dimarts, 8 de novembre del 2016

Secrets rere les portes

Roc i l’escala de les portes secretes
Autor: Eulàlia Canal
Il·lustrador: Elena Ferrándiz
Edició: Pagès editors, 2016
Pàgines: 128
ISBN: 9788499757926
Edat: +10 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 10,95€

No em veus però sóc molt a prop. Sovint deixo el gat que campi sol i volo dins un corrent d’aire... Sóc el polsim que respires sense adonar-te’n o aquella fulla de l’arbre que et cau als peus. A l’espigó sóc un esquitx d’onada que et toca a la galta.

Avui us recomano una història bonica d’amistat i solidaritat, una manera senzilla i entenedora de parlar dels refugiats amb nens i nenes i, a més, amb la magnífica prosa, sempre dolça i exquisida, d’Eulàlia Canal.

En Roc és un nen que viu en una escala de veïns força curiosos. Els pares d’en Roc viatgen a l’Índia i el deixen uns dies a casa el veí de la planta baixa, en Nicolau. Els veïns estan esvalotats. De fa uns dies se senten sorolls estranys i desapareixen coses d’alguns pisos. El Rogeli, el veí del primer, vol avisar la policia. La Rúcula, la del segon, creu que és cosa de fantasmes, mentre la Petúnia, que viu al pis de dalt, segueix immersa en el seu món de plantes. Mentrestant, a la platja, hi apareixen els cossos d’un naufragi. En Nicolau, amb l’ajuda d’en Roc, decideix pujar a les golfes a investigar quina una n’està passant.

Molts vam veure fa poques setmanes Astral el documental de Salvados en col·laboració amb la fundació Proactiva Open Arms. Si no ho heu fet, us el recomano, a mi em va arribar a l’ànima, el drama d’aquestes persones que es fan a la mar deixant enrere guerres, misèria, família i records, en un viatge cap a l’esperança, destinació a la qual, massa sovint, no arriben. El vaig veure acompanyada del meu fill de 13 anys i em vaig trobar davant la difícil situació de donar resposta a preguntes tan innocents i punyents que se’m va encongir l’estómac davant la incapacitat de fer-ho.

Aquesta lectura, pot ajudar-nos a trobar la manera de plantejar un tema molt dur i complex amb una visió senzilla, clara i entenedora. Una història amb un bonic missatge de solidaritat cap als refugiats, que no estalvia el drama real que està omplint la mar de cossos sense vida, enfocant-ho des de la mirada neta d’un nen, tot plegat en un relat on no hi manquen aventures i misteri.


En Roc és entranyable i curiós. En Nicolau, el veí cangur amb qui viurà aquesta fantàstica aventura, un home estrambòtic amb unes sortides sorprenents i divertides com les seves anteriors ocupacions, venedor de sabates a mida, d’unes escales molt especials i fins i tot de paraules! La Kali és valenta, innocent i ens roba el cor des del moment en que la coneixem i en Vajú ens deixa corpresos amb la seva primera intervenció onírica. I és que l’Eulàlia és molt hàbil construint trames i personatges, i una vegada més, demostra perquè els seus llibres s’han convertit en un referent per als prescriptors LIJ, que ens alegrem cada vegada que apareix un nou títol signat per ella.


I no podem obviar les il·lustracions d’Elena Ferrándiz que amb la mateixa delicadesa que ha utilitzat l’autora, ha donat vida als personatges amb una col·lecció d’imatges dolces i evocadores, que amb gran senzillesa aconsegueixen transmetre l’expressivitat necessària.

Eulàlia Canal Iglésias (Granollers, 1963) és escriptora i psicòloga, autora d’una bona colla de llibres de literatura infantil i juvenil, com ara Un petó de mandarina i Un somni dins el mitjó. és una reconeguda autora de literatura infantil i juvenil, a més de poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp del teatre i la música. Té en el seu haver una extensa bibliografia publicada, entre les que destacaria Un petó de mandarina (Barcanova, 2006) i Un cargol fabufantàstic (Barcanova, 2009).

Elena Ferrándiz Rueda va estudiar belles arts a la Universitat de Sevilla i des de llavors ha treballat com a il·lustradora per a nombroses editorials i publicacions. Ha publicat diversos llibres il·lustrats dels quals és també autora, plens de metàfores, en els quals imatge i paraula s’uneixen per donar sortida al seu particular univers, especialment recomanable El abrigo de Pupa (Thule, 2010).

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada