dimecres, 27 de febrer de 2019

Teixint amor


Història d’un jersei blau
Autor: Florencia Gattari
Il·lustrador: Albert Asensio
Traducció: Bel Olid
Edició: Nandibú, 2018

Pàgines: 33

ISBN:9788413030234
Edat: de 6 a 106 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 7,60€





Et faig una tebior per quan sentis coses que no t’agradin, 
un hotornoaprovar per quan se t’escapi el pipí al llit i dos punts de paciència: 
per quan tinguis pressa per fer-te gran.


Avui us recomano una lectura màgica, teixida amb amor i tendresa i il·lustrada magistralment, un llibre imprescindible a qualsevol llar.

Història d’un jersei blau és un d’aquells llibres que crida l’atenció, abans, fins i tot, d’obrir-lo. La seva delicada coberta és un reclam, difícil d’evitar. L’habilitat d’Albert Asensio per crear imatges de gran bellesa no deixa de fascinar-me, i no només és a la coberta, sinó que a l’interior trobem una col·lecció d’il·lustracions tan dolces i entranyables, que te les penjaries a les parets de casa per veure-les tot sovint, si més no, jo ho faria. El treball a llapis d’aquest il·lustrador és exquisit i el blau que apareix, invariablement, a cadascuna de les pàgines és en ocasions, la única, però suficient nota de color a la pàgina.



No seria justa si parles únicament del treball d’Asensio, ja que el text que l’ha inspirat és una prosa poètica preciosa, emocionant i evocadora. Una àvia i el seu net, una relació d’amor pur, representada metafòricament, amb un jersei, teixit amorosament per aquesta àvia.

Com veiem cada paraula d’aquesta història està curosament triada, per tant, penso que cal destacar la feina de la traducció feta per Bel Olid, que ha aconseguit mantenir la poètica i la musicalitat de l’original, qüestió fonamental en llibres com aquest. 

Amb Història d’un jersei blau es pot tractar un tema tan feixuc com és la mort dels avis. El text està trenat amb molta cura i sensibilitat i ofereix un retrat preciós dels molts moments que pràcticament tots els infants comparteixen amb avis i àvies. De manera tendra i bonica, parla, sense esmentar-la, de l’acceptació de la mort i, del que és realment important, en aquests casos, la preservació de la memòria i el record dels bons moments, com diu aquí:

«Aquella nit en Nando va posar-se el jersei blau per dormir. I després se’l va posar cada nit. Sentia que l’àvia Elsa l’abraçava i li deia coses suaus entre somnis, com parla el mar quan t’hi acostes: amb una remor que no es distingeix, però s’entén.»

És evident, per tot plegat, que us animo a fer-vos amb un exemplar d’aquest llibre, incloure’l a la vostra biblioteca particular i sobretot, llegir-lo i compartir-ne la lectura.

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada