dijous, 29 de novembre del 2018

Amor (i temor) de mare

Tot el bé i tot el mal
Autor: Care Santos
Edició: Columna, 2018
Pàgines: 400
ISBN: 9788466424400
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 20,50€

L’autèntic missatge, de vegades, és tot allò que no es diu.

Avui us recomano una gran novel·la. Una història intimista amb caire de thriller amb una protagonista inoblidable, la Reina.

La Care ho ha tornat a fer. Una altra novel·la sensacional, digna de ser recomanada però sobretot, llegida. La primera part d’una bilogia centrada en la maternitat i la paternitat en la que trobem la Reina, per mi, el personatge més humà dels molts que han sorgit de la fèrtil imaginació de l’autora. Una professional d’èxit, una dona femenina i seductora, una mare patidora. Tan real com tu i com jo.

Tot el bé i tot el mal explora les emocions més humanes, el desig, la impotència i el sentiment de culpa són la tríada protagonista per a una dona abanderada de la tossuderia, que se sent captiva en un aeroport una nit de tempesta, maldant per abandonar un país estrany i tornar a casa on els fets s’han precipitat tot d’un plegat, posant del revés el seu món.

Care Santos ha esdevingut una experta en tocar temes amb i per a adolescents. L’època del dubte i la incertesa, de la rebel·lia i el despertar sentimental. La primera topada amb la cruel realitat i també, sovint, la gran excusa dels adults per explicar actituds i fets. Aquesta vegada, però, la protagonista col·lisiona de ple amb aquesta difícil etapa i ho fa, de la pitjor manera.

La comunicació. A priori sembla que estem més connectats que mai, però per poc que hi pensem, ens adonem que res més lluny de la realitat. La Reina, la protagonista d’aquesta novel·la és una experta en comunicació no verbal. L’autèntica, la que no controlem i se’ns escapa per cada porus de la pell. I tot i així, té problemes per llegir algunes persones, com l’Ulf Everink, personatge que a mesura la novel·la pren rellevància i desperta sentiments contraris en el lector.

Un secret latent, que no acabem de descobrir. Una melodia que ens acompanya al llarg de la història. La falta d’escrúpols en el món farmacèutic i l’amor, de parella, tan voluble enfront del de mare, incondicional.

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un NO com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida. Diamant blau, amb la seva anterior novel·la Mitja vida va guanyar el Premi Nadal 2017. 

Fes-ne un tastet aquí


Sílvia Cantos

dissabte, 17 de novembre del 2018

Una carta, tres hiverns i tota una vida

Tres hiverns a Londres
Autor: Fúlvia Nicolás
Edició: Rosa dels Vents, 2018
Pàgines: 224
ISBN: 9788416930838
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 16,90€


Les amigues no ens poden estalviar les llàgrimes, però aquesta nit la Cedes, la Flora i la Júlia han canviat els torns per poder abraçar-me mentre plorava.


Avui us recomano una novel·la preciosa en la que una carta sense obrir, persegueix la protagonista de la història com si d'un fantasma es tractés, al llarg de tota una vida, generant dubtes i incerteses que amenacen de sacsejar el seu plàcid present.

Quantes vides ens perdem, quan decidim escollir-ne una en particular? Tres hiverns a Londres és un retrat sensacional de la quotidianitat, escrit amb una estructura narrativa que mostra un domini excepcional del tempo i, amb una narradora en primera persona que apropa la història al lector jugant amb la perspectiva, en una aposta sorprenent i força interessant que tant sovint ens parla des del present, com des del futur amb una mirada retrospectiva.

Llegint aquestes pàgines, el lector pot sentir com si estigués veient l'Anita, la Cedes, la Flora i la Júlia passejant pels carrers de Londres, el detall de la descripció és exquisit, magníficament treballat sense caure en l'excés. De fet, aquest és un dels punts forts de la novel·la, aquesta capacitat d’equilibri en la descripció que sorprèn en una òpera prima, com és el cas.

El teló de fons, una Barcelona derrotada immersa en una dictadura que la manté en una grisor perpètua i, una família que trontolla, amb uns pares que van a la seva, uns avis pràcticament inexistents i que manté una mica de llum, únicament, gràcies a la complicitat entre germans, entranyablement reflectida per l’autora. L’Anita decideix deixar-ho tot enrere i marxar a Londres per a formar-se com a infermera i començar una nova vida.

Tres hiverns a Londres és també un cant a l’amistat, la sincera, aquella que pot acompanyar-te al llarg de la vida, malgrat les persones no es trobin a prop. Visites a museus, aprenentatges i el despertar a l’amor. Una calidesa que arriba del fred noruec. Un enamorament dolç i innocent que es veurà interromput però mantindrà un caliu permanentment encès. Un comiat agredolç a París i un accident que ho trastoca tot.

Una novel·la rodona, que arrenca amb una intriga que ens manté en suspens al llarg de la història, que emociona i fa somriure en molts moments i que clou amb una escena tan bonica que difícilment podreu oblidar-la. Llegiu-la!

Fúlvia Nicolàs (Barcelona, ) Periodista amb una llarga trajectòria professional al departament de documentals, guionista de sèries i programes de Nous Formats a TV3. Ha escrit i dirigit nombrosos espais com ara "Vides privades", "Un lloc estrany", "Dies de Transició", "Mestres”, "Tocats de l'ala", "Per sempre (o no)" o "Ja t'ho faràs". Mare de dos fills, és una apassionada dels ocells i somia amb viure un any a l’Àrtic.

Fes-ne un tastet aquí!


Sílvia Cantos