divendres, 21 d’abril de 2017

Ui, quina por...

La saltinadora gegant
Autor: Julia Donaldson
Il·lustrador: Helen Oxenbury
Traductor: Bel Olid
Edició: Joventut, 2017
Pàgines: 32
ISBN: 9788426144140
Edat: +4 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 14€

Avui us recomano una divertida història que ens arriba de la mà de dues de les més cèlebres creadores d’àlbums il·lustrats del món, Julia Donaldson i Helen Oxenbury, juntes per primera vegada, t’ho perdràs?


Un dia el conill anava fent camí cap a casa quan va sentir que des del seu cau en sortia una veu molt forta: «Sóc la SALTINADORA GEGANT i faig una por impressionant!» Però, qui és la saltinadora gegant? 

D’aquest tàndem de luxe, no en podia sortir res que no fes, poc menys que genial i, probablement em quedo curta. A l’enginy de les històries de Donaldson se li suma el talent creatiu d’Oxenbury, el resultat és un àlbum entranyable i divertit amb un sorprenent final que resol un misteri que té atrapat al lector des de la primera pàgina. Amb un text senzill amb estructura repetitiva, elaborat amb un vocabulari senzill però intel·ligent i unes il·lustracions dolces i netes on destaca cadascun dels personatges que van apareixent, desenvolupades amb una paleta de tons suaus i formes arrodonides amb increïble expressivitat. La saltinadora gegant és un llibre imprescindible per a una bona biblioteca particular a més de ser una excel·lent proposta per llegir en veu alta.

Julia Donaldson (Londres, 1948) escriptora, dramaturga i intèrpret, coneguda sobretot per el seu personatge “El Grúfal” protagonista de part de la seva extensa producció literària dirigida als infants. Ha estat reconeguda amb el premi Children's Laureate 2011–2013 i amb l'Orde de l'Imperi Britànic. 

Helen Oxenbury (Ipswich, 1938) Autora i il·lustradora. Apassionada per el dibuix des de ben petita. Té en el seu haver una extensa producció tant d'obra en solitari com il·lustrant altres autors de renom, com ara Michael Rosen i Martin Waddell. Ha rebut la prestigiosa medalla Kate Greenway entre altres prestigiosos premis.

Sílvia Cantos

dijous, 20 d’abril de 2017

L'art de l'amistat

Els vells amics
Autor: Sílvia Soler
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 352
ISBN: 9788466421980
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20,50 €

El que cal esperar dels bons amics no són pas paraules amables,
 sinó paraules sinceres.

Avui us recomano una novel·la sobre l’amistat i l’art, en la que artistes, pintures i la màgia de la bohèmia atorguen un caliu especial a una història esplèndida, com ja ens té acostumats la seva autora.
Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a finals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi teixiran, a partir d’aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova. A Els vells amics Sílvia Soler s’endinsa en l’apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l’amistat és un valor que cal preservar per sempre.
L’autora torna a construir una història amb un quintet protagonista, on tots hi tenen igual rellevància, com ja ho va fer a Un any i mig, una novel·la de personatges, on cada caràcter té un pes específic en la narració, sense destacar més que els altres, però alhora, imprescindible perquè tot funcioni. Una sobretaula de confidències a París esdevé una magnífica arrencada per aquesta novel·la, que destil·la art a cada pàgina.
Al llarg del relat, dissecciona l’essència de l’amistat entre un curiós grup d’amics. Una fascinant mirada a un sentiment universal, tan necessari i primari com és l’afecte que ens uneix a altres persones per afinitats diverses, unes connexions, en ocasions, estranyes fins i tot. Sentiments, que en ocasions, creixen tot d’un plegat com els adolescents, després d’una febrada. Com és habitual, en els llibres de la Sílvia, el lector troba reflexions i pensaments en boca dels diferents personatges, que sovint, el porten a sentir-s’hi molt proper, fins i tot a identificar-s’hi. Qui no ha fet alguna vegada, preguntes d’aquelles que en realitat no volen una resposta, que les plantegem perquè no ens queda més opció que fer-ho. Connexions bessones, l’adopció, l’efecte mirall entre pares i fills, la motxilla amb el pes de la vida, una repassada fascinant a alguns amors impossibles del món de l’art i la mort, qui podria no sentir-se atrapat dins aquesta magnífica teranyina de paraules que és Els vells amics?
Sílvia Soler va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. Algunes de les seves obres més destacades són Petons de diumenge, L’estiu que comença guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i Un any i mig. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, doncs us asseguro que les seves obres sempre estan farcides d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.
Comença a llegir aquí.
Sílvia Cantos

dijous, 13 d’abril de 2017

De desitjos, plaers i somnis

Mitja vida
Autor: Care Santos
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 400
ISBN: 9788466422505
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20,50 €
Premi Nadal 2017

Ens esforcem a trobar grans motius que justifiquin la vida quan, de fet, les nostres raons sempre són petites.

Us recomano una novel·la magnífica, una història de dones, de desitjos, de plaers i de somnis.

Amb una arrencada espectacular, que ens porta a un internat, l’any 1950, amb cinc amigues, un joc de nit «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores i una incògnita per descobrir, la Care ens posa en tensió i ens enganxa a una novel·la sensacional, on la innocència infantil dona pas a la crueltat adolescent, que es manifesta a través de jocs, aparentment inofensius, però que en realitat exploren els límits de la voluntat.

Aquestes pàgines narren els següents trenta anys en les vides de les cinc noies, en un temps en el que la dona havia de lluitar, molt més encara que avui, per aconseguir el reconeixement dels seus drets i llibertats. Una generació de dones que va jugar un paper impagable durant la dictadura i la Transició a fi que avui dia siguem on som, molt per fer però molt fet.

Com en d’altres novel·les de l’autora la construcció dels personatges mostra un incontestable domini de l’autora per fer-ho. El quintet de dones protagonistes tenen personalitats diverses, però totes elles mostren emocions i caràcters que les converteixen en valentes, rendides, agosarades o divertides. Les bessones Viñó, tan diferents: l’Olga, un caràcter complex. Una dona que s’ha reinventat a sí mateixa, que no se sent feliç i dubta sobre algunes decisions preses al llarg de la vida i, alhora, una adolescent cruel que tanca els ulls per no veure el que passa al seu davant. Una vida buida que necessita omplir amb la dels altres. En oposició, la Marta, tan diferent de la seva bessona, una dona que ha treballat dur per aconseguir un èxit que no és el que volia però que li ha aportat grans alegries. Honesta i valenta, malgrat les decepcions de la vida. També hi ha l’esbojarrada Nina, un huracà de dona que ens fa somriure amb les seves sortides i estirabots, mireu què diu d’ella mateixa: «Nina, t’has tornat una vella verda i aniràs a l’infern amb bolso i tot.» La Lolita és ben bé al contrari, una balma en calma, amb una vida difícil, que ha assumit les envestides que aquesta li ha anat donant. I finalment la Júlia, una dona serena, intel·ligent i autèntica, amb uns valors i unes idees que l’han portat a una posició difícilment imaginable, quan era una nena.

La passió de la Care per la cuina queda palesa en la novel·la, amb un menú degustació, on no tinc cap dubte que ha escollit amb precisió cadascun dels plats i amb una bodega que proporciona moments hilarants que trenquen tensions acumulades al llarg dels anys. El concert dels Beatles amb la Nina i la Lolita a la Monumental, un autèntic fet històric. El desig de les dones i el plaer, amb un excel·lent discurs de la Marta digne de ser emmarcat. I per sobre de tot, el perdó. 

El més absurd del perdó és que només sorgeix quan és impossible fer justícia, 
quan ningú pot (o potser no vol) tornar allò que et va fer. 
Com més absurd és, més perdó és.

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un NO com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida. Diamant blau, la seva anterior novel·la i possiblement, la més personal, va rebre una magnífica acollida per part de públic i crítica. 

Per tot plegat, Mitja vida és sense cap mena de dubte, una digna guanyadora del premi Nadal de novel·la, una història que recomano molt sincerament a tothom.

Sílvia Cantos

dimarts, 4 d’abril de 2017

Memòries que no poden caure en l'oblit

Camins de llibertat
Autor: Maite Carranza
Edició: Edebé, 2016
Pàgines: 215
ISBN: 9788468325156
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 9,95€

Vaig descobrir que cal saber mirar per tal de poder veure.

Avui us recomano una proposta juvenil, una història de descoberta d’un mateix. Emocions, intrigues, aventures, humor i un fascinant toc d’història, no hi manca res del que cal perquè aquest llibre, triomfi entre tots els lectors que s’hi acostin.

La sinopsi ens diu: Us ha passat mai que us heu sentit invisibles? Heu tingut algun cop l’horrible sensació que el noi que desitjaríeu que us mirés no us veu perquè formeu part del paisatge? Heu volgut plorar quan aquest noi us parla però us tracta amb la mateixa distància, fredor i indiferència com ho faria amb la caixera del supermercat? I, posats a endevinalles, us ha passat, potser, que us miri el noi equivocat? El que no us agrada, el que d’un dia per l’altre s’ha fet íntim dels vostres amics, apareix a totes les festes i ara és a totes les xarxes i a tots els mòbils? El noi que, no se sap com, acaba seient sempre al vostre costat. A mi sí. I aquest és el començament de la història que vaig viure l’estiu dels meus disset anys, al cim del Pirineus, abans d’endinsar-me en un passat familiar desconegut i inquietant.

He de reconèixer, que llegint-la no em convidava especialment, a entrar dins la història, em donava la sensació que m’estaven presentant un drama adolescent, cert que prometien un punt de misteri al final, però es donava tant èmfasi als sentiments que em feia pensar en una cosa més aviat ensucrada. Tot i així, hi vaig entrar, per què? Molt fàcil, l’autora és Maite Carranza, sinònim de bona literatura, especialment quan es tracta de propostes juvenils, per tant, mereixia donar-li la oportunitat i ara penso, menys mal que ho vas fer! Camins de llibertat és una fantàstica narració que atraparà a joves de totes les edats que descobriran que Camins de llibertat és molt més que un nom, és un bocí de la nostra història que no pot caure en l’oblit.

Caus, campaments i dia Guarro, tot el que hagi passat per l’experiència d’escolta reconeixerà més d’una situació en la que s’hi podrà veure reflectit i el farà somriure. A més els Camins de la llibertat, les xarxes d’informació, l’espionatge, les bústies i la descoberta d’unes pistes amagades es converteix en una autèntica aventura, una cerca del tresor emocionant que atrapa a l’Alèxia, la protagonista, de la mateixa manera com farà amb el lector.

Com és habitual, en els llibres de la Maite, trobem frases i fragments que són autèntiques perles. En ocasions, reflexions al voltant de les diferents versions que s’inventaven algunes famílies per evitar les represàlies en el temps d’entreguerres. D’altres, sobre les vileses que provoquen els diners, embrutint les històries més boniques. De vegades, ens pinta escenes que ens porten dolços records d’infantesa i altres aboca pensaments que són un cop de puny, com aquest:
«Que fort, que fort, que fort, vaig pensar. Fugir de casa, de nit, amb una mà al davant i l’altra al darrere perquè han arribat els enemics. Si fa no fa, com ara els sirians i els iraquians que fugen de les seves guerres. I nosaltres què? No érem refugiats d’Europa fa tot just setanta anys? Què hauria estat dels centenars de milers d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola si no els haguessin acollit a França i a Mèxic?»

Destacar també, que en aquesta ocasió, juga amb diferents veus narratives. Per una banda tenim la protagonista, una noia jove i el relat en primera persona de la seva experiència iniciàtica. Per altra, tenim un narrador omniscent, que desconeixem i que desgrana fets succeïts temps enrere.

Maite Carranza (Barcelona, 1958) Escriptora, guionista i docent. Va estudiar història i antropologia i va ser professora d’ensenyament secundari. L’any 1986 va publicar la seva primera novel·la juvenil: Ostres, tu, quin cacau!, que va rebre el Premi Crítica Serra d’Or. La seva literatura es va caracteritzar inicialment per l’humor desenfadat, i va ser considerada una autora transgressora i innovadora. Més endavant va aventurar-se en els territoris de la fantasia i el thriller, i també va fer incursions en el teatre i la narrativa per a adults. Als anys 90 es va professionalitzar en el món del guió. Té una extensa bibliografia publicada, de la qual m’agradaria destacar Paraules emmetzinades (Edebé, 2010) i El fruit del baobab (Edicions 62, 2013).

Comença a llegir aquí


Sílvia Cantos

divendres, 31 de març de 2017

Rere la màscara del teatre

L’actor Lucas Bilbo
Autor: Àngel Burgas
Edició: Edebé, 2017
Pàgines: 252
ISBN: 9788468331294
Edat: +12 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 9,95€

Tots dos ens havíem convertit en els millors actors del nostre grup, i aquella setmana estàvem vivint la nostra primera prova de foc: jo actuant sense parar i ella fent un mutis dramàtic fora d’escena.

Avui us recomano una història intensa, fosca i inquietant, un relat sobre la lleialtat amb un terrible secret, una novel·la iniciàtica o bildungsroman.

Una misteriosa desaparició, aparentment inexplicable, una noia de bona família, bona estudiant, aficionada al teatre, amb un cercle d’amistats sanes i una relació estable de llarg recorregut desapareix tot d’un plegat sense deixar cap rastre. No sembla un segrest ja que no hi ha una imminent petició d’intercanvi pel seu rescat, però tampoc sembla que hagi marxat per voluntat pròpia, aleshores, on és la Rut Fàbregas?

L’inspector Garrido, és el policia que treballa, sense èxit, per a resoldre aquesta incògnita. No és l’únic que ho fa, però. En Lucas Bilbo, company de teatre de la jove desapareguda intenta esbrinar-ho també pel seu compte. A més, té en el seu haver una pista que ningú més coneix i que pot esdevenir el fil a través del qual es descabdelli l’embullat fil d’aquesta història.

