Que siguin feliços!

Juguem?

Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Rocío Bonilla

Edició: Animallibres, 2017
Pàgines: 24
ISBN: 9788416844333

Edat: De 4 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,95 €

La tecnologia ens proporciona moments de plaer i ens ajuda en la nostra vida quotidiana i en el nostre benestar, però no hi trobarem la felicitat.

Avui us proposo descobrir un àlbum il·lustrat genial, senzill, proper, entranyable, divertit i tan real que serà impossible que no hi veieu algú reflectit.

Des del moment que vaig tenir coneixement de la col·laboració Brenman-Bonilla, que frisava per veure’n el resultat. No tenia cap mena de dubte que m’agradaria, però el cert és que les meves elucubracions quedaven molt lluny del resultat. El fruit d’aquesta unió és un àlbum il·lustrat preciós, perfecte per adonar-se d’aquelles petites evidències que massa sovint oblidem. Una oda a la imaginació i a la infantesa, un reclam perquè els infants no creixin tan de pressa com ho estan fent, o com a mínim, a mi m’ho sembla.

Quantes vegades heu vist nens i nenes amb els ulls enganxats a una pantalleta, digues-li mòbil, tauleta, consola o com vulguis, a la taula d’un restaurant, a la sala d’espera del metge o, fins i tot, al parc. I a prop seu, un pare, mare, avi o àvia preguntant Per què no surts a jugar? L’Ilan ha agafat això i n’ha fet una història, molt necessària, que estic convençuda obrirà els ulls a molts nens i nenes, sobre tot el que s’estan perdent i convidant-los a reflexionar sobre el concepte de jugar. M’encanta la rellevància que dona als avis, motor del canvi en aquesta història (i en la vida de tants infants!), i també la saviesa de les paraules amb les que clou aquest àlbum.

 

Un llibre tan especial ho és pel que explica i també per com ho mostra. No se m’acut ningú millor que la Rocío, per donar vida a aquestes pàgines. El seu estil inconfusible: dolç, amable, divertit i ple de color, amb línies suaus i arrodonides amb gran treball del detall es maximitza en els desplegables que mostren l’explosió de la imaginació quan no es limita a una pantalla i la deixem volar lliure. Un gran encert també, el joc de blanc i negre versus color entre el nen protagonista i la resta de les escenes.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no truquen a la porta i Max i els Superherois coescrit amb Oriol Malet.

Ilan Brenman (Israel, 1973) és psicòleg, doctor per la Facultat d’Educació de São Paulo i un dels escriptors de literatura infantil més reconegut al Brasil. Ha escrit més de setanta llibres infantils. Ha estat multipremiat i ha vist com el seu èxit Les princeses també es tiren pets s’ha adaptat al teatre musical amb una fantàstica acollida. En aquest blog us hem parlat d’alguns dels seus treballs com Les princeses també es tiren pets, Mamaaa!, La cicatriu i El gripau i els nens

Sílvia Cantos

Deixant enrere la infantesa

Títol: La vida sense la Sara Amat

Autor: Pep Puig

Edició: Proa Edicions, 2016

Pàgines: 296

ISBN: 9788475886084

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Sant Jordi 2015

De vegades, no cal que passin trenta anys

per sentir que fas un viatge de retorn.

Avui us recomano una novel·la digna guanyadora del premi Sant Jordi, un relat intimista que regala al lector un viatge de retorn al moment frontera entre infantesa i maduresa, al temps de les últimes primeres vegades. 

Una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar, una nena de tretze anys desapareix sense deixar rastre. Però en realitat, aquella nit, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa d’en Pep per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no és una nena i que vol acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que sigui per la porta del darrere.

Veritat o mentida? L’autor estructura la història en un límit indefinit entre la ficció i la realitat que acompanyarà el lector al llarg del camí, decantant-se per una o altra banda en diferents moments de la lectura. Podríem dir que és la història d’una fugida de la realitat, la Sara es nega a acceptar viure en un poble petit, habitat per gent de mires estretes, inclosa la seva família. Ella vol més, aspira a més, potser no sap ben bé on, ni com, però si més no, té clar el que no vol.

