dimecres, 17 d’agost del 2016

Un debut que és tot un esclat de plaer

Dóna’t
Autor: Àngels Bassas
Edició: Edicions 62, 2016
Pàgines: 288
ISBN: 9788429775099
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 17€

Es va mirar al mirall; els cabells regirats, arrissats, encrespats, els llavis una mica inflats, els ulls lànguids una mica tenyits de vermell. La pell suau.
Definitivament, després del sexe no cal maquillatge.

Avui us recomano una lectura molt calenta, un exercici de sensualitat i sexualitat desacomplexada amb el qual la bella Àngels Bassas debuta en el món de la novel·la amb gran encert.

Una jove actriu de teatre, gira amb gran èxit pel país amb la seva companyia. Diferents ciutats, hotels que esdevenen llars provisionals, teatres i nits canalles amb copes, música i riures i, una sorpresa. Uns ulls, curiosos, intensos, interessants, que donen el tret de sortida a una aventura excitant que anirà in crescendo des de l’atracció, passant per la seducció i arribant a la passió desfermada d’un plaer tan encès que pujarà la temperatura del qui s’atreveixi a entrar en la història. 

M’ha sorprès, gratament. L’única referència que tenia de l’Àngels, com a escriptora, és la sèrie de contes infantils En Patatu, molt recomanable per als més petits de casa, per cert. Capbussar-me en Dóna’t, endinsar-me en les pàgines d’aquesta novel·la, va significar desgranar, amb satisfacció, una història de desig i passió. Protagonitzada per una dona tan real, que podries ser tu mateixa. Una dona que pateix, que sent, que dubta, que desitja, en resum, una dona que viu la vida, entomant-la tal com ve.


Una novel·la valenta i agosarada, en unes ocasions roent i en d’altres gairebé poètica. L’autora juga atorgant a la protagonista característiques que ens porten a ella, de manera que el lector no pot evitar preguntar-se,  quant de la Maria hi ha en l’Àngels o quant d’Àngels hi ha en la Maria. Una proposta molt recomanable, no endebades va ser finalista del Premi Josep Pla 2015.

Àngels Bassas (Figueres, Alt Empordà, 1971) té una extensa trajectòria en el món teatral, on ha treballat amb directors de renom nacional i internacional. Ha actuat amb les companyies Nacional de Teatre Clàssic, Cia del Romea, Centre Dramàtic de Catalunya, Cia del Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya o Sala Beckett, entre d’altres. També ha treballat en cinema i a la televisió en sèries com Temps de silenci, Nissaga, l'herènciaEl cor de la ciutatL’Internat o Lex. Ha rebut el Premi de la Crítica en dues ocasions, pel seu treball a Anfitrión de Molière i a La Senyoreta Júlia de Strindberg. Va guanyar el premi Max com a millor actriu de repartiment per la seva interpretació a El rey Lear. Com a escriptora ha publicat una col·lecció de contes infantils, Patatu, i ha escrit cinc obres de teatre. Dóna't va quedar finalista del Premi Josep Pla 2015.

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

dimecres, 10 d’agost del 2016

Ningú no hauria de travessar l’infern per treure’n profit, de les oportunitats

La ràbia
Autor: Lolita Bosch
Edició: Amsterdam, 2016
Pàgines: 170
ISBN: 9788416743018
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 17,90€
Premi Roc Boronat 2015

És un instint misteriós de supervivència. No vols ser xivata, no vols afegir problemes, penses que alguna cosa té a veure amb tu, et fa molta, molta por que els teus companys de classe sàpiguen que has protestat perquè aleshores tot és pitjor, i sobretot, tens por que si ho expliques siguis capaç de rendir-te.

Avui us recomano una lectura contundent, el testimoni aclaparador del propi passat com a víctima de bullying de Lolita Bosch, un text imprescindible que hauria d’esdevenir lectura obligatòria.

Lolita Bosch, avui dia, és una reconeguda escriptora i activista per la pau, una dona que gaudeix de la vida. Ara bé, fa trenta anys, va ser una adolescent que va patir insults, humiliacions i un constant menyspreu que va minar la seva autoestima fins a fer-li desitjar ser invisible i passar desapercebuda de tot i per tothom. En un exercici de valentia i generositat, comparteix amb els seus lectors, la crueltat d’una experiència que ningú hauria de viure, però que malauradament, segueix sent una tendència a l’actualitat.

Aquesta no és una lectura amable. És dura i corprenedora, el lector descobreix amb astorament que els mateixos professors poden, en ocasions, prendre el rol d’atacant o de no voler obrir els ulls davant d’uns fets evidents, crec que per això mateix, perquè no estalvia detalls ni endolceix el to del relat, esdevé un text imprescindible, perquè ningú toleri cap mena d’agressió, perquè hi ha empremtes que per més temps que passi no s’esborren, poden assumir-se i aprendre a conviure-hi però no superar-les.

Al llarg del llibre, trobem altres testimonis, a banda del de la Lolita. Ella ara ajuda a nois i noies que han patit situacions similars a la seva i us asseguro que llegir les vivències d’aquests joves, en ocasions, nens, genera una impotència i un rebuig total envers un sistema que està clarament cec, en massa ocasions. L’actualitat i les noves tecnologies, a més afegeixen un esfereïdor ventall de maltractaments i vexacions emparats en el poder i anonimat que ofereixen els nous canals de comunicació.

«Ningú no hauria de travessar l’infern per treure’n profit, de les oportunitats.»

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ,  ha viscut a Albons (Baix Empordà), els Estats Units, Índia i Mèxic, país que des de fa més de vint anys considera casa seva. És novel·lista i activista per la pau. Però també fa literatura infantil i juvenil, assaig i edita antologies. Dues novel·les seves s’han dut al cinema. I, en total, ha escrit més de 70 llibres que han estat traduïts a diferents idiomes. Ha rebut prestigiosos premis, tant de literatura com de periodisme. Investiga constantment i des de tots els angles possibles els vincles entre la literatura, la violència i la pau.

Fes-ne un tastet!


Sílvia Cantos

dilluns, 8 d’agost del 2016

Quan un diari és un tresor

Per Mireia Martínez


Títol: No sé si vull un nòvio o un gos
Autor: Glòria Marín
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 118
ISBN: 9788415975335
Edat: a partir d’11 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 8,95€






No sé si vull un nòvio o un gos és una lectura per a joves lectors que aborda, de manera amable i distesa, les inquietuds i les experiències pròpies de l’adolescència.

L’Alba té tretze anys i se sent aclaparada pel primer curs d’institut, la relació amb els seus germans bessons, els crits a casa... Per canalitzar tots aquests problemes, l’Alba comença a escriure un diari secret. Un espai íntim on esbravar-se, exterioritzar els seus pensaments i recollir les seves experiències quotidianes. Amb un estil natural i sense embuts, els joves lectors se sentiran identificats amb moltes de les coses que l’Alba explica sobre els amics, els primers amors, la família, l’autoestima, el sentiment de pèrdua, la por als canvis... En aquesta història no hi trobarem grans aventures o grans esdeveniments, simplement la vida mateixa, i aquí rau el seu valor.

Tanmateix, l’Alba descobreix la seva passió per l’escriptura, tot deixant volar la imaginació amb relats que inventa i que també recull en el seu dietari; així com el seu gust per la lectura, són diverses les mencions a llibres que li agraden: Petó de mandarina i Això és un secret que només sé jo d’Eulàlia Canal, L’arbre de la canyella d’Anna Cabeza, Un estiu a Borneo de Pilar Garriga.

Glòria Marín (Sabadell, 1959) era mestra d’educació especial, però des de 1991 es dedica a l’escriptura. És autora de La llufa, quina mofeta! (Barcanova, 2000), Skimmer (Barcanova, 2005),  Quin cap, Clara! (Animallibres, 2010), Vaig conèixer a Dakh (Barcanova, 2010), Història del Perdut (Barcanova, 2012). 

dijous, 4 d’agost del 2016

Uns fantasmes que fan molt poca por...

Els fantasmes no truquen a la porta
Autor: Eulàlia Canal
Il·lustrador: Rocío Bonilla
Edició: Animallibres, 2016
Pàgines: 40
ISBN: 9788415975854
Edat: de 3 a 8 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 15,95€


Avui us recomano una història simpàtica i divertida, una bonica faula sobre l’amistat.


L’Ós i la Marmota són dos amics que ho fan tot junts, ja sigui cantar, ballar, passejar pel bosc o berenar. Un bon dia l’Ós anuncia que ha convidat a l’Ànec a jugar amb ells, cosa que no agrada gens a la Marmota i, per la qual cosa es proposa impedir-ho costi el que costi.


Heus aquí un d'aquells llibres que no hauria de faltar a cap biblioteca. Una història senzilla, entranyable i molt divertida que, explicada amb una mica de picardia, garanteix riallades a dojo. Feu una mica de teatre quan apareguin els TAN-FAS-MES!!! i triomfareu ;-)


La dolça innocència de l’Ànec, materialitzada en una mirada; el tarannà afable i generós de l’Ós i la divertida trapelleria de la Marmota, que vençuda per l’egoisme, es nega a acceptar ningú més al tàndem que forma amb el seu bon amic, són els tres protagonistes d’aquest àlbum que mostra, sense dir-ho, que no val la pena tancar les portes a noves coneixences, doncs com bé diu la dita, com més serem, més riurem!

Eulàlia Canal (Granollers, 1963) és una reconeguda autora de literatura infantil i juvenil, a més de poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp del teatre i la música. Té en el seu haver una extensa bibliografia publicada, entre les que destacaria Un petó de mandarina (Barcanova, 2006) i Un cargol fabufantàstic (Barcanova, 2009).

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) Llicenciada en Belles Arts, va iniciar-se professionalment amb la pintura, el muralisme, la fotografia i la pedagogia. Ser mare de tres criatures la van abocar al món de la LIJ, fet que personalment celebro! En aquest mateix bloc hem parlat de dos dels seus projectes en els quals a més d’il·lustrar ha escrit el text La muntanya de llibres més alta del món (Animallibres, 2015) i De quin color és un petó (Animallibres, 2015).

Una proposta deliciosa, absolutament imprescindible per compartir agradables estones amb els més petits de casa, una història que transmet bon rotllo i que us farà somriure, per la seva ingenuïtat, dolçor i picardia, el producte de la unió de dues dones excel·lents en la seva tasca. Un text breu i rodó, escrit amb un llenguatge perfecte per al seu públic lector, sense filigranes i en el qual ni hi manca ni hi sobra res. I unes il·lustracions sensacionals, com ja ens té acostumats la Rocío, expressives, divertides i encantadores. Bravo noies!


Sílvia Cantos