dissabte, 15 de febrer de 2020

Bombolles i secrets


Tast d’estrelles
Autor: Joaquim Molina
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 512
ISBN: 9788466425575
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 21,00€


La guerra havia canviat l’aspecte del capità, de la gent del país en general, com si, de cop, tothom hagués fet un pas enrere en el temps i fos més pobre i salvatge i de pell més fosca.

Avui us recomano una novel·la fantàstica, una història que es mou a cavall de dos moments en el temps. Un passat tan ple de secrets, mentides i xantatges que pot destarotar el present d’una família sencera.

El món del cava sempre m’ha semblat d’allò més fascinant. L’alquímia que fa possible que uns grans de raïms es converteixin en un elixir deliciós, em sembla gairebé màgic. Joaquim Molina, ha agafat aquest fenomen com a motor d’una novel·la que cal degustar tranquil·lament i amb tots els sentits, com ho faríem amb un bon cava.

Francisca Ricou, indiscutible protagonista de Tast d’estrelles, és una dona de caràcter, imponent, que s’ha construït a sí mateixa però, rere la màscara de fortalesa que, en ocasions, la pot fer resultar esquerpa, s’hi amaga una noia perduda, desvalguda i extremadament fràgil. La seva voracitat d’aprendre i la passió per la vinya la van ajudar a superar els molts i complicats entrebancs que la vida li va posar al pas, sortosament, també va fer que el seu camí es creués amb el del Javier Abella, amb qui construirà tota una vida, a més d’aixecar un autèntic imperi del cava. 

La lectura manté al lector atrapat en la història, gràcies al clima d’intriga que l’autor ha sabut construir, una atmosfera inquietant en alguns moments, molt emotiva i sensorial, a voltes i d’una crua realitat abassegadora en altres. La narració de la vida al front descriu de manera extraordinàriament clara i entenedora, el desgavell que hi havia en una guerra entre veïns, encapçalada per diversos grups dins del mateix bàndol, que es boicotejaven entre ells i els van abocar a un inevitable fracàs.

I és precisament, aquest període bèl·lic entre germans, el que emmarca la trama del passat, un moment de sacsejades constants, de revolucions, incerteses i foscor, una època de por, de traïcions i de silencis, silencis molt sorollosos.

Joaquim Molina (Barcelona, 1966) Llicenciat en Geografia i Història i especialista en l'Edat Moderna. Va completar els seus estudis universitaris al Regne Unit i Alemanya. En l'àmbit professional compagina la feina de traductor i professor d'idiomes amb les classes com a professor d'història i història de l'art en un institut. És autor de La rosa entre els llops (Columna, 2014) i Els ulls d’Al·là (Columna, 2016).

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

dijous, 13 de febrer de 2020

Uns elements força perillosos


Els crims de la taula periòdica
Autor: Jordi de Manuel i Xavier Durán
Edició: Santillana – Grup Promotor, 2019
Pàgines: 232
ISBN: 9788416661923
Nota: ♥♥♥♥
Edat: A partir de 14 anys
PVP: 10,75€

- El que els humans tenim aquí dins és molt complicat, noies –assegura en Nico posant-se un dit al front-. Perdre la xaveta i convertir-se en un monstre és més fàcil del que sembla –el noi es posa un dit a la templa i el fa girar.
- Potser sí, però fins al punt de tornar-te un assassí?


Avui us proposo una novel·la negra per a joves de totes les edats, la història d’un grup d’amics, un sensesostre, una periodista que no renuncia a la veritat i molta química!

El tàndem format per en Xavier i en Jordi, ha donat un fruit altament satisfactori, una novel·la molt interessant, perfecta per a lectors mandrosos, ja que té ritme, una història que atrapa i uns personatges tan reals que, fàcilment s’identificaran amb algun d’ells i s’enganxaran a llegir-la. No es conformen amb això i, anant més enllà introdueixen la química, un element que dona un joc sensacional gràcies als coneixements del Xavier, a través de les classes del professor València, ja les hauria volgut tenir jo! Penso que he après i recordat molt més de la taula periòdica i els seus elements, amb aquesta lectura que amb bona part de les classes que vaig rebre quan estudiava.

El fet que ambdós autors s’hagin dedicat a la docència, els ha permès escriure, amb coneixement de causa, a propòsit de l’ensenyament, en aquestes pàgines s’hi retraten diverses cares de l'ensenyament a secundària, trobem professors molt motivats i amb vocació que aconsegueixen enganxar als alumnes amb la seva passió i, d'altres que sembla que són al lloc equivocat i l’únic que encomanen és avorriment i son.

La trama gira al voltant de l’assassinat del Paco, un sensesostre que es relacionava amb un quartet de joves, a un parc proper a l’institut on ells estudien. El Paco era un bon jan i, la Jana, en Malik, la Cora i en Nil no entenen que algú hagi volgut fer-li mal, així que, empesos per la curiositat d’una periodista que segueix el cas de ben a prop, decideixen investigar per la seva banda. La investigació oficial del cas, va a càrrec d’una parella d'agents que resultaran vells coneguts, per als lectors habituals del Jordi. Una de les principals inquietuds dels joves és què passarà amb el gos del Paco, en Conan, afortunadament la Reme, una dona gran però encara ferma que no s'arruga davant els brètols i, sempre estava pendent de donar un cop de mà a en Paco i altres indigents, es fa càrrec de l’animal. 

