dijous, 25 de gener del 2018

Quan el present remou el passat més profund

La fugitiva
Autor: Blanca Busquets
Edició: Proa, 2018
Pàgines: 288
ISBN: 9788475886954
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 18,50€

Jo ja sé que soc dolenta. I què. Ho soc des de sempre. Doncs ja està.
Hi ha d'haver gent bona persona i gent que no ho sigui tant, en aquest món.
Si no, els bons no destaquen.

Avui us recomano «La fugitiva» de Blanca Busquets, una novel·la impecable, on lentament desfarem una teranyina fins arribar al perquè de tot plegat en la vida, gens plàcida, de la Mireia.
Ho reconec. Admiro la Blanca i em captiven les seves històries. Em va robar el cor amb El jersei (Rosa dels Vents, 2006) i des d’aleshores he seguit llegint tot el que ha anat publicant. En aquest bloc us he parlat d’alguns d’aquests llibres i avui us recomano que no us perdeu La fugitiva, una història molt potent que arrenca amb un monòleg genial de la Mireia, tan ben escrit que em semblava escoltar-la escoltant amb una veu rogallosa i rondinaire, amb impertinència altiva.

I és que la Blanca en sap molt, de crear persones i ho dic així conscientment, perquè després de llegir La fugitiva, costa pensar que la Mireia no sigui real. És impressionant la profunditat que la Blanca ha aconseguit imprimir en el personatge de la Mireia, la confusió emocional de la dona, causada per una sèrie d'esdeveniments al llarg de la seva vida, l'han marcat de tal manera que resulta impossible no caure rendit als peus d'aquesta àvia de 92 anys, és més humana que algunes persones que conec! Aquesta dona, aparentment frívola, fins i tot, perversa, amaga un immens dolor, havent patit vexacions i vivint amb terror allà on s'hauria de trobar caliu i confort, agafant-se al cinisme com escut. En més d’una ocasió m’ha portat a preguntar-me: “Haver patit tant, justifica la seva posterior manera de fer?”

La preciosa connexió entre àvia i neta indica ben aviat, que rere aquesta aparença dura i freda s’hi amaga una dona que tem exposar els seus sentiments. La música és, com no podria ser d’una altra manera, present en aquesta novel·la, d’una manera molt poètica, doncs la protagonista interpreta els petits sons que ens acompanyen dia a dia, formant la particular banda sonora de la nostra vida. La novel·la no està exempta de moments durs, molt, passatges que t'encongeixen l'ànima i alhora et fan bullir la sang.

Tot i ser un spin-off de Jardí a l’obaga (Proa, 2016), les dues novel·les poden llegir-se de manera individual, ara bé, permeteu-me recomanar-vos la lectura de les dues, ja que fent-ho, aconseguireu captar la grandesa literària amb què està dotada l’autora, que ha estat capaç de fer pura màgia amb les paraules i, m’entendreu quan us digui la tremenda il·lusió que m’ha fet retrobar l’Aniol!


Blanca Busquets Oliu (Barcelona, 1961) és escriptora, periodista i filòloga. Lletraferida confessa des dels dotze anys, moment en el que va escriure el seu primer conte. Ha publicat diverses novel·les, algunes de les quals ja us vam recomanar en aquest bloc, és el cas de  La casa del silenci (Rosa dels Vents, 2013) i Paraules a mitges (Rosa dels Vents, 2014) i Jardí a l’obaga (Proa, 2016), tres obres sensacionals que l'han convertit en una de les meves autores preferides. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, l'italià, l'alemany, el rus, el noruec, el polonès i el francès. Magnífica escriptora i gran comunicadora, no deixeu escapar la ocasió de llegir-la i escoltar-la, us encantarà!

Llegiu les primeres pàgines

Sílvia Cantos

dimarts, 16 de gener del 2018

L'estranya llum de la malenconia

L‘homenatge
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 304
ISBN: 9788466423021
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 19,50€
Premi Néstor Luján de novel·la històrica 2017

De vegades la felicitat és el privilegi de
moments passats que continuen vivint en tu.


Avui us recomano una novel·la deliciosa, una història plena de llums i ombres, amb l'Art com a protagonista indiscutible.

Xulio Ricardo Trigo presenta una novel·la amb la que et capbusses a la Sitges més artística. Una vila envoltada d’una aura fascinant, potser per com la llum cau sobre el blanc de les seves cases i el blau del Mediterrani que la banya, potser per la bohèmia que artistes com Rusiñol, Casas i Utrillo van deixar impregnada als seus carrers i, naturalment als seus museus: el Cau Ferrat i el Palau Maricel. Resulta inevitable que t’abordi un desig irrefrenable de visitar-la.

L’autor recrea una trobada entre Utrillo i les vídues de Rusiñol i Casas amb un peculiar crític d’art, aparentment interessat en documentar-se per a un assaig sobre el moviment que van encapçalar aquestes tres figures del Modernisme català. Però des de bon principi, el lector es pregunta què amaga Carles Solé, què pretén organitzant aquesta vetllada. Sembla que la figura, sempre enigmàtica, de Júlia Peraire, amant i posteriorment esposa de Ramon Casas, desperta un especial interès en el crític, artífex de la trobada al Cau Ferrat, però, per quina raó? Quines són les seves vertaderes intencions?

La novel·la ofereix passatges excel·lents, com una apassionant conversa al voltant de la llum i la bellesa de les pintures dels immensos Casas i Rusiñol, que trasllada al lector al Cau Ferrat com si estigués seguint la trobada des d'un foradet a la paret o a través dels lluminosos finestrals de la casa sitgetana. L’estil de vida dels pintors al París més bohemi de 1900 i, profundes reflexions sobre la intuïció i la malenconia, sedueixen a un lector que es veu atrapat per l’art que destil·len les pàgines de L’homenatge.

Cal destacar, també, l’habilitat amb la que Trigo juga creuant persones reals amb personatges de ficció, com ara la Conxita, una meravella de caràcter magníficament dibuixat, amb tal profunditat que creus haver-la conegut de debò i acabada la novel·la, et sap greu perdre-li la pista, de fet, penso que la Conxita reclama un spin-off que explori amb més profunditat, el que s’intueix com una vida digna de ser novel·lada.

Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, La Coruña, 1959) és escriptor i fotògraf. Ha publicat més d'una una dotzena de novel·les, entre les quals destaquen Les veus del Liceu, Després de l'oblitEls secrets de la reinaEl somni de Tàrraco o L'objectiu del crim. Ha guanyat premis com l'Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal o el Miquel de Palol, entre d'altres. Col·laborador habitual dels mitjans, ha treballat a El TempsDiari de BarcelonaAvui o La Vanguardia. També ha publicat poesia, com autor i com a traductor. El temps que li deixa lliure la creació literària el dedica a la seva altra passió, la fotografia. En aquest camp ha fet exposicions individuals a Barcelona, Saragossa, Tarragona, Reus, Tortosa i un llarg etcètera.

Sílvia Cantos



dijous, 4 de gener del 2018

No deixis que el temps se t'escapi, estima!

Por encima de la lluvia
Autor: Víctor del Árbol
Edició: Destino, 2017
Pàgines: 512
ISBN: 9788423352654 
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 20,90€

- ¿Por qué lees eso?
- Eso es un libro. Y lo que hay dentro se llama poesía.
- ¿Para qué necesitar leer esa idiotez? ¿Sirve para algo?
- Porque es una idiotez preciosa. Y porque no sirve para nada, y por eso sirve para todo.


Avui us recomano una novel·la magnífica, un relat sobre el difícil art d’estimar, que ens porta per Sevilla, Tarifa, Tànger i Malmö, en un fascinant viatge en l'espai i en el temps reconstruint diverses històries.

Por encima de la lluvia arrenca amb un pròleg terroríficament angoixant. L'autor fa gala del seu excel·lent dot narratiu, descrivint amb una habilitat impecable una escena que deixa força interrogants, que s’aniran resolent més endavant. Al llarg de les pàgines es desgranen diferents trames que amb gran mestratge s’entrecreuen sorprenent i meravellant al lector.

Un dels punts més forts de la novel·la és, sens dubte, l’exquisida creació dels personatges. El pes de la història recau en tres caràcters. En Miguel, un home que acumula un passat pesant com una llosa sobre les espatlles, amb una mare que va embogir literalment per amor, amb una filla per a la qui no vol ser una càrrega, una vida dura il·luminada per un fugaç amor clandestí, que tot i la seva brevetat, l'acompanyarà tota la vida. L’Helena, una dona forta, feta a sí mateixa, decidida a viure el temps que li queda amb intensitat i mostrant una imatge lleugerament distant, que no és més que una cuirassa per protegir-se dels estralls que ha acumulat amb els anys. I la Yasmina, protegida d’un mafiós, que ha de conviure amb un avi que la odia pel sol fet de ser filla del seu pare, un gendre que va portar la vergonya a la família. Així mateix, la noia paga una terrible penitència a causa d'aquest progenitor. També hi ha secundaris de luxe, com el Marqués, un personatge d'allò més pintoresc o Gövan, un sots comissari de policia molt ambiciós.

L’amor en totes les seves dimensions, són l’eix central de la novel·la. Un llibre en el que els personatges estimen, amb tot el cor, amb passió, amb ràbia, fins i tot, amb desdeny. Amor paternal, amor encès, amor punyent, amor platònic i amor que esdevé odi. Emocions primàries, ben conegudes per tothom, profundament ben tractades per Víctor del Árbol, eleven Por encima de la lluvia a la categoria de novel·la imprescindible.

Però hi ha més, l’alzheimer i els seus terribles efectes en la vida d’aquells qui la pateixen i també els seus familiars. La vellesa com a càrrega, ens estimem els nostres avis, però en ocasions ens costa assumir-ne la responsabilitat. Una visió allunyada de la sovint idealitzada Suècia posa una nota de gènere negre a la història. I, el drama de les famílies que busquen els seus morts, protagonitza un moment emotiu i especial en el marc del Valle de los Caídos.

Víctor del Árbol (Barcelona, 1968) mosso d’esquadra des de 1992 fins a 2012, va cursar estudis d’Història a la Universitat de Barcelona i va col·laborar com a locutor a Catalunya Sense Barreres (Ràdio Estel, Once). És autor de les novel·les El peso de los muertos (Editorial Castalia, Premio Tios de Novela 2006), El abismo de los sueños (inèdita, finalista del XIII Premio Fernando Lara 2008) i La tristeza del samurái (Editorial Alrevés, Prix du Polar Européen 2012), traduïda a una desena de llengües i bestseller a França. Les seves últimes obres són Respirar por la herida (Editorial Alrevés, finalista en el Festival Internacional de Cinema Negre de Beaune 2014 a la millor novel·la estrangera), Un millón de gotas (Ediciones Destino, guanyadora el 2015 del Grand Prix de Littérature Policière i premiada com a millor novel·la policial estrangera per el Magazine Lire) i La víspera de casi todo (Premi Nadal 2016). Recentment ha estat distingit com a Cavaller de les Lletres i les Arts per l’Acadèmia francesa.

Llegeix les primeres pàgines


Sílvia Cantos