dimecres, 26 de març del 2014

Ressenya El barri del sorral


Títol: El barri del sorral
Autor: Begoña Garcia Carterón
Edició: Ediciones B, 2014
Pàgines: 365
ISBN: 9788466654272
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la sensacional, d’aquelles que un cop has acabat et deixen una sensació de buit, doncs el que voldries és que seguís regalant-te hores de plaent lectura.

La misèria d’un barri de barraques no és l’únic problema al que s’enfrontaran les protagonistes d’aquesta història. Els abusos i la violència sexual condicionaran la vida i el destí d’unes dones que s’hauran d’ajudar i protegir les unes a les altres per sobreviure. Però entre faldilles també es despertarà el desig, que permetrà apropar-se al sexe d’una manera natural, tot i que no sempre ben vista. Un retrat fi del i emotiu de la gent humil i treballadora de mitjan segle XVIII a través del rol de la dona. Una història trepidant que passa en una època de canvis, al llarg de cinc anys, en un període en què el sorral ple de barraques es veurà transformat amb el naixement del barri de la Barceloneta. Una visió del port, del contraban i dels baixos fons d’una ciutat en ple creixement. Una lluita en clau femenina per assolir la llibertat personal en temps de repressió.

«Mai de la vida! No ens han volgut donar la casa que ens pertoca per dret, i ara no podem humiliar-nos i fer que ens la donin només per pena. Jo d’aquí no em mouré, i si el mar se’m vol endur, que ho faci.»

Aquesta és una història en femení, la història de la Sabina, la Guillermina, la Ginebra, l’Elvira i la Micaela. Dones fortes i lluitadores, disposades a fer el que calgui a fi de tirar endavant les seves vides, en un moment històric en el qual el paper de la dona era secundari si no terciari, i en el que les circumstàncies personals que envolten les seves vides les porten a viure situacions límit que posen a prova el seu enginy i capacitat de subsistència. El retrat d’unes dones increïbles, que tot i les duríssimes circumstàncies treuen pit i valor i superen els múltiples obstacles que la vida els posa en el seu camí.

Al llarg d’aquestes pàgines veiem com el que era poc més que un sorral amb algunes barraques escampades aquí i allà, esdevé el nou i modern barri de la barceloneta, una transformació radical que emmarca la intensa vida de les protagonistes que trobaran en un anell de robins i uns freds ulls blaus els pitjors malsons imaginables.

Dones que viuen un amor prohibit, contrabandistes que negocien fugint de mirades indiscretes, remeis naturals que s’allunyen de les pràctiques insalubres habituals de l’època i delicioses cassoles de peix que faran salivar al lector. El barri del sorral és una novel·la completa, magníficament narrada que et transporta a la barcelona de mitjan segle XVIII mercès a l’excel·lent tasca de documentació que es nota s’amaga darrera d’aquestes pàgines, ho apreciem amb els petits detalls que enriqueixen considerablement la història, i també en la descripció de fets cabdals com ara el moviment geològic que es va produir a Lisboa l’any 1755 i que va determinar el  naixement de la sismologia moderna.

La única pega que li he trobat a aquesta novel·la, és que... s’acaba!! ;-)

Sílvia Cantos

dissabte, 22 de març del 2014

Ressenya Poemes dibuixats


Títol: Poemes dibuixats
Autor: Montse Ginesta
Il·lustrador: Montse Ginesta
Edició: Baula, 2014
Pàgines: 32
ISBN: 9788447927272
Edat: A partir de 6 anys
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano un llibre amb una mostra de la que sens dubte és una de les vessants poètiques que més acostumen a agradar als nens i nenes: els cal·ligrames!

Per aquells que no ho tingueu present ara mateix, els cal·ligrames són un tipus de poema visual on les paraules formen un dibuix, els més coneguts a casa nostra són els de Salvat-Papasseit i Joan Brossa, i a nivell internacional destaca el francès Guillaume Apollinaire. A Poemes dibuixats, Montse Ginesta, ens ofereix una sèrie de poemes visuals a l’abast dels infants i enriquits amb el seu domini pictòric, que suposen una aportació fresca al conjunt dels cal·ligrames en català. Per a gaudi de petits i dels que comparteixen la lectura amb ells.

Una ballarina, meduses, cotxes, coets, caramels, estenedors, guants, fanals són alguns dels protagonistes d’aquests delicioses cal·ligrames, us deixo el que a mi més m’ha agradat: les ulleres.


Montse Ginesta és indubtablement una aposta segura a l’hora d’escollir un títol, no endebades ha publicat més de 150 obres, amb les quals ha guanyat, entre d'altres, el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, el Premio Lazarillo, i el Premio Nacional de Ilustración, en diverses ocasions, cadascun d’ells.

Sílvia Cantos

dijous, 20 de març del 2014

Ressenya Diables!


Títol: Diables!
Autor: Susana Peix
Il·lustrador: Sebastià Serra
Edició: El Cep i la Nansa, 2014
Pàgines: 36
ISBN: 9788492745920
Edat: de 4 a 8 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano un conte que reuneix en un sol volum: una història entranyable, fantàstiques il·lustracions farcides de bon humor i unes activitats complementàries per allargar la diversió!

El protagonista, en Cueta, un diable molt petit, va sentir l'olor de sofre i la calor que feia abans d'obrir els ulls. De seguida va saber on era: allà on viuen tots els diables, dimonis i bèsties de foc! No sabia com hi havia arribat. Recordava que era festa major, que faltava molt poc per sortir a la seva primera cercavila i que tenia molta, molta por.

El Cep i la Nansa estrenen una nova col·lecció amb aquest títol, a posteriori n’apareixeran d’altres que recolliran tots els balls que surten a les festes majors. Aquest primer es centra en el ball dels diables, personatges tan fascinants com inquietants com ho és el foc mateix. Són molts els nens i nenes que temen als diables, us asseguro que després de llegir aquest conte, la seva visió d’aquests personatges serà molt diferent! Us ho diu una que de petita temia tant als diables com a l’home del sac ;-)  M’encanta el plantejament de la història, ja que agafa elements comuns que a molts infants inquieten, com ara el soroll de les carretilles en explotar o les guspires de foc que escampen les maces i ceptrots i ens els mostra com el que són, una festa, un divertimento per a grans i petits que aporta alegria, llum i color a les festes majors.

Una història tan divertida  com la que ens regala la Susana necessitava d’unes il·lustracions a l’alçada i, certament, no se m’acut un complement millor que la col·lecció de personatges i escenes elaborades per en Sebastià Serra, amb el mateix estil humorístic i carregades de detalls que permeten una segona i posteriors lectures a la recerca de nous detalls.

Fins aquí ja m’havia convençut que es tractava d’una proposta molt interessant i recomanable, però els autors no s’han conformat amb això i, ens regalen un plus d’entreteniment i diversió oferint-nos un seguit d’activitats amb les quals els nens podran aprendre paraules del diccionari diabòlic, saber una mica més d'aquests personatges gràcies a la diablepèdia, endinsar-se en el món de les manualitats amb el taller "Fem una maça de diable" i pintar el Llucifer, la Diablessa, el Diable i la coberta del llibre perquè després la puguin retallar i penjar-la on vulguin. Per tant, aquest conte esdevé una petita joia que, de cap manera, podeu deixar de tenir a casa!

Sílvia Cantos

Ressenya Wabi-Sabi


Títol: Wabi-Sabi
Autor: Francesc Miralles
Edició: Amsterdam, 2014
Pàgines: 202
ISBN: 9788415645009
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la preciosa que ens convida a descobrir la bellesa de la imperfecció.

La nova novel·la de Francesc Miralles ens transporta directament al Japó i ens parla de la bellesa del que és imperfecte i efímer. Una novel·la que farà viatjar els lectors fins al Kyoto més sensual, a la bellesa més exòtica, al detall més subtil. Quan una relació sentimental s'acaba, res millor que viatjar a un món llunyà per passar pàgina i retrobar el propi rumb. Després de rebre dues postals de Kyoto d'un misteriós remitent, en Samuel decideix fer les maletes i lliurarse a l'aventura. Mentre estudia el wabi-sabi a l'antiga capital japonesa, la porta de l'amor està a punt d'obrirse allà on menys ho espera.

«Com sol passar amb les coses realment importants de la vida. Les busquem lluny, però són tan a prop que no som capaços de veure-les, perquè som miops espirituals.»

La història reprèn el fil que l’autor va teixir amb el seu títol «amor en minúscula» (Amsterdam, 2010). Sincerament penso que aquesta és una narració per degustar amb calma, llegir els seus capítols curts acompanyant-te, per exemple, d’una tassa de te per assaborir la bellesa serena de la narració. I ja que parlem del te, m’ha agradat molt el joc de similituds que fa l’autor amb l’umami i les emocions, fixeu-nos sinó en quina gran veritat ens diu, entre moltes altres perles: «si no aireges les preocupacions aniran fermentant dins teu fins a convertir-te en un amargat.»

Desconeixia el concepte “Wabi-sabi”, però certament, aquest és només un dels termes que en Francesc ens descobreix amb la seva història, després de llegir aquesta bella novel·la, sabreu de què us parlen quan sentiu anomenar l’umami, el wasabi, l’onsen o el ryokan, ja que mercès a la subtil prosa ens aboca a una immersió cultural al cor del Japó, via la seva antiga capital, Kyoto.

Un altre dels punts que vull destacar d’aquest llibre és que, la seva lectura ens regala una interessant col·lecció de referències cinematogràfiques, musicals i literàries, que converteix un llibre en tota una experiència multimèdia, us recomano que descobriu les diferents propostes multidisciplinars, són una fantàstica tria que arrodoniran la, ja de per sí, plaent lectura de Wabi-Sabi.


Sílvia Cantos

dimarts, 18 de març del 2014

Ressenya Aventures sense sortir de casa


Títol: Aventures sense sortir de casa
Autor: Núria Albertí
Il·lustrador: Cristina Losantos
Edició: Animallibres, 2012
Pàgines: 208
ISBN: 9788415095309
Edat: de 7 a 10 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano un recull de poesies infantils escrites amb versos amables que narren aventures en les que molts lectors s’hi veuran reflectits.

Qui diu que per passar-ho bé cal anar gaire lluny? Qui diu que per jugar s’ha d’esperar al juny? No necessites que el sol faci la seva aparició. A casa et cal, només, la teva imaginació!

Heus aquí una mostra de com, amb l’habilitat necessària, podem trobar poesia a tot arreu, Núria Albertí ens regala una col·lecció de poemes carregats de bellesa simbòlica, que faran somriure a petits i grans en descobrir-se a sí mateixos com a protagonistes de les aventures que amb pocs versos desgranen aquests poemes. Qui no ha jugat amb els cosins, a casa els avis i gaudit fent tot allò que els pares no permeten? Llits antics, banyeres, tovalloles, còmics, ulleres o cabassos esdevenen protagonistes.

«M’agrada comprar al mercat
Portant el cabàs a l’àvia.
Tot ho duu classificat,
Jo la considero sàvia.

De palla, gran, tot trenat,
Jo l’hi porto fins a plaça.
Però, quan el té carregat,
Jo no puc ni fer una passa!»

D’aquest recull m’agrada especialment el fet que l’autora hagi estat capaç de poetitzar sobre fets i objectes quotidians, cosa gens senzilla, que conviden als lectors a capbussar-s’hi i aconsegueix que els adults que acompanyem la lectura dels més petits ens retrobem amb vells i dolços records. El treball de Cristina Losantos amb un estil informal i divertit acompanya amb encert els poemes fent del conjunt un volum molt bonic i entranyable sincerament molt recomanable.


Sílvia Cantos

dijous, 13 de març del 2014

Ressenya L'edat del lloro


Títol: L’edat del lloro
Autor: Gisela Pou
Il·lustrador: Francisco Ruizge
Edició: Edebé, 2013
Pàgines: 208
ISBN: 9788468308371
Edat: de 9 a 12 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano una lectura divertida sobre conflictes entre germans, i és que pot haver-hi res pitjor que tenir un germà súper-famós?

