divendres, 31 de gener del 2014

Ressenya El llegat dels ossos


Títol: El llegat dels ossos
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Núria Parés i Laia Font
Edició: Columna, 2013
Pàgines: 608
ISBN: 9788466417891
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano la segona part de «Baztan» una trilogia que em va entusiasmar amb el seu primer volum «El guardià invisible» i que amb aquest segon no desmereix en absolut, igualant-lo en qualitat, intriga i acció si no superant-lo, ratificant a Dolores Redondo com una gran autora del gènere que no podeu deixar de llegir.

Un any després de resoldre els crims que van aterrar Baztán, la inspectora Salazar, embarassada, assisteix al judici contra Jason Medina, acusat de violar, mutilar i matar a la filla adolescent de la seva dona imitant els assassinats del cas basajaun. El judici es cancel·la quan l’acusat apareix mort amb una nota dirigida a Amaia, un missatge curt i inquietant: TARTTALO. Una sola paraula que retornarà a la cap d’homicidis i al seu equip a Elizondo per buscar la veritat. Una veritat sinistre i fosca.

En aquest nou cas l’autora ens desvetlla nous misteris al voltant de la mitologia basca, com les làmies o el mairu beso una sinistra troballa que té els seus orígens segles enrere en la creença popular i que serà el punt de partida de la novel·la. També ens descobreix el tarttalo, una criatura mitològica, un sanguinari cíclop amb un sol ull que esdevindrà una peça clau en la resolució del nou cas que investiga la inspectora. I és que el joc, de mites, llegendes, creences i religions molt presents en el folklore d'aquestes terres torna a centrar una part important de la història.

«No cal que parli si no vol. Només deixi’m gaudir de la seva companyia. 
Van estar en silenci la resta del viatge: ell conduint amb la seva elegant indolència i 
dedicant-li aquelles mirades prou breus per no intimidar, prou intenses per fer-ho.»

Un nou cas de la inspectora Amaia Salazar, que ens descobreix el cas dels agots, un poble que durant vuit segles va patir una sort similar a la dels jueus, per causes que encara avui dia es desconeixen. L’autora afegeix a aquest segon volum de la trilogia un nou element que dóna una nova dimensió a la meva estimadíssima Amaia: la maternitat, amb els seus dubtes i pors comuns en tantes mares treballadores. Un segon títol que dóna resposta a alguns interrogants que plantejava l'anterior i que alhora en deixa d'altres oberts aconseguint que el lector voraç com una servidora clami "Dolores!! Per quan el tercer??!!"  ;-)

Em fa molt feliç veure com la novel·la negra menystinguda durant molt de temps, comença a veure el reconeixement que es mereix, l’aparició de títols de sòlida autoria juntament amb editorials especialitzades en el gènere així com festivals com la BCNegra i la més recent Tiana Negra l’estan consolidant com el que és, un gènere literari complex i tan bo com el que més. Sens dubte, autors com la Dolores hi ajuden molt amb les històries apassionants i adictives que escriuen, protagonitzades per personatges tan rodons com l’Amaia Salazar i la Vall del Baztan, sens dubte, de nou, un personatge de pes en la història, que no puc negar em deleixo per conèixer!


Sílvia Cantos

dimecres, 29 de gener del 2014

Ressenya El diario de las cajas de fósforos


Títol: El diario de las cajas de fósforos
Autor: Paul Fleischman
Il·lustrador: Bagram Ibatoulline
Edició: Juventud, 2013
Pàgines: 38
ISBN: 9788426139764
Edat: De 6 a 10 anys
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano un àlbum il·lustrat preciós que narra l’entranyable relació entre una nena i el seu besavi, que és alhora una història sobre la immigració i el desig d’aprendre.

Una nena visita al seu besavi i escull una capsa de cigars que atresora al seu interior un munt de capses de llumins. A l’interior de cada capsa hi ha un record: un pinyol d’oliva, una xapa d’ampolla, una entrada, una lletra de plom… Totes aquestes coses ens narren el viatge del seu besavi des d’Itàlia i els seus primers anys a Amèrica; un diari d’objectes guardats per un nen que anhelava deixar constància de la seva vida però que no sabia llegir ni escriure.

Aquest àlbum que ens presenta l’editorial Joventut, és una d’aquelles perles que apareixen per refermar els arguments que molts defensem a l’hora d’esgrimir que la literatura infantil és una eina immillorable i imprescindible a l’hora de traslladar continguts als infants, especialment, quan el que es pretén explicar són emocions i sentiments o conceptes complexes i delicats com la immigració.


A través d’un llenguatge planer, amb un ritme suau i pausat, les pàgines d’aquest àlbum ens desgranen una vida farcida de complicacions, però ho fa de manera que el lector empatitza amb aquest avi que al llarg de la seva vida ha demostrat un immens desig per aprendre a llegir i convida a reflexionar sobre la conservació de la memòria, de fet, penso que aquest títol seria una excusa magnífica per organitzar alguna activitat que combini infants i gent gran, per què no convidar avis i néts i que aquests últims creïn les seves pròpies capses amb els records dels avis...

A més vull destacar el joc que fa l’il·lustrador, quan la història ens situa al present les il·lustracions presenten imatges a tot color i amb gran riquesa de detall, mentre que les pàgines que desgranen els records d’infantesa de l’avi estan realitzades amb tons sèpia o blanc i negre i amb un estil més auster, evocant així  temps passats i de caire difícil.


L’autor, Paul Fleischman ha estat guardonat amb la medalla Newbery de l’Associació de Biblioteques d’Estats Units en reconeixement a la seva extensa contribució a la literatura americana per a infants. Sens dubte, aquesta és una història preciosa que val molt la pena descobrir i compartir amb els més petits de casa.

Sílvia Cantos

dilluns, 27 de gener del 2014

Ressenya L'estiu de l'amor

Títol: L'estiu de l'amor
Autor: Toni Orensanz
Edició: Amsterdam, 2013​
Pàgines: 231
ISBN: 9788415645238
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la que combina amb gran encert, un personatge sobradament conegut que desperta interès amb una història divertida i irreverent que col·locarà un somriure als llavis el lector que perdurarà al llarg de tota la lectura.

«L'estiu de l'amor» arrenca amb un passatge d'allò més còmic que presagia una lectura fresca i amena. Carregada d'estrambòtiques situacions i personatges rígids que l'autor ubica en situacions surrealistes, arrencant autèntiques riallades al lector, i és que combinar bromur i afrodisíacs és només una de les moltes bogeries que desencadena la "febre fernandina" importada del sofisticat i exclusiu París de principis del segle XX.

L'estiu de 1909, a Horta de Sant Joan, un terratrèmol voluptuós va sacsejar els pilars del poble. Una febrada emocional provocada per les embriagadores formes d'una jove francesa, Fernande Olivier, musa i acompanyant d'un jove Picasso a la recerca d'inspiració. un metge i un farmacèutic convertits en alquimistes de l'eros; agutzils, pagesos i capellans que perden el seny; dones engelosides, anarquistes fugitius, dosis de bromur i veritables batalles campals són els protagonistes d'un estiu ple d'amor, humor i passió.

En aquestes pàgines, com ja he dit abans, hi trobem generoses dosis de bon humor, però també alguns fets reals amb els que l'autor, hàbilment, juga ficcionant-los de manera que no sabem què és cert i què no ho és, com a mostra la correspondència de la bella Fernande amb Alice B. Toklas i Gertrude Stein, destacades figures de la cultura avantguardista, molt ben relacionades amb autèntiques primeres espases de la pintura i la literatura.

Toni Orensanz ha treballat amb anterioritat estils ben diversos com la narració històrica, el relat curt i el teatre, amb «L'estiu de l'amor» s'estrena com a novel·lista, i ho fa amb un nivell de qualitat sensacional. És ben sabut que no és tasca senzilla fer riure, l'autor demostra un incontestable domini de la narració amb la creació d'una història encantadora, àgil molt, molt divertida!


Sílvia Cantos

dimecres, 22 de gener del 2014

Ressenya El tango de la Guardia Vieja

Títol: El tango de la Guardia Vieja
Autor: Arturo Pérez-Reverte
Edició: Alfaguara, 2013
Pàgines: 504
ISBN: 9788420413099
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la magnífica d’un dels exponents de la literatura espanyola dels últims temps, el gran Pérez-Reverte, una història excel·lentment narrada, que captivarà als lectors amb la seva prosa sublim i la versemblança dels seus personatges.

«Dominaba como nadie el arte de crear fuegos artificiales con las palabras y dibujar melancólicos paisajes con los silencios.»

Aquesta novel·la està narrada amb un tempo calmat, sense presses, no endebades l’autor ha demorat la seva escriptura al llarg de tres dècades, ell mateix explica que va escriure’n les primeres pàgines el gener de 1990, però sembla ser que no era el seu moment, així que no va ser fins al juny de 2012 que la va tenir enllestida. S’entén ara, veient que un dels temes centrals d’aquesta història és precisament la maduresa.

«Siento nostalgia de mi juventud —responde—, o más bien de lo que esa juventud hacía posible… Por otra parte, he descubierto que el otoño tranquiliza. A mi edad hace sentirse a salvo, lejos de los sobresaltos que produce la primavera.»

Una història narrada a ritme de tango, del original, és a dir amb gran intensitat, amb canvis de ritme que ens transporten des de Buenos Aires fins a Sorrento, passant per la Riviera francesa on els protagonistes, en Max i la Mecha tot i pertànyer a mons completament oposats, coincidiran en diversos capítols de les seves vides amb una força d’atracció davant la qual res no podran fer.

Una juguesca entre dos compositors de reconegut prestigi, una partida d’escacs de gran repercussió mediàtica, espionatge polític, grans dosis d’un erotisme poètic i música, molta música són alguns dels ingredients amb els que l’autor ha creat una peça per assaborir llargament, una novel·la imprescindible que retrata un període convuls, de grans canvis, amb una impressionant tasca de documentació al darrera que permet al lector capbussar-se en la història sense filtres, sentint en pròpia pell les sensacions de la parella protagonista.

«Se acometieron sin más palabras ni contemplaciones, con violencia, despojándose de cuanto estorbaba a la piel y la carne por las que se abrían camino en el cuerpo del otro; y, retirando la colcha de la cama, sumaron el olor de la mujer al del hombre que impregnaba las sábanas arrugadas durante la noche. Siguió luego un duro combate de sentidos; un largo choque de urgencias y deseos aplazados que transcurrió tenaz, sin piedad por ambas partes.»

Hi ha llibres que per les circumstàncies personals del moment en que els llegeixes se't queden gravats a la memòria, El Tango de la Guardia Vieja va arribar a les meves mans gràcies a algú molt especial i va acompanyar-me durant uns dies molt difícils aconseguint fer-los més suportables, convidant-me a volar a altres llocs i moments de la mà dels seus protagonistes i això només ho aconsegueixen les grans històries, per tot plegat us recomano molt sincerament la seva lectura, us enamorarà!


Sílvia Cantos