Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Columna edicions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Columna edicions. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de juny del 2024

Fantasia cavalleresca

Retorn a Douglas Row
Gisela Pou
Edició: Columna edicions
Pàgines: 224
ISBN: 9788466432054
XIII Premi Carlemany per al foment de la lectura
Recomanable per lectors a partir de 14 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 17,90€ 

 



La sinopsi ens avança el següent:

L’Alícia, una noia de quinze anys, va perdre els pares i el germà en un accident aeri quan en tenia onze. Per fi se sent preparada per fer el retorn a la casa de la mare, a Douglas Row, a Inverness, i enfrontar-se al passat. La casa és davant d’una església que s’ha reconvertit a llibreria de segona mà: la Leakey’s. El dia de l’arribada coincideix amb el solstici d’hivern. A la nit hi ha lluna plena i una forta tempesta. Un llamp cau damunt la llibreria i succeeix un fet inexplicable que canviarà la seva vida per sempre.

Aquesta novel·la ha guanyat el Premi Carlemany per al foment de la lectura, que concedeix un jurat format per més de cent joves. Per mi és un dels premis més fiables, alguns dels anteriors guanyadors son llibres que m’han deixat un record molt especial i que recomano moltíssim, títols com Wolfgang de Laia Aguilar, que justament ahir vam saber que se n’està començant a rodar la versió cinematogràfica que podrem veure properament; Rutsense hac de Muriel Villanueva, La nedadora de Francesc Puigpelat o Archie, el nen que parlava amb elefants de Lluís Prats.

Retorn a Douglas Row és una novel·la fascinant, que t'atrapa i convida a llegir els llibres de cavalleries amb una nova mirada, pot ser que, després de llegir aquestes pàgines, sentiu el desig de llegir o repetir les obres magnes de Cervantes i Martorell. M'encanta la llegenda que parla de la conjunció de la nit del solstici d'hivern, amb la lluna plena, tempesta i un llamp caient a prop d'un llibre... 

 

La protagonista, s'entesta a demostrar que no és possible el que pretenen el Liu i el senyor Watt. Els lectors es dividiran entre aquells que creuen que no poden passar coses per a les que no tenim explicació i, els qui creiem que la màgia és a tot arreu i en qualsevol moment.

 

Conversar amb la Maggie McLean, que havia estat amiga de la seva mare, permet a l'Alícia recuperar records que li plantegen quina relació tindrien ara, si ella fos viva, a més, la fantasia esbojarrada que viu entronca amb el seu passat, a través dels estudis de la seva mare. Veurem com la descoberta de l'amor, aquesta sensació màgica que et desborda, apareix per primera vegada a la vida de l'Alícia i, ens emocionarem amb una carta dirigida a la seva mare.

 

Una lectura fantàstica, perfecte per llegir aquest estiu!

 

Llegiu el primer capítol

 

Sílvia Cantos

divendres, 9 de juliol del 2021

Famílies escapçades

La dona de la seva vida

Xavier Bosch

Edició: Columna, 2021

Pàgines: 512

ISBN: 9788466427609

Nota: ♥♥♥♥

PVP: 21,90€

 

 


De la roba de la mare, no en quedaria cap rastre. Li estalviarien el tràngol més devastador. La travessia d'haver de despenjar cada peça, sospirar a cada vestit i repetir les dues paraules més definitives. Les úniques que, als primers dies, repiquen dins del cap. Mai més. Com un batall. Mai més. A cada abric, a cada camisa, a cada llàgrima... Dos tocs. Mai més. El pitjor so. Cruel com pocs.

Avui us recomano la darrera proposta de Xavier Bosch, autor que continua explorant la vessant més emocional, tot i que recupera, en aquesta ocasió la literatura d’investigació, configurant una novel·la híbrida sensacional, en la qual les emocions afloren al ritme de les descobertes que el Joel va fent. 

«Vigila amb el que desitges perquè ho pots aconseguir» ens adverteix el Xavier i, precisament, aquesta gran veritat esclata a la cara dels protagonistes d’aquesta història: el desig de veritat, es fa realitat amb totes les seves conseqüències, no sempre agradoses. 