Mai no hauria pensat que cinquanta minuts de silenci fossin tan llargs. Però no diré ni piu, el senyor Vallès se n'atiparà, i la mama es convencerà que anar al psicòleg no serveix de gran cosa. La culpa és de la mama. Se li ha ficat al cap que necessito ajuda. La Rita està trista, la Rita no parla, la Rita està desmotivada, la Rita està estranya. Però el meu únic problema, el que m'ha canviat la vida, és que tinc un germà famós que s'ha convertit en l'ídol de milers de adolescents i jo ja no puc més.

M’ha agradat molt aquesta història, trobo que l’autora ha sabut bastir una trama molt realista que fa que el lector se senti solidaritzat amb la jove protagonista, que l’únic que vol és retrobar el seu germà, que ha estat abduït per una sobtada popularitat. La Rita farà el que calgui, a fi d’aconseguir-ho, no s’aturarà a pensar en les possibles conseqüències i això li comportarà més d’un maldecap.

«Quan la mama és fora, el papa es converteix en un mentider professional, i només diu el que ella vol sentir. No sé si ho fa perquè l’estima molt o per pura subsistència.»

Les peripècies d’aquesta fan de les bicicletes, impulsiva i esbojarrada que té el seu contrapunt amb la seva inseparable amiga, la dolça Simoneta, extremadament prudent i correcta. Amb un estil directe i força humor, aquestes pàgines són una aposta segura, no endebades la Gisela Pou té una dilatada experiència en literatura per tots els públics, ha escrit per a nens, joves i adults i domina l’art de l’escriptura, amb aquest títol es posa el públic lector a la butxaca.

Una història divertida i entretinguda que a més permet reflexionar sobre els valors i les emocions d’una manera molt lúdica, sincerament molt recomanable!


Sílvia Cantos

dimecres, 12 de març del 2014

Ressenya Chocolate


Títol: Chocolate
Autor: Marta Chaves
Il·lustrador: Marta Chaves
Edició: Destino Infantil, 2014
Pàgines: 32
ISBN: 9788408123842
Edat: de 5 a 8 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
XXXIII Premi Apel·les Mestres


Avui us recomano un àlbum il·lustrat que ens transporta amb les seves pàgines a un màgic viatge a través de la història del cacau, senzillament deliciós!

De la mà de la Dorotea viatgem des d’una bonica ciutat empedrada fins al més profund de la selva, en un recorregut farcit de sabors i aromes, gràcies als pastissos de la senyora Menta. Chocolate també planteja un viatge ambiental, des dels paisatges urbans, inspirats en el disseny i l’arquitectura modernista, fins als escenaris exòtics i exuberants de la jungla, que beuen de l’art precolombí. Fonent-se així, en un de sol, dos llenguatges llunyans.
«Quizá el chocolate es arte de magia y sólo se obtiene 
con extraordinarios hechizos y pócimas.»

L’autora i il·lustradora ens convida a descobrir la història de la xocolata amb aquesta història, amb un text breu que trobo un pèl fluix de contingut la protagonista mostra al lector l’origen d’aquest elixir que pràcticament a tothom sedueix amb els seus aromes, per contra en les il·lustracions s’hi llegeix una força expressiva magnífica, es coneix la passió i el domini de la valenciana per aquest art i les pàgines d’aquest àlbum constitueixen una col·lecció d’imatges de gran bellesa plàstica.

El jurat va destacar de la obra, la invitació a la fantasia, al viatge, la història i el fet d’haver unit dos móns aparentment molt llunyans. El Premi Destino Infantil – Apel·les Mestres, és el de més llarga tradició en el seu gènere, recordem que va celebrar-se la primera edició l’any 1981.
Sílvia Cantos

dimecres, 5 de març del 2014

Ressenya Però jo sóc un ós!


Títol: Però jo sóc un ós!
Autor: Frank Tashlin
Traductor: Enric Larreula
Edició: Viena, 2014
Pàgines: 64
ISBN: 9788483307274
Edat: A partir de 8 anys
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una lectura molt entretinguda i divertida, que a més té un valor molt especial: provoca en el lector preguntes com ara: Sóc com sóc per què vull o perquè els altres m’acceptin?

«Fa molt de temps; de fet, va ser un dimarts», un ós va anar cap a la seva cova per passar-hi els mesos d’hivern dormint, com fan sempre els óssos. I quan es va despertar, a començament de la primavera, es va trobar que els arbres havien desaparegut, l’herba havia desaparegut, les flors havien desaparegut... i al seu lloc hi havia edificis, i cotxes, i tanques. Resulta que la seva cova estava just enmig d’una fàbrica. I en aquell moment va aparèixer el capatàs i li va dir: «Ep, tu, a treballar». «Però, és que no treballo aquí –va dir l’ós–. Jo sóc un ós.» I l’home es va petar de riure: «Ves quina excusa per no treballar! Tu el que ets és un gamarús que no s’ha afaitat i que duu un abric de pells». Per sort, aquest ós era molt tossut... i, sobretot, no era un gamarús!


Heus aquí una d’aquelles històries que tan bon punt cau a les teves mans i la llegeixes, entra a formar part de la teva col·lecció particular d’imprescindibles. Una narració intel·ligent, farcida d’un humor agut que provoca una instantània empatia del lector amb el protagonista, un pobre ós a qui tothom s’entesta a convèncer que ell no és pas un ós. Les il·lustracions obra del mateix autor juguen un paper important, mostrant amb major èmfasi el que el text planteja, amb un estil molt minimalista en blanc i negre i uns personatges dotats de gran expressivitat. Una història que facilita l’inici d’un debat amb nens i joves (per què no, també amb adults!) sobre la pròpia manera de ser i l’acceptació d’un mateix independentment de la opinió dels altres.


Aquest és un clar exemple que les bones històries no caduquen, no endebades la primera versió d'aquest títol es va publicar l'any 1946 en anglès amb el títol «The Bear That Wasn't», i a dia d'avui gairebé setanta anys després, segueix sent una narració amena, divertida i amb valors, però sobretot un llibre molt recomanable!

La col·lecció El jardí secret de Viena Edicions és un “magatzem” de joies literàries, els títols que la formen fins al moment són tots i cadascun d’ells, obres molt recomanables pel seu contingut, i també per la cuidada edició amb la que se’ns presenten, des d'aquí us animo a descobrir-la i naturalment, a llegir-la!

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

dimarts, 4 de març del 2014

Ressenya Mishiyu


Títol: Mishiyu
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Paula Rebeca Luciani
Edició: Combel, 2014
Pàgines: 48
ISBN: 9788498258981 
Edat: a partir de 7 anys
Nota: ♥♥♥♥



L’àlbum il·lustrat que us presento és una petita joia en forma de llibre, una història d’amor entre una mare i el seu fill. Un conte sobre l’adopció.

Mishiyu és un nen orfe que viu amb por però alhora amb esperança la seva adopció. La commovedora història del nen s'entrellaça amb l'emoció continguda de la dona que decideix adoptar-lo, fins que finalment tots dos es reconeixen com a mare i fill.

La maternitat no és només una qüestió física, és un sentiment i un munt de complexes sensacions que estableixen un vincle emocional entre un infant i una dona. Per tant, el fet que aquest vincle aparegui per haver parit o per haver adoptat no els fa diferents. Qualsevol mare, ja sigui durant l’embaràs o durant els tràmits d’adopció, ha sentit els dubtes i pors que la Isabel sent just abans de conèixer el seu fill. Perquè el desig de no fallar ens col·lapsa i ens desborda martellejant-nos sobretot amb una pregunta: Ho faré bé?

«Isabel el va mirar de fit a fit. Era la primera vegada que el veia. La seva imatge de nen indefens i desvalgut li va causar un gran impacte. Només de veure’l, la inseguretat i la por que la dominaven van desaparèixer de cop i volta i van donar pas a una tendresa totalment desconeguda.»

Mitjançant un text de gran tendresa i una innegable força narrativa, Ricardo Alcántara desgrana una història que provocarà que en tancar les pàgines d’aquest àlbum una mare senti un impulsiu desig d’abraçar el seu fill o filla. Felicito a l’editorial per haver escollit l’argentina Rebeca Luciani, que amb el seu magnífic art ha creat unes il·lustracions intenses i emotives que acompanyen a la perfecció el relat construint un àlbum meravellós que des d’aquí us recomano de tot cor.

Sílvia Cantos