M’ha agradat molt el fet trobar passatges, que destil·len l’essència de la pre adolescència, aquella barreja d’innocència, ganes de saber, dubtes, pors i mala bava, que tots hem viscut en pròpia pell i que gustosament deixem en l’oblit. Moments de canvis, de transició personal. El cert, però, és que també hi ha moments, en que deixem de banda (ni que sigui un instant) l’aspror per donar lloc a la tendresa, dolça i delicada que tempera l’ànim, no endebades és temps de descoberta i de desconcert, fixeu-vos sinó en aquest fragment:

«De cop vaig tenir una gran revelació, segurament una de les més extraordinàries de la meva vida. Em vaig posar a mirar atentament tots els caps i les esquenes de la gent del poble i tot d'una em va semblar -en vaig estar segur- que allà dins tothom havia de carregar amb algun secret. I per uns instants, fins i tot, no em va semblar impossible que els meus pares, o fins i tot la padrina Maria, no guardessin també alguna mena de secret, encara que fos petit.»

Pep Puig i Ponsa (Terrassa, 1969), actualment viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L'home que torna (Empúries, 2005), va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d'una molt bona acollida per part de la crítica i dels lectors. Amb La vida sense la Sara Amat es consolida com un excel·lent narrador al que us animo a seguir!

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

Mossegades de realitat

Per Mireia Martínez 

Títol: Sunny, vol. 1

Autor: Taiyô Matsumoto

Edició: ECC, 2015

Pàgines: 214

ISBN: 9788416518623

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 12,95 €

Si al llegar la noche te entran ganas de llorar, ¿qué haces?

Yo canto.

Avui us recomano Sunny, un manga seinen brillant, colpidor i inoblidable. Una sèrie imprescindible de la línia manga d’ECC, i una de les novetats més reeixides del XXI Saló del Manga de Barcelona de l’octubre de 2015. Recentment, Sunny ha rebut  el prestigiós Premi Shogakukan al millor manga de l’any; així com el  Cartoonist Studio Prize 2014 a la millor novel·la gràfica, i nominacions en el Festival Internacional BD d’Angoulême i en els Premis Harvey.

Publicat a la revista Monthly Spirits entre 2010 i 2015, ECC presenta aquest seinen slice of life en 6 volums recopilatoris, el tercer volum dels quals veurà la llum el març de 2016.

Parcialment autobiogràfica, Matsumoto retrata la vida quotidiana d’un grup d’infants en una casa d’acollida, “La Casa de los Niños de las Estrellas”. Haruo, Sei, Jensuke i Kenji són alguns dels seus protagonistes, infants i adolescents colpejats per l’abandonament i l’infortuni.

L’autor ens fa partícips de la relació entre ells com a unitat familiar construïda per les circumstàncies, una relació amb alts i baixos, amb conflictes i desavinences,  però també amb uns lligams profunds. Els Nens de les Estrelles es veuen diferents dels “nens amb casa”, i fan pinya per a fer front al món exterior. En petites dosis, anem coneixent les seves històries personals i familiars, les quals traspuen decepció, tristesa i dolor. Unes experiències que han marcat les infanteses interrompudes, tal com denoten paraules plenes de significat: “Los adultos nunca responden a tus preguntas.” Taiyô Matsumoto reflecteix, a través de diàlegs brillants, la solitud i les incerteses d’aquests infants abandonats; i construeix l’imaginari infantil japonès amb constants referències a cançons populars i contes tradicionals, que atorguen veracitat i tendresa al discurs narratiu.

En aquest entorn hostil, un cotxe desgavellat abandonat al patí de la casa d’acollida, un Sunny 1200 de color groc, esdevé un símbol, el refugi de tots ells on fer volar la imaginació i aïllar-se de tot i tothom.

Sunny presenta una proposta gràfica alternativa de gran qualitat. Se serveix d’un dibuix dur, punyent, mancat de preciosisme, emfatitzat pel treball en blanc i negre, i les bafarades punxegudes. Amb un ritme més pausat respecte a altres títols manga, Matsumoto és capaç de transmetre l’enrenou de l’escena per mitjà del dibuix i del text.

Taiyô Matsumoto (Tòquio, 1967) és un mangaka poc convencional que fuig de les etiquetes, i que fa gala d’un estil personal ple de força i caràcter. Amb un reconegut prestigi internacional, és tot un referent en el panorama literari nipó. Entre les seves obres destaquen Tekkon Kinkreet, Takemitsu Zamurái, Hana Otoko, Ping Pong o Go! Go! Monster, aquesta darrera publicada el desembre de 2015 per ECC. 

La pèrdua de la innocència

Per Mireia Martínez

Títol: Pistuví. El país de los grandes pájaros

Autor: Merwan; Gatignol

Edició: Spaceman Books, 2015

Pàgines: 191

ISBN: 9788416417032

Preu: 20€

Nota: ♥♥♥♥♥

Us recomano Pistuví - El país de los grandes pájaros, una novel·la gràfica poètica i onírica que desprèn una malenconia que aclapara, i que roman latent quan tombem la darrera pàgina d’aquest preciós volum.

Merwan i Gatignol teixeixen una història inquietant i captivadora que fuig d’etiquetes i classificacions. La Jeanne i en Pistuví, una petita guineu, viuen en una cabana de fusta dalt d’un gran arbre al bell mig d’un prat. Proveïts amb una ocarina ella i un tira-xines ell, recorren i descobreixen la natura que els envolta. Però, en aquest idíl·lic escenari un perill els amenaça: el cant dels grans ocells. En Pistuví no pot, sota cap concepte, sucumbir al seu cant de sirena... La figura etèria del vent i un gran ogre barbut muntat en un tractor són els personatges que completen aquest món de fantasia suggerent i evocador.

Pistuví és una metàfora de la vida i la infantesa, que ens parla de manera velada de l’amistat, els lligams, els canvis, la pèrdua... En definitiva, el pas inexorable del temps. Una història sensorial que connecta amb la natura i l’alternança cíclica de les estacions. Els autors han sabut crear un univers particular i atemporal que recorda el món dels Mumin de Tove Jansson o les pel·lícules animades de Hayao Miyazaki. Pistuví és una història d’emocions i sentiments a flor de pell.

Merwan, responsable del guió, consolida la seva trajectòria amb pas ferm com a guionista i dibuixant. Coautor de la trilogia Por el imperio (Diábolo, 2010-2011) juntament amb Bastien Vivès, i dibuixant del díptic El oro y la sangre (Spaceman, 2014-2015).

Bertrand Gatignol, amb experiència en el cinema d’animació, dota el còmic d’un dibuix excel·lent en blanc i negre amb una cuidada escala de grisos. Un dibuix volumètric i expressiu que busca el detall, i que presenta una clara influència del manga. Un dibuix tendre i entremaliat, com els seus protagonistes.

Ressenya Motril 86

Títol: Motril 86

Autor: Muriel Villanueva

Edició: Proa, 2013

Pàgines: 288

ISBN: 9788475884226

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la de sensacions, una bonica història que navega entre el record i la imaginació d’una dona que es troba a les portes de la maternitat.

L’any 1986 la Mar, de deu anys, engega unes vacances amb una de les seves dues mares. Mentre la biològica atén la botiga de Barcelona, la nena marxa a Motril amb la Paula, que allà exerceix de professora i comparteix pis davant el mar. El trajecte en cotxe juntes, en què recullen un jove autoestopista descarat, canten cançons i es discuteixen per qualsevol ximpleria, és una prova de foc. L'estada a la costa de Granada, on la Mar fa noves coneixences, és una intensa aventura d'iniciació als sentiments i a la vida.

La Muriel juga hàbilment amb l’estructura de la història saltant del present al passat, traslladant-nos amb increïble senzillesa als anys 80. Amb una excel·lent riquesa en les descripcions, que amb tot luxe de detalls aconsegueix situar-nos a l’època que ella vol i amb la que enamorarà, sobretot, als que superem la trentena, que vam conviure amb els llibres de “Tria la teva aventura”, aquelles enganxifoses però adictives mans que llançàvem contra vidrieres i televisors, els fastigosos blandiblup, les bambes Victòria, les col·leccions de cromos i els radiocasset a piles amb les imprescindibles cintes TDK.

A «Motril 86» la música és la gran aliada de l’autora, amb un repertori format per Alaska, Rick Astley, els Pets, Lluís Llach o Martirio entre d’altres el lector s’endinsa en la narració i viu amb força algunes escenes, com la que emmarca “madurito interesante” de la Martirio, sense cap mena de dubte, podem afirmar que aquesta novel·la té la seva pròpia banda sonora.

Al punt d’origen trobem una dona embarassada que sent la necessitat de reviure un moment especial de la seva pròpia infantesa, davant la inevitable por a la seva imminent maternitat. L’autora desgrana com una nena de deu anys creix en un format de família poc habitual a l’època, envoltada de dues mares i una colla d’amics i coneguts entranyables, divertits i en algun cas, d’allò més peculiar, no us perdeu el genial Flores, un caradura divertit que no té preu.

En aquestes pàgines conviuen escenes sorgides d’una imatge, en ocasions evocadora d’un record dolç i, en d’altres un puntet amarg, un relat intens amb moments divertits i fins i tot un pèl surrealistes, vaja com els que hem viscut tots aquells que tractem amb nens i nenes sense pèls a la llengua (o sigui, tots!)

Aquí tens un tastet del llibre  

Sílvia Cantos