Autor: Care Santos
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 400
ISBN: 9788466422505
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 20,50 €
Premi Nadal 2017
Ens esforcem a trobar grans motius que justifiquin la vida quan, de fet,
les nostres raons sempre són petites.
Us recomano una novel·la magnífica, una història de
dones, de desitjos, de plaers i de somnis.
Amb una arrencada espectacular, que ens porta a un
internat, l’any 1950, amb cinc amigues, un joc de nit «Acció o Veritat» o, com
elles en diuen, el joc de les penyores i una incògnita per descobrir, la Care ens
posa en tensió i ens enganxa a una novel·la sensacional, on la innocència
infantil dona pas a la crueltat adolescent, que es manifesta a través de jocs,
aparentment inofensius, però que en realitat exploren els límits de la voluntat.
Aquestes pàgines narren els següents trenta anys en
les vides de les cinc noies, en un temps en el que la dona havia de lluitar,
molt més encara que avui, per aconseguir el reconeixement dels seus drets i
llibertats. Una generació de dones que va jugar un paper impagable durant la
dictadura i la Transició a fi que avui dia siguem on som, molt per fer però
molt fet.
Com en d’altres novel·les de l’autora la construcció
dels personatges mostra un incontestable domini de l’autora per fer-ho. El
quintet de dones protagonistes tenen personalitats diverses, però totes elles
mostren emocions i caràcters que les converteixen en valentes, rendides,
agosarades o divertides. Les bessones Viñó, tan diferents: l’Olga, un caràcter
complex. Una dona que s’ha reinventat a sí mateixa, que no se sent feliç i
dubta sobre algunes decisions preses al llarg de la vida i, alhora, una
adolescent cruel que tanca els ulls per no veure el que passa al seu davant.
Una vida buida que necessita omplir amb la dels altres. En oposició, la Marta,
tan diferent de la seva bessona, una dona que ha treballat dur per aconseguir
un èxit que no és el que volia però que li ha aportat grans alegries. Honesta i
valenta, malgrat les decepcions de la vida. També hi ha l’esbojarrada Nina, un
huracà de dona que ens fa somriure amb les seves sortides i estirabots, mireu
què diu d’ella mateixa: «Nina, t’has tornat una vella verda i aniràs a l’infern
amb bolso i tot.» La Lolita és ben bé al contrari, una balma en calma, amb una
vida difícil, que ha assumit les envestides que aquesta li ha anat donant. I
finalment la Júlia, una dona serena, intel·ligent i autèntica, amb uns valors i
unes idees que l’han portat a una posició difícilment imaginable, quan era una
nena.
La passió de la Care per la cuina queda palesa en la
novel·la, amb un menú degustació, on no tinc cap dubte que ha escollit amb
precisió cadascun dels plats i amb una bodega que proporciona moments hilarants
que trenquen tensions acumulades al llarg dels anys. El concert dels Beatles
amb la Nina i la Lolita a la Monumental, un autèntic fet històric. El desig de
les dones i el plaer, amb un excel·lent discurs de la Marta digne de ser
emmarcat. I per sobre de tot, el perdó.
El més absurd del perdó és que
només sorgeix quan és impossible fer justícia,
quan ningú pot (o potser no vol)
tornar allò que et va fer.
Com més absurd és, més perdó és.
Care Santos
(Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor
persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única
dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un NO com a
resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la
seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha
vist com la seva novel·la Habitacions
tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per
Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014
va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de
xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida.
Diamant
blau, la seva anterior novel·la i possiblement, la més personal, va rebre
una magnífica acollida per part de públic i crítica.
Per tot plegat, Mitja vida és sense cap mena de
dubte, una digna guanyadora del premi Nadal de novel·la, una història que recomano
molt sincerament a tothom.
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada