dimarts, 11 de maig de 2021

Slow life en família

 Per Mireia Martínez



 

Plans eco en família: 

art, natura i creativitat per a tot l’any

Autora: Lídia Fraguas

Edició: Mediterrània, 2021

Pàgines: 96

ISBN 9788499796796

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 16,95€

 

 

Un llibre deliciós ple de sensibilitat que ens convida a gaudir en família de les petites coses per crear grans moments i records. Un total de 20 plans i 60 activitats organitzats en 3 capítols al voltant de la natura, la casa i l’art.

Les propostes que hi trobareu ens ofereixen la possibilitat de connectar amb l’entorn de manera respectuosa i sostenible per crear aprenentatges significatius als infants a partir de la pròpia experiència. Aquí teniu una petita mostra: fer una premsa de flors, anar a observar capgrossos, construir una menjadora per als ocells, una tarda de cinema a casa amb crispetes de colors, cuinar pancakes, fer un punt de llibre, crear un racó d’art a casa o un racó de contes de temporada.

Plans eco en família de Lídia Fraguas és una invitació al slow life i al retorn a l’essència a través de la creativitat, la cuina, l’art, la sostenibilitat, l’ecologia i l’educació. L’edició és molt acurada i  compta amb precioses fotografies de Mònica Bedmar i  il·lustracions de Subi.

 

dimecres, 14 d’abril de 2021

Musicant les segones oportunitats

Simfonia de tardor

Vicenç Llorca

Edició: Columna, 2021

Pàgines: 189

ISBN: 9788466427357

Nota: ♥♥♥♥

PVP: 18,50€

 

 

No tinc por de la mort però m'aterreix la mort dels que estimo, la pèrdua de les persones a les quals he mirat els ulls des del cor.

 

Avui us recomano una novel·la preciosa en la qual la música i l'amor, amb una narració poètica exquisida, filen una història que vessa art i resulta sensorialment excepcional.

Schumann, Barbara Streisand, Norah Jones, Katie Melua o Pau Casals, entre altres. A Simfonia de tardor la música ressona entre línies al llarg de tota la trama, evocadora i suggeridora, junt amb el paisatge de la serra del Cadí aconsegueix crear un caliu que abraça els protagonistes i atrapa al lector, que se sent traslladat a un entorn paradisíac.

La novel·la explora les segones oportunitats, ho fa amb l’amor romàntic i també amb el fraternal, el protagonista recupera una antiga relació i alhora el vincle amb la seva germana. La narració està plena de calidesa i poesia entre línies, definint un estil molt particular i característic de l’autor. 

El procés creatiu, la cerca de la poesia, les deïtats o la qüestió de l’amor, protagonitzen converses que es succeeixen davant les hipnòtiques flames d’una llar de foc que captiven al lector.

© Ivan Giménez Costa
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és un poeta amb una àmplia bibliografia publicada. Tot i que ha conreat diversos gèneres, és en la poesia on més ha destacat. Amb aquesta novel·la tanca una trilogia novel·lística dedicada a l’amor, que es completa amb els títols Tot el soroll del món (2011) i Aquell antic missatge de l’amor (2018). 

Sílvia Cantos

divendres, 12 de març de 2021

Viatge cap a l'esperança

Les veus del mar

Autor: Laia Figueras i Núria Puyuelo
Il·lustrador: Sara Serra
Edició: Editorial Nanit, 2020
Pàgines: 31
ISBN: 9788412266719
Nota: ♥♥♥♥
Edat: De 6 a 106 anys
PVP: 16,90€

 

 

Avui us proposo descobrir un conte que és una cançó, una cançó contada de Gemma Humet que parla del mar, de viatges i de somnis, una experiència multisensorial que us enamorarà.

Editorial Nanit és un projecte molt jove, però amb un futur més que prometedor. Els seus llibres estan basats en cançons de grups de música i cantautors catalans perquè volen oferir als adults la possibilitat de compartir la música que els agrada amb els més petits. Creuen que hi ha cançons amb missatges preciosos que volen ajudar a transmetre i saben que els nens poden emocionar-se amb tot tipus de música, per això mateix volen que entenguin i sentin allò que canten i escolten.

Creuen en el km 0. Per un món més sostenible i respectuós i per una terra plena d’oportunitats. En conseqüència defensen la lectura i la música en català. Garanteixen que tot el procés creatiu i de producció dels seus contes està fet a Catalunya i a més, col·laboren amb ONG properes que treballen per fer possible un món millor, en aquest títol en concret, amb Open Arms.


Sincerament, aquest llibre és un regal per als sentits, la història ens convida a aventurar-nos, tot acompanyant, l’Amar, en Samir i l’Azahar en un viatge de vida. Amb un missatge d’esperança, les pàgines d’aquest conte que narren la història d’una fugida, esdevenen una lliçó de vida però sense pretensions d’alliçonar. Les il·lustracions que vesteixen les pàgines són molt especials, delicades i atrevides, juguen amb les perspectives i amaguen petits detalls, que conviden a realitzar múltiples lectures.

En resum, és bonic i trist, et tenalla la gola i alhora et dibuixa somriures. És una magnífica excusa per conversar amb els infants i convidar-los a reflexionar al voltant del que passa en algunes parts de món. I si complementeu l’experiència escoltant la dolça veu de Gemma Humet cantant aquests versos, ja tindreu la cirereta del pastís!

Sílvia Cantos

dissabte, 23 de gener de 2021

Trio d'asos de Km0



Sovint, m'agrada recordar que a casa nostra, tenim un munt d'autors sensacionals que escriuen novel·la per a infants i joves de gran qualitat,  malgrat tot, crec que no se'ls dona el reconeixement que mereixen i, tot sovint son obviats quan es parla de literatura per a joves, és per això, que avui us proposo un trio d’asos. Tres novel·les fantàstiques d’autores d’aquí, una petita mostra de la magnífica LIJ Km0 que és al nostre abast!


Digueu-me Ju

Muriel Villanueva

La Galera, 2020

209 pàgines

ISBN 9788424667436

Nota: ©©©©©

 

Aquesta és una història fantàstica, amb una protagonista que no deixa indiferent a ningú, l’estimes o l’odies, i de ser així, us asseguro que el sentiment, probablement canviarà un cop finalitzada la lectura. No endebades, el tema central d’aquesta proposta juvenil és el bullying.

La sinopsi ens avança el següent: El mateix dia que la Ju és expulsada temporalment de l'institut per haver perpetrat una situació de bullying greu, els seus pares li confessen que és adoptada. La Ju decidirà emprendre un viatge a la recerca dels seus orígens i, de pas, descobrir qui és ella mateixa. 

I és que fer front als propis fantasmes no és gens senzill, la Judit és una noia que ho té tot però tot d’un plegat, la seva preciosa gàbia d’or trontolla i deixa entreveure algunes ombres d’aquelles a les que, a mesura que t’hi apropes, s’enterboleixen i espesseeixen fins a dificultar-te la visió, t’emboiren en un remolí de dubtes i incerteses que en ocasions, poden abocar-te a una veritat dura, inclement i absurdament dolorosa. Pel camí toparà amb personatges deliciosos com l’Ivan, l’Encarna o la sorprenent Far.

Digueu-me Ju és una novel·la de trànsit cap a la maduresa que sorprèn al lector amb un cert toc de ciència ficció, que permet a la protagonista acarar una realitat força complexa. Com totes les històries de la Muriel, les emocions i els sentiments dels personatges estan excel·lentment retratats i la càrrega social, la converteix en una lectura molt recomanable per als joves que fàcilment es veuran reflectits en alguns dels personatges de la novel·la, a sí mateixos o a algun conegut.

Però especialment destacable, per a mi, és la perspectiva que ens ofereix del bullying, des de la mirada de l’agressor, amb la qual, prenem consciència que, malgrat el que pugui semblar, ni els dolents, ho són tant com pugui semblar ni els bons, són sempre totalment innocents. L’autora posa el focus en els grisos i les ombres que estan a  l’ordre del dia.



Paraules, flors i pólvora

Cinta Arasa

Animallibres, 2020

227 pàgines

ISBN 9788417599737

Nota: ©©©©©

 

 

Aquesta petita novel·la és una joia, un llibre per llegir i rellegir, que esdevé pont entre Mercè Rodoreda i els joves lectors d’avui dia.

Amb una mena de joc de miralls, Cinta Arasa ha estat capaç de construir una història que ens parla de Mercè Rodoreda, ho fa allunyant-se dels clixés més arquetípics i de tota la pompa intel·lectual, amb gran habilitat i mestria. Enfila un relat capaç de seduir als lectors d’avui dia, amb una història carregada d’emoció, clandestinitat, perill, pólvora i poesia, protagonitzada per una Mercè adolescent, amb la que els lectors poden connectar amb facilitat.

D’altra banda, però, els lectors de l’obra de Rodoreda, reconeixem en personatges i situacions d’aquest llibre, clares referències a personatges i obres que hem llegit a l’obra d’aquesta escriptora. Ja se sap que els autors, en ocasions, teixeixen les seves històries inspirant-se en part, en vivències pròpies o de persones properes, és per tant, un doble joc magníficament trenat, el que fa Arasa, una autèntica exhibició d’equilibrista consumada, que ficciona la ficció, com un relat metaliterari.

Reconec que he gaudit moltíssim amb la lectura i, mentre llegia, pensava, que aquest llibre als instituts, ben conduït, pot ser una eina excel·lent perquè l’alumnat s’interessi per conèixer la figura de Mercè Rodoreda, fent-ho, abans d’endinsar-se en les seves obres, a través d’una mirada externa, amable i molt ben treballada.

La nostàlgia que desperta el record de l’avi, el sentiment de llibertat i de país, l’amor per la literatura, el poder de les paraules, la màgia dels llibres i molta, molta pólvora!


Sense codi de barres

Ruth Tormo

Fanbooks, 2020

204 pàgines

ISBN 9788418327070
Nota: ©©©©©

Premi Ramon Muntaner 2020

 

La novel·la guardonada en la darrera edició del Premi Ramon Muntaner és una història d’aquelles que atrapa al lector, pel seu ritme, pel to magníficament trobat i una trama actual: l’explotació de menors als tallers tèxtils de molts països del món.

A Sense codi de barres trobem dues històries que caminen en paral·lel, cadascuna ens és narrada des de la veu del seu protagonista, dos joves de catorze anys; el Víktor, un estudiant barceloní tocat per la recent mort del seu millor amic i, l’Amina, obligada a treballar en un taller clandestí de Bangladesh, que desitja desesperadament un futur millor per a la seva germana petita i amb aquesta objectiu, escriu un missatge d’auxili en un dels pantalons que viatjarà fins a Europa.

La naturalitat amb la que l’autora fa córrer ambdues trames fins a creuar-les resulta sensacional. Els capítols, molt curts, faciliten una lectura molt ràpida i addictiva, que t’enganxa.

Els personatges estan molt ben definits i, especialment el Víktor, el trobo excel·lent, un noi que en plena adolescència, amb uns pares que pràcticament passen d’ell, topa amb la mort del seu millor amic, la baula que el connecta amb el món. Aquesta pèrdua, absolutament devastadora, per ell, l’aboca a una reclusió de la qual només la casual descoberta del missatge de l’Amina i l’apropament amb la Clara, amb qui miren de seguir el fil del misteri, l’empenyen a sortir-ne. Hi ha frases i fragments, magnífics, que mostren la ferotge lluita interna que viu el noi.

 A l’altra banda del món, seguim la història de l’Amina, una noia que veu com els seus dies es marceixen dins el rònec taller de costura on ha de passar la major part del dia, la innocent felicitat de la seva germana petita, quan sap que aviat, ella també hi aniré a treballar, fa saltar les alarmes internes de la jove, que no vol veure la infantesa de la petita Shima pansir-se entre teles i fils. Un passatge que em va semblar realment frepant és aquest:

«La Shima està contenta perquè sap que aviat treballarà amb mi. Es pensa que al taller de cosir s’ho passarà d’allò més bé envoltada de fils i teles de mil colors. Per molt que li explico que la feina del taller és dura, i que ni a ella ni a mi, ni a cap altre nen ens tocaria anar-hi a treballar, no em fa cas.

Li dic que no podrà jugar amb els amics de l’escola, que potser mai aprendrà com cal a llegir i escriure, que al taller es punxarà els dits amb les agulles, i que el senyor Nahir l’escridassarà molt fort si s’equivoca. Però tant li fa. No m’escolta. Per a ella, anar al taller i treballar al meu costat és el millor regal del món.

Ja fa dies que compta quant falta per a la primavera, data que el pare ha acordat amb l’encarregat perquè comenci, que és quan arriben més comandes. I com més va, més li brillen els ulls. Jo, en canvi, vaig a l’inrevés. Em panseixo una mica més cada vespre que em recorda el temps que li queda per fer el salt al taller.»

M’agrada molt la combinació de caràcters dels diferents personatges, dins de cadascuna de les trames. La Clara amb la seva naturalitat, positivitat i sinceritat desbordants, tot sovint, fa parar boig el Víktor, però tot i així, la connexió establerta entre ells evoluciona, de la simple coneixença, a l'amistat i més enllà, fins al despertar d'alguna cosa més. 

Els temes que l’autora aborda en aquesta novel·la: L'explotació de menors en tallers tèxtils, és una realitat, que malauradament sembla que s'hagi normalitzat. Els programes sensacionalistes, que només cerquen el titular i no dubten en sotmetre a la gent al ridícul i despullar la seva veritat, sense cap mena de miraments o les accions greenwashing de les grans multinacionals. Per tot plegat, una novel·la a tenir molt en compte per als joves lectors.

Sílvia Cantos