dilluns, 16 de juliol del 2018

Reconciliar-se amb la vida, encara que et mostri la seva cara més lletja

Rut Sense Hac
Autor: Muriel Villanueva
Edició: Columna, 2018
Pàgines: 256
ISBN: 9788466423830
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 14,90€
Premi Carlemany per al Foment de la Lectura 2018

- Potser haurien de treure la paraula normal del diccionari, oi? - em va dir.
- O potser és que la normalitat és només una aparença.


Avui us recomano una novel·la inoblidable. Una història amb una càrrega emotiva tan gran que us arribarà a l’ànima. Un relat de superació i un clam a la vida.

La Rut és una jove de setze anys disposada a iniciar una nova etapa, per començar els seus estudis artístics en un nou institut força allunyat del seu barri. Noves amistats i sentiments afloraran en aquest nou curs que revolucionarà el fur intern d’una Rut que carrega sobre les espatlles el pes d’un secret que no gosa mostrar fora de la seguretat de casa seva. El reflex del mirall, traïdor, però, s’entesta a recordar-li una dolorosa absència que la limita a l’hora de relacionar-se amb comoditat.


Llegir Rut Sense Hac és enamorar-te de la seva protagonista, d’aquesta noia valenta que arracona els dubtes i les pors per abordar una joventut a la qual no vol renunciar de cap manera. Assistim, com a lectors, al creixement emocional d’una noia que pateix, somia i dubta, com qualsevol adolescent, però a qui, a més, l’estigma del càncer la cohibeix, coartant-ne la llibertat necessària per sentir-se prou còmode per a mostrar-se tal com és, plenament, sense amagar cap lletra ni cap fracció de pell. Si ja és difícil ser una adolescent qualsevol, sumar-li el fet de ser una supervivent d'un càncer ho complica, molt més!

La Muriel retrata amb veritable mestria l’experiència emocional tan traumàtica que suposa per a un infant, conviure amb una malaltia com el càncer. L’anormalitat del seu entorn, el sentiment de culpa i d’estar en deute amb els qui l’estimen. La por a mostrar-se tal com és, a estimar i a deixar-se estimar. L’angoixa de sentir l’amenaça d’una possible recaiguda com una espasa de Dàmocles quan l’adolescència fa acte de presència en la vida del malalt i el pànic d’imaginar-se causant dolor als qui més s’estima.

Les cicatrius, i el que signifiquen, la relació amb la mare, tan especial i única que t’aboca a emocionar-te fins a notar els ulls negats. Dubtes existencials al voltant de la vida i com viure-la sense por i un epíleg de la Ros, parlant de la seva germana de llibre i del poder sanador de la història, que és una preciositat, immillorable colofó per a un llibre que s’ha de llegir, per tot el que narra, per tot el que convida a reflexionar i per tot el que et fa sentir, bravo Muriel, ho has tornat a fer!

Muriel Villanueva (València, 1976) Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, diplomada en Educació Musical, professora d’escriptura creativa i mestra de música. Ha publicat conte infantil, poesia i novel·la. Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Just M. Casero de Novel·la Curta, el de la Crítica dels Escriptors Valencians,  Les Talúries de Poesia i, naturalment, el Carlemany per al Foment de la Lectura. En aquest mateix blog us hem parlat d’altres llibres seus com ara La Tània i totes les tortugues (Cruïlla, 2013), Motril 86 (Proa, 2013) i Duna (Babulinka Books, 2015).

Llegiu el primer capítol

Sílvia Cantos