un jove que es rebel·la davant uns fets estranys que deriven en desagradable sorpresa. A priori, això no sembla cap cosa sorprenent, però el protagonista d’aquesta història és molt especial, dotat d’una gran intel·ligència lògica, però amb grans dificultats a l’hora de gestionar les emocions es trobarà davant una situació complicada d’acceptar: una nova relació del pare.

Per algú que ha viscut sempre essent el centre de l’univers dels qui l’envolten, no ha de ser fàcil, trobar-se tot d’un plegat, havent de conviure i compartir temps i decisions amb altres persones. Si aquest algú és un adolescent, la cosa es complica. Si aquest adolescent presenta dificultats per controlar les seves emocions, la festa està servida.

Laia Aguilar està dotada d’una màgia especial, que li permet crear uns personatges dels quals és impossible no enamorar-se’n, transcendeixen la pàgina i se t'infiltren a l'ànima. Ho ha fet a Wolfgang i també amb els caràcters de Juno. El jove Wolfgang segueix sent tan entranyable i desconcertant com el recordava, però ara a més, ha de batallar en el seu fur intern amb la idea d'una nova família. Per més que ho intenta, no aconsegueix entendre l'absurd de l'amor, vol de totes, totes, recuperar el seu pare, tal com era abans de conèixer la Laura. El record perenne de la mare dificulta que accepti una altra presència materna a la seva vida i boicoteja tant com pot la relació del pare, sort de la Mia, que amb la seva delicadesa i intel·ligència sempre sap què dir o fer per ajudar-lo, ja sigui tocar el piano, anar a prendre un gelat o cridar com a teràpia.

Hi ha constants que no varien, com el pànic a les bactèries, les llistes i la passió per les paraules que conviden al lector a pensar en quines coses o persones són importants o detestables a la seva vida. Tampoc no hi manquen boniques reflexions que ens apropen amb tendresa al protagonista, el record omnipresent de la mare i l’estranya aversió de l’àvia envers el pare. Les petites malifetes que trama per boicotejar la relació del pare i algunes conspiracions insospitades. La troca que es va desenredant a mesura que avancen les pàgines i l’amor tan gran, que ho pot tot, fins i tot els murs més gruixuts i les xarxes més tupides que et porten a tancar el llibre amb un sospir bonic i un desig: que l’autora ens regali una nova història ben aviat.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura i Juno (Fanbooks, 2018).

Sílvia Cantos