dijous, 4 de juny de 2020

A la recerca de la veritat

Seguiré els teus passos
Autor: Care Santos
Edició: Columna, 2020
Pàgines: 512
ISBN: 978846642629 
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20,90 €


Les línies vermelles són les barreres que aixequem entre nosaltres i els altres. Allò que amaguem conté molta més informació de nosaltres mateixos que allò que diem.


Us recomano una novel·la magnífica, el viatge d’una dona a la recerca de la veritat. La darrera novel·la d’una autora imprescindible.

Seguiré els teus passos és la cloenda de la bilogia que va iniciar Tot el bé i tot el mal però en un hàbil gir doble mortal, la Care aconsegueix que siguin dues lectures plenament independents i alhora, per qui ho vulgui, feliçment complementàries. Se n’ha de saber molt, no endebades l’avalen vint-i-cinc d’anys d’experiència com a escriptora. Naturalment, jo us animo a decantar-vos per la segona opció, així us assegureu doble plaer lector!

Aquesta novel·la narra un viatge en l’espai i en el temps al Pallars Jussà fins a un dia clau de la història, el darrer dia de la guerra civil, un moment de canvi, de vençuts, trist i dolorós per a molts, però això no ha de permetre que s’oblidi, al tenir cura de la nostra memòria històrica, com a individus i també com a país. La Care, en això, hi té la mà trencada, les seves novel·les l’exploren sovint i ens acara a la necessitat d’evitar l’amnèsia col·lectiva, que en ocasions ens abraça.

M’ha encantat retrobar la Reina, un personatge que em va captivar a l’anterior novel·la, un cop més m’ha fascinat l’habilitat de l’autora per fer-la evolucionar com a persona i, així, els que hem llegit Tot el bé i tot el mal, trobem una Reina canviada, no podia ser d’una altra manera, després de tot el que viu en les intenses vint-i-quatre hores que succeeixen en aquell llunyà aeroport. Ha fet un gir de cent vuitanta graus, porta una vida més tranquil·la i relaxada que, paradoxalment, l’estressa de sobremanera i és que, en el fons, un no pot lluitar contra allò que és. A més de la Reina, coneixem nous personatges, peculiars com el Leandre, un savi amable però repel·lent i l’encantador Murgo, que destaca per la seva candidesa i innocència i la seva parla pallaresa, que de ben segur, ha exigit una profunda documentació a l’autora.

Seguiré els teus passos, comença amb una intriga i una sotragada que ens posa el cor del revés quan la Reina pateix un accident, tan excel·lentment narrat, que et posa els pèls de punta. I explora la seva necessitat de conèixer la veritat a propòsit del seu pare, que l’esperona a emprendre una cerca que la porta a destapar un passat que no imagina. Una veritat farcida de secrets custodiats per les belles muntanyes pallareses.

©Xavier Torres-Baccheta
Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un no com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida, també ha escrit Diamant blau i amb la novel·la Mitja vida va guanyar el Premi Nadal 2017. El 2018 va publicar la primera part d’aquesta bilogia Tot el bé i tot el mal.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

dissabte, 29 de febrer de 2020

Passió i amenaça a la romana


A Bàrcino
Autor: Maria Carme Roca
Edició: Columna, 2020
Pàgines: 400
ISBN: 9788466425971
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 20,00€


Recorda que cadascú només viu el present, l'instant fugaç.
La resta de coses o bé ja han estat viscudes o bé són incertes.

Avui us recomano una novel·la magnífica, la història d’una dona, avançada a la seva època, un esperit lliure i indòmit, que amaga un terrible secret que esdevé ombra allargada que la persegueix.

Tot i que aquesta novel·la sorgeix com a spin off de Barcino, no és imprescindible haver-la llegit per capbussar-se en A Bàrcino, per descomptat, aquells lectors que ho hagin fet, recuperaran personatges i trames conegudes, que enriquiran, encara més, aquesta lectura, però aquell que hi arribi de nou, gaudirà igualment d’una lectura sensacional, plena d’intriga, ombres que embruten la pau de la protagonista, una dona única, decidida i arrauxada en un temps en el qual pràcticament tenien un paper purament decoratiu.

És indiscutible que Maria Carme Roca és una escriptora dotada d’un do espectacular a l’hora de recrear l’època romana. La seva formació com a historiadora i l’autoexigència a l’hora de reconstruir èpoques passades, l’han fet arribar a assolir un nivell extraordinari, que permet als qui ens endinsem en les seves pàgines, transportar-nos a aquell moment fascinant, tal com si fóssim viatgers del temps. Tota novel·la requereix d’un procés de documentació prèvia, que en el cas de la històrica, és encara més important i, A Bàrcino està resolta amb veritable mestria.

M’encanten els personatges de la història, que conjuga algunes personalitats reals amb d’altres de fictícies, que són les que porten el pes de la novel·la. De la mà de la Minícia, el seu fidel esclau Erasmius, la complicitat amb en Luci Cecili, la complexa relació amb el seu fill Luci recuperarem algunes reflexions de l’emperador Marc Aureli recollides en els seus llibres de Meditacions, realment interessants. També veurem la importància que tenien les supersticions, una realitat de l'època. El cacau que podia formar-se amb els noms, tenint en compte el seu limitat repertori o descobrir figures inquietants com les  bustuaries, que a mi em van posar la pell de gallina, o la ombra sinistra que amenaça la pau d’esperit de la protagonista i, a mesura que avança la lectura es materialitza en una foscor angoixant. Per contra, vaig gaudir amb la sensacional manera com es descriu la passió de la Minícia pels cavalls i les curses de quadrigues, una passió intensa i constant.

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una seixaantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau. En aquest mateix bloc hem parlat d'altres títols seus com La Merla blava (La Galera, 2015), Els mitjons de l'ogre (Jollibre, 2016), A punt d'estrena (Columna, 2016), La noia del club (Bromera, 2017) Selfies al cementiri (Barcanova, 2017) i El far (Columna, 2018) obra guardonada amb el premi Prudenci Bertrana.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

dissabte, 15 de febrer de 2020

Bombolles i secrets


Tast d’estrelles
Autor: Joaquim Molina
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 512
ISBN: 9788466425575
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 21,00€


La guerra havia canviat l’aspecte del capità, de la gent del país en general, com si, de cop, tothom hagués fet un pas enrere en el temps i fos més pobre i salvatge i de pell més fosca.

Avui us recomano una novel·la fantàstica, una història que es mou a cavall de dos moments en el temps. Un passat tan ple de secrets, mentides i xantatges que pot destarotar el present d’una família sencera.

El món del cava sempre m’ha semblat d’allò més fascinant. L’alquímia que fa possible que uns grans de raïms es converteixin en un elixir deliciós, em sembla gairebé màgic. Joaquim Molina, ha agafat aquest fenomen com a motor d’una novel·la que cal degustar tranquil·lament i amb tots els sentits, com ho faríem amb un bon cava.

Francisca Ricou, indiscutible protagonista de Tast d’estrelles, és una dona de caràcter, imponent, que s’ha construït a sí mateixa però, rere la màscara de fortalesa que, en ocasions, la pot fer resultar esquerpa, s’hi amaga una noia perduda, desvalguda i extremadament fràgil. La seva voracitat d’aprendre i la passió per la vinya la van ajudar a superar els molts i complicats entrebancs que la vida li va posar al pas, sortosament, també va fer que el seu camí es creués amb el del Javier Abella, amb qui construirà tota una vida, a més d’aixecar un autèntic imperi del cava. 

La lectura manté al lector atrapat en la història, gràcies al clima d’intriga que l’autor ha sabut construir, una atmosfera inquietant en alguns moments, molt emotiva i sensorial, a voltes i d’una crua realitat abassegadora en altres. La narració de la vida al front descriu de manera extraordinàriament clara i entenedora, el desgavell que hi havia en una guerra entre veïns, encapçalada per diversos grups dins del mateix bàndol, que es boicotejaven entre ells i els van abocar a un inevitable fracàs.

I és precisament, aquest període bèl·lic entre germans, el que emmarca la trama del passat, un moment de sacsejades constants, de revolucions, incerteses i foscor, una època de por, de traïcions i de silencis, silencis molt sorollosos.

Joaquim Molina (Barcelona, 1966) Llicenciat en Geografia i Història i especialista en l'Edat Moderna. Va completar els seus estudis universitaris al Regne Unit i Alemanya. En l'àmbit professional compagina la feina de traductor i professor d'idiomes amb les classes com a professor d'història i història de l'art en un institut. És autor de La rosa entre els llops (Columna, 2014) i Els ulls d’Al·là (Columna, 2016).

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

dijous, 13 de febrer de 2020

Uns elements força perillosos


Els crims de la taula periòdica
Autor: Jordi de Manuel i Xavier Durán
Edició: Santillana – Grup Promotor, 2019
Pàgines: 232
ISBN: 9788416661923
Nota: ♥♥♥♥
Edat: A partir de 14 anys
PVP: 10,75€

- El que els humans tenim aquí dins és molt complicat, noies –assegura en Nico posant-se un dit al front-. Perdre la xaveta i convertir-se en un monstre és més fàcil del que sembla –el noi es posa un dit a la templa i el fa girar.
- Potser sí, però fins al punt de tornar-te un assassí?


Avui us proposo una novel·la negra per a joves de totes les edats, la història d’un grup d’amics, un sensesostre, una periodista que no renuncia a la veritat i molta química!

El tàndem format per en Xavier i en Jordi, ha donat un fruit altament satisfactori, una novel·la molt interessant, perfecta per a lectors mandrosos, ja que té ritme, una història que atrapa i uns personatges tan reals que, fàcilment s’identificaran amb algun d’ells i s’enganxaran a llegir-la. No es conformen amb això i, anant més enllà introdueixen la química, un element que dona un joc sensacional gràcies als coneixements del Xavier, a través de les classes del professor València, ja les hauria volgut tenir jo! Penso que he après i recordat molt més de la taula periòdica i els seus elements, amb aquesta lectura que amb bona part de les classes que vaig rebre quan estudiava.

El fet que ambdós autors s’hagin dedicat a la docència, els ha permès escriure, amb coneixement de causa, a propòsit de l’ensenyament, en aquestes pàgines s’hi retraten diverses cares de l'ensenyament a secundària, trobem professors molt motivats i amb vocació que aconsegueixen enganxar als alumnes amb la seva passió i, d'altres que sembla que són al lloc equivocat i l’únic que encomanen és avorriment i son.

La trama gira al voltant de l’assassinat del Paco, un sensesostre que es relacionava amb un quartet de joves, a un parc proper a l’institut on ells estudien. El Paco era un bon jan i, la Jana, en Malik, la Cora i en Nil no entenen que algú hagi volgut fer-li mal, així que, empesos per la curiositat d’una periodista que segueix el cas de ben a prop, decideixen investigar per la seva banda. La investigació oficial del cas, va a càrrec d’una parella d'agents que resultaran vells coneguts, per als lectors habituals del Jordi. Una de les principals inquietuds dels joves és què passarà amb el gos del Paco, en Conan, afortunadament la Reme, una dona gran però encara ferma que no s'arruga davant els brètols i, sempre estava pendent de donar un cop de mà a en Paco i altres indigents, es fa càrrec de l’animal. 

A mesura que avança el relat, apareixen nous assassinats i una sèrie de pistes que suggereixen un complex i fascinant trencaclosques. Com a bona novel·la, juga amb altres trames que donen veu al racisme que pateixen molts immigrants o el tràfic de drogues, terroríficament present, a dia d’avui. No eludeixen tampoc la reflexió, el tracte de segona o tercera categoria com a persona que es dona, sovint, als sensesostres o el fràgil equilibri de l’ésser humà, que pot abocar-lo a convertir-se en un monstre amb astorant facilitat.

© Quim Puig
Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és doctor en Biologia i professor. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves. És creador de la saga de novel·les i narracions de l’inspector Marc Sergiot. Tres somnis blaus (premi Valldaura), Cels taronges (premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (premi Pere Calders), L’olor de la pluja, El raptor de gnoms, Mans lliures (Premi Ictineu 2010), La mort del corredor de fons, Mans negres,  Foc verd, Món fosc i La barrera. A Els crims de la taula periòdica recupera la caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, mossos d’esquadra que ja havien aparegut en altres novel·les.

Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 13 de enero de 1959) és periodista, escriptor, professor i químic. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ​ha estat professor a l’escola Sant Jordi de La Roca del Vallès, però des de 1989 es dedica exclusivament al periodisme i a l’assaig científic. Ha publica diversos llibres de narrativa i divulgació científica. Des de 1999 es l’editor del programa de TV3 El Medi Ambient. Ha guanyat els premis Joan Fuster d’assaig, el Josep Vallverdú, el Joaquim Xirau, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General que atorga la Universitat de València i el de narrativa Marià Vayreda.

Sílvia Cantos