divendres, 29 d’abril del 2016

Nen? Nena? Persona!!

Títol: George
Autor: Alex Gino
Edició: Fanbooks, 2016 (català)
Edició: Nube de Tinta, 2016 (castellà)
Pàgines: 232
ISBN: 9788416297580 (català)
ISBN: 9788415594758 (castellà)
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 14,90€


Avui us recomano una història entranyable i terrible al mateix temps. El relat d’una nena que ha viscut com un nen i ha de fer front a la necessitat de fer saber als altres qui és ella en realitat.


La George sap què és. Sap quin nom voldria sentir quan algú la demana. Però pensa que això haurà de ser un secret. Quan amb tota la il·lusió del món es presenta a les audicions per interpretar la Charlotte en la funció de l’escola on es representarà La teranyina de Carlota d’E.B. White i, la seva mestra li diu que no pot fer ni la prova, ja que és un nen, la George queda totalment trasbalsada.

Amb el relat d’Alex Gino assistim a les emocions contradictòries que acompanyen la protagonista d'aquesta història. Una nena amb cos de nen, que tot i tenir claríssim el que és en realitat no troba les paraules per expressar-ho, ni tan sols amb la mare o la seva millor amiga, la Kelly. La quotidianitat de les escenes retratades, facilita que el lector se senti proper a la protagonista i entri en sintonia amb ella.

Hi ha escenes que t'encongeixen l'estómac, veient la impotència que sent la George davant de situacions diverses. Per exemple, veiem la seva mare fent-li manyagues, amorosa i plena de tendresa, però malauradament les paraules escollides per ella, provoquen en la protagonista, just l'efecte contrari al pretès i, enlloc de fer-la sentir millor, l'enfonsen en un tempestuós mar de dubtes i incerteses. De desitjos encoberts per la por als efectes que aquests puguin causar. Veurem també, el xoc inicial d’aquesta mare quan coneix els sentiments i la reacció que, tant de bo, tots els infants i joves trans trobessin quan posen en paraules el seu jo.

- Estàs enfadada amb mi?
- Ai, no, amor meu, no -va fer la mare, que tot seguit va esvalotar els cabells de la George i va esbufegar-. Però sí que crec que necessites algú amb qui poder parlar. I a mi tampoc no m'aniria malament. Algú que en sàpiga, d'aquestes coses.
La George sabia que anar a visitar un terapeuta era el primer pas que feien les nenes secretes quan volien que tothom sabés com eren en realitat.
- I llavors potser em podria deixar créixer els cabells i ser una nena?
- Cada cosa al seu temps -va dir la mare, eixugant-se una altra llàgrima que li queia galta avall.

D'altra banda, ens enamorem de la Kelly, aquesta nena simpàtica i extravertida que és incondicionalment lleial a la George. La primera que sabrà la seva veritat, l'acceptarà tal com és i l'animarà a ser fidel a ella mateixa.

Una lectura carregada d’emocions, que provocarà un corrent de simpatia en el lector i, el més important, obrirà els ulls a una realitat, encara avui dia molt desconeguda, la que viuen moltes persones. Que han de callar i patir, en ocasions, un tractament vexatori que ningú n o es mereix. Cal conèixer les múltiples realitats que poden donar-se en una persona, per poder entendre-les i especialment respectar-les. Llibres com George són una gran ajuda per parlar-ne a les aules de secundària.

Sílvia Cantos

dimecres, 27 d’abril del 2016

Un conte de fades rabiosament modern

Per Mireia Martínez

Títol: La Reina Orquídea
Autor: Borja González
Edició: El Verano del Cohete, 2016
Pàgines: 80
ISBN: 9788494261046
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 17,50 €

Avui us recomano un còmic de l’editorial El Verano del Cohete, una petita editorial extremenya nascuda el maig de 2013. Actualment, quan parlem d’editorials, l’adjectiu petita ve sovint acompanyada de qualitat i experimentació, segells que aposten per històries renovadores i pel llibre com a objecte amb edicions molt cuidades. Aquest és el cas d’El Verano del Cohete, una editorial que us convido a descobrir. 

La Reina Orquídea presenta una història especial i suggeridora que traspua misteri. Un còmic de contrastos que fusiona diferents temàtiques i gèneres, fent-lo difícil d’etiquetar o catalogar, però aquesta mateixa complexitat de definició li atorga un caràcter únic.     
En un escenari clàssic, d’època, en un castell envoltat d’un gran jardí, dues joves, Matilde i Teresa, busquen distraccions en un estiu que tot just comença. Aviat però, el fort contrast entre l’estètica, aparentment clàssica, i el llenguatge de les dues protagonistes, informal i desinhibit, sorprenen al lector, capbussant-lo una experiència de lectura atemporal que fuig de tot registre establert.
En aquest univers solitari, només hi trobem a Matilde i Teresa deambulant amb certa desídia i avorriment pels salons de la mansió i l’enorme biblioteca; practicant sessions d’esgrima o pujades dalt de l’arbre posant noms a flors i plantes. Fins que les dues amigues, endinsant-se en la voluptuositat del jardí, realitzen un ritual iniciàtic, una ofrena a Oberó, rei de les fades, per tal que els hi concedeixi allò què han somniat. A partir d’aquest moment, el discurs adquireix un to màgic i transcendental en el qual realitat i fantasia s’entrellacen per a dibuixar el destí final de Matilde i Teresa. Un desenllaç sorprenent i fins i tot una mica esfereïdor...

El dibuix delicat i la força del color, absolutament trencador i agosarat, estableix un nou contrast en la història. El treball de línia fina i la paleta cromàtica reforcen la potència de la proposta, amb un joc de clarobscurs excel·lent. La Reina Orquídea posseeix una estètica que atrapa a través d’un conte de fades modern, enigmàtic i subjugador esquitxat de referents musicals i literaris.

Borja González (Badajoz, 1982) és també autor de El Hombre Alto i Teresa, ambdós editats per Los Ninjas Polacos; així com de l’adaptació del poema de Goethe El rey de los elfos (El Verano del Cohete, 2013). I, juntament amb Mayte Alvarado i Rui Díaz són l'ànima d'aquesta joia d'editorial, El Verano del Cohete

dijous, 21 d’abril del 2016

Deixant enrere la infantesa

Títol: La vida sense la Sara Amat
Autor: Pep Puig
Edició: Proa Edicions, 2016
Pàgines: 296
ISBN: 9788475886084
Nota: ♥♥♥♥
Premi Sant Jordi 2015

De vegades, no cal que passin trenta anys
per sentir que fas un viatge de retorn.


Avui us recomano una novel·la digna guanyadora del premi Sant Jordi, un relat intimista que regala al lector un viatge de retorn al moment frontera entre infantesa i maduresa, al temps de les últimes primeres vegades. 

Una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar, una nena de tretze anys desapareix sense deixar rastre. Però en realitat, aquella nit, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa d’en Pep per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no és una nena i que vol acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que sigui per la porta del darrere.

Veritat o mentida? L’autor estructura la història en un límit indefinit entre la ficció i la realitat que acompanyarà el lector al llarg del camí, decantant-se per una o altra banda en diferents moments de la lectura. Podríem dir que és la història d’una fugida de la realitat, la Sara es nega a acceptar viure en un poble petit, habitat per gent de mires estretes, inclosa la seva família. Ella vol més, aspira a més, potser no sap ben bé on, ni com, però si més no, té clar el que no vol.

M’ha agradat molt el fet trobar passatges, que destil·len l’essència de la pre adolescència, aquella barreja d’innocència, ganes de saber, dubtes, pors i mala bava, que tots hem viscut en pròpia pell i que gustosament deixem en l’oblit. Moments de canvis, de transició personal. El cert, però, és que també hi ha moments, en que deixem de banda (ni que sigui un instant) l’aspror per donar lloc a la tendresa, dolça i delicada que tempera l’ànim, no endebades és temps de descoberta i de desconcert, fixeu-vos sinó en aquest fragment:

«De cop vaig tenir una gran revelació, segurament una de les més extraordinàries de la meva vida. Em vaig posar a mirar atentament tots els caps i les esquenes de la gent del poble i tot d'una em va semblar -en vaig estar segur- que allà dins tothom havia de carregar amb algun secret. I per uns instants, fins i tot, no em va semblar impossible que els meus pares, o fins i tot la padrina Maria, no guardessin també alguna mena de secret, encara que fos petit.»


Pep Puig i Ponsa (Terrassa, 1969), actualment viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L'home que torna (Empúries, 2005), va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d'una molt bona acollida per part de la crítica i dels lectors. Amb La vida sense la Sara Amat es consolida com un excel·lent narrador al que us animo a seguir!

Fes-ne un tastet!


