Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 6. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 6. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de febrer del 2019

Teixint amor


Història d’un jersei blau
Autor: Florencia Gattari
Il·lustrador: Albert Asensio
Traducció: Bel Olid
Edició: Nandibú, 2018

Pàgines: 33

ISBN:9788413030234
Edat: de 6 a 106 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 7,60€





Et faig una tebior per quan sentis coses que no t’agradin, 
un hotornoaprovar per quan se t’escapi el pipí al llit i dos punts de paciència: 
per quan tinguis pressa per fer-te gran.


Avui us recomano una lectura màgica, teixida amb amor i tendresa i il·lustrada magistralment, un llibre imprescindible a qualsevol llar.

Història d’un jersei blau és un d’aquells llibres que crida l’atenció, abans, fins i tot, d’obrir-lo. La seva delicada coberta és un reclam, difícil d’evitar. L’habilitat d’Albert Asensio per crear imatges de gran bellesa no deixa de fascinar-me, i no només és a la coberta, sinó que a l’interior trobem una col·lecció d’il·lustracions tan dolces i entranyables, que te les penjaries a les parets de casa per veure-les tot sovint, si més no, jo ho faria. El treball a llapis d’aquest il·lustrador és exquisit i el blau que apareix, invariablement, a cadascuna de les pàgines és en ocasions, la única, però suficient nota de color a la pàgina.



No seria justa si parles únicament del treball d’Asensio, ja que el text que l’ha inspirat és una prosa poètica preciosa, emocionant i evocadora. Una àvia i el seu net, una relació d’amor pur, representada metafòricament, amb un jersei, teixit amorosament per aquesta àvia.

Com veiem cada paraula d’aquesta història està curosament triada, per tant, penso que cal destacar la feina de la traducció feta per Bel Olid, que ha aconseguit mantenir la poètica i la musicalitat de l’original, qüestió fonamental en llibres com aquest. 

Amb Història d’un jersei blau es pot tractar un tema tan feixuc com és la mort dels avis. El text està trenat amb molta cura i sensibilitat i ofereix un retrat preciós dels molts moments que pràcticament tots els infants comparteixen amb avis i àvies. De manera tendra i bonica, parla, sense esmentar-la, de l’acceptació de la mort i, del que és realment important, en aquests casos, la preservació de la memòria i el record dels bons moments, com diu aquí:

«Aquella nit en Nando va posar-se el jersei blau per dormir. I després se’l va posar cada nit. Sentia que l’àvia Elsa l’abraçava i li deia coses suaus entre somnis, com parla el mar quan t’hi acostes: amb una remor que no es distingeix, però s’entén.»

És evident, per tot plegat, que us animo a fer-vos amb un exemplar d’aquest llibre, incloure’l a la vostra biblioteca particular i sobretot, llegir-lo i compartir-ne la lectura.

Sílvia Cantos

dilluns, 10 de desembre del 2018

Descobrint el llop, la bruixa i l'ogre

Dolents
Autor: Clotilde Perrin
Traductor: Marta Armengol Royo
Edició: Maeva Young, 2018
Pàgines: 12
ISBN: 9788417108472
Edat: de 6 a 106 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 29,90€


Us recomano un àlbum il·lustrat per compartir amb els petits de casa, un llibre regal genial per jugar amb els tres dolents per excel·lència dels contes: el llop, la bruixa i l’ogre, ara sí, aquí són els protagonistes!

Aquest llibre faria bé de ser present a totes les cartes al Pare Noel i als Reis Mags de l’Orient, ja que es tracta d’un súper regal per tota la família, que podrà llegir i jugar amb un llibre absolutament ple de sorpreses, mitjançant un sofisticat sistema de pestanyes i finestretes que s’obren, els lectors descobriran un munt d’anècdotes i curiositats dels dolents per excel·lència de la literatura infantil de tots els temps. Els seus punts forts i febles, les seves pors, els plats preferits, trets distintius, característiques físiques i el més important: les seves biblioteques! Sabrem de quines històries en són protagonistes i en quines altres apareixen.