El drama dels nens robats és l’eix central d’una novel·la excel·lent, que despulla una veritat dolorosa, molt més propera del que molts voldrien. Que fins a tocar de l’any 2000 es seguissin produint robatoris de nadons costa de creure, però malauradament és una certesa incontestable. Les màfies organitzades al voltant d’aquests fets estaven perfectament organitzades i repartides per tot el país, escapçant una quantitat indecent de famílies, que han viscut durant anys un engany, encara avui dia sense resoldre. 

Descobrir una veritat així, sens dubte, ha de ser un autèntic terrabastall. Això mateix és el que provoca l’autor en la nissaga que protagonitza la novel·la. L’amor fraternal, però, no entén de lligams de sang, sinó de vincles emocionals i, en això el Xavier, n’és un mestre. Com ja ens té habituats, els personatges que ha construït, tenen vida pròpia, passat, present i futur; somnis i pors. En Joel, traspassa les pàgines i aconsegueix la complicitat del lector, però no és l’únic, trobareu un peculiar lladre de llibres que de ben segur us arrencarà algun somriure.    

No puc deixar d’esmentar el domini que Bosch té de l’escriptura epistolar, com passava en anteriors títols, aquí també trobem una carta, en aquest cas, de la Carmen per a en Joel, que et deixa amb una sensació de vertigen impressionant. 

Sílvia Cantos

dimecres, 14 d’abril del 2021

Musicant les segones oportunitats

Simfonia de tardor

Vicenç Llorca

Edició: Columna, 2021

Pàgines: 189

ISBN: 9788466427357

Nota: ♥♥♥♥

PVP: 18,50€

 

 

No tinc por de la mort però m'aterreix la mort dels que estimo, la pèrdua de les persones a les quals he mirat els ulls des del cor.

 

Avui us recomano una novel·la preciosa en la qual la música i l'amor, amb una narració poètica exquisida, filen una història que vessa art i resulta sensorialment excepcional.

Schumann, Barbara Streisand, Norah Jones, Katie Melua o Pau Casals, entre altres. A Simfonia de tardor la música ressona entre línies al llarg de tota la trama, evocadora i suggeridora, junt amb el paisatge de la serra del Cadí aconsegueix crear un caliu que abraça els protagonistes i atrapa al lector, que se sent traslladat a un entorn paradisíac.

La novel·la explora les segones oportunitats, ho fa amb l’amor romàntic i també amb el fraternal, el protagonista recupera una antiga relació i alhora el vincle amb la seva germana. La narració està plena de calidesa i poesia entre línies, definint un estil molt particular i característic de l’autor. 

El procés creatiu, la cerca de la poesia, les deïtats o la qüestió de l’amor, protagonitzen converses que es succeeixen davant les hipnòtiques flames d’una llar de foc que captiven al lector.

© Ivan Giménez Costa
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és un poeta amb una àmplia bibliografia publicada. Tot i que ha conreat diversos gèneres, és en la poesia on més ha destacat. Amb aquesta novel·la tanca una trilogia novel·lística dedicada a l’amor, que es completa amb els títols Tot el soroll del món (2011) i Aquell antic missatge de l’amor (2018). 

Sílvia Cantos

dijous, 4 de juny del 2020

A la recerca de la veritat

Seguiré els teus passos
Autor: Care Santos
Edició: Columna, 2020
Pàgines: 512
ISBN: 978846642629 
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20,90 €


Les línies vermelles són les barreres que aixequem entre nosaltres i els altres. Allò que amaguem conté molta més informació de nosaltres mateixos que allò que diem.


Us recomano una novel·la magnífica, el viatge d’una dona a la recerca de la veritat. La darrera novel·la d’una autora imprescindible.

Seguiré els teus passos és la cloenda de la bilogia que va iniciar Tot el bé i tot el mal però en un hàbil gir doble mortal, la Care aconsegueix que siguin dues lectures plenament independents i alhora, per qui ho vulgui, feliçment complementàries. Se n’ha de saber molt, no endebades l’avalen vint-i-cinc d’anys d’experiència com a escriptora. Naturalment, jo us animo a decantar-vos per la segona opció, així us assegureu doble plaer lector!

Aquesta novel·la narra un viatge en l’espai i en el temps al Pallars Jussà fins a un dia clau de la història, el darrer dia de la guerra civil, un moment de canvi, de vençuts, trist i dolorós per a molts, però això no ha de permetre que s’oblidi, al tenir cura de la nostra memòria històrica, com a individus i també com a país. La Care, en això, hi té la mà trencada, les seves novel·les l’exploren sovint i ens acara a la necessitat d’evitar l’amnèsia col·lectiva, que en ocasions ens abraça.

M’ha encantat retrobar la Reina, un personatge que em va captivar a l’anterior novel·la, un cop més m’ha fascinat l’habilitat de l’autora per fer-la evolucionar com a persona i, així, els que hem llegit Tot el bé i tot el mal, trobem una Reina canviada, no podia ser d’una altra manera, després de tot el que viu en les intenses vint-i-quatre hores que succeeixen en aquell llunyà aeroport. Ha fet un gir de cent vuitanta graus, porta una vida més tranquil·la i relaxada que, paradoxalment, l’estressa de sobremanera i és que, en el fons, un no pot lluitar contra allò que és. A més de la Reina, coneixem nous personatges, peculiars com el Leandre, un savi amable però repel·lent i l’encantador Murgo, que destaca per la seva candidesa i innocència i la seva parla pallaresa, que de ben segur, ha exigit una profunda documentació a l’autora.

Seguiré els teus passos, comença amb una intriga i una sotragada que ens posa el cor del revés quan la Reina pateix un accident, tan excel·lentment narrat, que et posa els pèls de punta. I explora la seva necessitat de conèixer la veritat a propòsit del seu pare, que l’esperona a emprendre una cerca que la porta a destapar un passat que no imagina. Una veritat farcida de secrets custodiats per les belles muntanyes pallareses.

©Xavier Torres-Baccheta
Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un no com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida, també ha escrit Diamant blau i amb la novel·la Mitja vida va guanyar el Premi Nadal 2017. El 2018 va publicar la primera part d’aquesta bilogia Tot el bé i tot el mal.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

dissabte, 29 de febrer del 2020

Passió i amenaça a la romana


A Bàrcino
Autor: Maria Carme Roca
Edició: Columna, 2020
Pàgines: 400
ISBN: 9788466425971
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 20,00€


Recorda que cadascú només viu el present, l'instant fugaç.
La resta de coses o bé ja han estat viscudes o bé són incertes.

Avui us recomano una novel·la magnífica, la història d’una dona, avançada a la seva època, un esperit lliure i indòmit, que amaga un terrible secret que esdevé ombra allargada que la persegueix.

Tot i que aquesta novel·la sorgeix com a spin off de Barcino, no és imprescindible haver-la llegit per capbussar-se en A Bàrcino, per descomptat, aquells lectors que ho hagin fet, recuperaran personatges i trames conegudes, que enriquiran, encara més, aquesta lectura, però aquell que hi arribi de nou, gaudirà igualment d’una lectura sensacional, plena d’intriga, ombres que embruten la pau de la protagonista, una dona única, decidida i arrauxada en un temps en el qual pràcticament tenien un paper purament decoratiu.

És indiscutible que Maria Carme Roca és una escriptora dotada d’un do espectacular a l’hora de recrear l’època romana. La seva formació com a historiadora i l’autoexigència a l’hora de reconstruir èpoques passades, l’han fet arribar a assolir un nivell extraordinari, que permet als qui ens endinsem en les seves pàgines, transportar-nos a aquell moment fascinant, tal com si fóssim viatgers del temps. Tota novel·la requereix d’un procés de documentació prèvia, que en el cas de la històrica, és encara més important i, A Bàrcino està resolta amb veritable mestria.

M’encanten els personatges de la història, que conjuga algunes personalitats reals amb d’altres de fictícies, que són les que porten el pes de la novel·la. De la mà de la Minícia, el seu fidel esclau Erasmius, la complicitat amb en Luci Cecili, la complexa relació amb el seu fill Luci recuperarem algunes reflexions de l’emperador Marc Aureli recollides en els seus llibres de Meditacions, realment interessants. També veurem la importància que tenien les supersticions, una realitat de l'època. El cacau que podia formar-se amb els noms, tenint en compte el seu limitat repertori o descobrir figures inquietants com les  bustuaries, que a mi em van posar la pell de gallina, o la ombra sinistra que amenaça la pau d’esperit de la protagonista i, a mesura que avança la lectura es materialitza en una foscor angoixant. Per contra, vaig gaudir amb la sensacional manera com es descriu la passió de la Minícia pels cavalls i les curses de quadrigues, una passió intensa i constant.

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una seixaantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau. En aquest mateix bloc hem parlat d'altres títols seus com La Merla blava (La Galera, 2015), Els mitjons de l'ogre (Jollibre, 2016), A punt d'estrena (Columna, 2016), La noia del club (Bromera, 2017) Selfies al cementiri (Barcanova, 2017) i El far (Columna, 2018) obra guardonada amb el premi Prudenci Bertrana.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

dissabte, 15 de febrer del 2020

Bombolles i secrets


Tast d’estrelles
Autor: Joaquim Molina
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 512
ISBN: 9788466425575
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 21,00€


La guerra havia canviat l’aspecte del capità, de la gent del país en general, com si, de cop, tothom hagués fet un pas enrere en el temps i fos més pobre i salvatge i de pell més fosca.

Avui us recomano una novel·la fantàstica, una història que es mou a cavall de dos moments en el temps. Un passat tan ple de secrets, mentides i xantatges que pot destarotar el present d’una família sencera.

El món del cava sempre m’ha semblat d’allò més fascinant. L’alquímia que fa possible que uns grans de raïms es converteixin en un elixir deliciós, em sembla gairebé màgic. Joaquim Molina, ha agafat aquest fenomen com a motor d’una novel·la que cal degustar tranquil·lament i amb tots els sentits, com ho faríem amb un bon cava.

Francisca Ricou, indiscutible protagonista de Tast d’estrelles, és una dona de caràcter, imponent, que s’ha construït a sí mateixa però, rere la màscara de fortalesa que, en ocasions, la pot fer resultar esquerpa, s’hi amaga una noia perduda, desvalguda i extremadament fràgil. La seva voracitat d’aprendre i la passió per la vinya la van ajudar a superar els molts i complicats entrebancs que la vida li va posar al pas, sortosament, també va fer que el seu camí es creués amb el del Javier Abella, amb qui construirà tota una vida, a més d’aixecar un autèntic imperi del cava. 

La lectura manté al lector atrapat en la història, gràcies al clima d’intriga que l’autor ha sabut construir, una atmosfera inquietant en alguns moments, molt emotiva i sensorial, a voltes i d’una crua realitat abassegadora en altres. La narració de la vida al front descriu de manera extraordinàriament clara i entenedora, el desgavell que hi havia en una guerra entre veïns, encapçalada per diversos grups dins del mateix bàndol, que es boicotejaven entre ells i els van abocar a un inevitable fracàs.

I és precisament, aquest període bèl·lic entre germans, el que emmarca la trama del passat, un moment de sacsejades constants, de revolucions, incerteses i foscor, una època de por, de traïcions i de silencis, silencis molt sorollosos.

Joaquim Molina (Barcelona, 1966) Llicenciat en Geografia i Història i especialista en l'Edat Moderna. Va completar els seus estudis universitaris al Regne Unit i Alemanya. En l'àmbit professional compagina la feina de traductor i professor d'idiomes amb les classes com a professor d'història i història de l'art en un institut. És autor de La rosa entre els llops (Columna, 2014) i Els ulls d’Al·là (Columna, 2016).

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos