Títol: Desig de xocolata
Autor:
Care Santos
Edició:
Planeta, 2014
Pàgines:
432
ISBN:
9788497082631
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Ramon Llull 2014
Avui us recomano una novel·la dolça i intensa, amb un
punt de picant i unes notes de misteri, just els mateixos ingredients que la
millor i més exquisida xocolata, assaboriu-la amb calma, delectant-vos amb
cadascuna de les seves pàgines.
A través d'un recorregut per la història d’aquest
plaer exquisit, la Care ens descobreix la Barcelona més xocolatera, una ciutat
que ocupa per mèrits propis, un lloc en el mapa d'aquesta menja al món. El lloc
on es va inventar la mona i que ha vist créixer grans artistes xocolaters. Des
de l'època dels gremis fins a les excentricitats més sofisticades d'avui dia,
descobrim anècdotes i curiositats fascinants.
«Les paraules sovint barren el pas més que un mur i
fereixen més que la fulla més esmolada d’un ganivet.»
Desig de xocolata és la història d'una xocolatera de
porcellana fina amb una misteriosa inscripció, una història que transcorre en
l'espai de temps de tres segles. Comença en el malaurat instant que aquesta
meravellosa peça es trenca i es remunta en el temps fins a concloure en el seu
naixement. Pel camí ens topem amb tres històries que s'entrellacen mercès amb
l'inconfusible aroma que sura en l'aire que respiren els diferents
protagonistes
La música és molt present en aquestes pàgines, òperes
de Verdi, Wagner, Puccini obres de Mozart i molts més, posen la banda sonora a
aquest Desig de xocolata, però si hi ha una melodia indiscutiblement rellevant
és la Bella figlia dell'amore, del Rigoletto quartet de Verdi, obra que
acompanya la història de la Càndida i l'Aurora.
«Com deu ser tornar a veure algú en qui has
pensat cada hora dels darrers nou anys?»
L'autora ha elaborat una novel·la complexa, amb trames
molt diferents entre elles dotades de punts d'unió que no grinyolen, combina
ficció i realitat amb l'habilitat que ens té acostumats, a més fa un fantàstic
regal al lector doncs a l'hora de resoldre algunes trames, deixa obertes
petites finestres de manera que cadascú gaudirà d'aquestes pàgines a la seva
manera.
«Els records no valen diners, però són el nostre
tresor més preuat (...).
Hi ha gent que mataria per tenir uns records diferents
dels que té.»
En els petits detalls de la narració i la integració
de personatges reals, s'intueix una intensa tasca de documentació que atorga un
nivell de qualitat al llibre i, et fa pensar en com d'encertats van estar els
membres del jurat del Premi Ramon Llull quan van atorgar el guardó a aquesta
magnífica novel·la.
«Quin enigma, les paraules! Aquella que la Marianna
acabava de dir -"junts"- va fer-me
trontollar el cor»
Care Santos, és una mataronina sobradament coneguda,
autora d'una extensa producció literària que abraça la literatura infantil,
juvenil i novel·la, amb les que ha conreat estils ben diversos. La gens
menyspreable quantitat de premis que ha rebut i, les múltiples llengües a les
quals s'ha traduït obra seva són un altre indicatiu de la qualitat de la seva
escriptura. Activista literària, aquesta dona és una amant de les lletres com
n'hi ha poques, abocada a encomanar la seva passió no només per els seus
llibres, sinó promocionant i presentant altres autors, des d'aquest bloc no puc
més que recomanar-vos que us endinseu en aquesta lectura i, si en teniu la
oportunitat, que ho feu acompanyant-la d'una tassa de xocolata desfeta! ;)
Comença
a llegir aquí
Sílvia
Cantos
Aquesta és una preciosa novel·la que em va enganxar des del primer moment i que la recomano a tots aquells a qui els hi agradin les novel·les històriques però també als qui disfrutin llegint sobre el dia a dia i les relacions personals de personatges fictícis.
ResponEliminaPer cert, si us agrada aquesta autora no deixeu de llegir els seus altres llibres com "El anillo de Irina" o "L'aire que respires".
Fa uns mesos jo també vaig comentar i opinar sobre aquesta novel·la al meu bloc: https://unmonliterari.wordpress.com/2015/04/01/la-recomanacio-de-la-setmana-desig-de-xocolata/
Hola
ResponElimina