Dolents és una proposta fabulosa, una mostra d’enginy i imaginació elevada a la màxima potència. La riquesa dels detalls que exhibeix és un festival per als amants dels contes, no se m’acut una col·lecció millor on podia haver anat a parar aquest títol, no endebades Libros para los que aman los libros de l’editorial Maeva Young, conté una sèrie de propostes fantàstiques, ideals per regalar qualsevol d’elles. Ara que s’acosten dates on molts pensen a fer regals als qui s’estimen, em permeto recordar-vos que regalar un llibre és molt més que fer un present, és regalar il·lusions, aventures i molta vida. Regalar un llibre és una mostra d’amor!

Clotilde Perrin va estudiar Comunicació Audiovisual a l’escola Estienne, i va cursar estudis a l’Esola d’Arts Decoratives d’Estrasburg. A més de les col·laboracions ocasionals en diverses revistes i diaris, ha il·lustrat una trentena d’àlbums per a nens en diverses editorials a més de nou títols en els quals signa text i il·lustracions.


Sílvia Cantos

dijous, 28 de setembre del 2017

Lectura en la millor companyia

Aprenent a llegir
Autor: Lisa Papp
Il·lustrador: Lisa Papp
Traductor: Clara Garcia
Edició: Tramuntana, 2017
Pàgines: 32
ISBN: 9788416578528
Edat: De 3 a 7 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 14€

És divertit llegir quan no tens por de cometre errors.

Avui us recomano un llibre molt especial. Un àlbum il·lustrat preciós, entranyable i delicat, ideal per als infants que comencen a llegir sols.

A la Martina no li agrada llegir. Ni llibres, ni revistes, ni tan sols el rètol del carretó dels gelats. Llavors la Martina coneix la Bonnie, la gossa de la biblioteca. Llegir en veu alta ja no és tan dolent. Quan la Martina es queda encallada, a la Bonnie tant li fa. La Martina pot acariciar-la fins desenredar la paraula. És divertit llegir quan no tens por d'equivocar-te. Amb la Bonnie, la Martina ha après que és millor anar poc a poc.

Lisa Papp, presenta una història deliciosa, un relat tendre tant en el text com en les dolces imatges que la vesteixen, que transmet un missatge molt important. No tinguis por a equivocar-te. Segueix intentant-ho. Cerca a qui millor pugui escoltar-te.

Sovint, oblidem, com de complicat resulta el procés d’aprendre a llegir, de la mateixa manera, en ocasions, es pressiona als nens i nenes a fer-ho, sense respectar el seu propi ritme, posant-los en evidència davant d’altres infants. Tot plegat, pot abocar a alguns infants a no voler llegir, a perdre’n l’interès i el que és pitjor, a tenir-ho com una activitat desagradable i, fins i tot, humiliant. Aprenent a llegir pot obrir els ulls a algú, que probablement, de manera inconscient, està impedint que el que hauria de ser un procediment fascinant cap a una de les activitats més plaents que poden tenir les persones.


L’any 1999, als Estats Units va néixer el programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos (Reading Education Assistance Dogs), una idea que converteix la lectura en un joc enlloc d’una obligació, aconseguint millorar les habilitats de lectura dels nens mitjançant la intervenció de gossos especialment ensinistrats per a llegir amb ells. El seu èxit radica en la connexió emocional que s'estableix entre el gos i el nen que llegeix per a l'animal. El millor d’aquesta iniciativa és el fet que els gossos són companys ideals per a la lectura perquè escolten atentament, ajuden a relaxar-se fent que disminueix l'ansietat i, el més important de tot, no jutgen, no es burlen, no critiquen ni tampoc intimiden com sí que poden fer-ho alguns companys de classe. Actualment, a Catalunya hi ha diverses associacions que acosten aquesta fantàstica activitat a escoles i biblioteques.
Llegir en veu alta és una activitat deliciosa, que pot resultar molt enriquidora, tant pel qui llegeix, com pel qui escolta, per això mateix, aquesta història m’ha captivat i amb el cor a la mà us vull recomanar.

Sílvia Cantos

dimecres, 2 d’agost del 2017

Que siguin feliços!

Juguem?
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Rocío Bonilla
Edició: Animallibres, 2017
Pàgines: 24
ISBN: 9788416844333
Edat: De 4 a 99
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 15,95 €



La tecnologia ens proporciona moments de plaer i ens ajuda en la nostra vida quotidiana i en el nostre benestar, però no hi trobarem la felicitat.

Avui us proposo descobrir un àlbum il·lustrat genial, senzill, proper, entranyable, divertit i tan real que serà impossible que no hi veieu algú reflectit.

Des del moment que vaig tenir coneixement de la col·laboració Brenman-Bonilla, que frisava per veure’n el resultat. No tenia cap mena de dubte que m’agradaria, però el cert és que les meves elucubracions quedaven molt lluny del resultat. El fruit d’aquesta unió és un àlbum il·lustrat preciós, perfecte per adonar-se d’aquelles petites evidències que massa sovint oblidem. Una oda a la imaginació i a la infantesa, un reclam perquè els infants no creixin tan de pressa com ho estan fent, o com a mínim, a mi m’ho sembla.


Quantes vegades heu vist nens i nenes amb els ulls enganxats a una pantalleta, digues-li mòbil, tauleta, consola o com vulguis, a la taula d’un restaurant, a la sala d’espera del metge o, fins i tot, al parc. I a prop seu, un pare, mare, avi o àvia preguntant Per què no surts a jugar? L’Ilan ha agafat això i n’ha fet una història, molt necessària, que estic convençuda obrirà els ulls a molts nens i nenes, sobre tot el que s’estan perdent i convidant-los a reflexionar sobre el concepte de jugar. M’encanta la rellevància que dona als avis, motor del canvi en aquesta història (i en la vida de tants infants!), i també la saviesa de les paraules amb les que clou aquest àlbum.
 
Un llibre tan especial ho és pel que explica i també per com ho mostra. No se m’acut ningú millor que la Rocío, per donar vida a aquestes pàgines. El seu estil inconfusible: dolç, amable, divertit i ple de color, amb línies suaus i arrodonides amb gran treball del detall es maximitza en els desplegables que mostren l’explosió de la imaginació quan no es limita a una pantalla i la deixem volar lliure. Un gran encert també, el joc de blanc i negre versus color entre el nen protagonista i la resta de les escenes.


Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no truquen a la porta i Max i els Superherois coescrit amb Oriol Malet.

Ilan Brenman (Israel, 1973) és psicòleg, doctor per la Facultat d’Educació de São Paulo i un dels escriptors de literatura infantil més reconegut al Brasil. Ha escrit més de setanta llibres infantils. Ha estat multipremiat i ha vist com el seu èxit Les princeses també es tiren pets s’ha adaptat al teatre musical amb una fantàstica acollida. En aquest blog us hem parlat d’alguns dels seus treballs com Les princeses també es tiren pets, Mamaaa!, La cicatriu i El gripau i els nens

Sílvia Cantos

divendres, 21 d’abril del 2017

Ui, quina por...

La saltinadora gegant
Autor: Julia Donaldson
Il·lustrador: Helen Oxenbury
Traductor: Bel Olid
Edició: Joventut, 2017
Pàgines: 32
ISBN: 9788426144140
Edat: +4 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 14€

Avui us recomano una divertida història que ens arriba de la mà de dues de les més cèlebres creadores d’àlbums il·lustrats del món, Julia Donaldson i Helen Oxenbury, juntes per primera vegada, t’ho perdràs?


Un dia el conill anava fent camí cap a casa quan va sentir que des del seu cau en sortia una veu molt forta: «Sóc la SALTINADORA GEGANT i faig una por impressionant!» Però, qui és la saltinadora gegant? 

D’aquest tàndem de luxe, no en podia sortir res que no fes, poc menys que genial i, probablement em quedo curta. A l’enginy de les històries de Donaldson se li suma el talent creatiu d’Oxenbury, el resultat és un àlbum entranyable i divertit amb un sorprenent final que resol un misteri que té atrapat al lector des de la primera pàgina. Amb un text senzill amb estructura repetitiva, elaborat amb un vocabulari senzill però intel·ligent i unes il·lustracions dolces i netes on destaca cadascun dels personatges que van apareixent, desenvolupades amb una paleta de tons suaus i formes arrodonides amb increïble expressivitat. La saltinadora gegant és un llibre imprescindible per a una bona biblioteca particular a més de ser una excel·lent proposta per llegir en veu alta.

Julia Donaldson (Londres, 1948) escriptora, dramaturga i intèrpret, coneguda sobretot per el seu personatge “El Grúfal” protagonista de part de la seva extensa producció literària dirigida als infants. Ha estat reconeguda amb el premi Children's Laureate 2011–2013 i amb l'Orde de l'Imperi Britànic. 

Helen Oxenbury (Ipswich, 1938) Autora i il·lustradora. Apassionada per el dibuix des de ben petita. Té en el seu haver una extensa producció tant d'obra en solitari com il·lustrant altres autors de renom, com ara Michael Rosen i Martin Waddell. Ha rebut la prestigiosa medalla Kate Greenway entre altres prestigiosos premis.

Sílvia Cantos

divendres, 24 de març del 2017

Una mica d'humor

El gripau i els nens
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Anna Aparicio
Traductor: Pere Comellas
Edició: Takatuka, 2017
Pàgines: 40
ISBN: 9788416003723
Edat: de 6 a 9 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 15€



Avui us recomano un àlbum il·lustrat irreverent i divertit, una nova història del sempre magnífic Ilan Brenman.

Dos nens, fets de la pell de Barrabàs i a més a més ben tanoques, es dediquen a fer la guitza a tota criatura que troben al seu pas. Micos, gats, gossos i ocells, són víctimes recurrents, un bon dia decideixen concentrar els seus esforços en torturar un gripau, animal que encara no ha tingut la desgràcia de caure a les seves mans.

Si hagués de definir els llibres d’Ilan Brenman amb un sol adjectiu, escolliria gamberro. Per mi, és el mot que més els escau. Les seves històries són molt divertides, iròniques, irreverents i, a vegades, políticament incorrectes, però sempre genials. L’autor brasiler busca agradar als nens i no s’encotilla amb el que resulta més correcte ni pretén donar una moralina al conte i això és justament, per mi, la clau del seu èxit. Bona prova d’això és el seu súper exitós Les princeses també es tiren pets (Animallibres, 2011) versionat al teatre amb molt bona acollida.

El maltractament d’animals com a joc és una d’aquelles coses que ens posen els pèls de punta, però que passa. Sovint, tractar aquests temes requereix una gran sensibilitat i molta mà esquerra. Brenman ho fa, saltant-se totes les normes, presentant-nos a dos nens dolents, perquè no ens enganyem, n’hi ha, i poden tenir les idees més recargolades i perverses. Però contraposar la seva estupidesa amb l’espavilat gripau, provoca un desenllaç delirant, que fan venir ganes d’aplaudir al petit protagonista.

Anna Aparicio, il·lustra aquest àlbum amb gran encert, sumant-se a l’aire distès i divertit de la història. Amb una paleta de colors vius i alegres i uns personatges de gran expressivitat, les seves il·lustracions es converteixen en la millor companyia per al text. El moment del salt del gripau a l’estany és una seqüència magnífica.

Per tot plegat, us animo a llegir, regalar i compartir aquest llibre amb els més petits de casa. Us garanteixo l’èxit!


Sílvia Cantos