Avui us recomano una novel·la fantàstica. Amb
una arrencada emocionant, una escena dalt d'un far enmig d'una gran tempesta
que ens deixa amb l'ai al cor i una de final, francament estremidora, que dona
sentit a una complexa relació pare filla.
Secrets que desperten la curiositat del lector. Petites venjances en forma
de magdalenes caducades i uns personatges magníficament dibuixats com la Cinta,
l'August, la Tònia o la Diana, entre molts altres, configuren una novel·la
coral, amb múltiples veus narradores que van desgranant el relat amb una
estructura curiosa i molt interessant que atorguen a la lectura un ritme molt
àgil. Les males relacions entre la família i la hipocresia com a mode de
subsistència per a alguns, es contraposen amb les veus dels morts que ens revelen
secrets que els vius s'afanyen en mantenir ocults.
A través d'en Maurici, sobretot, veiem un interès en les polítiques
mediambientals i de conservació de la zona. Tota una declaració d'amor al
Delta! I enmig de tot això: el far, un personatge més de la història, per la
seva presència i rellevància, un dels dos gegants de ferro que protagonitzen la
història, ell i el padrí Agustí.
El final de la guerra, la batalla de l'Ebre, el general Líster i la crema
del far per evitar veure'l en mans enemigues, així com els horros succeïts a la
comissaria de Via Laietana de la mà dels germans Creix, permeten al lector
descobrir alguns dels retalls de la història del nostre país, possiblement
menys coneguda dins del període històric.
La força del mar, de l’amor, de la voluntat i també de l’odi construeixen
una novel·la colpidora i sorprenent en un dels indrets més inhòspits del món:
el far de l’illa de Buda.
Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any
1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat
una cinquantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i
juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa
que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el
Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau. En aquest mateix bloc hem parlat d'altres títols seus com La Merla blava (La Galera, 2015), Els mitjons de l'ogre (Jollibre, 2016), A punt d'estrena (Columna, 2016), La noia del club (Bromera, 2017) i Selfies al cementiri (Barcanova, 2017).
Sílvia Cantos