Persegueix els teus somnis

Tu voldries ser el meu avi?

Autor: Mar Font Cortadelles

Il·lustrador: Mercè López

Edició: Animallibres, 2019

Pàgines: 94

ISBN: 9788417599089

Edat: a partir de 10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 8,95€

Potser no és bo amagar el que ens preocupa. Potser és millor dir el que pensem i sentim.

Us recomano una lectura que recorda la importància dels vincles interpersonals establerts per amor, que no han de coincidir necessàriament amb els de sang.

Tu voldries ser el meu avi? És una lectura amable que posa en valor la importància de perseguir els teus somnis, sense aturar-te davant les dificultats, si ho desitges, intenta-ho. No defalleixis si a al primer intent no te’n surts. Torna-hi. Torna-hi sempre, fins a aconseguir-ho.

Trobo que aquest és, sens dubte, un molt bon missatge per transmetre als infants. Fer-ho, a més, a través d’un personatge tan entranyable com és en Pol, resulta molt fàcil, ja que l’autora ha aconseguit dotar-lo d’una vida plena. El nen se sent trist i enfadat per no tenir més família que la mare, malgrat que ella es desviu per fer que el seu fill tingui tot el que necessita i, també alguna sorpresa, de tant en tant. El fet de no tenir pare fa que se senti diferent a la resta i, arran d’un treball per l’escola s’empesca una enginyosa manera de trobar un avi: posar un anunci. Una cerca que no resultarà senzilla però sí d’allò més interessant.

La pirateria és una passió que marca la vida del protagonista, al llarg de la lectura apareixen múltiples referències marineres, com ara el quadern de bitàcola on escriu els seus pensaments. Penso que això pot donar molt de joc a l’aula, després de la lectura. Un altre punt que pot facilitar molt allargar la vida d’aquest llibre després d’haver-lo llegit, és la bonica complicitat d'una mestra amb els seus alumnes, que queda magníficament reflectida amb la Catalina. Seria fantàstic que els lectors d’aquestes pàgines comptin amb una figura tan implicada com ella a les seves escoles!

Però encara més important que això, aquest llibre parla de la màgica relació que tot sovint s’estableix entre avis i nets. Uns lligams inter generacionals preciosos que alimenten l’ànima d’uns i altres. Vincles d’amor que regalen experiència i innocència, veterania i curiositat.

I no voldria deixar d'esmentar les delicioses il·lustracions de Mercè López que acompanyen el text. Amb el seu estil inconfusible, l'artista ha sabut captar els matisos que l'autora ha imprès en el personatges per a dibuixar-los tal com apareixerien al teu cap, amb una riquesa de detalls, aparentment senzilla, però decididament elaborada.

Llegeix les primeres pàgines aquí!

Sílvia Cantos

Una pissarra amb potes

El meu pare és una pissarra

Autor: Jaume Cela

Il·lustrador: Montse Español

Edició: Barcanova, 2017

Pàgines: 80

ISBN: 9788448942885

Edat: De 7 a 11 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 11,5€

Premi de Literatura Infantil Barcanova

Mirar el seu cos és com passejar-te per un museu ple de pintures, de dibuixos.

Perquè el meu pare…

El meu pare té la pell tatuada.

Cada tatuatge és una historia. O té una historia.

Avui us recomano un llibre per lectors infantils, d’entre 7 i 11 anys, una història entranyable i bonica que ens explica el seu protagonista: en Pep, ens diu que el seu pare té la pell tatuada; darrere de cada dibuix hi ha una història que vol portar sempre amb ell.

M’ha encantat descobrir aquest llibre, per diverses raons, en primer lloc perquè és una història molt ben escrita, no endebades Jaume Cela és un autor més que consolidat amb una trajectòria impecable en el món de la literatura infantil i juvenil. Escriptor, pedagog i mestre, l'any 2008 va rebre la creu de Sant Jordi. Habitualment col·labora en premsa i en revistes de pedagogia. A més a més, tracta un tema que sembla m’ha resultat interessant, el món dels tatuatges, vist des de la mirada d’un nen. Us explicaré una anècdota al respecte, fa un parell d’anys, a la biblioteca on treballo, vam tenir una exposició del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil que parlava de les emocions i vam fer visites amb les escoles de Vilassar de Mar, doncs en una de les visites, parlant de la por, un nen va dir que a ell li feien por les persones que anaven tatuades. Davant d’aquella afirmació, li vaig llançar una pregunta, li vaig demanar si jo li feia por, ell amb cara de sorpresa i d’estar pensant que li feia una pregunta moooolt estranya, em va contestar que no, més ben dit, un rotund NO! Aleshores li vaig dir i si et digués que jo porto tres tatuatges... Pobret, quina cara d’al·lucinat, em va fer molta gràcia i em va anar de meravella per parlar amb ells dels estereotips i de les odioses idees preconcebudes tan enquistades en la nostra societat.

