Títol: Lo que encontré bajo el sofá
Autor: Eloy Moreno
Edició: Espasa, 2013
Pàgines: 320
ISBN:
9788467035025
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui us recomano una
novel·la preciosa, una història tan humana que inevitablement durà al lector a
plantejar-se una pregunta: Sóc feliç amb la meva vida o simplement em conformo
amb el que tinc?
La infidelitat, la corrupció política i
l’assetjament escolar són els tres grans eixos sobre els que l’autor ha
construït aquesta novel·la, la història de l’Alicia. Però com passa a la vida real,
una història s’envolta de moltes històries, ben a prop d’ella se succeeixen
situacions que canvien (en positiu o en negatiu) la vida de moltes altres
persones sense que ella en sigui conscient. I no és justament això el que passa
al nostre voltant constantment? Mentre tu llegeixes aquesta ressenya uns pisos
més amunt o avall, a pocs carrers d’on ara ets tu, la vida sorprèn, regala
alegries i penes.
«Cerré los ojos y comencé a oir lo que nunca había
escuchado, porque nunca había hecho algo así. Y es que, a veces, con los ojos
abiertos, nos perdemos demasiadas cosas: conversaciones amontonadas, instantes
de silencio, cubiertos que chocan entre sí, gustos desde la cocina, alguien que
tose y, de vez en cuando, alguna risa.»
Eloy Moreno mostra com ja ho va fer amb la seva
anterior novel·la «El bolígrafo de gel verde» (Espasa, 2011), una
extraordinària habilitat per la narració intimista, el text flueix de manera
natural capbussant el lector en un món de sensacions, on el tacte i la vista
canvien els papers, on els silencis diuen més que les paraules i en definitiva,
les sensacions parlen recordant-nos que sovint, ens ofeguem a la superfície per
por a submergir-nos en allò desconegut.
«Nunca en mi vida me había imaginado siendo infiel,
de hecho es algo que siempre había criticado duramente, siempre había dicho que
jamás perdonaría una infidelidad... siempre pensé que yo no era la clase de
persona capaz de mentir, capaz de tener un secreto así, y sin embargo...
siempre, nunca, qué palabras más inútiles.»
La infidelitat, un tabú de paraula que a la pràctica
no ho és tan. Tot i viure en ple segle XXI envoltats de modernitat i
tecnologia, la majoria viuen pendents del què diran, del que es considera
correcte i allò no permès oblidant-se del més important, la seva pròpia
felicitat. Això mateix és el que passa a l’Alicia, quan la vida la sorprèn amb antigues
sensacions ja oblidades, veurà desfermar-se una terrible lluita entre les seves
emocions i la seva consciència.
Per altra banda trobem el Marcos, un policia amb
una visió molt particular de la justícia, un peculiar Robin Hood dotat d’un cos
i una mirada que aconsegueix fer trontollar les conviccions de tota fèmina a la
que s’acosta. Amb ell ens endinsem en una trama de corrupció que va molt més
enllà de les altes esferes i, no tinc cap mena de dubte, provocarà que el
lector es qüestioni més d’una cosa, aparentment insignificant...
La tercera trama principal, ens presenta una
adolescent que viu una situació d’assetjament a l’institut que la portarà al límit
d’un abisme. Un tema que no és nou, però malauradament encara avui dia no s’ha
trobat la millor manera de tractar-lo per evitar que, algunes vides acabin tràgicament
quan ni tan sols han començat a viure.
I Toledo. Aquesta ciutat, de murs de pedra,
carrerons estrets i secrets i històries a cada cantonada, és un emplaçament màgic
un indret amb un magnetisme especial que ja va inspirar l’universal Bécquer, i
que en aquestes pàgines esdevé un personatge més, un de molt especial que
abraça totes i cadascuna de les petites (o grans) històries que allà
succeeixen.
Addictiva, emocionant i màgica «Lo que encontré
bajo el sofá» és una novel·la que no oblidareu!
Sílvia Cantos
