No
voldria acabar l'any sense recomanar-vos una història de Nadal, una
d'aquelles entendridores que porta per estendard els sentiments més
humans que tot sovint són oblidats i substituïts per el més
simple materialisme, un autèntic conte de nadal seguint l'essència
del clàssic de Dickens.
La
meva proposta la trobareu publicada per l'editorial Salvatella, es
tracta d'«El mocador màgic»,
una preciosa història que parla del càncer i de l'amor, un amor que
porta a un nen, en Luigi a demanar als reis un únic regal:un
mocador, però no un mocador normal i corrent, sinó un de ben
especial, així el descriu a la seva carta als reis mags:
«Un
mocador màgic per cobrir el cap de sa mare. Un mocador que fos més
bonic que totes les cabelleres rosses de les mares dels seus amics.
Un mocador amb dibuixos i colors que, quan el portés la Bego, la fes
sentir la mare més alegre del món. Però sobretot, hauria de ser un
mocador que la guarís.»
Un
conte dolç i entranyable, carregat d'emoció que ens conduirà a un
viatge màgic fins a París, acompanyant a ses majestats els Reis
d'Orient per acomplir el desig d'un nen que decideix prescindir de
totes les joguines a canvi de veure la seva mare recuperada. Felicito
als autors per haver sabut tractar un tema tan complicat com és el
càncer, d'una manera tan delicada i ben treballada, tant el text com
les il·lustracions són perfectes per compartir-les amb els més
petits de casa i alhora, aporten un bri d'esperança a totes aquelles
famílies que en aquests moments tenen algun dels seus membres
lluitant contra aquest mal.
No
hi ha dubte que en moments difícils, els pares poden trobar
complicat explicar als fills una malaltia i aquest conte els pot
servir com una eina per apropar-se a ells, explicar-los el que està
passant i el que passarà en els propers mesos. El relat està escrit
des del punt de vista infantil, amb sensibilitat i optimisme, i
exposa les situacions difícils d’una manera delicada i dolça,
fàcils d’entendre per als nens i també per als adults.
Si
voleu regalar una història amb l'autèntic esperit del Nadal, aquí
la teniu, us emocionarà, molt bones festes a tots!!
A
l’Arbre Vell una família de conills, un teixó, uns esquirols, un
picot, un mussol, uns periquitos, unes garses i un corb conviuen amb
les mateixes desavinences que qualsevol comunitat de veïns. Però un
dia apareix una gran X pintada en el Vell Arbre. Què significa
aquesta gran X? La Coloma Missatgera no n’està segura, però el
Capità Corb sí que ho sap. Talaran l'arbre! Aconseguiran treballar
tots els animals units per a salvar la seva llar?
En
aquest cas concret, l'arbre vell ens ofereix la possibilitat de
treballar la defensa del medi ambient, resalta la importància dels
boscos deixant al descobert la gran varietat de vida animal que pot
trobar-se en un sol arbre i alhora també ens mostra el gran
avantatge del treball en equip, la importància de la solidaritat i
la cooperació per aconseguir un mateix objectiu.
A
més tot plegat ho fa mitjançant una dolça història farcida de
precioses il·lustracions que la britànica Ruth Brown treballa amb
un estil pictòric amb aires retro que esdevenen un excel·lent
complement a la història, per tot plegat us recomano aquesta bonica faula.
Títol:
El
Prodigi – L'Enginy – El Talent Autor:
Gerard
Guix Edició:
Estrella
Polar,
2012 Pàgines: 416 ISBN:
9788499329765 Edat: a partir de 14 anys Nota: ♥♥♥♥♥
La
trilogia va començar amb una incògnita «Qui,
o què, és l'Axel?»
qüestió
que
se'ns desvetlla
(en part) al
llarg del primer títol, on
el Gerard ens explica
que es
diu Axel perquè als seus pares els agradava Guns’n’roses i
aquest era el nom del líder. Es diu Axel, però es podria haver dit
Odin, per l'oncle de Suècia que mai ha vist, però que cada any li
envia un regal d'aniversari. L'Odin és un personatge misteriós i
inversemblant, i curiosament l'Axel el coneix just quan el seu cos
adolescent comença a patir uns canvis angoixants que l'omplen de
dubtes. I és que l'Axel
encara no sap que li espera un combat molt dur ni que d’aquí uns
anys els llibres parlaran d’ell, el Prodigi, perquè està a punt
de canviar el curs de la història. Sens
dubte un final que ens deixava amb el cor encongit esperant com
acabaria tot plegat, però el cert és que l'autor es reservava una
col·lecció sencera d'asos a la màniga que ens farien saltar d'un
bàndol a l'altre i provocarien canvis d'opinions i sorpreses
constants.
Amb
L'Enginy la història fa
un gir de 180 graus
prenent un nou significat,
fixeu-vos sinó el que apunta la sinopsi:El
sol ha començat a treure el cap tímidament. Tota la ciutat està
tenyida de color taronja i és preciosa tot i el fum que encara
l’envolta després de l’atac d’aquesta nit. Com que no sóc un
vampir, quan els rajos del sol impactin sobre la meva pell no em
passarà absolutament res. Ni me n’adonaré. No són prou potents
per desfer tot el gel que porto a dins. No sóc un vampir,
desgraciadament. Sóc una cosa molt pitjor». I
és que sempre s'ha dit que totes
les històries tenen dues versions. Hem escoltat l’Axel, ara és el
torn de l’Odin i
us garanteixo que la cosa canvia molt respecte a El Prodigi!
Si
amb el segon volum en Gerard mostrava els asos que amagava, amb
«El
Talent» desplega tot un joc de matisos i noves revelacions que
deixen al lector astorat, impressionat o senzillament al·lucinat. A
Barcelona, la guerra continua. Ni l'enginy ni el prodigi no la podran
guanyar. Caldrà alguna cosa més.
«Han
passat massa hores des que tots els habitants de la Terra han perdut
la consciència en aquest son glaçat, i sembla que, com més temps
passi, menys possibilitats hi ha que sobrevisqui ningú. Ni humà, ni
animal. Només els vegetals semblen impunes a aquest son letal. No hi
ha esperança en cap racó del globus. Tots els éssers semblen
adormits en aquest estrany coma que s’ha apoderat de tot el
planeta. Només hi ha vida, i una mica d’esperança, a l’epicentre
de la setena extinció massiva. A Barcelona, la ciutat on en aquests
moments s’està lliurant la batalla del Ragnarök».
Perdoneu
que m'hagi estès tant amb la presentació, però penso que aquesta
trilogia s'ho val, he llegit molt però m'atreviria a dir que aquesta
és una de les millors
sagues
de ficció dirigides al públic juvenil que han
caigut a les meves mans,
però
el que celebro per damunt de tot, és que l'autor ha sabut fer
créixer els seus lectors, si bé el primer títol el recomanaries a
nois i noies a partir de dotze anys, a l'Enginy ja veus un nivell de
lectura lleugerament més complex alhora que el to que pren la
història es torna veritablement molt fosc i
que juga constantment amb el flaixbac,
però et sorprens, trobant-te els lectors de 12 i 11 anys que han
devorat el segon títol talment com si d'en Nixae es tractés, i no
han tingut cap mena de problema a l'hora de seguir el fil, hi ha raó
evident d'aquest fet, en Gerard ha enganxat els lectors, els ha
atrapat dins una teranyina d'emocions i sorpreses constants que
gaudiran d'allò més un cop s'endinsin en la resolució d'aquesta
trilogia, posant finalment noms i història als diferents personatges
que hem anat coneixent, personatges que en ocasions, havien aparegut
subtilment en els anteriors llibres i amb «El
Talent»
han
passat a tenir una nova dimensió que els engrandeix davant la mirada
del lector.
Ara
bé, que ningú caigui en l'error de creure que aquesta és una
trilogia dirigida únicament als joves que juga amb tòpics i
personatges típics, res més lluny de la realitat, la història del
Prodigi està farcida de detalls curosament documentats, esdevenint
una passejada per la història d'Europa fent parada a Roma,
París, Londres, Berlín i naturalment, Barcelona, que
podríem considerar un protagonista més de la saga,
trobarem
magníficament descrits emplaçaments,monuments,
estils
de vida i
fins i tot, personatges històrics. I molt més que això, a «El
Talent»
toparem amb una magnífica dissertació
sobre l'art contemporani a Barcelona amb
una proposta força curiosa d'un
possible nou ús...
Una
altra cosa que us sorprendrà, si més no amb mi ho va aconseguir, és
descobrir una nova dimensió d'alguns nombres: 22, 666, 12... aquesta
història n'està plena, nombres que tenen significats que van molt
més enllà del simple apunt numèric i no podem obviar la música,
una història apocalíptica com aquesta no podria haver trobat un
acompanyant millor que Wagner i la seva imprescindible «Cavalcada
de les Valquíries» que
aporta molt més que una sublim banda sonora a la història.
I
no em resta més que insistir a recomanar-vos aquesta magnífica
trilogia d'el Prodigi, una història fantàsticament ben construïda
que s'ha ficat a la butxaca un munt de joves lectors (d'edat i
esperit), que sense deixar de ser una obra de ficció de zombis i
homes llop, amaga múltiples històries paral·leles que creixen i
s'encreuen enriquint-la exponencialment i que, malgrat pugui
sorprendre a algú farà pensar, fixeu-vos sinó en aquesta reflexió
que fa “la por del desconegut ens empeny al racisme”, ja
ho sabeu doncs, per aquestes festes una lectura molt recomanable per
joves i adults que us farà gaudir, us deixo amb el booktràiler que
han preparat amb el qual podreu completar la idea que us n'heu pogut
fer a través d'aquesta sincera ressenya i qui sap si el més
sorprenent encara ha d'arribar...
El llibre que us presento avui és «Así te quiero mamá», un àlbum
il·lustratels
dibuixos i les frases curtes del qual, reflecteixen com una
mare comprèn, consola, aplaudeix, escolta, impulsa, salva i acompanya al seu
fill sempre. Passi el que passi, és la persona que es troba més a
prop de l’infant, en qualsevol moment i situació. Gabriela Keselman
ha construït una sèrie de situacions quotidianes en les que qualsevol mare s’hi
veurà reflectida i a més, ho fa amb un divertit toc humorístic i alhora
entranyable que dibuixarà un somriure als seus llavis mentre vagi llegint
aquesta història.
Gabriela Keselman és una autora de reconegut prestigi internacional, durant
11 anys va ser redactora i cap de secció de la revista “Ser Padres Hoy” on
també publicava ressenyes de llibres i articles sobre literatura infantil i
juvenil. Té en el seu haver al voltant de 50 títols publicats, dos dels quals
han estat adaptats al teatre per la Companyia Fantasía
en Negro de Burgos. Ha rebut importants premis, junt amb l’il·lustrador català
Pep Montserrat, i també junt amb la il·lustradora italiana Claudia Ranucci.
Novull deixar de comentar el magnífic treball de Lucía Serrano, col·laboradora habitual en les revistes infantils «El Tatano» i «Cavall Fort».
Ha participat en diverses exposicions col·lectives d’il·lustradors, va formar
part de l’equip d’il·lustradors del Projecte «Humanicem els Hospitals» de l’Hospital
Vall d’Hebron de Barcelona. El seu treball ha rebut múltiples reconeixements,
l’últim el Junceda aquest mateix 2012. En aquest àlbum ha sabut jugar amb un
doble estil, que conjuga perfectament amb el doble sentit de cadascuna de les
frases (la interpretació de la mare i del fill) aconseguint un resultat molt
atractiu visualment que capta l’interès dels infants immediatament.
Us recomano de
tot cor aquest títol i us proposo que el tingueu molt en compte si es dóna el
cas que heu de fer un regal a una mare, estic convençuda que li encantarà i aquí us en deixo una mostra per si hi voleu fer una ullada abans.
A l’estiu de 1890
un adolescent parisencpassa una temporada
a Auvers-sur-Oise amb una germana de la seva mare. Allà coneixerà un pintor
acabat d’arribar que sembla beure’s la vida amb cada pinzellada. Aviat es faran
inseparables. Al seu costat, lluitarà contra els convencionalismes provincians,
descobrirà la fugacitat de l’amori
s’enfrontarà a la mort per primera vegada.
