Fantasia cavalleresca

Retorn a Douglas Row
Gisela Pou
Edició: Columna edicions
Pàgines: 224
ISBN: 9788466432054
XIII Premi Carlemany per al foment de la lectura
Recomanable per lectors a partir de 14 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 17,90€ 

 

La sinopsi ens avança el següent:

L’Alícia, una noia de quinze anys, va perdre els pares i el germà en un accident aeri quan en tenia onze. Per fi se sent preparada per fer el retorn a la casa de la mare, a Douglas Row, a Inverness, i enfrontar-se al passat. La casa és davant d’una església que s’ha reconvertit a llibreria de segona mà: la Leakey’s. El dia de l’arribada coincideix amb el solstici d’hivern. A la nit hi ha lluna plena i una forta tempesta. Un llamp cau damunt la llibreria i succeeix un fet inexplicable que canviarà la seva vida per sempre.

Aquesta novel·la ha guanyat el Premi Carlemany per al foment de la lectura, que concedeix un jurat format per més de cent joves. Per mi és un dels premis més fiables, alguns dels anteriors guanyadors son llibres que m’han deixat un record molt especial i que recomano moltíssim, títols com Wolfgang de Laia Aguilar, que justament ahir vam saber que se n’està començant a rodar la versió cinematogràfica que podrem veure properament; Rutsense hac de Muriel Villanueva, La nedadora de Francesc Puigpelat o Archie, el nen que parlava amb elefants de Lluís Prats.

Retorn a Douglas Row és una novel·la fascinant, que t'atrapa i convida a llegir els llibres de cavalleries amb una nova mirada, pot ser que, després de llegir aquestes pàgines, sentiu el desig de llegir o repetir les obres magnes de Cervantes i Martorell. M'encanta la llegenda que parla de la conjunció de la nit del solstici d'hivern, amb la lluna plena, tempesta i un llamp caient a prop d'un llibre... 

 

La protagonista, s'entesta a demostrar que no és possible el que pretenen el Liu i el senyor Watt. Els lectors es dividiran entre aquells que creuen que no poden passar coses per a les que no tenim explicació i, els qui creiem que la màgia és a tot arreu i en qualsevol moment.

 

Conversar amb la Maggie McLean, que havia estat amiga de la seva mare, permet a l'Alícia recuperar records que li plantegen quina relació tindrien ara, si ella fos viva, a més, la fantasia esbojarrada que viu entronca amb el seu passat, a través dels estudis de la seva mare. Veurem com la descoberta de l'amor, aquesta sensació màgica que et desborda, apareix per primera vegada a la vida de l'Alícia i, ens emocionarem amb una carta dirigida a la seva mare.

 

Una lectura fantàstica, perfecte per llegir aquest estiu!

 

Llegiu el primer capítol

 

Sílvia Cantos

Uns elements força perillosos

Els crims de la taula periòdica

Autor: Jordi de Manuel i Xavier Durán

Edició: Santillana – Grup Promotor, 2019

Pàgines: 232

ISBN: 9788416661923

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 14 anys

PVP: 10,75€

- El que els humans tenim aquí dins és molt complicat, noies –assegura en Nico posant-se un dit al front-. Perdre la xaveta i convertir-se en un monstre és més fàcil del que sembla –el noi es posa un dit a la templa i el fa girar.

- Potser sí, però fins al punt de tornar-te un assassí?

Avui us proposo una novel·la negra per a joves de totes les edats, la història d’un grup d’amics, un sensesostre, una periodista que no renuncia a la veritat i molta química!

El tàndem format per en Xavier i en Jordi, ha donat un fruit altament satisfactori, una novel·la molt interessant, perfecta per a lectors mandrosos, ja que té ritme, una història que atrapa i uns personatges tan reals que, fàcilment s’identificaran amb algun d’ells i s’enganxaran a llegir-la. No es conformen amb això i, anant més enllà introdueixen la química, un element que dona un joc sensacional gràcies als coneixements del Xavier, a través de les classes del professor València, ja les hauria volgut tenir jo! Penso que he après i recordat molt més de la taula periòdica i els seus elements, amb aquesta lectura que amb bona part de les classes que vaig rebre quan estudiava.

El fet que ambdós autors s’hagin dedicat a la docència, els ha permès escriure, amb coneixement de causa, a propòsit de l’ensenyament, en aquestes pàgines s’hi retraten diverses cares de l'ensenyament a secundària, trobem professors molt motivats i amb vocació que aconsegueixen enganxar als alumnes amb la seva passió i, d'altres que sembla que són al lloc equivocat i l’únic que encomanen és avorriment i son.

La trama gira al voltant de l’assassinat del Paco, un sensesostre que es relacionava amb un quartet de joves, a un parc proper a l’institut on ells estudien. El Paco era un bon jan i, la Jana, en Malik, la Cora i en Nil no entenen que algú hagi volgut fer-li mal, així que, empesos per la curiositat d’una periodista que segueix el cas de ben a prop, decideixen investigar per la seva banda. La investigació oficial del cas, va a càrrec d’una parella d'agents que resultaran vells coneguts, per als lectors habituals del Jordi. Una de les principals inquietuds dels joves és què passarà amb el gos del Paco, en Conan, afortunadament la Reme, una dona gran però encara ferma que no s'arruga davant els brètols i, sempre estava pendent de donar un cop de mà a en Paco i altres indigents, es fa càrrec de l’animal. 

A mesura que avança el relat, apareixen nous assassinats i una sèrie de pistes que suggereixen un complex i fascinant trencaclosques. Com a bona novel·la, juga amb altres trames que donen veu al racisme que pateixen molts immigrants o el tràfic de drogues, terroríficament present, a dia d’avui. No eludeixen tampoc la reflexió, el tracte de segona o tercera categoria com a persona que es dona, sovint, als sensesostres o el fràgil equilibri de l’ésser humà, que pot abocar-lo a convertir-se en un monstre amb astorant facilitat.

© Quim Puig

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és doctor en Biologia i professor. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves. És creador de la saga de novel·les i narracions de l’inspector Marc Sergiot. Tres somnis blaus (premi Valldaura), Cels taronges (premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (premi Pere Calders), L’olor de la pluja, El raptor de gnoms, Mans lliures (Premi Ictineu 2010), La mort del corredor de fons, Mans negres,  Foc verd, Món fosc i La barrera. A Els crims de la taula periòdica recupera la caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, mossos d’esquadra que ja havien aparegut en altres novel·les.

Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 13 de enero de 1959) és periodista, escriptor, professor i químic. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ​ha estat professor a l’escola Sant Jordi de La Roca del Vallès, però des de 1989 es dedica exclusivament al periodisme i a l’assaig científic. Ha publica diversos llibres de narrativa i divulgació científica. Des de 1999 es l’editor del programa de TV3 El Medi Ambient. Ha guanyat els premis Joan Fuster d’assaig, el Josep Vallverdú, el Joaquim Xirau, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General que atorga la Universitat de València i el de narrativa Marià Vayreda.

Sílvia Cantos

Bella confusió

Dunes

Autor: Muriel Villanueva

Il·lustrador: Ferran Orta

Edició: Babulinka Books, 2019

Pàgines: 171

ISBN: 9788412080810

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 12 anys

PVP: 15,50€

De sobte m'he adonat que jo també hi compto. Que no tot a la vida ha de ser comprendre i estimar els altres i cuidar de tothom. Que necessito cuidar-me jo. Jo!

Us proposo una novel·la juvenil excel·lent, una història iniciàtica, un clam a la bella adolescència i al despertar de la consciència ecològica. Tot plegat adobat d’una autèntica revolució hormonal, no us perdeu aquest estiu a Dunes!

Sempre és un plaer retrobar-te amb personatges que han niat al teu cor, després de llegir-los. Cinc anys després, la Duna i en Max, segueixen molt vius al meu paisatge literari personal, per això m’ha fet especialment feliç tenir a les mans, una nova història seva, en la qual, he pogut seguir veient com creixen, descobrint la grandesa d’algunes sensacions immenses com ho van fer aleshores amb amistat, enyor o amor. Ara, un nou sentiment aflora en la vida de la Duna, la gelosia. En Max, per la seva banda, a catorze anys, plenament adolescent, pateix les transformacions del seu cos que s'entesta a mostrar el que ell no sent que és, se sent aclaparat per les sensacions i sentiments que el torturen, fins i tot l'amor incondicional de la família.

Cal dir, però, que no és imprescindible haver llegit l’anterior títol per poder capbussar-se en aquest, tot i que jo us animo molt sincerament a fer-ho, doncs tant un com l’altre, són deliciosos. Però si algú arriba a Dunes de nou, podrà llegir la història, sense tenir sensació de mancar-li cap informació, mentre que qui hagi passat per l’anterior novel·la, captarà matisos i recordarà trames que li faran, encara més, plaent la lectura.

La Muriel ha fet una feina exquisida amb els personatges, ha sabut fer-los evolucionar en la justa mesura, amb tant d’encert que costa de creure que no s’hagi basat en persones reals a l’hora d’escriure’ls. No és d’estranyar, veient la seva trajectòria literària, és sense cap mena de dubte, una escriptora que qualsevol que s’estimi els llibres i les bones històries, ha de llegir.

La nova relació de la mare de la Duna amb el Manel, provoca diversos moments de rebuig cap a la nova parella i d'enyorança profunda del pare mort. Adonar-se que no el veurà envellir ni viure més instants de petites complicitats la destarota, he de reconèixer que la lectura d’alguns paràgrafs m’han sacsejat per dins i m’han negat els ulls. El súmmum de la tendresa és la carta que la jove li escriu, absolutament preciosa!

«De pare, ja en vaig tenir un. El vaig estimar molt, em va estimar molt, i després es va morir sense preavís i em vaig quedar feta caldo. No tinc ganes de tenir un altre pare.»

A Dunes a més de l’univers emocional dels personatges, s’hi reflecteix una consciència social molt interessant, a través d’una iniciativa que lideren els nens i joves de la colla a fi d’evitar els abusos urbanístics que amenacen de degradar vertiginosament el paisatge bucòlic que emmarca la narració d’aquest estiu de canvis. L’autora s’ha inspirat en la situació actual a Aiguafreda i Begur.

Destacar, també, la qualitat i bellesa de les il·lustracions de Ferran Orta, que amb excepcional delicadesa ha sabut embolcallar les pàgines d'aquesta història, creant una col·lecció d'il·lustracions que repiren la mateixa sensibilitat que les paraules de la Muriel.

Muriel Villanueva és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, diplomada en Educació Musical, professora d’escriptura creativa i mestra de música. Ha publicat el conte infantil La Tània i totes les tortugues (Cruïlla), el poemari Poemes sense punts de goma (Institut d’Estudis Ilerdencs); per al públic jove Duna (Babulinka Books) i Rut Sense Hac (Columna Edicions); a més de cinc novel·les: Mares, i si sortim de l’armari? (Empúries, traduïda a quatre llengües), Jo toco i tu balles (Montflorit), Baracoa (Montflorit), La gatera (Ara Llibres) i Motril 86 (Proa). Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Just M. Casero de Novel·la Curta, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, Les Talúries de Poesia i el Carlemany per al Foment de la Lectura. 

Ferran Orta es va formar com a il·lustrador a cavall entre Tarragona (Escola d’Art i Disseny) i Barcelona (Escola de la Dona), on va cursar els seus estudis en il·lustració, àlbum il·lustrat i edicions personals. Ha col·laborat en diferents projectes editorials i exposicions tant de caràcter individual com col·lectiu, d’entre els quals destaquen: Premi Taronja en Il·lustració (2011), Saló del Llibre de Mollerussa (2013 i 2014), murals infantils a la Vall d’Hebron (2014), i va ser seleccionat al WeArt Festival Barcelona (2014). 

Sílvia Cantos