dimarts, 30 de desembre del 2014

Ressenya Els límits de la vida

Títol: Els límits de la vida
Autor: David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell
Edició: La Galera, 2014
Pàgines: 264
ISBN: 9788424649616
Edat: a partir de 12
Nota: ♥♥♥♥

Avui, per acabar l’any, us proposo una novel·la juvenil, un viatge a través de la vida acompanyant a una noia que n’experimenta els límits. Una lectura apassionant i sorprenent!

La Lara no ha fet els quinze i ja està de tornada de tot. Es debat entre la vida i la mort. Un brot de la seva malaltia l'ha deixada a la UVI, sola, per passar una nit que pot ser decisiva. Però a la sala hi ha la Carme, una doctora que no havia vist mai, que comença a explicar-li una història apassionant: la història de la vida mateixa. 

«No és res dolent, que t'interessi la ciència! Això no és ser friqui!»

Quan vaig llegir aquesta frase, em va semblar molt divertida, una afirmació com aquesta en un llibre publicat per tres científics resulta molt eloqüent. Una reivindicació? M’agrada, perquè amb ella, els autors donen peu a reflexionar sobre una de les primeres grans qüestions que la majoria ens hem plantejat mentre estudiem (i alguns l’han utilitzat per lligar) Ciències o Lletres? Per què han de ser necessàriament excloents? Bueno, Macip i Martorell demostren que és possible ser un científic lletraferit i sortir-se’n d’allò més bé!

Autoritats com Darwin, Gaia o Lovelock i,  termes com proteïnes, gens, cèl·lules, evolució, entropia... paraules que em provocaven força maldecaps quan estudiava, esdevenen conceptes fàcilment assumibles mitjançant aquesta lectura. Tan de bo hagués comptat amb algun d'aquests autors com a profe de ciències! Però a més hi ha la Lara, la protagonista d’aquesta història, una noia que, com totes, malgrat el seu delicat estat de situació experimenta tot un seguit de dubtes, inherents a l’adolescència.

«A la Lara li agradaria que fos així, però no n’està del tot segura. Li fa una mica de vergonya explicar els seus interessos a les amigues, perquè sap que elles no els comparteixen. Voldria poder assemblar-s’hi més, no ser diferent. Voldria encaixar.»

Quan a La Galera van presentar-me aquesta proposta, em va semblar lleugerament difícil d’imaginar, un llibre on el tema central era la biologia, aparentment, no semblava gaire atractiu. Després de llegir Els límits de la vida, el primer que em va venir al cap va ser, “això ho han de llegir els nois i noies del meu club de lectura juvenil!” i, també he de fer que en tinguin coneixement els professors de secundària. L’habilitat amb la que el trio d’autors han desenvolupat la trama em sembla simplement magnífica, a més plantegen amb efectiva senzillesa, entre altres, el dilema “Fe versus Ciència” com a complementaris i no excloents, simplement com una qüestió d’elecció, no em direu que reflexions així no donen joc a l’aula...

«El que és important és el que tu creus. No deixis que els altres et venguin les seves creences, Lara, perquè no són millors ni més encertades que els teves.»

El més important, però, és que no han perdut de vista el més important, la funció final del llibre no ha de ser la pedagògica, per això ja tenim els llibres escolars, aquestes pàgines contenen una història intensa i emotiva, en la que qualsevol jove hi reconeixerà sentiments i preocupacions properes, un llenguatge com el que ells utilitzen, un missatge preciós i tot plegat acompanyat de la música de Coldplay i Muse, com no els ha d’agradar!

«Vivim tan de pressa, tan preocupats perquè no s’acabi tot abans del que voldríem, que ens oblidem de gaudir del que tenim. La vida és l’única cosa que podem estar segurs que compta, ens en quedi molta o poca. Aprofita-la. Aprofita’n cada segon que puguis. Estima i deixa que t’estimin.»
Sílvia Cantos

divendres, 19 de desembre del 2014

Ressenya Cadavereta Vermella


Títol: Cadavereta Vermella
Autor: Luis Murillo
Il·lustrador: Emi Ordás
Edició: Animallibres, 2014
Pàgines: 48
ISBN: 9788415975168
Edat: a partir de 6 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Disponible per iPad

Cadavereta vermella és una gamberrada de conte que enganxarà fins i tot a aquells que no són lectors. Els creadors han agafat la història de Perrault i, mantenint l’estil tètric i gòtic original l’han traslladat en el temps carregant-lo d’humor i, fins i tot, un punt de mala llet que us garanteixo, provocarà sonores riallades a casa vostra.

Tornen les aventures de l’encantadora Caputxeta! Això sí, han passat molts anys i, com que està una mica desmillorada, ara és més coneguda com Cadavereta Vermella. Amb molt d’humor i fantasia, aquest conte capgira el clàssic de Perrault per oferir-nos una versió tan fosca i macabra com irresistiblement divertida. Els pares malvats d’aquesta Caputxeta zombi tenen un pla molt sinistre. Ara bé, no s’imaginen els recursos d’una àvia tan adorable com la del conte original, però molt més guerrera i valenta, perquè no té por ni del llop ni de ningú!

Com us heu quedat? Sorpresos oi? Jo he de dir que vaig descobrir aquesta història per via digital, i és que de fet, la idea original es va concebre com aplicació per a iPad de la mà de Itbook, és a dir, una proposta de lectura per fer en pantalla que incorpora narració (de Francisco Colmenero, llegendari doblador de Disney), música d’ambient que acompanya a la perfecció i, algunes interaccions per part del lector que converteixen l’experiència lectora en molt més.

Per tant podem dir, que aquesta història planteja una nova via a la inquietud sobre com afectarà la era digital a la lectura infantil, ja que el que es va concebre com un llibre tradicional, va esdevenir un projecte digital que, posteriorment, ha donat lloc a un llibre en format paper. Emi Ordás, dissenyador gràfic creador de la idea, explica que la història va sorgir, gairebé per casualitat mentre buscava un joc de paraules en anglès amb Caputxeta Vermella, va passar de Little RED Riding Hood a Little DEAD Riding Hood, a continuació va buscar el joc en la versió castellana. Immediatament va fer un esbós del personatge i tot seguit va demanar a l’escriptor Luis Murillo que n’escrivís la història.

Sovint he dit que m’agrada acostar els clàssics als més petits, però en ocasions resulta feixuc, treballar els contes clàssics de forma original, no és tasca senzilla, és per això que topar-se amb una proposta com la d’Ordás i Murillo és francament encoratjador, he de confessar que he rigut (molt!) amb la història de la Cadavereta, és enginyosa i divertida, amb un seguit d’ingredients que captiven als lectors, una caputxeta zombi... Quin nen podria resistir-s’hi!

Emi Ordás és un gran admirador de Tim Burton, i això es reconeix en el seu estil d’il·lustració, defineix el treball d’aquestes imatges com “tradigital”, les textures estan elaborades a mà, amb olis, acrílics i escaiola. Els personatges estan esbossats i pintats en digital. Alguns fons, com el poble o el mausoleu, són maquetes reals que ell mateix va construir amb cartró reciclat, en va treure algunes fotografies i, posteriorment amb l’ajuda de Photoshop va pintar els personatges sobre les fotografies i va aplicar les textures que havia fet, gairebé com un collage.


 Sílvia Cantos

Ressenya La noia de la biblioteca

Títol: La noia de la biblioteca
Autor: Núria Pradas
Edició: Columna, 2014
Pàgines: 348
ISBN: 9788466418942
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la sensacional, una història preciosa amb un emblema nacional com a teló de fons, la Biblioteca de Catalunya, lletres i emocions a flor de pell, no deixeu de llegir-la!

La història comença amb una fosca nit d’estiu amb la Setmana Tràgica de negre rerefons, que ens capbussa inevitablement en aquell moment, gràcies a les magnífiques descripcions de la l’autora, una de les coses que més em meravella de la seva prosa, és la magistral habilitat amb la qual és capaç de dibuixar personatges, espais i situacions. Amb ella aconsegueix provocar un remolí que emergeix de la pàgina i captura al lector transportant-lo dins de la història, fins al punt que aquest s’estremeixi llegint passatges com aquest:

«De tant en tant, ben a prop, sentien espetegar un tret
que era més sec i cruel que tots els silencis anteriors.»

Per les que treballem en biblioteques o, senzillament ens les estimem, topar-nos amb una història com aquesta, amb personatges tan genuïns com Donya Paquita, més coneguda com a Francesca Bonnemaison és pura delícia, ella que va ser una dona de la Renaixença, amb estudis d'art i idiomes, arran del seu matrimoni amb Narcís Verdaguer (cosí de Mossèn Cinto) es va introduir de forma clara en l'esfera de la intel·lectualitat burgesa catalana i en els cercles polítics de l'època. Emparant-se en els seus contactes establerts i dots socials, va poder tirar endavant l'ambiciós pla de crear una biblioteca per a dones.

Tornant a la Núria, és absolutament increïble la màgia que desplega aquesta dona amb les seves lletres, he de reconèixer que se’m van negar els ulls amb més d’un passatge. Certament, la Núria, amb les seves lletres, m’ha arribat al cor, escolteu sinó aquest fragment:

«- La felicitat? L’ha trobada, vostè, la felicitat?
- Suposo que no hi ha una ànima que no l’hagi coneguda; encara que, sovint, 
és tan fugaç, tan entremaliada i passatgera que...
Es va quedar en silenci; la mirada perduda en aquells instants 
que havien fugit, volant, del seu costat:

   - La gent que no l’ha coneguda mai deu tenir l’ànima adormida.»

La noia de la biblioteca és una novel·la de personatges, la Núria ha creat diversos caracters, tots ells tridimensionals, vides intenses, que traspassen les pàgines i te les creus, ja que estan dotades d’un passat i un present, d’emocions i caràcter, de sensibilitat o mesquinesa, en resum, la Núria, la Conxa, l’Eudald, l’Amèlia Pallerola, la Griselda i la senyora Paulina, són tan humans com qualsevol dels que esteu llegint aquestes línies i això amics, no és gens senzill d’aconseguir, se n’ha de saber, molt! Se n’ha de saber tant com en sap ella.

Dins la història, hi juguen un paper important, per descomptat la Biblioteca Nacional de Catalunya, però també hi ha altres elements que desenvolupen les diferents trames, és el cas dels inicis revolucionaris de la CNT o el paper imprescindible de noms com el de Carme Karr i la seva revista Feminal, que van tenir una funció clau en l’eclosió del feminisme català, un dels subtemes que podem trobar dins la narració.

Vull fer menció especial a la tasca de documentació prèvia que s’intueix rere aquesta novel·la, realment extraordinària i és que, no només es desgranen fets i personatges de l’època amb gran precisió de detall atorgant credibilitat a la història, sinó que la manera de descriure els costums, la moda, els ambients, fins i tot la manera de parlar i actuar de l’època estan exquisidament treballats dins la història. Això mostra un gran respecte de l’autora envers els seus lectors i personalment, li ho agraeixo.

D’un temps ençà ha sorgit un corrent força interessant dins la novel·la històrica de ficció autòctona, en el que partint d’un monument o espai emblemàtic es construeix una història que ficciona fets i personatges reals, aportant una proximitat al lector que reconeix espais i noms, exemples d’aquest moviment serien Desig de xocolataLes torres del celL’arquitecte de somnisEl barri del sorralLa cuineraL’hospital dels pobres i per descomptat La noia de la biblioteca, un corrent m’atrevirira a dir que femení, ja que tots aquests títols que us he mencionat estan signats per autores catalanes a les quals admiro, Care Santos, Coia Valls, Teresa Roig, Begoña Garcia Carterón, Tània Juste i, sense cap mena de dubte, Núria Pradas, autora que avui ens ha volgut acompanyar i que sense excusa possible, heu de llegir!

Aquí pots començar a llegir ara mateix!


Sílvia Cantos

dijous, 11 de desembre del 2014

Per Nadal... regala llibres!!!

És evident que des d'aquest bloc volem animar-vos a tots a regalar llibres llibres, a grans i petits, perquè una bona lectura no està renyida amb l'edat.

Qui pot dir que no gaudeix volant a móns fantàstics, viatjant en el temps per descobrir èpoques passades o futures, conèixer personatges extraordinàries, viure aventures, romanticisme, passió, misteri, intriga, una investigació policíaca o resoldre un crim... què no podem trobar dins un bon llibre?

Som conscients, però, que la oferta és tan gran i variada que suposa una difícil tasca escollir un títol d’entre tants disponibles, és per això, que fent una feina de formiguetes ens hem dedicat a investigar, buscar i navegar entre tot aquest mar de possibilitats per escollir les que, al nostre humil criteri, són opcions guanyadores.

Per facilitar-vos la tria, hem estructurat la guia per estils i edats i confiem que d’aquesta laboriosa tasca en pugueu treure profit. Molt bones festes a tothom i sobretot... Bones lectures!!!


Sílvia Cantos i Mireia Martínez

dimecres, 10 de desembre del 2014

Essencials ACDCómic (gener-juny 2014)

Per Mireia Martínez

Ja la tenim aquí!! Com cada semestre, l’Asociación de Críticos y Divulgadores de Cómics de España ha presentat fa poques setmanes la seva selecció dels millors còmics i novel·les gràfiques editats en el panorama nacional de gener a juny de 2014. Una acurada tria a manera de guia de lectura per ajudar-nos a destriar el gra de la palla davant l’allau de novetats editorials. Un total de 35 títols organitzats en tres categories: general, clàssic i infantil. Recomanacions de qualitat per a gaudir d’aquest novè art que tant ens agrada!
 Tota la informació dels Essencials ACDCómic, gener - juny 2014 

Mireia Martínez

Ressenya La Blogosfera

Per Mireia Martínez

Títol: La blogosfera
Autors: Bastien Vivès
Edició: Madrid: Diábolo Ediciones, 2014 Pàgines: 192
ISBN: 9788416217045 
Nota: ♥♥♥♥

Després de Videojuegos, La Família i El amor arriba La blogosfera, el quart volum d’una col·lecció àcida i irreverent del jove talent francès Bastien Vivès. 

Amb un to incorrecte i despreocupat Vivès dissecciona novament la societat del segle XXI. En aquesta ocasió, la blogosfera, com a paradigma del món digital i virtual en què vivim, és l’objectiu de les seves fletxes més enverinades. Aquest volum és un recull d’historietes curtes que ratllen l’absurd i que ironitzen amb un humor mordaç sobre el món d’internet, els blocs, les xarxes socials, i tots els seus derivats. La dependència tecnològica i el temps invertit davant una pantalla generen gags realment divertits. El discurs narratiu del còmic evoluciona des de situacions més o menys quotidianes fins a uns esbojarrats episodis finals protagonitzats per un Darth Wader disposat a acabar amb el planeta festibloc. L’autor també ens parla de còmic i del futur del gènere dins aquest context, amb noves manifestacions com els 
webcòmics.

La blogosfera, així com els altres tres volums de la col·lecció, es presenta en format
petit a manera de dietari o llibreta d’artista on Bastien Vivès fa ús d’un dibuix espontani a tinta. Amb un traç àgil, prescindint del detall, aconsegueix il·lustracions amb caràcter d’esbós. Un treball plàstic lliure que s’accentua amb l’absència de l’estructura formal de les vinyetes. El lector es converteix en espectador d’aquests instants plens d’hilaritat a través d’un punt de vista estàtic, una escena o enquadrament que es repeteix durant el desenvolupament de la historieta. 

Bastien Vivès (París, 1984) és un clar exponent de la bande dessinée actual. La seva versatilitat tèmatica denota el seu gran talent com a guionista i dibuixant. Es mou amb naturalitat per registres ben diferents, des d’històries íntimes i personals com El gusto del cloro, Polina o En mis ojos, passant pel gènere d’acció amb La gran odalisca o la sèrie de Last Man, fins a arribar a títols d’un humor intel·ligent i divertit com el que ens ocupa. 

Mireia Martínez Bailón

Ressenya El Polo Sur

Per Mireia Martínez

Títol: El Polo Sur
Autors: Alexis Nolla
Edició: Barcelona: Apa-Apa Cómics, 2014 Col·lecció: Grapa Grapa #8
Pàgines: 40
ISBN: 9788492615162 
Nota: ♥♥♥♥♥

La conquesta del continent antàrtic es lliurava la tardor de 1911 entre dues expedicions, la britànica liderada per Robert F. Scott i la noruega per Roald Amundsen. Un repte titànic, una aferrissada carrera d’una duresa extrema amb una data clau: el 14 de desembre de 1911 el grup d’exploradors capitanejats per Amundsen arribaven al Pol Sud. Cinc setmanes després, el 17 de gener de 1912 ho feia l’expedició de Scott. Una història de vencedors i vençuts tenyida de tragèdia. El Polo Sur d’Alexis Nolla ens explica la història dels que van tenir menys sort en aquesta aventura antàrtica, els britànics Robert F. Scott, Lawrence Oates, Edward Wilson, Henry Bowers i Edgar Evans. El còmic se centra en el trajecte de tornada dels exploradors una vegada han descobert que l’equip d’Amundsen se’ls ha avançat. Els britànics, resignats, inicien un retorn amb la mort com a colofó final. 

Nolla ens narra aquesta història de derrota amb un to tranquil i silenciós, sense dramatisme, on els personatges afronten el seu destí amb estoïcisme i dignitat. Un còmic amb poc text, ja que sobren les paraules en aquest escenari on de ben segur només se sentia silenci i vent. Un dibuix amb línia clara i colors plans, saturats, que li confereixen un estil gairebé infantil, però donant-lo de la simplicitat necessària per a conjugar amb el caràcter inhòspit del paratge. Una paleta cromàtica hàbilment combinada per a obtenir un còmic lluminós i fresc. Els cinc personatges abillats amb una mateixa indumentària es diferencien per la caracterització dels seus rostres i el color de les seves gorres de llana. Compartim amb ells les nits a la seva tenda mentre mengen, escriuen, dibuixen, fumen en pipa o descobreixen els primers símptomes de congelació en peus i mans. L’autor ha manifestat el repte i la complexitat de jugar amb pocs elements per a dibuixar un còmic ambientat al pol, un paisatge en el qual no hi ha gairebé res. També, ha explicat com va descobrir aquesta història de manera accidental llegint un suplement dominical. A partir d’aquí va sorgir la idea de fer-ne un còmic, i es va documentar amb la lectura del diari del mateix Scott, i els llibres El peor viaje del mundo d’Apsley Cherry-Garrand, Scott-Amundsen: duelo en la Antártida de Javier Cacho Gómez i el capítol que li dedica Stefan Zweig a Momentos estelares de la humandidad


El Polo Sur és el darrer títol de la col·lecció Grapa Grapa, que com el seu nom indica presenta els còmics amb una enquadernació grapada. Una edició senzilla i modesta, que pot recordar al format fanzine però amb un resultat final molt acurat. La coberta amb solapes en paper reciclat, les guardes deliciosament decorades amb un mosaic de petites il·lustracions, la impressió a quatre pantones, i la traducció en anglès a peu de pàgina el converteixen en un producte especial per als amants del còmic. 

Alexis Nolla (Barcelona, 1987) va estudiar Belles Arts. Ha col·laborat en publicacions com Colibrí, Adobo, La cultura del duodeno, entre d’altres. El 2012 publica el seu primer còmic, una col·lecció de sis històries curtes, titulat Escondite/La isla del diablo amb Apa-Apa Comics. Del mateix any és també Tierra extraña, un llibre per a colorejar editat per Anti. Destacar el webcòmic el Chico del antifaz del qual poden llegir-se dos capítols al web Tik Tok Comics. 

Apa-Apa Cómics és una petita editorial independent sense ànim de lucre nascuda l’any 2008 amb seu a Barcelona. Els seus fundadors, Toni Mascaró i Fani Manresa, inicien aquest projecte editorial moguts per la passió pels còmics i l’objectiu d’oferir propostes noves i diferents com a contrapunt dels grans segells. Comencen publicant títols d’autors estrangers, però des de 2012 se centren en la publicació de joves talents locals.

Mireia Martínez Bailón

Ressenya El Perro Negro

Títol: El perro negro
Autor: Levi Pinfold
Il·lustrador: Levi Pinfold
Edició: Nube Ocho, 2014
Pàgines: 32
ISBN:  9788494236068
Edat: de 4 a 8 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat preciós, amb una magnífica metàfora sobre la por i com sovint, els més petits són els més entenimentats.

Heu sentit mai a parlar del Gos Negre? Diu la llegenda que amb una sola mirada d’aquesta temible criatura es desfermarien els esdeveniments més terribles...  Qui podria culpar a la família Esperanza per sentir-se terroritzada quan el Gos Negre aparegué davant de casa seva?

La por té l’estranya habilitat d’augmentar ràpidament, al llibre l’autor ens ho mostra amb una sèrie: tigre – elefant – tiranosaure – una criatura desconeguda més temible i tot que el dinosaure. Ho fa amb una metàfora visual sensacional que mostra amb una simple ullada, com creix la por de la família Esperanza, veiem que a cada nou membre que descobreix el temut Gos Negre, la presència d’aquest, augmenta exponencialment, esdevenint una criatura imponent que no voldria ni en el pitjor dels meus malsons.


Les il·lustracions tenen un toc retro que conjuga de meravella amb el punt realista que, en ocasions, sembla traspassar el paper. Juga amb pàgines on petites imatges treballades en tons sèpia, blanc i negre mostren petites seqüències de la història acompanyant el text i, d’altres a tot color i pàgina sencera farcides de detalls que permeten fer múltiples lectures.

I és que, aquest llibre ens parla de l’absurd que és tenir por, i ens ho planteja com una opció, tu decideixes tenir por o no tenir-ne, potser ni tan sols és una decisió conscient, sinó una manera de veure les coses, la perspectiva, el prisma, digues-li com més t’agradi, el que compta és quedar-se amb el missatge, abans de témer res, canvia el teu punt de vista, mira-ho amb uns altres ulls, potser uns ulls d’infant transformen allò temible en quelcom que no ho és gens.


Aquest àlbum va guanyar el prestigiós premi Kate Greenaway el passat 2013. El seu autor, Levi Pinfold és una de les figures clau del panorama il·lustratiu anglès, amb un estil personal i el seu particular realisme màgic i misteriós que impregna els seus treballs. A més d’il·lustrar, Pinfold escriu les seves pròpies narracions, convertint-se en un artista complet. El seu primer llibre The Django, li va valdre el premi Booktrust 2010 en la categoria de Millor Il·lustrador Emergent, i l’any següent rebia el Booktrust al Millor Il·lustrador Jove. És evident, que cal seguir la pista al treball de Pinfold, promet oferir-nos grans alegries!

Sílvia Cantos

dijous, 4 de desembre del 2014

Ressenya L'Agus i els monstres

Títol: Arriba el sr. Flat!
(L’Agus i els monstres)
Autors: Jaume Copons 
Liliana Fortuny
Edició: Combel, 2014
Pàgines: 136
ISBN: 9788498259100
Edat: de 7 a 10 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano una nova col·lecció per lectors infantils que ho té tot per atrapar-los, bones històries, generoses dosis de bon humor, aventures i un munt de monstres!

L’Agus i els monstres és el resultat del treball en comú d’en Jaume i la Liliana. La Liliana dibuixa i en Jaume escriu, però tots dos pensen! Es van conèixer per casualitat i es van posar a treballar junts. Des de llavors, entre altres projectes propis i conjunts, ja no han pogut deixar de fer coses monstruoses. La Liliana fa dibuixos i els anima. És coautora d’Aquest llibre és de l’avi i Aquest llibre és de l’àvia. Passa mitja vida entre dibuixos animats, dissenys de cobertes de discos i videoclips de grups musicals. I l’altra mitja la passa inventant mons, sortint al balcó, menjant carxofes o plats japonesos i mirant pel·lícules.

En Jaume és escriptor. A part d’haver escrit un munt de novel·les, cançons i guions, és coautor de la col·lecció Jo, Elvis Riboldi, i de sèries infantils de televisió. Li agrada passejar sense rumb fix, mirar els aparadors de les sabateries, escoltar la mateixa cançó una vegada i una altra i llegir diversos llibres alhora.

La col·lecció Agus i els monstres és una proposta fantàstica per als lectors que s’inicien en solitari en aquest meravellós món que és la lectura, us faig cinc cèntims de què va: L’Agus Pianola, és un noiet molt despistat i una mica galtes però al capdavall, és un tros de pa. Ell ja ho sap prou, que hauria de tenir l’habitació ben endreçada, però sempre espera que la mare li ho recordi perquè mai no troba el moment per posar-s’hi. I és clar, en una habitació desendreçada es perden moltes coses, com ara pilotes, videojocs i redaccions, i també se’n troben d’altres… 

Aquesta col·lecció de moment, compta amb dos títols: Arriba el sr. Flat! i Salvem el Nautilus! però sembla que no quedarà aquí i els autors ja treballen en noves aventures d’aquesta colla entranyable i divertida de la que irremeiablement us acabareu enamorant. El primer títol ens presenta els dos protagonistes, l’Agus i el senyor Flat, introdueix els altres monstres, i el fil principal que seguiran les diferents trames, després en cada nova aventura ens descobrirà en particular els altres monstres.

Punts forts que té per mi la col·lecció: 

1.    Un nen despistat fins a l’extrem, d’aquells que s’acostuma a dir “Sort que el cap no se’l pot treure, perquè sinó ben segur que també el perdria!
2.    El senyor Flat, el Cheff Roll, en Brex, en Hole, la Pintaca, l’Octosol, en Ziro, la Dra. Vetter, en Drilocks, l’Emmo o el que és el mateix, una colla de monstres encantadors que t’emportaries a casa!
3.      Un dolent molt dolent i un mig dolent, mig babau.
4.      Aventures tan irreals que te les pots creure.
5.      Uns pares una mica pesats (més o menys com ho són els de veritat)
6.      El ritme àgil i estil directe del còmic.
7.      El descobriment de la màgia de la lectura junt amb les petites píndoles d’autèntics títols imprescindibles que desgranen les històries.

«Començava a intuir que aquells llibres que havia tingut morts de 
fàstic a l’habitació eren força més interessants del que jo pensava.»

I és que possiblement el que més m’ha convençut de la proposta d’en Jaume i la Liliana és l’habilitat amb la qual introdueixen gran clàssics de la literatura infantil i juvenil de tots els temps, que ningú hauria de deixar de llegir, ho fan amb una gràcia que es tradueix en petits fragments, anècdotes o referències molt estudiades que en tots els casos desperten l’interès del lector, fent aquell clic que motiva els grans descobriments. L’Agus se’ns presenta com un nen que no troba cap interès envers la lectura i, de la mà del sr. Flat descobrirà la màgia que amaguen els llibres.

I cal dir, que tots aquests ingredients es complementen a la perfecció amb les il·lustracions de la Liliana, amb un estil desenfadat, ple de color i moviment, els personatges prenen vida.

Sincerament us recomano, que accosteu aquestes propostes als petits lectors, siguin o no aficionats a la lectura, de ben segur que en gaudiran a més, l’experiència no finalitza amb la lectura dels llibres, ja que s’ha creat un portal web amb un munt de continguts extra que perllongaran la diversió amb propostes genials que no us podeu perdre.

Sílvia Cantos

divendres, 28 de novembre del 2014

Agenda Literària - Primera quinzena de desembre

Per aquesta última setmana de novembre i els primers dies de desembre des de l’Agenda Literària de l’Històries us recomanem els següents actes.

Dòria Llibre de Mataró
Divendres 28 de novembre, 22h
Presentació del llibre F451 Documento de una lectura de Carla Aledo

Amb la participació de Jacint Fonolls, entès en cinema i Jordi Cuyàs artista polifacètic. Aquest és el projecte final de la il·lustradora que interpreta Farenheit 451 i per tota la obra de Ray Bradbury.



Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar
Dimarts 2 de desembre, 19h
Presentació de La dona de gris d’Anna Maria Villalonga (Llibres del Delicte), a càrrec de Sílvia Cantos

La dona de gris és una novel·la que indaga en la psicologia de la soledat, de l’abandonament i de l’obsessió a partir d’una dona sense cap atractiu especial. Ni alta ni baixa, ni guapa ni lletja, ni jove ni gran. Un personatge gris enmig de la massa gris. Una dona com qualsevol altra i un home que l’assetja.


Buc de llibres Mataró
Dijous 4 de desembre, 19:30h.
Presentació de John Fante, vidas y obra. Como un soneto sin estrambote d’Eduardo Margaretto (Alrevés Editorial)

Participarà a l’acte Eduardo Margaretto
Una rotunda i documentada biografia de l’autor italoamericà John Fante, "déu" de Charles Bukowski i el realisme brut. Un assaig pràcticament novel·lat per entendre millor "les vides” i l’obra de John Fante.

Dòria Llibre de Mataró
Dijous 4 de desembre, 19:30h
Presentació del llibre Líneas de flotación de la poeta Sílvia Llanto (Ultramarina Cartonera & digital)


La presentació anirà a càrrec de Glòria Farrés, Amaruk Kashyapanta, Rubén Bravo i l’autora.


Dòria Llibre de Mataró
Dimarts 9 de desembre, 19:30h.
Presentació del llibre infantil Els tentacles de l’abisme de Jordi Lopesino (Barcanova)

Nou títol de la col·lecció Els Setciències. En aquesta nova aventura, els Setciències s'endinsen en el món del silenci, en el gran blau, amb tots els seus misteris i la seva gran bellesa. Però, a més, també col·laboren activament en la desactivació d'una xarxa de delinqüents molt perillosa. Submergeix-te amb els Setciències en el fons marí i descobreix tots els secrets que hi amaga!


Buc de llibres Mataró
Dijous 11 de desembre, 19:30h
Presentació del llibre Verba, non facta. 99 contes intangibles de David Vila Ros (Editorial Voliana)
Participaran a l’acte David Vila, l'autor, i Jordi Solé, editor
Què passa quan la Lluna s’afarta de girar al voltant de la Terra? I quan mires algú i, literalment, el món s’atura? O quan el teu oncle et diu que vol convertir-se en mitjó? I què passa quan plouen llibres? La línia que separa la realitat i l’onirisme és més fina del que ens pensem. I és que, de vegades, les paraules compten més que no pas els fets.


"Aquests contes, com que són tan curts, divertits i sorprenents, quan comences a llegir-ne no trobes el moment de deixar de fer-ho, i penses va, un altre conte i prou… I al final, tot i que creies que el llibre et duraria dos o tres dies, te l’acabes d’una tirada, perquè hi quedes enganxat i no trobes la manera de deixar de llegir."

Ferran Pizarro

dijous, 27 de novembre del 2014

Ressenya Romeu i Julieta (segona part)

Títol: Romeu i Julieta (segona part)
Autor: Francesc Puigpelat
Edició: Fanbooks, 2014
Pàgines: 180
ISBN: 9788416297030
Edat: a partir de 13 anys
Nota: ♥♥♥♥
Premi Ramon Muntaner 2014

Avui us recomano una novel·la molt original, divertida i entranyable, una història amb la qual ens plantejarem una pregunta que sovint fa por de formular: es pot viure sempre enamorat? I una magnífica excusa per descobrir als lectors joves una història clàssica com poques, la del tràgic amor dels amants de Verona.

Francesc Puigpelat ens presenta una combinació explosiva: elements d’origen arcaic com la Santa Inquisició i la més rància burgesia amb un llenguatge fresc i actual, no exempt de paraulotes, que farà que el lector s’hi senti identificat. El relat inclou versos d’algunes de les obres més emblemàtiques de Shakespeare, una genial manera de descobrir la obra del cèlebre dramaturg de forma subliminal i efectiva, tot plegat amb una narradora de luxe, ni més ni menys que Judith Shakespeare, filla del cèlebre autor.

«Però havien passat cinc anys de rutina. I una pregunta planava sobre el magí dels amants: com s'entenia que, de l'amor, en sorgís l'avorriment? Quan Julieta hi pensava, es revoltava: no suportava estar vora Romeu, no tenia res a dir-li ni res a preguntar-li, no tenia ganes de tocar-lo ni de ser tocada. A Romeu li passava igual.»

Si Romeu i Julieta destaca per ser la obra per excel·lència dedicada a l’amor, tan intens i apassionat com efímer, la proposta de Puigpelat és una reflexió carregada d’una esmolada ironia sobre l’efecte del pas del temps en les relacions amoroses. Sovint, davant el final d’una història que acaba amb un amor aparentment indestructible, em pregunto, com seran aquests amants que no veuen més que les gràcies de l’altre quan hagin passat dos, quatre o sis anys? Això mateix fa l’autor i m’encanta com ha portat als límits els joves amants, que convertits en una mena de zombis desperten en el lector tendresa i

«La memòria és un dels fenòmens més sensacionals dels matrimonis: uns i altres ho tenen tot guardat. I, quan arriba el moment, despleguen la llista de greuges amb una agilitat de simi.»

Francesc Puigpelat és professor universitari, periodista i escriptor. Compta en el seu haver una extensa obra narrativa, de la qual destaquen les novel·les Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), Roger de Flor (2002), L'últim hivern de Ramon Llull (2004), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i La segona mort de Jesús de Natzaret (2008). Aquesta experiència es nota en llegir-lo, doncs, tot i estar escrita en un registre informal, és una novel·la rodona, molt ben tramada que barreja alguns elements reals de la biografia de Shakespeare, a banda de la seva mítica obra, amb d’altres de la seva invenció, despertant la curiositat del lector, sempre amb un punt d’humor i sàtira.

«Va aprendre una cosa que el va deixar estabornit: les estimades, per més sublims i belles que siguin, no són àngels. Tenen cos, i això significa, entre altres coses, que sota el seu ventre suau i el seu meravellós melic hi ha uns budells fastigosos.»

El jurat del Premi Ramon Muntaner va decidir, amb gran encert, atorgar-li l’honor d’aquest reconeixement en la última edició. I amb tot el que he exposat en aquesta ressenya, que ningú es cregui que parlem d’una frivolitat que desmunta un clàssic de la literatura universal, en absolut: l’essència de la història parla de l’amor i la llibertat, d’estimar sense cadenes i recordeu, davant del dubte que...

«Estem fets de la mateixa matèria que els somnis.»


Sílvia Cantos