dimecres, 16 de novembre de 2016

Conflicte i passió al Pallars

Allò que va passar a Cardós
Autor: Ramon Solsona
Edició: Proa, 2016
Pàgines: 464
ISBN: 9788475886305
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20 €


El biquini, Mare de Déu, el biquini!
Les dones  érem tan de missa i tan decents que ens confessàvem d’haver-nos posat un biquini, fins i tot, per posar-nos pantalons demanàvem permís a un capellà!
 Que ruques que érem, però què ruques!

Avui us recomano una història magnífica, una ficció al voltant d’uns fets i un moment complexos. Un relat intens, emotiu i divertit, carregat de bona literatura.
Vall de Cardós, una nit de neu del 1965. Un assassinat. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior, en les que seran les obres d’un gran complex hidroelèctric. Una munió de persones s’instal·len en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts.
Som molts els que esperàvem delerosos, una nova història de Ramon Solsona, sis anys ens ha fet esperar després de L’home de la maleta, però sens dubte, l’espera ha valgut la pena, Allò que va passar a Cardós és una novel·la sensacional, escrita a mode de testimonis i dotada d’un estil molt peculiar i interessant.

És extraordinari el domini de l’autor a l’hora de construir els personatges, en Santi i la Rossita, una parella d’amants encantadors per els qui el lector de seguida sent predilecció; en Zep, seductor i carallot a parts iguals; els germans Dinamita, quin parell! Us podeu creure, que quan penso en ells, els sento cantar?; Mossèn Antonino i el sergent de la Guàrdia Civil, les autoritats del moment i, tota una tirallonga de caràcters que van desgranant la història. El fet que hagi donat veu en castellà a alguns d’ells i, utilitzat barbarismes i incorreccions típiques del llenguatge popular permeten fer més versemblant els fragments d’uns i altres, a través dels quals, el lector va reconstruint tota la trama.

El moment en sí mateix, és fascinant, la gent va viure una autèntica revolució amb l’arribada de la televisió, el sis-cents, el turisme i el biquini, ai el biquini! En referència a això últim, trobem algunes perles autènticament delirants, protagonitzades, naturalment, per el mossèn, aquest mossèn Antonino que no convenç a bona part de la seva parròquia, bona mostra d’això és una conversa divertidíssima protagonitzada per una colla de dones al safareig.

També hi ha passatges que ens permeten prendre consciència d’algunes de les obres més mastodòntiques que s’han realitzat a Catalunya, en les quals, molt sovint, no pensem i que per la seva envergadura, per la quantitat ingent de treballadors que van requerir i sobretot, per les condicions tan precàries de treball que aquests tenien, els accidents i les morts que van suposar, haurien d’estar presents en la memòria de tots.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950), ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), per la qual rep els premis Crítica Serra d'Or, Prudenci Bertrana i Lletra d'Or DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L'home de la maleta (2011), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi. L'any 1994. També és autor dels aplecs de relats Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006). Col·laborador habitual de premsa, ràdio i televisió, actualment participa al programa de ràdio El matí de Catalunya Ràdio amb l'espai diari «Entre paraules» de divulgació del llenguatge. També és articulista de La Vanguardia. La seva curiositat per les paraules l'ha dut a escriure llibres com Marques que marquen (2015). Amb el pseudònim de "Lo Gaiter del Besòs", ha escrit i publicat poesia satírica, que ha reunit en els llibres Sach de gemechs (1989) i Botifarra de pagès (2013).

Comença a llegar aquí

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada