Títol: La filla del capità Groc
Autor: Víctor Amela
Edició: Planeta, 2016
Edició: Planeta, 2016
Pàgines: 438
ISBN: 9788497082815
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 21,50€
Premi
Ramon Llull 2015
La
Manuela no plora. Mira els soldats amb altivesa: la filla del Groc reivindica
que ho és amb la seva actitud i el seu gest. Sent que lluita com el seu pare.
Avui us recomano una novel·la amb grans dosis d’honor, venjança, odi i respecte. Pàgines plenes d'emocions extremes
que atrapen al lector.
Pel color dels cabells, la gent del Forcall coneix Tomàs Penarrocha
Penarrocha com el Groc. Manuela, la seva filla, té tretze anys, uns
profunds ulls grisos i cabells d’or que recorden el seu pare. Un home que fa la
guerra, defensant uns ideals en els quals creu cegament, malgrat l’allunyin
llargues temporades del caliu de la llar i la tendresa de les abraçades.
La filla del capità Groc retrata un moment força convuls de la història de
Catalunya, en el qual, després d'uns primers anys de guerra de guerrilles, amb
partides que controlaven el camp i algunes petites poblacions, a partir del
1835 es va consolidar un veritable exèrcit carlí. L'artífex d'aquest canvi va
ser Ramon Cabrera, cap de les operacions del Maestrat, que va coordinar les
diferents partides existents al territori i va assolir alguns èxits militars.
En aquest context històric ens situa Víctor Amela per narrar-nos el periple
d’un irreductible Tomàs Peñarrocha, el Groc. Un home rude, dur, valent i, fins i tot, temerari però, al mateix
temps, un pare dolç i un marit amatent. Un personatge del
qual, encara ara, gairebé dos segles després, se’n segueix parlant a les terres
del Maestrat, no és d’estranyar veient les gestes que va protagonitzar que, en
ocasions, el situaven en el paper de superheroi, malgrat d’altres el veiessin
com a malfactor, és el que tenen les guerres, que ni uns són tan bons, ni els
altres tan dolents, bé, la guerra i la vida, de fet és precisament això el que
ens fa humans i, és justament això el que atorga credibilitat als personatges d’aquesta
novel·la.
L’autor, aprofitant l’avinentesa de les seves arrels paternes, coetànies d’aquest
home fascinant, trena un relat que amalgama realitat i ficció, fins al punt que
resulta impossible per al lector separar l’una de l’altra. A més, assoleix una
altra fita, situa el Forcall als mapes, jo he de
reconèixer que m'ha fet venir moltes ganes de conèixer el Maestrat i
especialment El Forcall i no tinc cap dubte que seran molts els lectors que
després de gaudir aquestes pàgines, tinguin el mateix desig, descobrir i
trepitjar els paratges que s’hi reprodueixen.
Emocions, aventures i una prosa ben treballada han portat a La
filla del capità Groc a alçar-se victoriosa del premi més rellevant de
les lletres catalanes, el Ramon Llull.
Un relat intens poblat de caracters fascinants com el mateix Groc o la seva
filla Manuela, una jove decidida que s’emmiralla en la figura paterna i que us robarà el cor.
Víctor Amela (Barcelona, 1960), és novel·lista i
periodista. Degà de la crítica televisiva a la premsa, l’exerceix des de fa
trenta anys a La Vanguardia, on és cocreador de la secció «La contra» (1998),
en què ha publicat 2.100 entrevistes, esperonat per una curiositat que no el
sadolla. Col·labora en programes de televisió i ràdio, i és també autor de les
novel·les El càtar imperfecte (2013)
i Amor contra Roma (2014). Portador
de gens forcallans, sosté que un dia mereixerem no tenir presidents ni governs
ni lleis, creu en la imaginació creadora i cita Llull: «Ja que existim,
alegrem-nos!».
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada