dijous, 14 d’abril de 2016

Intensitat i emocions al Maestrat

Títol: La filla del capità Groc
Autor: Víctor Amela
Edició: Planeta, 2016
Pàgines: 438
ISBN: 9788497082815
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 21,50€
Premi Ramon Llull 2015


La Manuela no plora. Mira els soldats amb altivesa: la filla del Groc reivindica que ho és amb la seva actitud i el seu gest. Sent que lluita com el seu pare.

Avui us recomano una novel·la amb grans dosis d’honor, venjança, odi i respecte. Pàgines plenes d'emocions extremes que atrapen al lector.

Pel color dels cabells, la gent del Forcall coneix Tomàs Penarrocha Penarrocha com el Groc. Manuela, la seva filla, té tretze anys, uns profunds ulls grisos i cabells d’or que recorden el seu pare. Un home que fa la guerra, defensant uns ideals en els quals creu cegament, malgrat l’allunyin llargues temporades del caliu de la llar i la tendresa de les abraçades.

La filla del capità Groc retrata un moment força convuls de la història de Catalunya, en el qual, després d'uns primers anys de guerra de guerrilles, amb partides que controlaven el camp i algunes petites poblacions, a partir del 1835 es va consolidar un veritable exèrcit carlí. L'artífex d'aquest canvi va ser Ramon Cabrera, cap de les operacions del Maestrat, que va coordinar les diferents partides existents al territori i va assolir alguns èxits militars.

En aquest context històric ens situa Víctor Amela per narrar-nos el periple d’un irreductible Tomàs Peñarrocha, el Groc. Un home rude, dur, valent i, fins i tot, temerari però, al mateix temps, un pare dolç i un marit amatent.  Un personatge del qual, encara ara, gairebé dos segles després, se’n segueix parlant a les terres del Maestrat, no és d’estranyar veient les gestes que va protagonitzar que, en ocasions, el situaven en el paper de superheroi, malgrat d’altres el veiessin com a malfactor, és el que tenen les guerres, que ni uns són tan bons, ni els altres tan dolents, bé, la guerra i la vida, de fet és precisament això el que ens fa humans i, és justament això el que atorga credibilitat als personatges d’aquesta novel·la.

L’autor, aprofitant l’avinentesa de les seves arrels paternes, coetànies d’aquest home fascinant, trena un relat que amalgama realitat i ficció, fins al punt que resulta impossible per al lector separar l’una de l’altra. A més, assoleix una altra fita, situa el Forcall als mapes, jo he de reconèixer que m'ha fet venir moltes ganes de conèixer el Maestrat i especialment El Forcall i no tinc cap dubte que seran molts els lectors que després de gaudir aquestes pàgines, tinguin el mateix desig, descobrir i trepitjar els paratges que s’hi reprodueixen.

Emocions, aventures i una prosa ben treballada han portat a La filla del capità Groc a alçar-se victoriosa del premi més rellevant de les lletres catalanes, el Ramon Llull. Un relat intens poblat de caracters fascinants com el mateix Groc o la seva filla Manuela, una jove decidida que s’emmiralla en la figura paterna i que us robarà el cor.

Víctor Amela (Barcelona, 1960), és novel·lista i periodista. Degà de la crítica televisiva a la premsa, l’exerceix des de fa trenta anys a La Vanguardia, on és cocreador de la secció «La contra» (1998), en què ha publicat 2.100 entrevistes, esperonat per una curiositat que no el sadolla. Col·labora en programes de televisió i ràdio, i és també autor de les novel·les El càtar imperfecte (2013) i Amor contra Roma (2014). Portador de gens forcallans, sosté que un dia mereixerem no tenir presidents ni governs ni lleis, creu en la imaginació creadora i cita Llull: «Ja que existim, alegrem-nos!».

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada