Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris assassinat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris assassinat. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de febrer del 2020

Uns elements força perillosos


Els crims de la taula periòdica
Autor: Jordi de Manuel i Xavier Durán
Edició: Santillana – Grup Promotor, 2019
Pàgines: 232
ISBN: 9788416661923
Nota: ♥♥♥♥
Edat: A partir de 14 anys
PVP: 10,75€

- El que els humans tenim aquí dins és molt complicat, noies –assegura en Nico posant-se un dit al front-. Perdre la xaveta i convertir-se en un monstre és més fàcil del que sembla –el noi es posa un dit a la templa i el fa girar.
- Potser sí, però fins al punt de tornar-te un assassí?


Avui us proposo una novel·la negra per a joves de totes les edats, la història d’un grup d’amics, un sensesostre, una periodista que no renuncia a la veritat i molta química!

El tàndem format per en Xavier i en Jordi, ha donat un fruit altament satisfactori, una novel·la molt interessant, perfecta per a lectors mandrosos, ja que té ritme, una història que atrapa i uns personatges tan reals que, fàcilment s’identificaran amb algun d’ells i s’enganxaran a llegir-la. No es conformen amb això i, anant més enllà introdueixen la química, un element que dona un joc sensacional gràcies als coneixements del Xavier, a través de les classes del professor València, ja les hauria volgut tenir jo! Penso que he après i recordat molt més de la taula periòdica i els seus elements, amb aquesta lectura que amb bona part de les classes que vaig rebre quan estudiava.

El fet que ambdós autors s’hagin dedicat a la docència, els ha permès escriure, amb coneixement de causa, a propòsit de l’ensenyament, en aquestes pàgines s’hi retraten diverses cares de l'ensenyament a secundària, trobem professors molt motivats i amb vocació que aconsegueixen enganxar als alumnes amb la seva passió i, d'altres que sembla que són al lloc equivocat i l’únic que encomanen és avorriment i son.

La trama gira al voltant de l’assassinat del Paco, un sensesostre que es relacionava amb un quartet de joves, a un parc proper a l’institut on ells estudien. El Paco era un bon jan i, la Jana, en Malik, la Cora i en Nil no entenen que algú hagi volgut fer-li mal, així que, empesos per la curiositat d’una periodista que segueix el cas de ben a prop, decideixen investigar per la seva banda. La investigació oficial del cas, va a càrrec d’una parella d'agents que resultaran vells coneguts, per als lectors habituals del Jordi. Una de les principals inquietuds dels joves és què passarà amb el gos del Paco, en Conan, afortunadament la Reme, una dona gran però encara ferma que no s'arruga davant els brètols i, sempre estava pendent de donar un cop de mà a en Paco i altres indigents, es fa càrrec de l’animal. 

A mesura que avança el relat, apareixen nous assassinats i una sèrie de pistes que suggereixen un complex i fascinant trencaclosques. Com a bona novel·la, juga amb altres trames que donen veu al racisme que pateixen molts immigrants o el tràfic de drogues, terroríficament present, a dia d’avui. No eludeixen tampoc la reflexió, el tracte de segona o tercera categoria com a persona que es dona, sovint, als sensesostres o el fràgil equilibri de l’ésser humà, que pot abocar-lo a convertir-se en un monstre amb astorant facilitat.

© Quim Puig
Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és doctor en Biologia i professor. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves. És creador de la saga de novel·les i narracions de l’inspector Marc Sergiot. Tres somnis blaus (premi Valldaura), Cels taronges (premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (premi Pere Calders), L’olor de la pluja, El raptor de gnoms, Mans lliures (Premi Ictineu 2010), La mort del corredor de fons, Mans negres,  Foc verd, Món fosc i La barrera. A Els crims de la taula periòdica recupera la caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, mossos d’esquadra que ja havien aparegut en altres novel·les.

Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 13 de enero de 1959) és periodista, escriptor, professor i químic. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ​ha estat professor a l’escola Sant Jordi de La Roca del Vallès, però des de 1989 es dedica exclusivament al periodisme i a l’assaig científic. Ha publica diversos llibres de narrativa i divulgació científica. Des de 1999 es l’editor del programa de TV3 El Medi Ambient. Ha guanyat els premis Joan Fuster d’assaig, el Josep Vallverdú, el Joaquim Xirau, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General que atorga la Universitat de València i el de narrativa Marià Vayreda.

Sílvia Cantos

dimecres, 16 de novembre del 2016

Conflicte i passió al Pallars

Allò que va passar a Cardós
Autor: Ramon Solsona
Edició: Proa, 2016
Pàgines: 464
ISBN: 9788475886305
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20 €


El biquini, Mare de Déu, el biquini!
Les dones  érem tan de missa i tan decents que ens confessàvem d’haver-nos posat un biquini, fins i tot, per posar-nos pantalons demanàvem permís a un capellà!
 Que ruques que érem, però què ruques!

Avui us recomano una història magnífica, una ficció al voltant d’uns fets i un moment complexos. Un relat intens, emotiu i divertit, carregat de bona literatura.
Vall de Cardós, una nit de neu del 1965. Un assassinat. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior, en les que seran les obres d’un gran complex hidroelèctric. Una munió de persones s’instal·len en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts.
Som molts els que esperàvem delerosos, una nova història de Ramon Solsona, sis anys ens ha fet esperar després de L’home de la maleta, però sens dubte, l’espera ha valgut la pena, Allò que va passar a Cardós és una novel·la sensacional, escrita a mode de testimonis i dotada d’un estil molt peculiar i interessant.

És extraordinari el domini de l’autor a l’hora de construir els personatges, en Santi i la Rossita, una parella d’amants encantadors per els qui el lector de seguida sent predilecció; en Zep, seductor i carallot a parts iguals; els germans Dinamita, quin parell! Us podeu creure, que quan penso en ells, els sento cantar?; Mossèn Antonino i el sergent de la Guàrdia Civil, les autoritats del moment i, tota una tirallonga de caràcters que van desgranant la història. El fet que hagi donat veu en castellà a alguns d’ells i, utilitzat barbarismes i incorreccions típiques del llenguatge popular permeten fer més versemblant els fragments d’uns i altres, a través dels quals, el lector va reconstruint tota la trama.

El moment en sí mateix, és fascinant, la gent va viure una autèntica revolució amb l’arribada de la televisió, el sis-cents, el turisme i el biquini, ai el biquini! En referència a això últim, trobem algunes perles autènticament delirants, protagonitzades, naturalment, per el mossèn, aquest mossèn Antonino que no convenç a bona part de la seva parròquia, bona mostra d’això és una conversa divertidíssima protagonitzada per una colla de dones al safareig.

També hi ha passatges que ens permeten prendre consciència d’algunes de les obres més mastodòntiques que s’han realitzat a Catalunya, en les quals, molt sovint, no pensem i que per la seva envergadura, per la quantitat ingent de treballadors que van requerir i sobretot, per les condicions tan precàries de treball que aquests tenien, els accidents i les morts que van suposar, haurien d’estar presents en la memòria de tots.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950), ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), per la qual rep els premis Crítica Serra d'Or, Prudenci Bertrana i Lletra d'Or DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L'home de la maleta (2011), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi. L'any 1994. També és autor dels aplecs de relats Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006). Col·laborador habitual de premsa, ràdio i televisió, actualment participa al programa de ràdio El matí de Catalunya Ràdio amb l'espai diari «Entre paraules» de divulgació del llenguatge. També és articulista de La Vanguardia. La seva curiositat per les paraules l'ha dut a escriure llibres com Marques que marquen (2015). Amb el pseudònim de "Lo Gaiter del Besòs", ha escrit i publicat poesia satírica, que ha reunit en els llibres Sach de gemechs (1989) i Botifarra de pagès (2013).

Comença a llegar aquí

Sílvia Cantos