Entendreu doncs, perquè em va agradar tant trobar-me amb aquest llibre, en el qual el seu protagonista ens presenta al seu pare com a una pissarra amb potes, una persona normal i corrent que ha decidit imprimir algunes imatges al seu cos, imatges que tenen un significat i això és una cosa sobre la que val la pena reflexionar. Moltes de les persones que conec i m’hi incloc jo mateixa, portem tatuatges que tenen un sentit, no són gratuïts. És el cas també del Pol, el pare del protagonista, ell ens explica les històries que amaguen els tatuatges i he de dir que són precioses, per exemple, el drac inspirat per l’àvia és d’una dolçor immensa i mostra la sensibilitat que  caracteritza moltes de persones que van tatuades, que reflecteixen amb els seus dibuixos, moments, vivències o records que els han marcat en algun moment de la seva vida.

Cal destacar la bona feina de Montse Español donant vida a la història. Els personatges i les escenes que reprodueix estan dotades de vida, amb una paleta de tons alegres i un estil desenfadat que resulta molt atractiu. Penso que conjuguen de meravella amb el text de Cela, riques amb detalls que, en ocasions, aporten informació extra que permeten una nova lectura de la història.

Per tot plegat, penso que aquest és un llibre bonic, entranyable i original, que es troba a l’ordre del dia i amb el que potser alguns nens i nenes poden descobrir les històries que amaguen els tatuatges de persones properes a ells.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Que siguin feliços!

Juguem?

Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Rocío Bonilla

Edició: Animallibres, 2017
Pàgines: 24
ISBN: 9788416844333

Edat: De 4 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,95 €

La tecnologia ens proporciona moments de plaer i ens ajuda en la nostra vida quotidiana i en el nostre benestar, però no hi trobarem la felicitat.

Avui us proposo descobrir un àlbum il·lustrat genial, senzill, proper, entranyable, divertit i tan real que serà impossible que no hi veieu algú reflectit.

Des del moment que vaig tenir coneixement de la col·laboració Brenman-Bonilla, que frisava per veure’n el resultat. No tenia cap mena de dubte que m’agradaria, però el cert és que les meves elucubracions quedaven molt lluny del resultat. El fruit d’aquesta unió és un àlbum il·lustrat preciós, perfecte per adonar-se d’aquelles petites evidències que massa sovint oblidem. Una oda a la imaginació i a la infantesa, un reclam perquè els infants no creixin tan de pressa com ho estan fent, o com a mínim, a mi m’ho sembla.

Quantes vegades heu vist nens i nenes amb els ulls enganxats a una pantalleta, digues-li mòbil, tauleta, consola o com vulguis, a la taula d’un restaurant, a la sala d’espera del metge o, fins i tot, al parc. I a prop seu, un pare, mare, avi o àvia preguntant Per què no surts a jugar? L’Ilan ha agafat això i n’ha fet una història, molt necessària, que estic convençuda obrirà els ulls a molts nens i nenes, sobre tot el que s’estan perdent i convidant-los a reflexionar sobre el concepte de jugar. M’encanta la rellevància que dona als avis, motor del canvi en aquesta història (i en la vida de tants infants!), i també la saviesa de les paraules amb les que clou aquest àlbum.

 

Un llibre tan especial ho és pel que explica i també per com ho mostra. No se m’acut ningú millor que la Rocío, per donar vida a aquestes pàgines. El seu estil inconfusible: dolç, amable, divertit i ple de color, amb línies suaus i arrodonides amb gran treball del detall es maximitza en els desplegables que mostren l’explosió de la imaginació quan no es limita a una pantalla i la deixem volar lliure. Un gran encert també, el joc de blanc i negre versus color entre el nen protagonista i la resta de les escenes.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no truquen a la porta i Max i els Superherois coescrit amb Oriol Malet.

Ilan Brenman (Israel, 1973) és psicòleg, doctor per la Facultat d’Educació de São Paulo i un dels escriptors de literatura infantil més reconegut al Brasil. Ha escrit més de setanta llibres infantils. Ha estat multipremiat i ha vist com el seu èxit Les princeses també es tiren pets s’ha adaptat al teatre musical amb una fantàstica acollida. En aquest blog us hem parlat d’alguns dels seus treballs com Les princeses també es tiren pets, Mamaaa!, La cicatriu i El gripau i els nens

Sílvia Cantos

Secrets rere les portes

Roc i l’escala de les portes secretes

Autor: Eulàlia Canal

Il·lustrador: Elena Ferrándiz

Edició: Pagès editors, 2016
Pàgines: 128
ISBN: 9788499757926

Edat: +10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 10,95€

No em veus però sóc molt a prop. Sovint deixo el gat que campi sol i volo dins un corrent d’aire... Sóc el polsim que respires sense adonar-te’n o aquella fulla de l’arbre que et cau als peus. A l’espigó sóc un esquitx d’onada que et toca a la galta.

Avui us recomano una història bonica d’amistat i solidaritat, una manera senzilla i entenedora de parlar dels refugiats amb nens i nenes i, a més, amb la magnífica prosa, sempre dolça i exquisida, d’Eulàlia Canal.

En Roc és un nen que viu en una escala de veïns força curiosos. Els pares d’en Roc viatgen a l’Índia i el deixen uns dies a casa el veí de la planta baixa, en Nicolau. Els veïns estan esvalotats. De fa uns dies se senten sorolls estranys i desapareixen coses d’alguns pisos. El Rogeli, el veí del primer, vol avisar la policia. La Rúcula, la del segon, creu que és cosa de fantasmes, mentre la Petúnia, que viu al pis de dalt, segueix immersa en el seu món de plantes. Mentrestant, a la platja, hi apareixen els cossos d’un naufragi. En Nicolau, amb l’ajuda d’en Roc, decideix pujar a les golfes a investigar quina una n’està passant.

Molts vam veure fa poques setmanes Astral el documental de Salvados en col·laboració amb la fundació Proactiva Open Arms. Si no ho heu fet, us el recomano, a mi em va arribar a l’ànima, el drama d’aquestes persones que es fan a la mar deixant enrere guerres, misèria, família i records, en un viatge cap a l’esperança, destinació a la qual, massa sovint, no arriben. El vaig veure acompanyada del meu fill de 13 anys i em vaig trobar davant la difícil situació de donar resposta a preguntes tan innocents i punyents que se’m va encongir l’estómac davant la incapacitat de fer-ho.

Aquesta lectura, pot ajudar-nos a trobar la manera de plantejar un tema molt dur i complex amb una visió senzilla, clara i entenedora. Una història amb un bonic missatge de solidaritat cap als refugiats, que no estalvia el drama real que està omplint la mar de cossos sense vida, enfocant-ho des de la mirada neta d’un nen, tot plegat en un relat on no hi manquen aventures i misteri.

En Roc és entranyable i curiós. En Nicolau, el veí cangur amb qui viurà aquesta fantàstica aventura, un home estrambòtic amb unes sortides sorprenents i divertides com les seves anteriors ocupacions, venedor de sabates a mida, d’unes escales molt especials i fins i tot de paraules! La Kali és valenta, innocent i ens roba el cor des del moment en que la coneixem i en Vajú ens deixa corpresos amb la seva primera intervenció onírica. I és que l’Eulàlia és molt hàbil construint trames i personatges, i una vegada més, demostra perquè els seus llibres s’han convertit en un referent per als prescriptors LIJ, que ens alegrem cada vegada que apareix un nou títol signat per ella.

I no podem obviar les il·lustracions d’Elena Ferrándiz que amb la mateixa delicadesa que ha utilitzat l’autora, ha donat vida als personatges amb una col·lecció d’imatges dolces i evocadores, que amb gran senzillesa aconsegueixen transmetre l’expressivitat necessària.

Eulàlia Canal Iglésias (Granollers, 1963) és escriptora i psicòloga, autora d’una bona colla de llibres de literatura infantil i juvenil, com ara Un petó de mandarina i Un somni dins el mitjó. és una reconeguda autora de literatura infantil i juvenil, a més de poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp del teatre i la música. Té en el seu haver una extensa bibliografia publicada, entre les que destacaria Un petó de mandarina (Barcanova, 2006) i Un cargol fabufantàstic (Barcanova, 2009).

Elena Ferrándiz Rueda va estudiar belles arts a la Universitat de Sevilla i des de llavors ha treballat com a il·lustradora per a nombroses editorials i publicacions. Ha publicat diversos llibres il·lustrats dels quals és també autora, plens de metàfores, en els quals imatge i paraula s’uneixen per donar sortida al seu particular univers, especialment recomanable El abrigo de Pupa (Thule, 2010).

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Un llarg camí

El viatge

Autor: Francesca Sanna

Il·lustrador: Francesca Sanna

Traductor: Anna Gorina

Edició: La Petita Impedimenta, 2016
Pàgines: 48

ISBN 9788416542475

Edat: A partir de 6 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 16,90€

[Els ocells] Ells emigren, com nosaltres. 

El seu viatge, com el nostre, és molt llarg, però no han de creuar cap frontera.

Com s'explica a un nen el que se sent a l'haver de fugir de casa per la guerra? El viatge, és un preciós àlbum il·lustrat, delicat i corprenedor. El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família pe escapar dels horrors de la guerra per a poder formar una nova llar, evitant la gran quantitat de perills que assetgena  cada passa del camí. Una faula que és també una història real, són moltes històries reals, les imatges de les quals aconsegueixen acostar i ajuden a comprendre allò inimaginable. Els ulls d'un nen ens guien a través de la foscor en la cerca desl colors d'un futur millor.

Amb aquest llibre, ens trobem a les mans amb un treball excel·lent que mostra com una família, tan normal com la nostra, que viu en una casa, que fa excursions a la platja, que llegeix, etc. es troba tot d'un plegat, amb una guerra que els ho arrabassa tot, la casa, les coses, fins i tot, al pare. Davant d'aquest daltabaix la mare no veu altra solució que fer el cor fort i marxar lluny, a un altre país, així doncs emprenen una fugida amb l'esperança de recuperar la seguretat perduda. No serà un viatge senzill, ni plaent, sinó tot al contrari, complicat i ple d'esculls, que malgrat tot, no aconsegueixen derrocar la força de voluntat d'una mare, decidida a tirar endavant el que queda de la seva família, hi ha una doble pàgina brutal, que mostra com aquesta mare que fa l'impossible per assolir un futur millor per als seus fills, espera a que aquests dormin per donar sortida a la pròpia por, veiem com la il·lustració mostra una cosa (el que sent la mare) mentre el text transmet la sensació dels nens. Magnífica!

En la foscor, els sons del bosc ens espanten. Però la mare està amb nosaltres, i ella mai no té por. Així que tanquem els ulls aconseguim quedar-nos adormits.

Les paraules magníficament escollides per narrar la història, són senzilles, clares i entenedores. És en les il·lustracions, on hi ha una major complexitat i poden donar-se diferents nivells de lectura, l'ús del color i el joc de les dimensions estableixen metàfores visuals molt efectives que sorprenen i captiven, les pàgines transmeten angoixa i esperança en un treball excel·lent i commovedor.

Francesca Sanna (Sardenya) és una il·lustradora i dissenyadora gràfica italiana que actualment resideix a Suïssa. Després de finalitzar els seus estudis universitaris a Cagliari, es va traslladar, primer a Alemanya i després a Suïssa per a continuar amb la seva formació en el món del disseny. L'any 2015, va graduar-se amb honors en el Màster en Disseny de l'Escola de Lucerna d'Art i Disseny. El viatge, publicat a Anglaterra inicialment, suposa el seu debut en el camp de la il·lustració i gràcies a ell va obtenir la prestigiosa Medalla d'Or de la Societat d'Il·lustradors de Nova York i el Premi Llibreter.

Sílvia Cantos

Cristalls de somni

El soplador de sueños

Autor: Bernard Villiot

Il·lustrador: Thibault Prugne

Traductor: Virtudes Tardón
Edició: Bruño, 2016
Pàgines: 40
ISBN: 9788469606391

Edat: +7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14€

  -      A estas horas, 

un niño de tu edad debería estar en la cama, soñando.

-      No tengo casa ni cama. Y hace demasiado frío para soñar.

Avui us recomano una història de superació amb un preciós missatge: creu en tu mateix i aconseguiràs allò que més desitges.

De què estan fets els somnis? Som molts els que ens hem formulat aquesta pregunta en una o altra ocasió, segons l’autor d’aquest conte, els somnis estan fets del més bell cristall de Murano.

Una nit qualsevol, un misteriós personatge fa immensament feliç un infant regalant-li una finíssima bombolla de cristall que conté el somni més meravellós de tots. El nen comparteix aquesta increïble experiència amb altres nens i nenes i, naturalment, tots volen el seu somni meravellós.

L’illa de Murano i les fascinants creacions de vidre que els grans mestres artesans del vidre han creat al llarg de la història, són la llavor d’un relat ple de màgia i bellesa. Amb gran delicadesa, aborda el tema de la pobresa infantil, i  tracta valors tan necessaris com la solidaritat, la bondat i la generositat, tot plegat, en una història original i preciosa. Perfecta per explicar en una hora del conte a la biblioteca, per compartir amb els vostres fills abans d’anar a dormir, o en qualsevol altre moment del dia.

Vull destacar les il·lustracions de Thibault Prugne, absolutament delicioses, amb una paleta de colors rica en matisos i un domini sensacional de la llum i les ombres, combina paisatges de somni amb primers plans impressionants convertint aquest àlbum en un llibre perfecte per regalar.

Sílvia Cantos

Jo Llibre

Jo­llibre és el nou segell de literatura infantil i juvenil de Santillana/Grup Promotor. Un projecte que aposta per la qualitat literària i el compromís, la inclusió, el gaudi, la reflexió, la creació i la recrea­ció d’universos imaginaris. Manté el fons històric d’Alfaguara/Grup Promotor i obre el catàleg als nous talents de la literatura i la il·lustració. D'entrada amb aquestes dues propostes ja tenen tota la meva atenció!

«De vegades, la màgia és més a prop del que pensem.»

La barbeta ben amunt! ;-)

Avui us parlaré de dues lectures per nens i nenes carregades de tendresa, bon humor, misteri i màgia, però sobretot de bona literatura!

Els mitjons de l’ogre

Autor: Maria Carme Roca

Il·lustrador: Eva Sans

Edició: Jollibre, 2016

Pàgines: 64

ISBN: 9788416661077

Edat: de 6 a 8 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 8 €

Comencem amb una proposta per als més petits, els lectors que tot just desperten al plaer íntim i solitari que és la lectura individual. Ho fem amb una història divertida amb un personatge molt entranyable, un ogre que tot i ser gros i pudorós, ni fa por ni menja nens i a més a més col·lecciona mitjons! És un conte essencialment divertit, ple de rodolins hilarants que a més aporten musicalitat a la lectura i, no ho oblidem, un misteri i la conseqüent investigació per la desaparició de diversos mitjons, i aquí no hi té res a veure la rentadora com a moltes cases... Cal dir que les il·lustracions que Eva Sans ha teixit per acompanyar les pàgines d'aquest llibre, han sabut trobar el mateix to que l'autora ha imprès en la narració, convertint-se en un complement perfecte que ens mostra un Maties entranyable, dolç i bon jan

«Els de color morat sempre feien pudor de peix passat,

i els de color verd, de formatge camembert»

Maria Carme Roca és una de les veus narratives més importants de la literatura catalana, els seus llibres tant per nens com per joves i adults, sempre troben un públic que els espera amb ganes de descobrir noves històries amb les que l’autora sorprèn i segueix emocionant, Els mitjons de l’ogre és una mostra més de com amb senzillesa i enginy, es pot construir un conte divertit, entretingut que captivarà a tots els seus lectors.

*****

Les fades són calbes

Autor: Cinta Arasa

Il·lustrador: Xan López domínguez

Edició: Jollibre, 2016

Pàgines: 96

ISBN: 9788416661169

Edat: a partir de 8 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 8,50 €

Anem ara amb la segona proposta, per lectors de més de vuit anys, una història carregada de tendresa i amor, una lliçó de vida bonica i molt especial. Amb la Valèria, la petita protagonista d'aquest conte us solidaritzareu, l'entendreu, patireu amb ella i l'estimareu, ja que la Cinta ha fet màgia i la Valèria es converitrà en algú molt especial, per qualsevol lector que entri en aquesta història.

Aquest llibre amaga un bonic missatge entre línies, busca la màgia allà on la necessites, i no et limitis en idees preconcebudes, perquè les fades sovint troben camins sorprenents per fer realitat els nostres somnis. Una manera dolça i entenedora per parlar del càncer amb els nens, amb una visió sempre positiva.

Jo vaig descobrir Cinta Arasa amb Missió Trobairitz! una lectura que he recomanat molt als meus lectors de la biblioteca, ara amb aquest nou títol, l'autora ebrenca em regala la possibilitat de seguir oferint bones històries a la sala infantil, com també ho són els seus llibres per joves i adults, gràcies!

Sílvia Cantos