A mesura que avança el relat, apareixen nous assassinats i una sèrie de pistes que suggereixen un complex i fascinant trencaclosques. Com a bona novel·la, juga amb altres trames que donen veu al racisme que pateixen molts immigrants o el tràfic de drogues, terroríficament present, a dia d’avui. No eludeixen tampoc la reflexió, el tracte de segona o tercera categoria com a persona que es dona, sovint, als sensesostres o el fràgil equilibri de l’ésser humà, que pot abocar-lo a convertir-se en un monstre amb astorant facilitat.

© Quim Puig
Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és doctor en Biologia i professor. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves. És creador de la saga de novel·les i narracions de l’inspector Marc Sergiot. Tres somnis blaus (premi Valldaura), Cels taronges (premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (premi Pere Calders), L’olor de la pluja, El raptor de gnoms, Mans lliures (Premi Ictineu 2010), La mort del corredor de fons, Mans negres,  Foc verd, Món fosc i La barrera. A Els crims de la taula periòdica recupera la caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, mossos d’esquadra que ja havien aparegut en altres novel·les.

Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 13 de enero de 1959) és periodista, escriptor, professor i químic. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ​ha estat professor a l’escola Sant Jordi de La Roca del Vallès, però des de 1989 es dedica exclusivament al periodisme i a l’assaig científic. Ha publica diversos llibres de narrativa i divulgació científica. Des de 1999 es l’editor del programa de TV3 El Medi Ambient. Ha guanyat els premis Joan Fuster d’assaig, el Josep Vallverdú, el Joaquim Xirau, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General que atorga la Universitat de València i el de narrativa Marià Vayreda.

Sílvia Cantos

dimarts, 4 de febrer de 2020

Secrets entre amics


Pluja d’estels
Autor: Laia Aguilar Sariol
Edició: Destino, 2020
Pàgines: 288
ISBN: 9788497102940
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 19,50€
Premi Josep Pla 2020


Feia olor de ganes de viure, de nits estelades, de carícies sota els llençols, de paraules còmplices, de voluntat de passar-hi la vida. 

Avui us recomano una novel·la sensacional, plena de secrets, falses aparences i impostura per disfressar els sentiments autèntics d'un grup d'amics, íntims? 

Llegir Pluja d’estels és un plaer tan meravellós com ho és gaudir de la visió dels Perseids il·luminant les nits d’agost, un espectacle deliciós i sorprenent, de bellesa estel·lar no exempt d’un punt de misteri, a estones brillant incandescent i a voltes, carregat d’una foscor profunda. La Laia ha escrit una història que atrapa amb una incògnita que manté al lector enganxat a la lectura, frisant per saber què li va passar a la Paula? Per què els va afectar tant, a tots? El lector frisa per desvetllar el misteri.

A hores d’ara, crec que ja podem afirmar sense recança que Laia Aguilar és una magnífica escriptora, jo la vaig descobrir amb Wolfgang i després Juno, dos títols fantàstics per a joves lectors, una franja de les més exigents i implacables, que amb el seu reconeixement avalen una autora que ara, amb aquesta novel·la torna a la novel·la per adults i ho fa amb un relat excel·lent protagonitzat per uns personatges magníficament construïts. En Nis, l’Olívia, la Mila, en Max, en Jon i la Paula, són tan reals que mentre llegia, somreia, m’emocionava, m’excitava, em neguitejava i m’enfadava amb ells, sens dubte, modelar personatges és una grandíssima habilitat de l’autora.

No menys treball hi ha en l’ambientació, el paisatge amable de Portlligat, que tot d’una, pot revoltar-se, feréstec i salvatge per l’efecte de la Tramuntana, té caràcter i personalitat i, ajuda a crear el clima de tensió que es respira en l'ambient en determinades escenes, tan ben descrit que incomoda fins i tot al lector, que en ocasions, se sent un intrús, un voyeur observant un grup d’amics. 

M’agrada molt, quan la Laia treu la seva cara més irreverent i ens aboca a realitats punyents com el fet que sovint, som prou egoistes com per disfressar la nostra incomprensió de la realitat dels altres, el que volem és estalviar-nos el propi dolor quan ens anticipem a la pèrdua. La Laia planteja un dilema molt complex, una qüestió polièdrica és lícit desitjar la pròpia mort, com a manera d’alliberament? I la d’algú altre? Aquest pensament és un acte d’amor o d’egoisme?

Res no és el que sembla i les persones, rarament ens mostrem tal com som, ni tan sols amb els amics més íntims. O, potser, som una suma de personalitats diferents en funció de qui es relaciona amb nosaltres. Al llarg del dia que transcorre en aquesta novel·la, veurem que ningú es deixa veure sincerament del tot, tots amaguen secrets, mitges veritats i mentides més o menys petites, això sí, ho fan degustant àpats exquisits, navegant per cales de somni, brindant amb un vi blanc deliciós i escoltant Springsteen, Prince i David Bowie.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, Juno (Fanbooks, 2018) i Wolfgang. El secret del pare (Columna, 2019).

Sílvia Cantos