Heus aquí un
doble plaer per als sentits, una novel·la inspirada en la vida i obra del
genial pintor Vincent Van Gogh. Merescudíssima guanyadora del premi Lazarillo
2009, «El pintor del sombrero de malvas» és una oda a les pintures de l’artista
holandès, un llibre que hauria de ser referència per totes aquelles persones
que vulguin estudiar el pintor dels Gira sols. És una evidència indiscutible
que Marcos Calveiro s’ha empapat de la biografia del pintor, no en va llegir
aquestes pàgines és com passejar-se per una galeria d’art curulla d’obres de
l’holandès més emblemàtic de tots els temps.
Pàgina a pàgina
la història es construeix, en molts casos a partir de quadres, un dels moments
claus de la història es narra en base a la pintura «Camps de blat amb corbs»,
on els estudiosos han atribuït la presència de corbs com una mena de premonició
de la mort de Van Gogh, l’autor trasllada aquesta mateixa idea al llibre, com
una ombra fosca penjant sobre els caps dels protagonistes. Mentre que una altra
obra memorable com és «La nit estrellada» és constantment referenciada.
La història
presenta el caràcter emboirat de Van Gogh, temible consumidor d’absenta,
l’especial relació que va mantenir sempre amb el seu germà Theo, la seva
vessant religiosa o la gran admiració que professava per Millet. Així mateix en
les seves pàgines trobem novel·lats fets verídics com ara la seva estança a la
pensió Ravoux, la coneixença amb el doctor Gachet i la seva frenètica activitat
artística durant els darrers mesos de la seva vida.Fins i tot, jo diria que li fa un homenatge incloent
les darreres paraules que va pronunciar «La
tristesse durera toujours» (la tristesa durarà sempre).
Una obra dotada
amb una sensibilitat exquisida, que constitueix una lectura agradable, i de ser
possible, realitzada entre camps de blat sota la brisa del càlid sol, per
submergir-se en l’espiral que esdevé l’estada a Auvers del jove protagonista de
la mà de Vincent Van Gogh.
Océano Travesía presenta una aposta
divertida i alhora tan realista que fins i tot espanta, es tracta d’una
història on un ruc i un mico comparteixen una estona de lectura però ho fan amb
diferents suports, l’un amb un llibre i l’altre amb el seu ordinador portàtil.
El ruc que representa la modernitat
descarrega una bateria de preguntes al mico sobre el funcionament del ‘llibre’,
“com ajustes la pàgina? Serveix com a bloc? Envia missatges? Twiteja? Té
Wi-Fi?” el mico amb una paciència de sant va contestant una a una a totes les
preguntes: No, no, no... no us perdeu la
il·lustració que l’autor ha dibuixat per representar la pregunta sobre el
ratolí, és divertidíssima!
Cansat ja de tanta pregunta, el mico
planta el llibre davant dels nassos al seu insistent company, i aquí cal
traure’ns el barret davant l’autor per la seva tria, un fragment d’un clàssic
entre els clàssics ‘L’illa del tresor’ de Sir Robert Louis Stevenson. D’entrada
el primer impuls del ruc és sintetitzar el text amb abreviacions d’aquestes que
sovint resulten gairebé impossibles de llegir i emoticones, però acte seguit,
la curiositat és superior a ell i queda abduït per la lectura fins al punt que
s’apodera del llibre aconseguint que el pacient mico arribi als límits de la
seva paciència i decideixo marxar a la biblioteca a buscar-ne un altre.
Les il·lustracions d’aquest àlbum són tan
senzilles com efectistes, pàgines que respiren i no abusen de floritures, en el
vídeo que han realitzat en a versió original del llibre s’aprecia
l’expressivitat aconseguida en els personatges, sobretot en el mico. Es una
història molt ben trobada que fa riure i al mateix temps convida a reflexionar
sobre la importància del llibre físic, un autèntic clam en defensa del paper al
qual dono total suport, ja que per més tecnologies que puguin aparèixer, per
als incondicionals del llibre-llibre, el plaer de passar les pàgines, el tacte
del paper i l’olor d’un llibre mai no podran ser substituïts per una pantalla.
