dimecres, 31 d’octubre del 2012

Ressenya Contes Macabres

Títol: Contes macabres
Autor: Edgar Allan Poe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Traducció: Julio Cortázar
Edició: Baula, 2011 (català) / Edelvives, 2011 (castellà)
Pàgines: 215
ISBN: 9788447923304
Edat: de 9 a 99
Nota: ♥♥♥♥♥

Per mi, aquest llibre ha estat la joia d’entre tots els títols publicats en LIJ aquest 2011. Es tracta de ‘Contes Macabres’, un recull de vuit contes: «Berenice», «El gat negre», «L'illa de la fada», «El cor delator», «La caiguda de la casa Usher», «El retrat oval», «Morella» i «Ligeia» del gran poeta Edgar Allan Poe, que ens arriba amb una magnífica traducció de la mà de Julio Cortázar, considerada la millor que han rebut els textos de l’autor d’Eureka; il·lustrada per Benjamin Lacombe, actualment molt de moda després del seu pas per Madrid aquest passat mes de desembre i amb una edició de luxe, per la qual cal felicitar el grup Lluís Vives; pàgines que alternen el fons blanc, gris i negre que reforcen el toc macabre de les històries i il·lustracions, on s’han treballat amb cura tots i cadascun dels elements; una coberta robusta amb relleus, el llom recobert en tela o les guardes que tan sovint són oblidades, s’han dissenyat amb un estil molt afí al seu contingut, cinta de punt de lectura de color vermell sang i les biografies dels diferents implicats en aquest volum, precedides d’un text final que narra la vida i obra d’Edgar Allan Poe. Tot plegat constitueix un autèntic llibre regal. Si ningú hi ha pensat, no ho dubteu, regaleu-vos-el vosaltres mateixos, sense excusa, si us agraden les històries de Poe o les il·lustracions de Lacombe, en gaudireu i si, com jo, us fascinen tots dos, aquest àlbum es converteix com us deia al principi, en una joia imprescindible en la vostra biblioteca particular.

Ningú ha estat capaç de superar les magistrals descripcions de Poe, com a mostra un botó:
els finals de les estacions carregats d’esplendors enervants; els ulls que s’inunden de llàgrimes que no provenen del cor; l’al·lucinació, que primer deixa lloc al dubte, però tot seguit es convenç i apareix raonable com un llibre; l’absurd, que s’instal·la en la intel·ligència i regeix amb espantosa lògica.”


El text de Charles Baudelaire sobre la vida i l'obra de Poe que s’inclou al final d’aquest volum, és el que aquest poeta va escriure com a pròleg a l'edició francesa de Narracions extraordinàries. Aquesta biografia, posa de manifest la veneració que sentia Charles Baudelaire per la trista figura del que ha estat considerat el poeta maleït, així com el desnivell que, segons el francès, existia entre ell i el seu país. Enalteix una i altra vegada la personalitat peculiar i seductora del geni que va ser alhora cara i creu en la seva breu i intensa vida. L’alcohol va ser estímul i condemna d’una existència que va realçar i venerar la figura de la dona per damunt de totes les coses.

Per tot plegat, jo brindo per ell, per Poe i la seva literatura que t’atrapa i engoleix amb el seu brillant domini del llenguatge i la metàfora, us deixo un petit vídeo perquè pugueu fer un petit tast de les il·lustracions que acompanyen els contes, el text no necessita més que saber que el signa l’inigualable Edgar Allan Poe. 


Sílvia Cantos

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Ressenya Un somriure vermell com la sang


Títol: Un somriure vermell com la sang
Autor: Adam Gidwitz
Traductor: Montserrat Camps
Edició: La Galera, 2012
Pàgines: 260
ISBN: 9788424637781
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

Em va cridar l’atenció el títol d’aquest llibre, bàsicament el fet que inclogués les paraules somriure i sang em va semblar suficient raó per seguir investigant, aleshores llegeixo la sinopsi “Hansel i Gretel surten un dia del seu propi conte i s'introdueixen en altres vuit relats populars que també van ser convertits en clàssics pels germans Grimm. Durant un periple ple de foscos perills, coneixerem l'origen real de moltes històries de conte. D'on vénen les cases comestibles, les molles de pa o les mateixes bruixes? La veritat rere la simbologia resulta tan apassionant com els mateixos contes, presentats en versions molt més violentes i amenaçadores, tal com eren coneguts abans de ser maquillats pels germans Grimm.” I després d’aquesta presentació no vaig poder fer res més que llegir-lo, i quin encert!

L’autor ens fa tota una declaració d’intencions a la primera pàgina de la història, tot dient-nos “El que sentireu ara, la veritable rondalla de les Rondalles de Grimm, és tan violenta i plena de sang com us pugueu imaginar. De Debò, i us garanteixo que no exagera, aquest llibre farà les delícies d’aquells joves lectors que es deleixen per les històries més fosques i punyents, aquesta sens dubte, ho és. I és molt probable que aconsegueixi el que difícilment un pare o professor seria capaç, fer que un adolescent s’endinsi en la lectura d’un clàssic com el Hansel i Gretel dels germans Grimm, d’acord, una versió d’aquest clàssic, però això no treu mèrit al fet que aquest lector descobrirà una nova mirada a la literatura infantil clàssica.

Per mi, ha estat tota una sorpresa que aquest sigui el primer títol de l’autor, la manera com capta l’interès del lector, jugant amb dues veus durant tota la narració, val a dir que el toc irònic de la segona veu és un punt d’inflexió constant, que aporta una dosi justa d’humor, un humor tan negre i irreverent com la trama de les rondalles que narra. Entens aquest saber fer quan llegeixes la biografia d’Adam Gidwitz, i és que aquest jove autor és contacontes i professor a Nova York, als Estats Units acaba de sortir publicada la seva segona obra, que tot apunta segueix el mateix filó que tan bons resultats li ha donat, us deixo el booktrailer perquè aneu obrint boca.

Sílvia Cantos

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Ressenya Pura sang


Títol: Pura sang
Autor: Ada Castells
Edició: Edicions 62, 2012
Col·lecció El Balancí
Pàgines: 288
ISBN: 9788429769814
Premi Sant Joan Unnim 2012
Nota:♥♥♥♥

La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d’una illa i el terror d’una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se’n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s’ha de tenir por de res. Una història on res no és el que sembla gràcies als girs argumentals que ens sorprenen a mesura que avança la trama.

Amb Pura sang, Ada Castells ha construït una història que corprèn, t'inquieta, t'emociona i és que amb aquestes pàgines mostra el seu inqüestionable domini en el tractament de les emocions. Enmig d'una atmosfera claustrofòbica la Sílvia veu com la vida de somni que s'havia imaginat a l'illa s'esvaeix adquirint una realitat gris i mesquina que li obre de bat a bat les portes de la bogeria mentre es submergeix en una broma etílica amb gust de gin.

“En l'art, les impostures són com taques de sang. No les pots eliminar.
Surten a la llum i t'escupen veritats a la cara “

L'art és un dels ingredients amb els quals l'Ada ha cuinat aquesta història amb reminiscències de la millor literatura gòtica, són constants els elements que ens hi fan pensar i no podem obviar un dels elements centrals de la història, l'evolució de les diverses versions d'aquest quadre de la dona que fuig. Resulta evident que el tema l'atrau, de fet ja ho vam veure en el seu títol Tota la vida (Empúries, 2005). La maternitat, amb tots els dubtes i les pors que provoca a la protagonista, són l'altre gran fil que teixeix la història. La cruel anul·lació que pateix la Sílvia a Son Blanc com a persona, la porta a preguntar-se si està preparada per ser mare i estimar sense condicions, com se suposa que ho han de fer les mares.

Una novel·la sensacional, magníficament escrita guardonada amb encert amb el Premi Sant Joan Unnim 2012, una història elaborada amb una amalgama exquisida d'estils diversos que ofereix una lectura apassionant i addictiva.

Llegeix el primer capítol (PDF)

Sílvia Cantos


dissabte, 27 d’octubre del 2012

Ressenya No està escrit a les estrelles

Títol: No està escrit a les estrelles 
Autor: John Green
Traductor: Laia Font Mateu 
Edició: Fanbooks, 2014
Pàgines: 300
ISBN: 9788415745792
Edat: a partir de 12 anys
Nota:♥♥♥♥♥


Tot i l’evident duresa del tema que tracta, aquesta novel·la ens presenta una entranyable història sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.

Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. A tots dos els agradaria gaudir de vides més corrents. Alguns dirien que no han nascut amb estrella, que el seu món és injust. Però el cert és que la Hazel i en Gus són dos adolescents absolutament conscients que no hi ha temps per a lamentacions, perquè ens agradi o no, només existeix l’avui i l’ara.

Aquesta novel·la constitueix la descoberta al nostre país de John Green, aquest jove autor d’Indianapolis és autor de novel·les juvenils de gran èxit als Estats Units, i reconegut sobretot per ser un dels germans del canal vlogbrothers del Youtube, que compta amb més de 7.000.000 de subscriptors. Després de llegir-lo, vaig creuar els dits confiant que les editorials de casa nostra s’animessin a seguir publicant títols d’aquest excel·lent autor, per això ha estat una autèntica alegria conèixer la notícia que des del segell Fanbooks han contractat la nova novel·la, que espero ressenyar-vos aquí mateix en breu. 

Resumint, aquesta novel·la sincerament us ho dic, t’emociona, t’estremeix i et fa sentir feliç de ser viu.

Us deixo el vídeo al trailer de la pel·lícula que en poques setmanes podrem veure a tots els cinemes, però si em permeteu una recomanació (dins de la pròpia recomanació), llegiu el llibre primer!! ;-)  




Sílvia Cantos

divendres, 26 d’octubre del 2012

Ressenya Donetes


Títol: Donetes
Autor: Louisa May Alcott
Adaptació: Àngel Burgas
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Lumen Infantil, 2011
Pàgines: 32
ISBN: 9788448831790
Edat: de 5 a 9
Nota: ♥♥♥♥

Les quatre germanes March s'estan fent grans mentre el seu pare és a la guerra. La seva mare, la seva tia rica i els seus veïns, els Laurence, són testimonis de la vida de les quatre noies que, de mica en mica, deixen de ser nenes per convertir-se en dones. Les germanes March passen el trànsit de la infantesa a l'edat adulta vivint, sentint i patint tots els contratemps, que encara avui, més de cent anys després, les noies de tot el planeta reconeixen en aquest llibre, que ja és un clàssic.

La seva autora, Louisa May Alcott es va basar en les pròpies experiències de la seva família per escriure un relat meravellós que és un cant a l'amistat, la solidaritat, l'amor i la passió per l'art i les petites coses, naturalment, es caracteritza en el paper de la Jo, aquesta noia rebel, inconformista, amant de la lectura i l’escriptura, que posa de manifest la forta personalitat d’aquesta americana que al segle XIX mostrava sense por tenir unes idees molt clares.

Aquells que vulguin tatxar aquesta història de ‘queca’ s’equivoquen de mig a mig, l’adaptació que ha fet Ignasi Blanch, està escrita amb ritme i simplificant la història de manera que l’ha convertit en un conte perfectament narrable que agradarà tant a nens i nenes com als adults que hagin llegit alguna de les moltíssimes versions que s’han escrit d’aquest clàssic atemporal.


Si li afegim el fet que de la il·lustració d’aquest àlbum se n’ha fet càrrec Ignasi Blanch, és evident, que qualsevol carrincloneria queda ja totalment descartada, el seu estil tan personal a l’hora de dibuixar els personatges, dóna un toc de distinció a aquestes pàgines, el traç clar i el treball fet a llapis dóna un cromatisme molt agradable al conjunt que a més, provoca una sensació de retrocedir en el temps.

Resumint, una obra que ho té tot: una història de gran bellesa, una adaptació magnífica, una il·lustració genial i una edició molt cuidada, sens dubte, un títol que no pot faltar a les biblioteques ni a les col·leccions personals.

Sílvia Cantos



dijous, 25 d’octubre del 2012

Ressenya La Gallineta xerrapeta

Títol: La Gallineta xerrapeta
Autor: David Ezra Stein
Il·lustrador: Chris Sheban
Edició: Joventut, 2012
Pàgines: 40
ISBN: 9788426139306
Edat: a partir de 4 anys
Nota: ♥♥♥♥


És l’hora d'anar a dormir de la gallineta roja i li reclama al seu pare un conte per anar a dormir. Però cada vegada que comença un conte nou, la gallineta xerrapeta l'interromp. Des de Hansel i Gretel fins a La Caputxeta Vermella, la gallineta no es pot estar d'irrompre els contes per salvar els seus personatges. Finalment el pare, cansat de ser interromput, demana a la gallineta que li llegeixi un conte.


He de reconèixer que el primer que em va cridar l’atenció d’aquest àlbum va ser la paraula “xerrapeta”, no l’havia sentit mai, vaig buscar en diversos diccionaris i ni rastre, finalment en un recurs digital vaig trobar-ne una definició “(...) Persona que parla massa, especialment si diu coses que hauria de callar”, això i la il·lustració de la coberta prometien una història divertida, i efectivament, ho és. Feia temps que no reia tant jo sola llegint un conte, la història no és especialment innovadora, un pare que li explica, o millor dit, intenta explicar un conte a la seva filla mentre aquesta no deixa d’interrompre’l, no és un argument nou, però sobretot és un fet que vivim moooolt de prop els que tenim fills o filles xerrapetes (sí, és el meu cas), aleshores us garanteixo riallades mentre us imagineu explicant aquest conte a la vostra gallineta particular, la meva es va donar ràpidament per al·ludida ;-)

David Ezra és un autor desconegut a casa nostra, no així als Estats Units on ha publicat diversos àlbums il·lustrats, aquest treballa està dotat d’un traç enèrgic il·lustrat amb colors brillants i juga amb l’ús de diverses tècniques en funció del moment de la narració. Amb la dosi justa d’un humor intel·ligent, aquesta història dins d'una altra història assegura una estona de lectura compartida d’allò més divertida amb els vostres pollets. Aquest àlbum ha estat guardonat amb el Caldecott honor en l’edició 2011, després de navegar per la xarxa investigant una mica sobre aquest autor, espero que aquest reconeixement permeti que altres títols d’aquest autor siguin editats al nostre país ja que prometen molt.

Resumint, un títol fantàstic per compartir amb els més petits i sense cap mena de dubte ideal per incloure en una sessió de l’hora del conte, èxit assegurat!

Sílvia Cantos

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Ressenya El cor de la Hannah


Títol: El cor de la Hannah
Autor: Rocío Carmona
Traductor: Xavier Solsona
Edició: La Galera, 2012
Col·lecció: Lluna Roja
Pàgines: 456
ISBN: 9788424642501
Edat: a partir de 14 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

 

La Hannah és una jove amish de Pennsilvània; viu en un entorn rural, aïllat i rígid, que encara avui segueix les normes i els codis del segle XVII. El mateix dia que fa 16 anys, es produeix un esdeveniment únic a la història del poble: per primera vegada en dècades, es permet l'entrada d'un foraster, en Daniel, un jove que acaba d'arribar de Seattle per a fer un reportatge fotogràfic sobre els amish. La Hannah sent de seguida alguna cosa per ell, i en Daniel s'enamora d'ella a l'instant. Inicien una relació que trenca tots els codis de la comunitat. Quan la família d'ella se n'assabenta, prohibeix que es continuïn veient i fan fora del poble en Daniel. Però la Hannah decideix fugir per anar a buscar-lo a Nova York, on s'enfrontarà a un nou món, viurà tota mena de perills i aprendrà algunes lliçons que mai no oblidarà.

Vam descobrir la Rocío Carmona quan va publicar, La gramàtica de l'amor (La Galera, 2011), i va deixar el llistó molt amunt, ja que aquella novel·la era una deliciosa lectura per als sentits. Ara torna amb una història d’amor escrita amb una tendresa infinita, com només podria fer-ho algú que ha estat un grandíssim lector d’aquest gènere. Sense caure en la cursileria, l’autora ha teixit una història que et captiva, la immensa innocència de la Hannah, aquesta jove amb tot un món per descobrir que no dubta a seguir el seu somni i deixa enrere la seguretat d’allò familiar i conegut per dirigir-se a un món totalment nou.

Igual com passava a La gramàtica de l’amor, El cor de la Hannah està farcit de referències literàries: des de Herman Hesse a Gustave Flaubert, i amb un clar homenatge al Petit Príncep de Saint-Exupéry, així com també disposa d’una banda magnífica sonora descrita entre línies que conté una amalgama d’estils musicals que van de Verdi fins a Bruce Springsteen.

No voldria deixar de comentar un aspecte que trobo molt interessant, i és el fet que amb les pàgines d’aquesta història descobrim un estil de vida que molts hem sentit anomenar però desconeixem, si més no aquest era el meu cas, el dels Amish i encara més, una filosofia de vida força interessant com la dels Baüls. Sincerament no li poso més de quatre a la puntuació perquè no puc, però de tot cor us recomano que no deixeu de llegir aquesta meravella titulada “El cor de la Hannah”, i si em permeteu una última recomanació, “no oblideu el protector solar” ;-)

Sílvia Cantos

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Ressenya Ondina


FITXA
=====
Títol: Ondina
Autor: Benjamin Lacombe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Traductor: Elena Gallo 
Edició: Edelvives, 2012
Pàgines: 40
ISBN: 9788426386144 
Edat: de 5 a 99 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


El cavaller Herr Hans de Rinstetten ha de travessar un bosc com a prova de valor, però les seves passes el condueixen a llocs inesperats, on coneix a la bella nimfa Ondina, de la qual queda enamorat a l’instant. El passat de la jove com a criatura del bosc no és obstacle per al seu casament, però portarà més desgràcies de les que ambdós podrien imaginar.

Benjamin Lacombe ha esdevingut per mi un il·lustrador de referència, per el seu meravellós treball, de caràcter pictòric, elaborant unes imatges de somni que es caracteritzen per un extraordinari domini de les mirades, els seus personatges prenen vida i semblen voler explicar-te molt més del que diu el text que les acompanya. A més a més, no puc negar que les històries que narra m’atrapen, vaig enamorar-me dels  seus Amants papallona, aquesta versió japonesa del Romeu i Julieta, amb Melodia en la ciudad presentava l’entranyable primer amor de dos nens de móns totalment diferents, l’any passat ens sorprenia amb una revisió de la Blancaneu sensacional, i crec absolutament impossible d’oblidar el seu treball a Contes Macabres, on va explotar el seu costat més fosc creant les il·lustracions magistrals que acompanyaven alguns dels contes de Poe.


Amb Ondina, explora com ja ho va fer en l’Herbari de les fades, el món de la màgia i els misteris a través d’un personatge clàssic de la mitologia germànico-escandinava, la nimfa aquàtica, i ho fa jugant amb les textures dels fulls utilitzats, trobem algunes imatges que van apareixent o desapareixent a mida que passem les pàgines d’aquest preciós àlbum il·lustrat, cal felicitar Edelvives, per editar treballs amb aquesta altíssima qualitat com ho fa amb obres com les comentades en aquesta ressenya del propi Benjamin Lacombe, i també en les joies sorgides de l’art de Rébecca Dautremer.

Resumint doncs, aquí us presento una llegenda màgica d’amor, gelosia i tragèdia, amb espectaculars il·lustracions i pàgines amb transparències que ens endinsen en el món de les nimfes de l’aigua de cuidada factura i imprescindible lectura.

Sílvia Cantos