dimarts, 30 de setembre del 2014

Ressenya Herències col·laterals

Títol: Herències col·laterals
Autor: Llort
Edició: La Magrana, 2014
Pàgines: 208
ISBN: 9788482647005
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano una gran novel·la una història fosca, carregada de secrets i sorpreses sobre les misèries humanes que poden fer aflorar el pitjor d'un mateix, que mantenen al lector enganxat a les seves pàgines ho vulgui o no.

Vés amb compte amb el que deixes en herència. L’advocat Ernest Claramunt ha arribat a un acord amb la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys: li pagarà una pensió vitalícia i, a canvi, el magnífic pis de l’Eixample on ella viu ara passarà a ser de la família Claramunt després de la seva mort. Sens dubte, un negoci molt rendible. Llàstima que, passats els anys, la velleta no es mori. I que la família de l’advocat ja no pugui pagar-li la pensió i comenci a buscar solucions alternatives... i llàstima també que la Francesca, ella mateixa amb una història fosca a l’esquena, sigui un os inesperadament dur de rosegar.

La propera vegada que algú em parli de novel·la negra com un subgènere o menystenint-la, el convidaré a llegir aquest títol. La proposta d’en Llort és simplement fantàstica, una gran història, bona prosa, intriga i l’humor àcid que és marca de la casa de l’autor. Cada ingredient hi és en la seva justa mesura de manera que el conjunt és una novel·la que entusiasmarà als amants del gènere negre i a tots aquells descreguts, també.
«Potser la distància que separa els filòsofs i les
porteres no és tan gran com podria semblar.»

M’encanta l’habilitat amb la que en Llort construeix situacions rocambolesques i diàlegs enginyosos carregats de mala llet, es nota que té a l’esquena una llarga trajectòria escrivint i editant textos, no hi ha un mot que canviaries per un altre o una coma que mouries de lloc, en sap, molt. La novel·la és plena de moments estel·lars, delirant la situació protagonitzada per una camarilla formada per septuagenaris que fan pinya per ajudar la seva amiga i, només per citar-ne una altra, en aquest cas situada a mig camí entre el drama i la comèdia, ens presenta una dona que es dedica a cantar una sardana per desconnectar-se del món mentre el seu marit la posseeix.
«La vida de casada pot ser molt agradable, ja ho veuràs. A canvi de tan poca cosa, podràs aconseguir d’ell el que vulguis. Els homes som així de fàcils –i va tornar a forçar un somriure-. Has de saber utilitzar això que vol de tu i donar-l’hi quan més et convingui. I quan se’t posi al damunt..., dona, tu pensa en altres coses! A més, ja veuràs que, quan tinguis fills, tot serà molt millor.»

Alguns dels personatges que apareixen a la història serien dignes de protagonitzar un spin-off, doncs l’autor ha creat un seguit de vides mereixedores de ser llegides, a més, combrega amb allò de no estendre’s més del necessari, de manera que en molts casos ens deixa bocins de vida que et poden portar a imaginar que hi ha més enllà del que t’explica, sobretot, tenint en compte que del personatge que te’n desgrana més detalls, s'esdevé una història increïble. I, us voleu creure que tot plegat, es va coure en la seva imaginació arran d'una breu notícia succeïda a París?

Certament, aquest títol està tenint una magnífica rebuda per part de la crítica i no puc menys que sumar-me a ells, s’ho mereix, no puc dir que sigui el millor que ha escrit perquè encara tinc pendent algun títol seu per llegir, però indubtablement, és un GRAN llibre que recomanaré molt sincerament a qui em demani opinió.
Sílvia Cantos

dimecres, 24 de setembre del 2014

Ressenya Mowgli

Títol: Mowgli
Autor: Rudyard Kipling
Adaptador: Maxime Rovere
Il·lustrador: Justine Brax
Edició: Edelvives, 2014
Pàgines: 120
ISBN: 9788426391773
Edat: a partir de 6 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano un àlbum il·lustrat espectacular, la revisió d’un clàssic conegut per tots acompanyat d’unes il·lustracions impactants que delectaran a grans i petits, publicat originalment fa 120 anys!

Rudyard Kipling va publicar els anys 1894 i 1895, en dos volums diferents, el que la majoria de nosaltres coneix com El llibre de la selva, dues recopilacions de faules morals acompanyades de poemes que es desenvolupa a l’Índia. A la novel·la original, els relats relatius al personatge d’en Mowgli no atenen una continuïtat cronològica; i aquest és el gran què d’aquesta adaptació, on Maxime Rovere ha realitzat una delicada tasca de muntatge que permet, modificant molt lleument les frases i sense afegir pràcticament res, definir un nou ordre de capítols amb la finalitat d’aconseguir que el lector pugui seguir amb coherència la història del nen perdut.

En altres ocasions he parlat en aquest bloc del “mal” que han fet moltes de les adaptacions cinematogràfiques de grans obres de la literatura, ja sigui per grans o petits. En aquest cas concret, no és que tingui la intenció de carregar-me la versió que va fer la factoria Disney, però em revolta descobrir la tergiversació que se n’ha fet d’alguns aspectes, per citar només un exemple, tots els que recordem aquesta cinta tenim en ment la serp Ka, un rèptil pèrfid que intenta, sempre que la ocasió li ho permet, cruspir-se el tendre Mowgli, oi? Doncs si ara us dic, que en el text original, això no és així, què us sembla? A mi m’ha quedat la sensació com si m’haguessin enganyat durant anys.

Amb tot això el que vull dir és que, celebro de tot cor, que arribin a les llibreries i biblioteques títols com aquest, que respecten i, fins i tot m’atreviria a dir, redescobreixen l’essència de grans obres de la literatura de tots els temps, allunyant-se dels estereotips i versions comercials que ens han arribat. Sens dubte, el treball de Rovere amb l’adaptació del text és exquisida, respectant l’original i reordenant-la perquè la lectura no resulti confosa.

Un punt i a part mereixen les il·lustracions d’aquest àlbum. Tot i qualificar-les d’espectaculars i impressionants, pot ser que no us feu una idea de la màgia que desprenen aquestes imatges, la força expressiva i la capacitat d’emocionar que tenen, no s’aconsegueixen fàcilment, per això mateix us convido a visitar la pàgina d’aquesta artista, Justine Brax i gaudir d’una col·lecció d’il·lustracions que més d’un penjaria al saló de casa seva, començant per jo mateixa!

Cal dir també, que l'editorial ha apostat fort per aquest títol i s'ha esforçat per convertir-lo en una joia digna de ser present a qualsevol biblioteca, amb un format extra gran, un gramatge del paper de qualitat, una coberta i guardes acurades el conjunt, és una autèntica meravella a tenir molt en compte si heu de fer un bon regal!

Sílvia Cantos

divendres, 19 de setembre del 2014

Ressenya Les cicatrius de 1714

Títol: Cicatrius de 1714
Autor: Andreu Martín
Edició: Bromera, 2013
Pàgines: 248
ISBN: 9788490260944
Edat: a partir de 12 anys
Nota:  ♥♥♥♥
Premi Ciutat de Badalona


Us recomano aquesta novel·la que narra una apassionant història d’espionatge, ambientada en el marc de fons dels darrers mesos de setge a la Barcelona de 1714, una lectura fascinant!

El 3 d’abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Bernat Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una ciutat plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», en Bernat no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Convençut que el pare és un traïdor i que fugir és de botiflers i covards, el noi sent una atracció irresistible pel món dels espies. Sospita que una de les criades passa informació sobre els enemics, però no pot imaginar els secrets que s’amaguen a la seva pròpia casa.

Cicatrius de 1714 és una novel·la magnífica recomanable per una franja molt àmplia de lectors, està catalogada com a juvenil, però us asseguro que els adults la gaudireu igualment. És al mateix temps una novel·la històrica, doncs transcorre durant els darrers mesos de setge abans de la caiguda de Barcelona, i també és una apassionant història d’aventures, amb l’espionatge polític com a eix central. Ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Badalona en l’edició 2013 i és un títol que sincerament penso que hauria de ser lectura obligatòria als instituts, doncs ofereix la oportunitat de viatjar 300 anys enrere i viure en primera persona un capítol imprescindible de la nostra història.

«Els van destruir per pur dret de conquesta, perquè els triomfadors sovint es pensen que l’esclau, amb el temps, s’oblidarà de la injustícia de les seves cadenes i acabarà per assumir i defensar les raons de qui l’esclavitza.
Obliden, sens dubte, que tota raó imposada per la força causa ferides profundes, i que les ferides es perpetuen en cicatrius indelebles que mantindran per sempre la memòria de l’ofensa.»

El llibre versa magistralment sobre una de les característiques inherents del caràcter català: el sentiment d’honor com a nació. Quelcom que no es pot estroncar amb imposicions fiscals ni lingüístiques. I és que aquesta és una història emocionant, no només per les aventures i l’acció, que hi són molt presents, el ritme també és d’allò més intens, de fet l’únic problema que m’ha presentat la lectura, és que no hi havia manera de desenganxar-me de les seves pàgines!

Andreu Martín és un dels noms més emblemàtics del panorama literari català, especialment quan parlem de novel·la negra, té una extensa producció bibliogràfica a les seves esquenes per totes les edats, amb sèries conegudes per la majoria com les protagonitzades per els detectius Àngel Esquius, Flanagan o la mossa d’esquadra Wendy. Gaudeix del reconeixement de la crítica especialitzada i té un públic lector molt fidel, ha estat guardonat en múltiples ocasions per diverses obres i el 2011 també va rebre el premi Pepe Carvalho per el conjunt de la mateixa.

Un relat emocionant sobre la llibertat, la confiança i l’honor.



Sílvia Cantos

divendres, 5 de setembre del 2014

Ressenya Vaig fer la maleta un dia de juny

Títol: Vaig fer la maleta un dia de juny
Autor: Cinta Arasa
Edició: Edicions del Bullent, 2014
Pàgines: 230
ISBN: 9788499041490
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Enric Valor de narrativa juvenil



Us recomano una lectura preciosa, una novel·la iniciàtica, en la que acompanyarem a la seva jove protagonista en la transició que la porta de la tendra infantesa a la crua maduresa, en un viatge sense retorn.

«He perdut la llibertat, tota, però el premi a la meva valentia ha estat 
saber que la llibertat existeix. No se m'acut millor recompensa.»

Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

«...i a llegir llibres d'amagat somiant, només somiant que hi ha d'altres vides 
que potser, només potser, em podrien fer feliç.»

Aquest és un d’aquells títols que tant celebro quan arriben a les meves mans, una novel·la que ficciona sobre un rerefons històric de manera que el lector, sense adonar-se’n repassa un fragment de la nostra història de forma amena i molt més eficaç que llegint i rellegint els passatges infumables d’alguns llibres d’història. Són llibres com aquest, els que aporten categoria a la novel·la juvenil i desmunten els tòpics de la “lectura fàcil” per als joves, aquestes pàgines tenen una història magníficament narrada que inclou petites dosis de contingut històric, no endebades ha estat guardonada amb el Premi Enric Valor.

La Cinta mostra una habilitat innata per situar al lector dins la història, la precisió amb la qual detalla les sensacions de la jove protagonista en el seu primer contacte amb els treballadors de la fàbrica és absolutament exquisida i, no tinc cap mena de dubte, satisfarà els lectors aconseguint que es posin a la pell d'aquesta jove burgesa que acostumada a viure entre cotó flux toparà de cara amb una dura realitat, que ni tan sols havia imaginat.

«No sabia, és clar, que hi ha persones que tenen ulls que no se'n van mai de la memòria»


Una història sobre la llibertat, la maduresa i l’amor.



Sílvia Cantos