Dir la veritat o mantenir una promesa? Aquesta seria una de les interessants qüestions que es plantegen a L’actor Lucas Bilbo. L’Àngel Burgas, amb la seva vasta experiència, ha teixit una novel·la magnífica, que manté la intriga fins al final, en la que sentiments aliens de culpabilitat, indefensió, agraïment i, fins i tot, d’impotència, constitueixen un còctel desafortunat que deriva en una terrible situació que aboca la protagonista a una desaparició inexplicable.

Una història en flaixbac que passa del present al futur en la que conflueixen curiosos camins. Un thriller disfressat de teatre, un art que pot convertir-se en un immillorable aliat per a les confidències i una misteriosa capsa negra, clímax final d’una història fascinant que atraparà als lectors que s’hi capbussin.


Sílvia Cantos 

divendres, 24 de març de 2017

Una mica d'humor

El gripau i els nens
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Anna Aparicio
Traductor: Pere Comellas
Edició: Takatuka, 2017
Pàgines: 40
ISBN: 9788416003723
Edat: de 6 a 9 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 15€



Avui us recomano un àlbum il·lustrat irreverent i divertit, una nova història del sempre magnífic Ilan Brenman.

Dos nens, fets de la pell de Barrabàs i a més a més ben tanoques, es dediquen a fer la guitza a tota criatura que troben al seu pas. Micos, gats, gossos i ocells, són víctimes recurrents, un bon dia decideixen concentrar els seus esforços en torturar un gripau, animal que encara no ha tingut la desgràcia de caure a les seves mans.

Si hagués de definir els llibres d’Ilan Brenman amb un sol adjectiu, escolliria gamberro. Per mi, és el mot que més els escau. Les seves històries són molt divertides, iròniques, irreverents i, a vegades, políticament incorrectes, però sempre genials. L’autor brasiler busca agradar als nens i no s’encotilla amb el que resulta més correcte ni pretén donar una moralina al conte i això és justament, per mi, la clau del seu èxit. Bona prova d’això és el seu súper exitós Les princeses també es tiren pets (Animallibres, 2011) versionat al teatre amb molt bona acollida.

El maltractament d’animals com a joc és una d’aquelles coses que ens posen els pèls de punta, però que passa. Sovint, tractar aquests temes requereix una gran sensibilitat i molta mà esquerra. Brenman ho fa, saltant-se totes les normes, presentant-nos a dos nens dolents, perquè no ens enganyem, n’hi ha, i poden tenir les idees més recargolades i perverses. Però contraposar la seva estupidesa amb l’espavilat gripau, provoca un desenllaç delirant, que fan venir ganes d’aplaudir al petit protagonista.

Anna Aparicio, il·lustra aquest àlbum amb gran encert, sumant-se a l’aire distès i divertit de la història. Amb una paleta de colors vius i alegres i uns personatges de gran expressivitat, les seves il·lustracions es converteixen en la millor companyia per al text. El moment del salt del gripau a l’estany és una seqüència magnífica.

Per tot plegat, us animo a llegir, regalar i compartir aquest llibre amb els més petits de casa. Us garanteixo l’èxit!


Sílvia Cantos

dilluns, 20 de març de 2017

Posem-nos al seu lloc

Podries
Autor: Joana Raspall
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Takatuka, 2017
Pàgines: 32
ISBN: 9788416003822
Edat: de 6 a 99 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 15€

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.

Avui us recomano un llibre molt especial. Un poema il·lustrat, que parla dels refugiats.

Us heu parat mai a pensar que el color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot plegat no és més que una simple coincidència? Que tot podria ser diferent si haguéssim nascut en un altre lloc? Podríem viure millor o pitjor, podríem ser més o menys feliços del que som, però tot i així, seguiríem sent el mateix. Una persona.

Podries és una preciosa poesia de Joana Raspall publicada l’any 1998 dins el recull Com el plomissol. Malgrat la distància en el temps, el tema que toca és tristament actual. Els refugiats. Tots aquests nens i nenes que han hagut de deixar enrere les seves cases forçosament. I encara més enllà, parla de la casualitat, del destí, de la felicitat i de la solidaritat. Aquests valors que tanta falta fan avui dia. I com sempre, la gran virtut de l’enyorada la poetessa, ho sabia fer amb un llenguatge senzill i proper, entenedor i bonic.

Les il·lustracions de l’Ignasi, treballades amb la tècnica de la serigrafia, són d’una bellesa plàstica exquisida. El seu domini de les ombres em meravella. L’expressivitat de la qual aconsegueix dotar els personatges, tant en l’alegria com en la por, és sensacional. Un àlbum ple de color, que ha sabut copsar el to d’aquests versos tan especials i que es presenta en una edició magnífica que el converteix, en un títol ideal per regalar, però sobretot, en un llibre per llegir,  compartir i conversar plegats, petits i grans.


Sílvia Cantos