Deixant enrere la infantesa

Títol: La vida sense la Sara Amat

Autor: Pep Puig

Edició: Proa Edicions, 2016

Pàgines: 296

ISBN: 9788475886084

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Sant Jordi 2015

De vegades, no cal que passin trenta anys

per sentir que fas un viatge de retorn.

Avui us recomano una novel·la digna guanyadora del premi Sant Jordi, un relat intimista que regala al lector un viatge de retorn al moment frontera entre infantesa i maduresa, al temps de les últimes primeres vegades. 

Una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar, una nena de tretze anys desapareix sense deixar rastre. Però en realitat, aquella nit, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa d’en Pep per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no és una nena i que vol acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que sigui per la porta del darrere.

Veritat o mentida? L’autor estructura la història en un límit indefinit entre la ficció i la realitat que acompanyarà el lector al llarg del camí, decantant-se per una o altra banda en diferents moments de la lectura. Podríem dir que és la història d’una fugida de la realitat, la Sara es nega a acceptar viure en un poble petit, habitat per gent de mires estretes, inclosa la seva família. Ella vol més, aspira a més, potser no sap ben bé on, ni com, però si més no, té clar el que no vol.

M’ha agradat molt el fet trobar passatges, que destil·len l’essència de la pre adolescència, aquella barreja d’innocència, ganes de saber, dubtes, pors i mala bava, que tots hem viscut en pròpia pell i que gustosament deixem en l’oblit. Moments de canvis, de transició personal. El cert, però, és que també hi ha moments, en que deixem de banda (ni que sigui un instant) l’aspror per donar lloc a la tendresa, dolça i delicada que tempera l’ànim, no endebades és temps de descoberta i de desconcert, fixeu-vos sinó en aquest fragment:

«De cop vaig tenir una gran revelació, segurament una de les més extraordinàries de la meva vida. Em vaig posar a mirar atentament tots els caps i les esquenes de la gent del poble i tot d'una em va semblar -en vaig estar segur- que allà dins tothom havia de carregar amb algun secret. I per uns instants, fins i tot, no em va semblar impossible que els meus pares, o fins i tot la padrina Maria, no guardessin també alguna mena de secret, encara que fos petit.»

Pep Puig i Ponsa (Terrassa, 1969), actualment viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L'home que torna (Empúries, 2005), va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d'una molt bona acollida per part de la crítica i dels lectors. Amb La vida sense la Sara Amat es consolida com un excel·lent narrador al que us animo a seguir!

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos