dimecres, 30 de gener del 2013

Ressenya Juan Alquitrán

Títol: Juan Alquitrán
Autor: Gloria Sánchez
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: Edebé, 2012
Pàgines: 40
ISBN: 978846307336
Edat: A partir de 6 anys
Nota: ♥♥♥♥

S'ha escrit molt sobre monstres i pors en literatura infantil, per tant podem dir que el tema no és nou, ara bé, el plantejament d'aquest àlbum comparant una addicció (el tabaquisme) amb la clàssica por infantil als monstres m'ha encantat, una original manera d'abordar un tema molt explotat.

Quan m'encarregava de la biblioteca de l'escola, recordo un dia que se'm va acostar una nena de 6 anys amb un llibre sobre com deixar de fumar. Li vaig fer veure que no era un llibre per ella, quan em va respondre: «És per al meu pare». Al dia següent el va tornar. Vaig interessar-me per ella i… «Em va dir que no podia llegir-lo fins que no acabi de preparar les oposicions», va respondre aquella vegada. La veig veure marxar amoïnada i trista. I jo, com a bona fumadora, vaig prometre que algun dia escriuria un conte per ella.”

Dit i fet, després d'anys dedicant-se a la literatura infantil, amb una bona colla de títols a les espatlles, obres que no podem oblidar han estat àmpliament reconegudes i premiades, com ara «La casa de cristal del señor Clin» (SM, 1999), lectura que fou seleccionada al VI Simpòsium sobre literatura Infantil i lectura, organitzat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, el juny de 2000 com una de les cent obres de la Literatura Infantil espanyola del segle XX, ara compleix la seva promesa amb aquest títol «Juan Alquitrán».

El que més m'ha agradat d'aquesta història, és el plantejament humorístic, mitjançant el qual l'autora ens parla de dos problemes. Resulta molt estimulant per el lector, veure que és la nena la qui troba la manera de resoldre els problemes plantejats. La Gloria tracta sense embuts però mostrant una gran sensibilitat el gran problema que suposa el tabac, i com els fills de fumadors no entenen que els seus pares o mares insisteixin amb un hàbit que és manifestament perjudicial per la salut.

«No saben que lo que en realidad nos hace existir son sus temores.
Les hacemos creer que nos alimentamos de niños o de humo,
pero en realidad es su miedo lo que nos mantiene vivos»

És cert que en ocasions es fa un ús excessiu dels contes com a moralina, però jo segueixo sent una absoluta defensora de vehicular experiències a través d'històries, estic convençuda que és el millor canal que podem utilitzar per arribar als nens i nenes, això sí, evitant caure en el simple alliçonament, no oblidem que la finalitat dels contes ha de ser la de facilitar l'enamorament entre l'infant i la literatura.

No podria donar per tancada la ressenya d'aquest títol sense esmentar el gran il·lustrador que ha donat forma als personatges i situacions que hi apareixen, Emilio Urberuaga amb més de 30 anys de professió al seu haver, segueix demostrant perquè la seva obra ha estat multi premiada. Dotar de caràcter una il·lustració i aconseguir que aquesta prengui vida i la transmeti al seu lector és una habilitat a l'abast de pocs.

Una gran lliçó, que sovint oblidem i que em porta a agafar-me al famós lema posat de moda durant la campanya del president Obama “Yes, we can”, perquè nosaltres podem, només cal que ens decidim a fer-ho, ja sigui deixar de témer els monstres o deixar de fumar, us ho dic jo que he aconseguit ambdues fites!

Sílvia Cantos

dimarts, 29 de gener del 2013

Ressenya Pergamí

Títol: Pergamí
Autor: Sergio A. Sierra
Il·lustrador: Meritxell Ribas
Traducció: Ferran Gibert
Edició: La Galera, 2012
Edat: a partir de 10 anys
Pàgines: 264
ISBN: 9788424640675
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano un títol que suposa tota una troballa per a qualsevol persona que s'estimi els llibres. La història d'un nen valent i decidit anomenat Pergamí, fill d'un curiós bibliotecari al qual anomenen “Caçallibres” amb un volum maleït al centre d'una història que s'inicia en una meravellosa biblioteca.

Aquesta és la història de Pergamí, el fill del bibliotecari del regne eslau d'An. Una història sobre vanitoses profetesses i tortuosos oracles, i sobre criatures i poders antics com la nit. Aquestes són les aventures d'un nen, que no tenia por de viatjar en companyia de dimonis, bruixots o llegendaris guerrers condemnats a la bogeria, per tal de salvar el seu pare, però sobretot és la història de Pergamí, un nen que vivia en una biblioteca plena de llibres i que un dia va descobrir que no tots els relats tenen un final feliç.

El tàndem format per Sergio A. Sierra i Meritxell Ribas, va publicar el seu primer llibre il·lustrat «Pincel de Zorro» el 2007 (Ediciones Ondina) ara, cinc anys i alguns treballs després ens presenten aquesta preciositat de llibre, un títol que aglutina tots els elements necessaris per esdevenir un valor segur, una tria encertada per els lectors: una història d'aventures en terres estranyes i amb un munt de personatges fantàstics dotats d'un agut sentit de l'humor, il·lustrades amb la tècnica del grattage, art amb el que la Meritxell ha demostrat un domini indiscutible.


Per la suma de tot plegat, estic convençuda que els joves lectors a partir de 10 anys gaudiran d'allò més amb aquesta lectura, un títol que ja podeu anotar, incloure a la vostra biblioteca i sobretot, recomanar amb tota la confiança.

Sílvia Cantos

dissabte, 26 de gener del 2013

Tiana Negra

Ahir al vespre el municipi de Tiana va donar el tret de sortida al primer Festival de novel·la negra catalana, amb un gran èxit de públic assistent. Aquesta iniciativa del periodista i escriptor Sebastià Bennassar va néixer amb l'objectiu de prestigiar la literatura negra que es fa en la nostra llengua i donar-li un espai on poder debatre sobre el gènere. Dos dies plens d'activitats dedicats exclusivament a la literatura negra escrita en català que inclou conferències, trobades amb autors del gènere, xerrades diverses i la projecció d'un curtmetratge.

Joaquim Bejarano, director de l'Àrea del Llibre de l'Institut Català de les Empreses Culturals va obrir l'acte defensant la novel·la negra no com un subgènere i reivindicant la importància de la lectura, alhora que agraïa la iniciativa del Festival a Sebastià Bennassar. Al seu torn Ester Pujol, alcaldessa de Tiana va recordar unes paraules de Quim Monzó en el seu discurs inaugural a la Fira de Frankfurt tot defensant la llengua catalana, en un discurs breu i ben trenat va retre homenatge a la recentment desapareguda llibreria Catalonia, va agraïr l'esforç de tots els implicats en el projecte i va insistir que objectiu d'aquest Festival és projectar la imatge de Tiana i sobretot, de la novel·la negra catalana i que el seu propòsit no és ser flor d'un sol dia, des d'aquestes línies espero que així sigui i que en trobem noves edicions els anys vinents.

Un cop finalitzada la presentació més protocol·lària Sebastià Bennassar, director del Festival, va prendre la paraula per exposar la conferència inaugural «La novel·la negra en català avui. Un gènere en molt bon estat de salut», no sense abans manifestar el seu agraïment a totes les persones i entitats, públiques i privades que s'han implicat per tirar endavant un festival que s'ha muntat amb tan sols quatre mesos, sobretot la gent de l'editorial Meteora i Laura Garcia que ha desplegat la seva màgia per donar la màxima difusió a l'esdeveniment, un somni fet realitat que pretén donar visibilitat als autors i al gènere negre i al mateix temps esdevenir un espai d'interrelació.


En la seva interessantíssima ponència Benassar va analitzar els diferents factors que han dut la novel·la negra a l'excel·lent moment que viu actualment, començant amb una dada molt important, els 200 títols publicats en català els últims 10 anys. Aquesta situació respon a diverses raons que evidencien un notable interès cap al gènere: la nova col·lecció “Crims.catde l'editorial Alrevés que aposta per autors catalans i “La Negra” de l'editorial La Magrana que combina autors catalans amb clàssics anglosaxons; la consolidació del festival BcNegra amb vuit edicions ja i un fenomen amb nom propi: Stieg Larsson que ha aconseguit crear una massa lectora de novel·la negra. El món 2.0 ha tingut un paper fonamental en la divulgació del gènere a les xarxes socials i als blocs, sense oblidar, però, l'important paper que exerceixen les biblioteques com a prescriptores. La recuperació de la memòria històrica ha contribuït també a impulsar aquest gènere, raó que condueix a l'aparició de títols de no ficció i assaig, com l'extraordinària feina de periodisme d'investigació realitzada per Carles Porta al seu títol «Tor. Tretze cases i tres morts».

Va recordar també quatre pilars essencials com són: Rafael Tasis, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster, autors que han aportat molt a la literatura negra catalana, junt amb dos clars referents actuals: Andreu Martín i Ferran Torrent, tot plegat sis noms propis que constitueixen uns precedents a tenir molt en compte per les noves generacions d'autors.

El mallorquí va finalitzar la seva conferència exposant una sèrie de reptes a conquerir com ara l'entrada del gènere a la facultat, la presència de crítica especialitzada, la visibilitat dels autors emergents, una política cultural més agosarada que defensi la nostra llengua impulsant les traduccions i un consum cultural responsable.

Tiana Negra va demostrar en la seva posada en escena ser una proposta molt digna, de gran qualitat, sorgida de la suma de l'esforç de molta gent que ha treballat de valent i s'ha vist recompensada amb una magnífica acollida per part del públic. Personalment espero que gaudeixi de moltes edicions que la consolidin.

Moltes felicitats a tots els qui hi heu treballat per fer-ho possible!!

Sílvia Cantos

dimecres, 23 de gener del 2013

Ressenya El guardià invisible

Títol: El guardià invisible
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Laia Font i Núria Garcia
Edició: Columna, 2012
Pàgines: 472
ISBN: 9788466415897
Nota: ♥♥♥♥♥

Atenció a la primera part de «Baztan» una trilogia de Dolores Redondo que pinta d'allò més bé, amb un volum inicial inquietant i addictiu, «El guardià invisible» és un thriller magistralment ben escrit que aconsegueix enganxar-te des de la primera pàgina, et manté atrapada durant tota la trama i et deixa amb una sensació de pèrdua quan llegeixes la frase que marca el punt final.

Gairebé vint-i-quatre hores després del descobriment del cos nu d’un adolescent sinistrament col·locat al marge del riu Baztan, s’estableix la connexió amb l’assassinat d’una altra noia un mes abans. La inspectora d’homicidis, Amaia Salazar, dirigirà una investigació que la portarà als escenaris on va néixer, d’on sempre havia volgut escapar, i haurà de lluitar en dos fronts: trobar l’assassí que està espantant tot el poble i resoldre els seus temors personals i familiars.

La literatura nòrdica ha esdevingut un clar referent quan parlem de novel·la policíaca, la trilogia de Dolores Rendom no té res a envejar a les obres de Larsson, Mankell, Nesbo o Holt, aquesta saga satisfarà als lectors d'aquest gènere i d'altres que s'animin a fer-hi una ullada, doncs s'hi veuran atrapats irremeiablement. L'autora ha elaborat una recepta amb una combinació d'ingredients en la seva justa mesura per no resultar indigesta: una sèrie de fets curosament documentats com ara el desbordament del Baztan el 1913, els assassins en sèrie al llarg de la història o l'acte de fe de 1610 que va condemnar dotzenes de dones a la foguera. Precisament el joc, de mites, llegendes, creences i religions molt presents en el folklore d'aquestes terres centra una part important e la història, aconseguint familiaritzar-nos amb creus de terme, belagiles o sorgiñes i eguzkilores.

«La presència del riu s'endevinava al llarg de la vall, baixant entre els boscos i
enduent-se com a testimoni mut l'horror amb què l'assassí n'adornava les ribes»

Una història plena de secrets, màgia, intriga i acció, amb una protagonista, l'Amaia Salazar tan dura per fora com fràgil per dins de la qual t'enamores, en l'incomparable marc dels misteriosos boscos del Pirineu basc. Una novel·la de suspens de gran bellesa narrativa de la qual se'n parlarà molt, no perdeu més temps i feu-vos-en a mans un exemplar ja, per anar obrint boca aquí us deixo el primer capítol  ;-)

Sílvia Cantos

dimarts, 15 de gener del 2013

Juguem als Story Cubes!!

Rory Story Cubes®
Per totes les edats
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui no us parlaré de cap llibre, tot i així us vull fer una recomanació que crec sincerament a tots els que us interessen els llibres i les històries us agradarà. Es tracta d'un joc de taula, tan brillant com senzill i tan econòmic com sorprenent, un joc que en els seus orígens va anomenar-se MetaCube i consistia en una variant del famós cub de Rubik, però per evitar futurs problemes amb els drets d'autor, així com les pròpies limitacions que presentava va evolucionar fins a la seva forma actual, nou cubs de 19 mm. amb imatges icòniques per despertar la imaginació.

Jugar als Story Cubes® resulta molt senzill, sense complicades instruccions de muntatge ni normes de joc, es tracta simplement de llançar tots els daus, examinar cadascuna de les nou imatges cap per amunt i deixar volar la teva imaginació enfilant una història que comença amb el clàssic "Hi havia una vegada ...".


Els nou daus, cadascun amb una imatge en sis parts, tenen un total de 54 imatges. Això vol dir que amb cada llançament, hi ha més de 10 milions de combinacions possibles per utilitzar com a inspiració per a la nostra història. L'ús d'aquest joc estimula el procés de crear i explicar una història, proporcionant un coneixement incalculable del nostre llenguatge, del món en què vivim i de nosaltres mateixos, aquest ha estat precisament un dels factors que ha fet triomfar aquest joc entre professors i bibliotecaris d'arreu

El secret és no pensar massa profundament, fer una ràpida ullada a les imatges i començar a parlar. La història es revelarà a través dels cubs i, en fer-ho, donarà curs a la creativitat i la llibertat d'expressió, us sorprendran les històries dels més petits i encara més, descobrireu que imatges que per vosaltres representen un concepte indiscutiblement evident, ells poden fer-ne una interpretació ben diferent, jugant amb la meva filla de sis anys vaig sorprendre'm en veure que davant la imatge d'una bombeta mentre jo hi veia “llum” ella interpretava “idea”. Jo he de reconèixer que a casa ens hi hem enganxat, passem divertidíssimes estones inventant històries, en ocasions extravagants i absolutament surrealistes. Si voleu evolucionar el joc una mica més, podeu traslladar les històries inventades al paper i il·lustrar-les.

No és un d'aquells jocs que trobareu anunciats a la premsa ni als catàlegs de joguines, però podeu aconseguir-lo a la seva web, fins i tot ja té la seva versió per a Ipad i Iphone, per la senzillesa de disseny, el cost econòmic i per les magnífiques estones que podeu passar jugant-hi sols o amb qui vulgueu, grans o petits, aquest és un joc que no hauria de faltar a cap llar.

Sílvia Cantos

dissabte, 12 de gener del 2013

Ressenya La mala reputació

Títol: La mala reputació
Autor: Bel Olid
Edició: Proa, 2012
Pàgines: 144
ISBN: 9788475883267
Premi Roc Boronat 2012
Nota:♥♥♥♥

Els tretze contes d'aquest llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic. Inquietuds i secrets són revelats per una escriptura que arrossega el lector i el convida a esquinçar la capa protectora de les formes socials i la reputació. Crueltat i puresa; el sexe i la violència com dos motors vitals. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.

Bel Olid posa de manifest, una vegada més, la gran qualitat de la seva prosa en qualsevol dels seus gèneres, assaig, conte infantil, novel·la i conte per adult i ha quedat palès de forma incontestable el seu nivell recollint rere cada nou títol que publica, un nou premi que reconeix la seva immillorable trajectòria. Ja disposa al seu haver del Rovelló, el Qwerty, el Documenta i amb aquest últim títol suma el Roc Boronat.

Resulta evident que tot el que escriu aquesta jove mataronina agrada i no és gens d'estranyar, doncs si una habilitat té la Bel, és una increïble facilitat per crear personatges i situacions que remouen al lector, una capacitat d'absorvir-te i submergir-te en grans històries amb tan sols 3 o 4 pàgines, així com descriure escenes amb un nivell de detall que et permet viure-les. Personalment, vaig gaudir molt llegint la seva anterior novel·la «Unaterra solitària» (Empúries, 2011), ara amb «La mala reputació» explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb precisió quirúrgica mitjançant tretze contes on ens aboca als abismes de la sordidesa humana, oferint-nos una passejada amb la companyia de complexos personatges alguns molt foscos i d'altres dotats d'una exquisidesa única. Si n'hagués de triar un de sol seria «Tedi» jo em vaig quedar irremeiablement enganxada al somriure inquietant de la Manuela.

Us recomano aquest títol amb l'absolut convenciment que Bel Olid gaudirà durant molt de temps d'una (més que) bona reputació.

Sílvia Cantos

divendres, 11 de gener del 2013

Ressenya Bandada


Títol: Bandada
Autor: David Daniel Álvarez i María Julia Díaz
Il·lustrador: David Daniel Álvarez i María Julia Díaz
Traducció: Joan Barahona
Edició: Hipòtesi / Kalandraka, 2012
Pàgines: 32
ISBN: 9788415170235
Edat: A partir de 7 anys
V Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats
Nota: ♥♥♥♥♥

«Bandada» va ser l'obra guanyadora del V Premi Internacional Compostela per a àlbums Il·lustrats d'entre els 256 treballs que van optar al certamen, procedents de 19 països. El relat, amb frases breus i subtils, proposa una profunda reflexió sobre la història de la humanitat: el desenvolupament d'una societat que comença buscant el coneixement, el progrés tècnic i científic, el benestar i la comoditat, però que durant aquesta recerca perverteix els seus principis, genera violència i dominació dels més forts contra els febles.

Heus aquí una d’aquelles obres que són senzillament brillants, El treball dels dos autors ha donat forma a un conjunt d’il·lustracions espectaculars, treballades únicament a llapis en blanc i negre, que transmeten una força expressiva increïble, la mirada dels personatges traspassa les pàgines i se’t clava molt endins, igual com ho fa el missatge de la història, una magnífica metàfora sobre el devenir de la humanitat. María Julia Díaz Garrido i David Daniel Álvarez Hernández són els joves autors d’aquesta joia als quals caldrà seguir la pista de ben a prop.
Més que mai, us animo a apropiar-vos d’un exemplar d’aquest àlbum il·lustrat que no pot deixar indiferent a ningú i que a més, porta un regal, una  preciosa làmina amb una de les il·lustracions del llibre.

Feu-hi una ullada i veureu com el que us dic és ben cert  ;)

Sílvia Cantos

dilluns, 7 de gener del 2013

Ressenya Maravillas

Títol: Maravillas
Autor: Brian Selznick
Il·lustrador: Brian Selznick
Traducció: Ana H. de Deza
Edició: SM, 2012
Pàgines: 638
ISBN: 9788467557022
Edat: A partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

Gun Flint Lake, Minnesota, 1977. Un nen anomenat Ben viu amb els seus oncles. La seva mare ha mort en un accident i en Ben somia amb trobar al seu pare, a qui mai no ha conegut. Hoboken, New Jersey, 1927. Una nena anomenada Rose, discapacitada auditiva, es rebel·la contra el seu pare super-protector. La Rose admira a una actriu famosa i col·lecciona fotografies i notícies sobre ella.

Quan en Ben troba a l'antiga habitació de la seva mare una pista que podria conduir-lo fins al seu pare i la Rose llegeix un titular cridaner en un diari, cadascun d'ells s'embarca en una recerca desesperada. A primera vista, la història d'en Ben i la de Rose semblen dues trames independents: la d'ell està narrada completament amb paraules, mentre la d'ella la descobrim mitjançant dibuixos. Però a mesura que avança el llibre, les dues històries s'entrellacen fins a fondre's i esdevenir una de sola, en un relat que parla de l'amistat, la vida, l'univers... i altres meravelles.
Després del gran èxit de públic i crítica obtingut amb «La invenció de l'Hugo Cabret», traslladada a la gran pantalla per Martin Scorsesse -guanyadora d'un Globus d'Or al Millor Director i cinc premis Òscar-, l'autor torna a sorprendre als lectors amb una novel·la gràfica que combina el text amb més de 460 magnífiques il·lustracions.
Brian Selznick explica que la història d'en Ben i la Rose va sorgir en essència de dos esdeveniments: la visita que un amic li va oferir per els espais més íntims del Museu d'Història Natural de Nova York i visionar un documental anomenat «Through Deaf Eyes» que mostra la història de la cultura sorda als Estats Units. Aquests dos fets van fer germinar la llavor d'aquesta preciosa història.

Una novel·la plena de màgia que provoca un enamorament immediat cap els dos protagonistes, escrita amb sensibilitat i mestria, que captivarà a aquells lectors que descobreixin a Selznick i satisfarà les expectatives que puguin tenir aquells que ja van llegir «La invenció de l'Hugo Cabret» en el seu moment. I tots aquells que ens estimem les biblioteques ens emocionarem llegint els passatges que hi dedica, fragments com aquest:

"Miró fijamente la estrella polar y deseó encontrarse en la biblioteca junto a su madre: allí todo era seguro, todo estaba numerado y ordenado. Ojalá el mundo entero estuviera organizado de la misma forma: así todo el mundo podría encontrar lo que buscaba, ya fuera el significado de un sueño o un padre."

 

Una obra que podria descriure's amb una sola paraula que alhora li dóna títol: «Maravillas» ja que és senzillament una meravella.

Primeres pàgines:
Sílvia Cantos