I com a cirereta, ha aparegut el germanet
petit d’aquest àlbum, amb el títol «¡És un libro, bebé!» i dissenyat
especialment per pre-lectors, amb un format més petit i en cartoné apte per les
manetes dels més petits, entranyable i alhora resistent. Tant una com l’altra,
dues propostes a les que us recomano molt sincerament que no deixeu de
dedicar-hi una estona, us agradaran, sorprendran i a més, riureu!
Un cafè es pot prendre sol, amb unes gotes de llet, doble, tallat, esquitxat d’algun licor, amb gel i de mil maneres més. Però hi ha un element que totes aquestes possibilitats comparteixen, i és que són una excel·lent companyia a la lectura.
Arran del descobriment de la infidelitat del seu marit amb la dona d’un dels seus millors amics, la Laura decideix trencar amb la vida de dona perfecta i de mare (tot i que els fills dels quals té cura ni tan sols són seus) per a fer la seva pròpia vida en solitari i dedicar més temps a la seva professió. Les reflexions de la Laura sobre la vida en parella, les renuncies a allò personal, la maternitat, les relacions amb els homes són les que moltes dones d’avui dia es fan i en les converses amb els seus amics i les situacions en la que es troba immersa descobrirem a un personatge que se’ns fa molt proper. El año de los mil cafés és una novel·la actual, urbana, que retrata a un grup de parelles estables de classe acomodada, que tot i que aparentment són perfectes també cometen errors ja que tots som humans; l’estabilitat inicial es desmuntarà com un castell de sorra per permetre que tots comencin de zero i es plantegin les seves vides potser quelcom descurades per la inèrcia del dia a dia.
Amb aquesta novel·la, l’autora ens mostra la teranyina de relacions que s’estableix entre els tres matrimonis protagonistes, la Laura ens desgrana un any de la seva vida. L’any possiblement més complicat i enrevessat, un temps intens i ple de canvis. La seva situació personal i professional canvia tot de sobte quan descobreix l’engany del seu marit, el que d’entrada pot semblar un argument tan tòpic com típic se’ns revela com una història plena de matisos que, en absolt, resulta típica ni tòpica.
Mireia Arrate demostra en aquesta primera novel·la la seva ferma defensa de la igualtat dels drets entre homes i dones, oferint-nos una prosa rica que permet una lectura agradable i et convida a prendre una bona tassa de cafè, doble i amb unes gotes de llet a l’estil de la seva protagonista. Sens dubte una lectura molt recomanable.
Avui us recomano un àlbum il·lustrat molt
musical, un llibre recomanable per tothom, grans i petits, però sobretot a
aquells que sigueu fans de la música dels Amics de les Arts. Es tracta del títol «Déja vu» amb el text de la cançó amb el mateix
títol d’un dels grups revelació del panorama musical català dels últims anys “Els
Amics de les Arts” que se'ns presenta acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions de Víctor
Escandell, que ha publicat l’editorial La Galera.
Aquesta tardor Els Amics de les Artsens
proposen una experiència fantàstica que barreja música, literatura i art. Es
tracta d’un àlbum il·lustrat preciós que ve acompanyat d’un CD amb una versió inèdita
del tema i un
vídeo amb el making off del procés de creació de l'àlbum.
Els Amics de les Arts,és un dels
grups revelació del panorama musical català dels últims anys. Amb cinc discos
al mercat des que van començar el 2005, l’èxit els va arribar amb el seu quart
disc, Bed & Breakfast, editat el 2009, amb el qual han guanyat un disc d’or
entre d’altres reconeixements (premi Enderrock, premi Disc Català de l’Any i
premi Cerverí de Girona a la millor lletra de cançó en català pel tema Reykjavik).
L’il·lustrador, Víctor Escandell, és llicenciat en disseny gràfic a
l’Escola Massana. S’estrena com a il·lustrador a la productora d’animació
D’Ocon Films Productions. Col·laborador habitual d’El Periódico de Catalunya.
Ha il·lustrat també per als diaris El Mundo i El País. Col·labora amb les
principals agències de publicitat i ha publicat nombrosos llibres il·lustrats tant
per a públic infantil com per a adult, d’entre els que m’agradaria destacar
“Conte de l’Alhambra” una preciositat tant per la història que narra com per el
treball d’Escandell amb la il·lustració que des d’aquí us recomano. El 1998, juntament
amb la dissenyadora Rebeka Elizegi, funda Alehop, estudi que
ofereix serveis de disseny gràfic i il·lustració. Ha estat guardonat per la
seva feina en diversos premis com el Junceda o l’Anuària entre altres.
Ja sabeu doncs, una proposta més per regalar aquestes properes festes nadalenques i ara, per fer-vos-en venir encara més ganes, us deixo el muntatge de vídeo amb el procés de creació d'aquesta interessantíssima proposta literàrio-musical-audiovisual, a gaudir-ne!
Ara
que ja s'acosten les festes i tots comencem a pensar en regalets, us
vull fer una recomanació per tots aquells que tingueu intenció de
fer un regal a infants d'un a tres anys, es tracta d'un cofre
amb quatre llibres de cartró i tacte a cada pàgina que faciliten
l'estimulació del coneixement sensorial mitjançant el sentit del
tacte.
Una
col·lecció de quatre
llibres
de petit format elaborats amb cartoné i
vores arrodonides que
permeten la fàcil manipulació per les manetes dels més petits, amb els
quals els infants aprendran com es diuen cadascun dels diferents sons
que emeten els animals de la granja, i a més descobriran un munt de
curiositats d'aquests animals com ara que els conills sempre estan
rosegant perquè les dents no els hi paren de créixer, que
els moltons sempre es barallen entre ells i per això mai n'hi ha dos
dins un mateix ramat, que
l'ànec utilitza el seu bec pla per buscar cucs al fang o que l'ase
és un animal molt fort que antigament es feia servir per portar
càrregues pesades. Com
veieu un cofre ple a vessar de dades interessants combinades amb
entranyables il·lustracions i fotografies molt atractives.
Una
preciosa
capsa de cartró ideal
perquè
els més petits de la casa descobreixin la vida dels animals que més
els agraden i gaudeixin mentre toquen el seu pèl, la seva pell i les
seves plomes.
Aquesta
setmana s'ha celebrat el Dia Internacional de la Infància i he
pensat que el títol que us recomano avui és un complement perfecte
a aquesta celebració, «L'home
de la lluna»
és una obra dedicada a la infància, un meravellós àlbum
il·lustrat, entranyable i evocador que ens convida a somiar sense
por. Es tracta del primer llibre d'una
sèrie que està entusiasmant a nens i nenes de totes les edats. Els
Guardians, aquests protectors dels somnis i les esperances dels
infants de la Terra han esdevingut els nous herois de la literatura
infantil i juvenil i per descomptat, presenten un dolent (però que
molt dolent) Rei dels Malsons que els farà anar de corcoll.
La
història ens explica que l’Home de la Lluna no sempre ha estat un
home, ni sempre ha estat a la Lluna. Fa molt temps va ser petit, fins
que una batalla contra el malvat Ombra, el Rei dels Malsons, el va
deixar orfe i el va empènyer a una aventura que el convertiria en el
primer Guardià de la Infància.
William
Joyce ha posat el seu segell personal a tota mena d’obres per a
nens, tant literàries com cinematogràfiques, per citar només
alguna de les seves produccions anomenaré «George
Shrinks», «Santa
Calls», «Dinosaur
Bob», «Toy
Story», «Robots»,
«Bestioles»
o «Rolie
Polie Olie», us sonen
oi? Les seves il·lustracions han estat molt sovint portada de The
New York Times, i els seus quadres s’exhibeixen en museus i
galeries d’art dels Estats Units. Les seves impactants i singulars
històries i il·lustracions ens traslladen a mons plens de diversió,
aventura i fantasia. No podem oblidar tampoc que aquest mateix autor
és el creador de «The
fantastic flying books of Mr. Morris Lessmore»
un meravellós curtmetratge que no podeu deixar de veure del mateix
autor d'aquest preciós llibre i que es va erigir com a guanyador
d'un Òscar al millor curtmetratge d'animació aquest any 2012.
Ell
mateix Joyce junt amb Peter Ramsey s'ha encarregat de fer l'adaptació
de la història narrada en aquesta sèrie de llibres per a la gran
pantalla i de fet, la setmana vinent ja podrem veure a la majoria de
cinemes «El origen de los guardianes»,
jo no me la penso perdre!
Vull
acabar aquesta ressenya amb un fragment d'aquest àlbum que al meu
parer resumeix el missatge tan dolç i poètic que ens vol
transmetre, amb aquestes dolces paraules us animo a compartir aquesta
història amb els vostres fills i filles, potser també seria bona
idea afegir aquest títol a la llista de desitjos per al proper
Nadal...
«Cuidarem
els nens de la terra.
Els
guiarem perquè no s'acostin als camins del mal.
Que
tinguin el cor feliç, l'ànima valenta i les galtes rosades.
En
guardarem amb la vida les esperances i els somnis,
L'any
1993 dos nens de 10 anys van segrestar, torturar i assassinar un
altre nen de 2 anys, assolint d'aquesta manera la trista fita de
convertir-se en els assassins més joves d’Anglaterra. El cas va
sacsejar profundament la societat anglesa, que va lluitar per
rehabilitar i reinserir els dos assassins a la societat canviant-los
la identitat.
L’Enric
es desperta en un hospital. No recorda gairebé res i només sent
un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma que el coneix i
que han compartit pis. Però malgrat la desorientació és capaç de
detectar que alguna cosa no va bé... Si no, per què hi ha
vigilància policial a la porta de la seva habitació? Per què el
desconegut li escriu una nota on diu: “Noel et busca”? Per què
li expliquen que té petits senyals de cirurgia facial? Només els
records incomprensibles que li tornen de tant en tant a la ment poden
posar llum a totes aquestes incògnites abans que el passat l’atrapi
i se l’emporti.
L'autor,
Àngel Burgas, pot vantar-se de ser el pare d'una sobreeixida
producció literària reconeguda i premiada amb títols per
pràcticament totes les franges d'edat i de la qual m'agradaria
destacar la novel·la «El
club de la cistella», una
magnífica lectura per a joves. En aquesta ocasió, pren l'argument
d'aquells fets terribles ocorreguts a Liverpool i construeix una
història impactant, trepidant i absolutament addictiva, que impedeix
al lector deixar de llegir cadascuna de les 215 pàgines amb total
atenció, intentant desentrellar el misteri que s'amaga rere
l'amnèsia de l'Enric. Un autèntic thriller, carregat d'intriga molt
visual que espero algun dia, alguna productora s'animi a traslladar a
la pantalla gran doncs estic convençuda que es convertiria en una
pel·lícula fantàstica, però mentre esperem que això arribi us
convido a llegir Noel et busca, sense cap mena de dubte m'atreveixo a
dir-vos que us enganxarà i encantarà!
Estem de celebració, Edelvives presenta aquesta tardor el més nou de Rébecca Dautremer, un exemplar d'impecable factura que proposa un recorregut al costat de gairebé un centenar de personatges sorgits de la imaginació de la francesa i que podreu conèixer més a fons en cadascuna de les seves històries. En aquest cas pugen a l'escenari del petit teatre de Rébecca Dautremer. Si hi ha quelcom a destacar d'aquest títol, és sense cap mena de dubte, l'espectacular treball de troquelat (autèntica enginyeria de paper!) que va desgranant algunes frases i bona part dels personatges apareguts en anteriors treballs de la il·lustradora. De la mateixa manera com he destacat una virtud del llibre, també ho faré amb l'autora. El treball de Dautremer transmet sensibilitat, t'emociona i et sorprèn, a vegades sembla simplement màgia, però en definitiva aconsegueix connectar amb els lectors. El seu nom és un referent per molts il·lustradors novells que aspiren a assolir la seva mateixa fita, que els lectors se sentin atrets a un llibre per les seves il·lustracions abans que per la història que narren i amb això no pretenc dir que ella hagi il·lustrat qualsevol cosa, res més lluny de la realitat, el nom de Rébecca Dautremer s'associa a històries de somni. És indubtablement, una artista que sedueix amb les seves creacions a nens i nenes de totes les edats que sembla no tenir fronteres, no en va ha anuniat que el seu proper treball estarà dirigit al públic adult, doncs donarà vida a «Seda» la celebrada novel·la d'Alessandro Baricco.
