dissabte, 25 de gener del 2020

Desfent el camí


Els camins de la Rut
Autor: Lluís-Anton Baulenas
Edició: Proa, 2019
Pàgines: 400
ISBN: 9788475887784
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 18,50€


Amb ell havia experimentat per primer cop la por d'estar bé.
Millor trencar.


Avui us recomano una novel·la intensa i salvatge com la seva protagonista, una dona independent, feminista i sobretot, lliure com el vent.

La Rut, és un esperit lliure, una dona que decideix ser mare soltera, però no només això, decideix ser una mare soltera que condueix una grua, peculiar, si més no. M’encanta el tarannà indòmit de la protagonista, de qui coneixerem el periple vital, de la mà de la seva filla, la Rutona, que l’adora. Aquest sentiment, que, generalment, de forma espontània, senten els fills per les seves mares. La noia vol restaurar i fer anar la grua tal com ho havia fet la Rut, ja que fent-ho, s'hi sent més a prop, potser resseguir les seves passes és la seva manera de fer el dol per la pèrdua sobtada i inesperada de la mare, morta als quaranta-quatre anys.

M’agrada molt la construcció de la història que alterna les veus de mare i filla, en un relat d’una certa introspecció de la Rutona que sent la necessitat de conèixer més la Rut. Aquest esperit ingovernable que va creuar el seu camí amb persones tan fascinants, com ho era ella mateixa, la senyora Cubelles de qui sorprèn la intensitat del sentiment latent envers el marit mort. A través del temps que la Rut coincideix amb ella, Lluís-Anton Baulenas ens regala algunes imatges realment sensacionals, crec que no oblidaré a la senyora Cubelles fumant la pipa del seu marit em sembla sensacional, cito: "Era una imatge voluptuosa, retallada a contrallum, gràcies a la claror de lluna que entrava pel balcó". També trobarem en Gunther i, amb ell, es retrata la crueltat amb la qual eren tractades algunes persones, que s'exhibien als circs com a monstres. Posa els pèls de punta, però són uns passatges magnífics. No puc oblidar un tàndem format per pare i fill que també creuaran les seves passes amb la Rut.

I totes aquestes fotografies de la vida de la mare, es conjuguen amb el present de la filla, la Rutona, que cerca respostes a preguntes no formulades. Reafirmar-se, potser, aquells dubtes que, en ocasions, ets incapaç de formular, però no deixen de voltar el teu pensament. Una novel·la de dues dones decidides a viure a la seva manera, tan independents i feréstegues, en ocasions, fins i tot esquerpes que, inevitablement desperten una tendresa dolça, són volubles, són vives, impecable feina de l’autor. 

Lluís-Anton Baulenas (1958), narrador i antic dramaturg, ha escrit entre d'altres, novel·les com ara Noms a la sorra (1994), El fil de Plata (1998, Premi Carlemany), La Felicitat (2001, Premi Bertrana) i Per un sac d'ossos (2005, Premi Ramon Llull). Dues obres seves han estat adaptades al cinema per Ventura Pons, Amor idiota i Anita no perd el tren. Ha estat traduït a diverses llengües com ara l'anglès, el francès, el castellà, l'italià, l'holandès i el xinès mandarí, entre d'altres. La seva narrativa busca emmarcar moments clau de la història contemporània del país, sempre des del punt de vista del conflicte de l'individu amb la societat que li ha tocat viure.  

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

divendres, 24 de gener del 2020

Bella confusió


Dunes
Autor: Muriel Villanueva
Il·lustrador: Ferran Orta
Edició: Babulinka Books, 2019
Pàgines: 171
ISBN: 9788412080810
Nota: ♥♥♥♥♥
Edat: A partir de 12 anys
PVP: 15,50€

De sobte m'he adonat que jo també hi compto. Que no tot a la vida ha de ser comprendre i estimar els altres i cuidar de tothom. Que necessito cuidar-me jo. Jo!

Us proposo una novel·la juvenil excel·lent, una història iniciàtica, un clam a la bella adolescència i al despertar de la consciència ecològica. Tot plegat adobat d’una autèntica revolució hormonal, no us perdeu aquest estiu a Dunes!

Sempre és un plaer retrobar-te amb personatges que han niat al teu cor, després de llegir-los. Cinc anys després, la Duna i en Max, segueixen molt vius al meu paisatge literari personal, per això m’ha fet especialment feliç tenir a les mans, una nova història seva, en la qual, he pogut seguir veient com creixen, descobrint la grandesa d’algunes sensacions immenses com ho van fer aleshores amb amistat, enyor o amor. Ara, un nou sentiment aflora en la vida de la Duna, la gelosia. En Max, per la seva banda, a catorze anys, plenament adolescent, pateix les transformacions del seu cos que s'entesta a mostrar el que ell no sent que és, se sent aclaparat per les sensacions i sentiments que el torturen, fins i tot l'amor incondicional de la família.

Cal dir, però, que no és imprescindible haver llegit l’anterior títol per poder capbussar-se en aquest, tot i que jo us animo molt sincerament a fer-ho, doncs tant un com l’altre, són deliciosos. Però si algú arriba a Dunes de nou, podrà llegir la història, sense tenir sensació de mancar-li cap informació, mentre que qui hagi passat per l’anterior novel·la, captarà matisos i recordarà trames que li faran, encara més, plaent la lectura.

La Muriel ha fet una feina exquisida amb els personatges, ha sabut fer-los evolucionar en la justa mesura, amb tant d’encert que costa de creure que no s’hagi basat en persones reals a l’hora d’escriure’ls. No és d’estranyar, veient la seva trajectòria literària, és sense cap mena de dubte, una escriptora que qualsevol que s’estimi els llibres i les bones històries, ha de llegir.

La nova relació de la mare de la Duna amb el Manel, provoca diversos moments de rebuig cap a la nova parella i d'enyorança profunda del pare mort. Adonar-se que no el veurà envellir ni viure més instants de petites complicitats la destarota, he de reconèixer que la lectura d’alguns paràgrafs m’han sacsejat per dins i m’han negat els ulls. El súmmum de la tendresa és la carta que la jove li escriu, absolutament preciosa!

«De pare, ja en vaig tenir un. El vaig estimar molt, em va estimar molt, i després es va morir sense preavís i em vaig quedar feta caldo. No tinc ganes de tenir un altre pare.»

A Dunes a més de l’univers emocional dels personatges, s’hi reflecteix una consciència social molt interessant, a través d’una iniciativa que lideren els nens i joves de la colla a fi d’evitar els abusos urbanístics que amenacen de degradar vertiginosament el paisatge bucòlic que emmarca la narració d’aquest estiu de canvis. L’autora s’ha inspirat en la situació actual a Aiguafreda i Begur.

Destacar, també, la qualitat i bellesa de les il·lustracions de Ferran Orta, que amb excepcional delicadesa ha sabut embolcallar les pàgines d'aquesta història, creant una col·lecció d'il·lustracions que repiren la mateixa sensibilitat que les paraules de la Muriel.

Muriel Villanueva és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, diplomada en Educació Musical, professora d’escriptura creativa i mestra de música. Ha publicat el conte infantil La Tània i totes les tortugues (Cruïlla), el poemari Poemes sense punts de goma (Institut d’Estudis Ilerdencs); per al públic jove Duna (Babulinka Books) i Rut Sense Hac (Columna Edicions); a més de cinc novel·les: Mares, i si sortim de l’armari? (Empúries, traduïda a quatre llengües), Jo toco i tu balles (Montflorit), Baracoa (Montflorit), La gatera (Ara Llibres) i Motril 86 (Proa). Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Just M. Casero de Novel·la Curta, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, Les Talúries de Poesia i el Carlemany per al Foment de la Lectura. 

Ferran Orta es va formar com a il·lustrador a cavall entre Tarragona (Escola d’Art i Disseny) i Barcelona (Escola de la Dona), on va cursar els seus estudis en il·lustració, àlbum il·lustrat i edicions personals. Ha col·laborat en diferents projectes editorials i exposicions tant de caràcter individual com col·lectiu, d’entre els quals destaquen: Premi Taronja en Il·lustració (2011), Saló del Llibre de Mollerussa (2013 i 2014), murals infantils a la Vall d’Hebron (2014), i va ser seleccionat al WeArt Festival Barcelona (2014). 

Sílvia Cantos

dissabte, 18 de gener del 2020

Mini Joies per a Primers Lectors



Avui us vull parlar d’una nova col·lecció d’un dels segells editorials infantils de més qualitat, en la meva opinió: Babulinka Books. Es tracta de la sèrie Minimini dirigida als primers lectors, aquells nens i nenes que s’endinsen per primera vegada, en solitari, al plaer de la lectura. El projecte arrenca amb dues propostes excel·lents, que alternen, seguint l’essència de Babulinka, el talent autòcton amb la recuperació d’alguns clàssics internacionals com és el cas de Policies i lladres, un dels dos títols amb els quals es presenta la col·lecció.

Els amics de Babulinka es caracteritzen per publicar llibres exquisits, que permeten treballar la intel·ligència emocional i el creixement interior, sense que els lectors en siguin conscients, sense etiquetes ni moralines, simplement amb bones històries, acuradament editades, vestides amb il·lustracions que s’ajusten al to del text i, recollides en bonics formats editats, dissenyats i impresos aquí, com verifica el segell LlibreLocal.cat.

El bot del Dr. Bombard
Autor: Oriol Canosa
Il·lustrador: Jordi Sunyer
Edició: Babulinka Books, 2019
Pàgines: 60
ISBN: 9788412080803
Edat: de 6 a 99 anys
Nota♥♥♥♥♥
Preu: 13,95€



Al bot hi ha dos rems, però no els fa servir. És més raonable deixar-se portar pel corrent i esperar que tard o d’hora algun vaixell el rescati. Al cap i a la fi, tampoc no s’hi està tan malament, surant enmig de l’oceà. Les postes de sol són tan boniques que el doctor s’oblida de tot. 
El bot del Dr. Bombard, és un llibre perfecte perquè té aventures, misteri i sorpresa, no podia ser d’una altra manera, apareixent balenes immenses, taurons terrorífics i peixos voladors! Està escrit amb un llenguatge planer, que no simple, el volum de text per pàgina és perfectament assumible per als primers lectors i, està il·lustrat amb un encert absolut, és evident la complicitat existent entre autor i il·lustrador, que aconsegueix que el llibre sigui rodó, per cert, m’han enamorat algunes de les il·lustracions que apareixen al llibre, la posta de sol i la doble pàgina central, amb les balenes i una lluna immensa són espectaculars.
La història que explica és fantàstica, un pèl surrealista i per sobre de tot, increïble, per això mateix, quan al final, trobem una pàgina que ens explica algunes curiositats que apareixen al llibre i puntualitza que està basada en un fet real, la sorpresa és majúscula i, dona peu, a conversar i comentar-la, cosa que allarga el moment de la lectura i introdueix als petits lectors en un altre gran plaer, el de compartir les sensacions que ens ha deixat una lectura.


Policies i lladres
Autor: Allan Ahlberg
Il·lustrador: Janet Ahlberg
Traducció: Marina Espasa
Edició:  Babulinka Books, 2019
Pàgines: 50
ISBN: 9788494584398
Edat: de 6 a 99 anys
Nota♥♥♥♥♥
Preu: 13,95€


Aquests són els lladres de Londres:
de palanques i claus mestres fornits
ronden i trepen a les nits
mentre tots esteu adormits
i s’emporten... el que volen amb els dits!
Policies i lladres, és una història original de 1978 i, passats més de quaranta anys, segueix sent una molt bona tria per un lector que s’iniciï. És molt divertida, narrada amb text rimat, que deixa una agradable sensació de cantarella, el clàssic duel entre bons i dolents, un policia a l’alçada dels superherois i, il·lustrat amb una fusió de vinyetes i il·lustracions a pàgina sencera farcides de detalls que conviden a mirar i remirar. Aquest és, sense cap mena de dubte, un d’aquells llibres, que et dibuixen un somriure mentre passeges per les seves pàgines i es manté en acabat.
M’encanta que un cop finalitzada la lectura, ens regala una pàgina en la qual narren l’origen dels Bobbies, el cos de policia londinenc, una autèntica institució al país. Desconeixia les altes exigències que calia complir per entrar a formar-ne part i, també, el fet que anessin armats únicament, amb una porra, que havien de portar amagada. Penso que, igual com amb El bot del Dr. Bombard és una encertada invitació al diàleg i al despertar de la inesgotable curiositat infantil.

Sílvia Cantos