Sílvia Cantos

dimecres, 20 d’abril del 2016

Baixada a l'infern

Per Mireia Martínez


Títol: El fantasma de la Ópera
Autor: Christophe Gaultier
Traductor: Olalla García
Edició: Impedimenta, 2014
Pàgines: 112
ISBN: 9788415979227
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 21,95€

Amb motiu del 30 aniversari de la seva estrena als escenaris del West End londinenc, avui us recomano un clàssic immortal de la literatura universal, El fantasma de l’Òpera, una novel·la de Gaston Leroux publicada el 1910. La seva versatilitat fa que s’hagi adaptat amb èxit en nombroses disciplines i llenguatges, això és el que tenen les bones històries! Jo us presento una adaptació al còmic de Christophe Gaultier publicada a la col·lecció de novel·la gràfica de l’editorial Impedimenta. Una edició exquisida que reuneix en un únic volum el díptic de l’edició francesa.
El fantasma de l’Òpera ens presenta una història d’amor i tragèdia, una història obscura sobre el fantasma que habita a l’Òpera de París, un espectre misteriós que té esfereïts a tot el personal del teatre. L’amor de l’aristòcrata Pierre de Chagny per una de les ballarines de la companyia, la bella Ingrid Daaé, topa amb les forces sobrenaturals, els sortilegis i els estratagemes ordits pel fantasma, l’altre vèrtex d’aquest amor a tres bandes. L’escenari monumental de l’Òpera de Garnier és testimoni de l’amor sincer i pur dels joves versus l’amor tòxic del fantasma. La lluita d’aquests amors suposa una baixada a l'infern, a un univers ocult i lúgubre allunyat de tota realitat coneguda. 
La proposta gràfica de Christophe Gaultier s’adequa perfectament a l’essència de la trama amb un dibuix afilat i tenebrós. El traç impetuós i marcat dibuixa rostres que són autèntiques màscares que reflecteixen la por més visceral o la maldat més fonda. Alhora, la paleta fosca i l’excel·lent treball de llums i ombres accentuen l’opressió de l’atmosfera i reforcen el caràcter teatral de la història. El lector percep, a través del dibuix i el color, el terror que traspuen els personatges. 

Christophe Gaultier (Chateauroux, França, 1969), llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb experiència en el camp de l’animació, és un clar referent del còmic francès actual. Del seu treball traduït al català o castellà, també podem gaudir de l’adaptació al còmic en tres volums de Robinson Crusoe (Cruïlla, 2009) i Caído del cielo (La Cúpula, 2012).

dilluns, 18 d’abril del 2016

Sant Jordi 2016

Cada any per aquestes dates, comença un bombardeig de recomanacions de llibres per regalar el dia del llibre, això sempre és bonic i interessant, però reivindiquem el paper d'aquells que, com fem aquí al bloc, us proposem títols interessants tot l'any, no només en aquests dies de bogeria literària i compra compulsiva de llibres, que en massa ocasions, no passaran del prestatge on aniran a parar el mateix dia 23.

La Mireia i jo mateixa, apostem per una selecció molt acurada d'entre la immensa oferta publicada els darrers mesos i us presentem la nostra tria, en la qual trobareu propostes per a totes les edats i per tots els gustos, tots els títols inclosos en aquest recull són apostes segures perquè tenen un punt en comú: la qualitat per sobre de tot.

Un ventall d'editorials, autors i estils entre els que hi ha el llibre perfecte per tothom!!!

Us animem a tenir en compte aquesta guia per les vostres compres d'aquesta setmana i, per què no! Per qualsevol altre moment de l'any!!!

Molt bona Diada a tots i totes!!

Sílvia Cantos i Mireia Martínez

dissabte, 16 d’abril del 2016

Amb els escriptors mai se sap, són gent rara

Títol: L'efecte Calders
Autor: Santi Baró
Edició: La Galera, 2016
Pàgines: 216
ISBN: 9788424657864
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 16,95€
Premi Joaquim Ruyra 2015


Fes-me cas, espavila, crea alguna cosa que als de dalt els sembli interessant, que els sembli extraordinària, encara que no ho sigui, tant se val, la gran virtut és fer-los veure que ho és.

Avui us recomano una lectura magnífica, intel·ligent, apassionant i divertida, que despertarà l'interès del lector per un dels autors més rellevants de la literatura catalana, Pere Calders. Merescudíssima guanyadora del premi Joaquim Ruyra.

Estiu de 1977. Un jove solitari, àvid lector de còmics a qui costa mantenir les amistats i sembla condemnat a perdre-les irremeiablement, coneix el famós escriptor Pere Calders. A Llançà el parèntesi estiuenc d'aquell any, esdevindrà el teló de fons enmig del qual el Xavier descobrirà un nou amor: els contes d'en Calders. L'essència d'aquesta història és la curiosa connexió que s'estableix entre el jove protagonista i l'eminent escriptor. En paral·lel a això, viurem una guerra de sexes en tota regla entre un grup d'adolescents. Nois i noies s'han vist enfrontats arran del naixement d'un club privat "L'Arca de Noè".

Santi Baró ofereix al lector passatges de gran qualitat literària, ha construït una història que capta l'interès de joves, sense perdre de vista la gran exigència d'aquest públic lector, una inesgotable necessitat d'acció, aventura, "que passin coses". I en passen, de mundanals, de divertides, d'entranyables i de profundes. Pocs escriptors connecten tan bé amb els joves com ho fa en Santi, amb aquest llibre ho demostra un cop més, amb el qual va alçar-se victoriós amb aquest premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil.

Penso que un dels punts més forts d'aquesta novel·la és l'ús de l'humor fi i la ironia intel·ligent, que enganxa aquell qui desgrana les seves pàgines i és alhora, un punt d'unió amb el propi Pere Calders, mestre indiscutible en l'art de la ironia. L'efecte Calders t'arrenca sonores riallades en més d'una ocasió, una petita mostra:

«- A mi a vegades no em coneixen ni a casa...
- Ah, no?
- No, ni a canonades, però la Rosa, la meva dona, va tenir una idea genial.
En Calders fa una pausa estratègica per crear un clima de misteri. En Xavier hi cau de quatre grapes.
- Quina idea?
- Mira, em va fer un cartell que abans d'entrar a casa em penjo al voltant del coll. En el cartell hi ha anotat el meu nom, el cognom, l'edat, la fitxa mèdica, l'estatura i el pes; d'aquesta manera, així que poso els peus a casa, tots els de la família em reconeixen a l'instant.»


Cròniques de la veritat oculta esdevé el llibre que desperta la passió lectora del Xavier i pel qual el lector sentirà un interès immediat, estic convençuda que seran molts els lectors d'aquesta novel·la que en finalitzar la lectura s'endinsaran en l'obra del mestre Calders amb una mirada d'interès i neta de prejudicis i això, que resulta tan difícil d'aconseguir per a molts docents, ho posa en safata en Santi Baró.


El disseny de la coberta i alguns detalls que trobem a l'interior d'aquestes pàgines aporten un toc molt personal al llibre pel qual cal felicitar la gent de Toormix, han sabut captar el to idoni i els elements clau, reproduint algunes de les icones més característiques de la època així com les referències animalístiques que es donen al llibre.


Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965). De ben jove es va adonar que el taller de joieria familiar no era el futur que desitjava. Es va dedicar de ple a la literatura i ha guanyat molts premis, d'entre els quals destaca el Gran Angular (dos cops), el Barcanova o el Joaquim Ruyra. D'entre la seva obra destaca: Nit de sangLa lluna de Gel, La gran O, Un contra onze i Fario.

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

dijous, 14 d’abril del 2016

Intensitat i emocions al Maestrat

Títol: La filla del capità Groc
Autor: Víctor Amela
Edició: Planeta, 2016
Pàgines: 438
ISBN: 9788497082815
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 21,50€
Premi Ramon Llull 2015


La Manuela no plora. Mira els soldats amb altivesa: la filla del Groc reivindica que ho és amb la seva actitud i el seu gest. Sent que lluita com el seu pare.

Avui us recomano una novel·la amb grans dosis d’honor, venjança, odi i respecte. Pàgines plenes d'emocions extremes que atrapen al lector.

Pel color dels cabells, la gent del Forcall coneix Tomàs Penarrocha Penarrocha com el Groc. Manuela, la seva filla, té tretze anys, uns profunds ulls grisos i cabells d’or que recorden el seu pare. Un home que fa la guerra, defensant uns ideals en els quals creu cegament, malgrat l’allunyin llargues temporades del caliu de la llar i la tendresa de les abraçades.

La filla del capità Groc retrata un moment força convuls de la història de Catalunya, en el qual, després d'uns primers anys de guerra de guerrilles, amb partides que controlaven el camp i algunes petites poblacions, a partir del 1835 es va consolidar un veritable exèrcit carlí. L'artífex d'aquest canvi va ser Ramon Cabrera, cap de les operacions del Maestrat, que va coordinar les diferents partides existents al territori i va assolir alguns èxits militars.

En aquest context històric ens situa Víctor Amela per narrar-nos el periple d’un irreductible Tomàs Peñarrocha, el Groc. Un home rude, dur, valent i, fins i tot, temerari però, al mateix temps, un pare dolç i un marit amatent.  Un personatge del qual, encara ara, gairebé dos segles després, se’n segueix parlant a les terres del Maestrat, no és d’estranyar veient les gestes que va protagonitzar que, en ocasions, el situaven en el paper de superheroi, malgrat d’altres el veiessin com a malfactor, és el que tenen les guerres, que ni uns són tan bons, ni els altres tan dolents, bé, la guerra i la vida, de fet és precisament això el que ens fa humans i, és justament això el que atorga credibilitat als personatges d’aquesta novel·la.

L’autor, aprofitant l’avinentesa de les seves arrels paternes, coetànies d’aquest home fascinant, trena un relat que amalgama realitat i ficció, fins al punt que resulta impossible per al lector separar l’una de l’altra. A més, assoleix una altra fita, situa el Forcall als mapes, jo he de reconèixer que m'ha fet venir moltes ganes de conèixer el Maestrat i especialment El Forcall i no tinc cap dubte que seran molts els lectors que després de gaudir aquestes pàgines, tinguin el mateix desig, descobrir i trepitjar els paratges que s’hi reprodueixen.

Emocions, aventures i una prosa ben treballada han portat a La filla del capità Groc a alçar-se victoriosa del premi més rellevant de les lletres catalanes, el Ramon Llull. Un relat intens poblat de caracters fascinants com el mateix Groc o la seva filla Manuela, una jove decidida que s’emmiralla en la figura paterna i que us robarà el cor.

Víctor Amela (Barcelona, 1960), és novel·lista i periodista. Degà de la crítica televisiva a la premsa, l’exerceix des de fa trenta anys a La Vanguardia, on és cocreador de la secció «La contra» (1998), en què ha publicat 2.100 entrevistes, esperonat per una curiositat que no el sadolla. Col·labora en programes de televisió i ràdio, i és també autor de les novel·les El càtar imperfecte (2013) i Amor contra Roma (2014). Portador de gens forcallans, sosté que un dia mereixerem no tenir presidents ni governs ni lleis, creu en la imaginació creadora i cita Llull: «Ja que existim, alegrem-nos!».

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos 

dissabte, 9 d’abril del 2016

L'arribada més dolça

Títol: Tu i jo. El conte més bonic del món
Autor: Elisenda Roca
Il·lustrador: Guridi
Edició: Combel, 2015
Pàgines: 48
ISBN: 9788491010371 
Edat: De 4 a 9 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 13,90€


Avui us recomano un llibre imprescindible per tota família que estigui esperant l'arribada d'un germanet o germaneta.

Què sinó un germà podria considerar-se el millor regal del món? No res, oi? Els que teniu la sort de tenir-ne, com jo, estareu d’acord amb mi. És evident, que hi haurà casos de parents que no senten un afecte especial per els seus consanguinis, sempre hi ha excepcions que confirmen la norma. Però en la majoria de casos, afirmarem sense dubtar-ho un segon, que ho donaríem tot i faríem qualsevol cosa per un germà. Aquestes persones són els primers amics que tenim, els nostres guies i el mirall en el qual desitgem reflectir-nos quan ens precedeixen i, les persones per qui sentim debilitat i malgrat puguem tirar-nos els trastos pel cap, ai d’aquell que gosi tocar-nos-el! Amb el meu germanet que no s’hi fiquin! Tu i jo parla de tot això, de complicitats, de dubtes, de pors però sobretot d’amor. L’Elisenda enfila una història entranyable que narra la desitjada arribada d’un germà i els múltiples sentiments que pot provocar. Mentre desgranem la lectura, acompanyem al petit protagonista en la seva espera mentre contemplem l’enfilall d’emocions que se succeeixen en aquestes pàgines i que van des de l’alegria més joiosa fins a la por de ser menys, en resum, el que dèiem abans, el conte més bonic del món.

Cal destacar que l'Elisenda, amb aquesta visió tan especial que només ella té, va concebre aquest llibre com un regal per a qualsevol família que esperés l'arribada d'un infant, independentment que fos nen o nena (el qui havia d'arribar i el qui esperava), d'aquesta manera en cap moment del text es fa una referència expressa de gènere, aconsegueix així que qualsevol nen i nena pugui veure's identificat amb els personatges.

No podem obviar una importantíssima part d’aquest Tu i jo, les il·lustracions de Raúl Guridi, una col·lecció d’imatges sensacionals, que han sabut captar el to exacte del text de l’Elisenda, convertint-se en un immillorable vestit per les paraules i, superant el repte establert per l'autora, donar vida a uns personatges que no podien ser ni nen, ni nena i, que a més estan dotats de gran expressivitat i reclamen la complicitat del lector, que ja sigui nen o adult, s’hi veurà absolutament captivat. El traç peculiar de Guridi, amb el seu estil desenfadat i original desemboca en unes il·lustracions belles i divertides, no es pot demanar més!

Sílvia Cantos

divendres, 1 d’abril del 2016

Llums i ombres a l'alta costura barcelonina

Títol: A punt d’estrena
Autor: Maria Carme Roca
Edició: Columna edicions, 2016
Pàgines: 576
ISBN: 9788466417976
Nota: ♥♥♥♥ 
Preu: 22 €


Butxaques escurades i ànima buida.
La llibertat té un preu que no sé si podré pagar.


Avui us porto una proposta magnífica, una novel·la que fa un passeig per la moda al llarg del segle XX seguint la història d'una encantadora maniquí a qui recordareu durant molt temps.

Aquesta és la història de l'Eulàlia, una nena malaltissa per la qui alguns no donaven dos duros, però que per a sorpresa de més d'un, demostrarà unes immenses ganes de viure, fer-se gran i arribar a acomplir el seu somni: convertir-se en una maniquí. En una aparent vida d'èxit, on el glamour i les aparences ho són tot, rere les cortines s'amaga una desangelada realitat. 

Una família amb secrets, i dos germans que ja de petits demostren sentiments poc bonics envers la seva germana, especialment quan aquesta no es presta als seus desitjos. Dues àvies ben diferents, que mostren una cara a façana i un interior ben diferent. La manresana pretén comprar l'afecte de l'Eulàlia, que ben aviat s'adona que l'altra àvia tenia raó de posar-la en alerta, davant les discretes maquinacions dels germans.

M'agrada molt l'habilitat amb la qual la Maria Carme enfila de forma enginyosa metàfores i referències al món dels teixits i la costura al llarg de tota la novel·la i, sobretot fer-ho amb una naturalitat tan treballada que en cap cas resulta forçada.

Aquestes pàgines estan habitades per personatges d'allò més interessants. Començant per l'Eulàlia, a qui coneixem de nena i acompanyarem en el seu creixement i maduresa fins a acomiadar-la, no sense certa tristesa, ben entrada la maduresa. Però no és pas l'única, el senyor Saturnino i la Fina, dos personatges amb els qui el lector empatitza ràpidament, i que són figures cabdals en la infantesa de la protagonista. També n'hi ha que desperten emocions contradictòries en el lector, personatges amb clarobscurs, molt humans i, finalment trobem personatges reals, figures rellevants de l'època vinculades a diferents branques de la cultura del moment, com són la reconeguda crítica cultural Lina Font, l'actor Joan Capri o el matrimoni Parellada, del món de la gastronomia, pot apreciar-se un intens treball de documentació prèvia en aquesta novel·la, que enriqueix amb escreix la lectura atorgant-li un valor afegit.

A punt d'estrena és també una passejada per la Barcelona dels anys cinquanta, en la qual el lector captarà l'esperit de la burgesia catalana i l'alta costura, un món d'èlits i aparences, frivolitats i enveges. Preciosa com la seda i alhora aspra com el tul. Tot plegat amb una protagonista, com no podia ser d'una altra manera sent filla de la Maria Carme Roca, forta i valenta, que no s'acoquina davant les dificultats i lluita per aconseguir allò que desitja: arribar a ser una gran maniquí.

Fa una nit serena, encalmada, però dins meu s'hi cou la més forta de les tempestes, que em manté desperta fins a la matinada, quan caic rendida a una son lleugera que no em permet descansar com em fa falta. Un altre demà, però, se'm brinda per ser viscut. Ja ho tenen, els matins, que sempre apareixen il·luminats d'esperança, fent-nos oblidar la nit que ens ha sumit em cabòries i fet ballar amb fantasmes.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos