dissabte, 28 de març del 2015

Ressenya Las meninas

  Per Mireia Martínez


Títol: Las meninas 
Autor: Santiago García, Javier Olivares
Edició: Astiberri, 2014
Pàgines: 185
ISBN: 9788415685487
Nota: ♥♥♥♥♥
 

Las meninas de Santiago García i Javier Olivares és considerat per molts crítics i llibreters un dels còmics més reeixits de 2014. El ressò i el reconeixement rebut en són proves fefaents: escollit millor còmic nacional en el rànquing anual per votació popular del web Entrecomics; publicat el 26 de març d’enguany a França per l’editorial Futuropolis; i nominat en la categoria de Millor Obra d’Autor Espanyol 2014 en el 33 Saló Internacional del Còmic de Barcelona del pròxim mes d’abril com a colofó.

La novel·la gràfica Las meninas ens permet, no només acostar-nos a la figura de Diego Velázquez com a pintor i aposentador de palau a la cort de Felip IV, sinó també submergir-nos en una intensa reflexió sobre l’art i la creació artística.
L’acció parteix de la investigació oberta per l’Ordre de Santiago a fi de comprovar si Velázquez reuneix els requisits per esdevenir cavaller d’aquest il·lustre ordre religiós i militar. A través de diferents entrevistes a personatges notables de l’època, resseguim la trajectòria vital i artística del pintor fins a la creació d’un dels referents cabdals de la història de l’art, Las meninas. El magnetisme i el poder d’aquesta obra és omnipresent al llarg de tot el llibre. Observem com altres la contemplen  amb plaer i fascinació, mentre aquesta roman generalment d’esquena a nosaltres, els lectors. Únicament se’ns presenta de manera completa en una ocasió. No fa falta més, tots coneixem Las meninas. Amb aquest recurs els autors aconsegueixen emfatitzar encara més el seu valor simbòlic i evocador. Una pintura que va fascinar tant als seus contemporanis com a les generacions futures, en l’àmbit de l’art i les lletres. En són una mostra les petites històries, intercalades en la narració, protagonitzades per Goya, Picasso, Dalí, Foucault o Buero Vallejo que demostren la influència de Las meninas, i el seu caràcter immutable al llarg dels segles.

El plantejament del còmic és realment original. El guió de Santiago Garcia alterna diferents temps, salts del present al passat i viceversa diferenciats hàbilment a través del color, fent que la lectura sigui molt dinàmica i entretinguda. Però, alhora, és capaç d’induir-nos a reflexionar sobre el poder i el valor de l’art, la funció, les fonts i els gèneres de la pintura amb paraules i cites molt reveladores:

«Plinio nos cuenta que cuando Alejandro vio el retrato que Apeles había hecho de su concubina, comprendió que estaba enamorado de ella.»
«Asombroso. No es pintura, es verdad.»
«Parecido era lo que contaba Vasari del retrato de Pablo III con sus sobrinos. Supuestamentem cuando Tiziano lo dejó secar en la terraza, la gente que pasaba por la calle saludaba al cuadro creyendo que era el Papa.»


Al llarg de les pàgines, trobem una bona col·lecció de referents artístics i històrics que construeixen un excel·lent escenari i una acurada contextualització. Artistes coetanis a Velázquez com Cano, Zurbarán, Pacheco, Murillo, Ribera, Rubens, i personatges històrics com el mateix Felip IV i la seva família, poblen les pàgines d’aquest còmic que esdevé una obra d’art en si mateix.
La proposta gràfica és esplèndida. Les figures esquemàtiques de formes geomètriques, els rostres com a veritables màscares, el contrast i l’ús del negre, el poder de la taca i la línia, els fons dibuixats de manera sintètica amb línies i plans que creen profunditat, són una mostra de l’estil personalíssim de Javier Olivares que dota al còmic d’una força i una potència que traspassa les pàgines.

Las meninas és una novel·la gràfica en majúscules que demostra el gran equip que formen Santiago García i Javier Olivares. Una lectura imprescindible!

dimecres, 25 de març del 2015

Ressenya Moby Dick

  Per Mireia Martínez


Títol: Moby Dick
Autor: Olivier Jouvray, Pierre Alary
Edició: Dibbuks, 2014
Pàgines: 124
ISBN: 9788415850496
Nota: ♥♥♥♥

He de reconèixer que sento especial debilitat per les adaptacions en còmic dels grans clàssics de la literatura universal. Històries que han sobreviscut als embats del temps, i que alienes a les modes conserven la seva vigència per temàtica, valors o simple excel·lència, i que gràcies al còmic, reviuen una vegada més amb renovada emoció a través de la il·lustració, el dibuix i el color. Una proposta de lectura que de ben segur agradarà a lectors de totes les edats, i que és especialment recomanable per al públic juvenil, acostant-los a la màgia dels clàssics a través del còmic. I, el “Moby Dick” de Dibbuks, n’és un bon exemple, una adaptació lliure de la novel·la de Herman Melville amb guió d’Olivier Jouvray, i dibuix i color de Pierre Alary amb el suport de Didier Gonord. 

Un autèntic còmic d’aventures en alta mar de ritme trepidant. Els lectors ens convertim en membres de la tripulació del balener Pequod, vivint la història en primera persona, des de dins. L’olor de sal, el so de les onades i el vent, la nau que grinyola, l’estrèpit de les tempestes, les balenes que bufen, la remor de la batalla... Un cúmul de sensacions imaginades i evocadores que emfatitzen l’experiència lectora. 
“Moby Dick” ens explica la història d’Ismael, un jove que s’estrena en la pesca de balenes, i Queequeg, un experimentat arponer de mides colossals. Dos desconeguts units pel destí d’un vaixell, el Pequod, i els desvaris del seu capità, el mític Ahab. Obsessionat pel record de Moby Dick, la balena blanca, Ahab està disposat a perpetrar una venjança personal per acabar amb el monstre marí que li fa perdre la son i la raó. No dubtarà en conduir a la tripulació cap a un viatge sense retorn, anteposant la seva voluntat per davant de tot i tothom. Una tripulació que, perplexa, es debat entre la fidelitat al seu capità i l’instint de supervivència, davant un destí incert que es perfila a l’horitzó. El desastre és imminent i inevitable...

El guió de Jouvray sintetitza amb èxit la densitat de la novel·la, plena de descripcions i digressions. Tanmateix, és capaç de construir la complexa figura del capità Ahab. Un home colèric, boig, cegat per la seva pròpia ira, però que alhora conserva petits moments de lucidesa que comparteix amb el seu primer oficial Starbuck, el qual actua com a contrapunt, representant la raó i el seny. 
El dibuix de Jouvray, enèrgic i dinàmic, capta a la perfecció la intensitat de la història amb un acurat treball de línia i traç a manera d’esbós. El tractament de llums i ombres a través del color és excel·lent, aconseguint uns clarobscurs molt efectistes. La il·luminació puntual d’un llum d’oli en una cambra de taverna o en una humida cabina creen vinyetes molt teatrals. 
També és molt remarcable el treball del mar. Un mar a vegades plàcid i en calma de tons turqueses, i en d’altres, picat i roig, banyat per la sang vessada de les balenes capturades o en la lluita aferrissada amb el catxalot Moby Dick. Un mar esquitxat de reflexos i veladures, que es complementa amb un cel de núvols poderosos molt pictòrics, gairebé fotogràfics, amb un sol cegador a l’horitzó. 

Un còmic molt recomanable que va pujant d’intensitat fins al clímax final de la gran batalla entre l’home i l’animal. Ahab i Moby Dick en estat pur. 

dimarts, 24 de març del 2015

Ressenya Algú com tu

Títol: Algú com tu
Autor: Xavier Bosch
Edició: Planeta, 2015
Pàgines: 352
ISBN: 9788497082761
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Ramon Llull 2015

Avui us recomano una novel·la digna guanyadora del premi Ramon Llull d’enguany, un relat sobre la recerca de l’amor, emocionant i meravellós sobre la joie de vivre, plaent com una gota de mel. 

«Podria prescindir, a partir de l’endemà, de la persona que li havia ensenyat a viure cada moment com si fos un quart d’hora abans de la fi del món?»

La Gina Homs és una nena de 9 anys que tot d’un plegat queda orfe de mare. Aquesta absència desemboca en la imperiosa necessitat de saber qui era la seva mare, la Paulina, una dona avesada a la vida tranquil·la i familiar a Barcelona que viatja a París per al casament de la seva cosina. El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure.

«A vegades, potser, a la vida, t’has d’allunyar dels carrers per on passes sempre per adonar-te que hi ha altres camins que val la pena explorar. (...) encara que no sàpigues on et duran.»

L’autor s’allunya del registre negre i aparca, ni que sigui temporalment, el personatge del Dani Santana, aquest intrèpid periodista que no deixa de ficar-se en embolics allà on para per desmarcar-se amb un estil fins ara desconegut en ell. Algú com tu és una preciosa història d’amor, escrita amb habilitat i sense caure en tòpics ni carrincloneria, és bella, vital, dolça i amarga, plena d’alegria i tristor.

«Era la seva particular manera d’alleujar el sentiment d’impermanència -terrible i persistent- que ens persegueix a tots, qui més qui menys, per més que maldem per dissimular-ho.»

El Xavier ha construït una història meravellosa, de gran complexitat, narrada en diferents estils i veus, saltant en l’espai i el temps, aconseguint que el resultat, flueixi amb naturalitat i sense grinyolar en cap moment. És un d’aquells llibres que et regala perles a recordar, hi ha frases que les llegeixes i et conviden a fer una pausa, agafar aire i, poc a poc se’t fiquen endins, es fan un lloc allà on es desen els bons moments.

«Sempre, mai. La Paulina sabia que els adverbis absoluts s’havien de fer servir com la sal, pocs i a conveniència.»

Una targeta de visita, un llibre, un gal·lès i una sèrie de coincidències arrenquen la trama central de la novel·la. Segons el Jean Pierre, a Egipte deien que una biblioteca és el tresor del remei de l’ànima, i per ell una llibreria és la pàtria de la llibertat, el refugi de les paraules, l’autèntic museu del pensament. Precisament, de la mà dels protagonistes recorrem algunes de les llibreries amb més encant d’arreu del món i, dins d’aquesta ruta trobem un petit homenatge a un gran llibreter, Guillem Terribas ànima de La 22 de Girona.

«Necessitava que tingués el punt de misteri, de mel o de poesia que s’havia imaginat durant mesos. Aquella Paulina descaradament jove, però, li contestava en prosa.»

Algú com tu és també una novel·la molt musical, amb una banda sonora pròpia que podeu escoltar via Spotify, un acompanyament deliciós que esdevé el complement perfecte a la lectura, deixeu-vos portar per la música i les lletres del Xavier i viatgeu al París del moment mentre descobriu una gran història d’amor.

«Un amant es mesura en petons o en sentiments? És el sexe, el que delimita l’adjectiu? I si és el sexe, quin? És una qüestió de vegades o d’intensitat?»

Fes-ne un tastet!


Sílvia Cantos

dijous, 19 de març del 2015

Ressenya T'estimo (quasi sempre)

Títol: T’estimo (quasi sempre)
Autor: Anna Llenas
Il·lustrador: Anna Llenas
Edició: Estrella Polar, 2015
Pàgines: 48
ISBN: 9788490577257
Edat: De 7 a 99
Nota: ♥♥♥♥


Avui us proposo un àlbum il·lustrat tendre i divertit, una història pensada per explicar als nens i amb la que molts adults s’hi veuran reflectits, sobre la meravellosa diferència!

Què ho deu fer que allò que fa tan especial a algú, en ocasions ens encanta i en canvi d’altres ens irrita profundament? Ja ho tenim això els humans, que som complexos i sovint, incapaços de gestionar les pròpies emocions, i no parlo només dels infants, penso que els adults encara ho fem més difícil! Resulta curiós, som perfectament competents a l’hora de diagnosticar en els altres problemes o actituds errònies però quan el subjecte d’estudi som nosaltres mateixos, ai! Aquí la cosa es complica sobiranament... No us heu preguntat, com pot ser que un mateix tret d’una persona fa que de vegades ens agradi i d’altres ens molesti?

Aquest és el fil argumental de l’àlbum. En Lolo i la Rita són amics malgrat les seves diferències. Acceptar-les sovint no els és fàcil, però qui els va dir que ho seria? Un cuc bola i una cuca de llum ens mostren com, fins i tot en les millors relacions, allò que un dia ens feia gràcia, despertava tendresa passat un temps ni ens fa gràcia ni ens inspira tendresa sinó ben al contrari, ens irrita profundament.

Anna Llenas és arxiconeguda per el seu anterior títol El monstre dels colors (Flamboyant, 2012), amb aquesta nova proposta, segueix tractant l’educació emocional. Amb el seu estil personal i inconfusible, amb base de collage i il·lustracions divertides i de gran expressivitat captiva grans i petits. Treballa conceptes com l’empatia  i la comprensió, valors imprescindibles per aconseguir que els infants d’avui siguin demà, adults emocionalment sans demà, a més aconsegueix que el mateix text tingui múltiples lectures, una senzilla i més planera per als nens, però quan ens capbussem en el missatge, els adults descobrim un retrat de la complexitat de les relacions, els estira i arronsa necessaris per superar el dia a dia en la parella, no us deixeu enganyar per l’estètica infantil, els grans en podem aprendre tant o més que els nens amb aquest llibre.

Un conte per a nens i grans que ens convida a la tolerància i l’acceptació d’allò que és diferent, mostrant el màgic efecte dels pols oposats.

Sílvia Cantos

dimarts, 17 de març del 2015

Literatura i Erotisme


Divendres a les 23.45 estrenem estació, arrenca la primavera! I ja sabeu que diuen... La primavera, la sang altera! Ara que la nova estació és a tocar les temperatures pujaran, la roba minvarà i les passions es desfermaran... Amb aquest estat d'ànim tan esverat se'ns ha acudit preparar una guia de lectura eròtica, el complement ideal per aquesta època, un ventall de possibilitats amb una única finalitat: Llegir per gaudir! 

Intentant mantenir-nos allunyades d'estereotips grisos, hem confeccionat la nostra pròpia guia, una selecció força variada i interessant amb propostes per a tots els gustos, discretes, explícites, heteros, gais, suaus, intenses, en novel·la o còmic... vaja per pujar la temperatura tant com us vingui de gust! 

"Per a les dones, el millor afrodisíac són
les paraules. El punt g es troba a l' oída i,
el que busqui més avall està perdent el temps"
Isabel Allende

Poseu-vos còmodes, serviu-vos una copa i gaudiu! 

Sílvia Cantos i Mireia Martínez

dissabte, 14 de març del 2015

Ressenya Aquel verano


Per Mireia Martínez

Títol: Aquel verano  
Autor: Jillian Tamaki, Mariko Tamaki
Edició: La Cúpula, 2014
Pàgines: 318
ISBN: 9788415724728
Nota: ♥♥♥♥


El tàndem de les cosines Tamaki, Jillian i Mariko,  canadenques d’ascendència japonesa, funciona estupendament! Després de col·laborar a “Skim”, repeteixen amb “Aquel verano”. Una novel·la gràfica rodona publicada el juliol de 2014, que com no podia ser d’una altra manera havia de veure la llum en ple estiu, fent honor al seu títol.
Nominada al Festival d’Angoulême 2015 en la categoria de Millor Obra, nominada al Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2015 com a Millor Obra d’Autor Estranger publicada a Espanya el 2014, i a l’espera d’una 2a edició que arribarà el pròxim mes d’abril, les cosines Tamaki recullen els fruits de la feina ben feta, posant en relleu la qualitat d’aquest preciós volum que amb 318 pàgines ens deixa amb ganes de més.

“Aquel verano” ens presenta una història evocadora que ens trasllada directament a la màgia dels dies llargs i ociosos, calorosos, al sol, a la platja, respirant i gaudint de les vacances. De ben segur que tots recordem un estiu concret amb especial enyorança, un estiu de joventut, moments de llibertat vivint intensament, experimentant i creixent. Aquest és l’estiu revelador que els espera a Rose i Windy, dues adolescents que cada any es retroben a Awago Beach en un càmping a la vora d’un llac. Les noies estan decidides a gaudir dels plaers estiuencs: banyar-se a la platja, menjar gelats i moltes llaminadures, anar en bicicleta, mirar pel·lícules de por, saltar, ballar, en resum, divertir-se. Però aquest estiu és diferent... Uns núvols foscos planen sobre elles i la comunitat d’Awago Beach. Rose i Windy no són ni petites ni grans, són dues jovenetes al bell mig de la tempesta, descobrint els problemes i les dificultats dels adults, prenent consciència de la complexitat de les relacions humanes, i del difícil equilibri de la felicitat.

El guió de Mariko i el dibuix de Jillian Tamaki construeixen una novel·la gràfica crossover que té la qualitat de captar l’atenció de joves i adults. Una història a vegades desinhibida i esbojarrada, i en altres continguda i agredolça, reforçada per l’espontaneïtat i el dinamisme del dibuix. La composició de la pàgina treballa al servei de la història, alternant la retícula de les vinyetes amb esplèndides il·lustracions a doble pàgina que esdevenen una autèntica finestra a Awago Beach. I, tot això ho aconsegueix amb una única tinta en to blau marí i les seves corresponents gradacions. Però, no podem oblidar-nos de constatar que “Aquel verano” és un còmic ple de sons i sorolls, petites paraules i onomatopeies que acompanyen l’acció dels personatges i l’enriqueixen amb matisos. El “crunch-crunch” d’uns peus que caminen per la sorra, el “ticka-ticka” de les gotes de pluja que repiquen a la teulada o el “cccchhhhirrr” dels animals nocturns.


“Aquel verano” és d’aquelles lectures que no s’obliden fàcilment. La família, l’amor, les relacions, els contratemps, la maternitat i les seves circumstàncies, i la vida com a procés d’aprenentatge i descobriment són els ingredients que acompanyen a Rose i Windy en aquesta aventura tan real i tan propera.

Primeres pàgines