Bella confusió

Dunes

Autor: Muriel Villanueva

Il·lustrador: Ferran Orta

Edició: Babulinka Books, 2019

Pàgines: 171

ISBN: 9788412080810

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 12 anys

PVP: 15,50€

De sobte m'he adonat que jo també hi compto. Que no tot a la vida ha de ser comprendre i estimar els altres i cuidar de tothom. Que necessito cuidar-me jo. Jo!

Us proposo una novel·la juvenil excel·lent, una història iniciàtica, un clam a la bella adolescència i al despertar de la consciència ecològica. Tot plegat adobat d’una autèntica revolució hormonal, no us perdeu aquest estiu a Dunes!

Sempre és un plaer retrobar-te amb personatges que han niat al teu cor, després de llegir-los. Cinc anys després, la Duna i en Max, segueixen molt vius al meu paisatge literari personal, per això m’ha fet especialment feliç tenir a les mans, una nova història seva, en la qual, he pogut seguir veient com creixen, descobrint la grandesa d’algunes sensacions immenses com ho van fer aleshores amb amistat, enyor o amor. Ara, un nou sentiment aflora en la vida de la Duna, la gelosia. En Max, per la seva banda, a catorze anys, plenament adolescent, pateix les transformacions del seu cos que s'entesta a mostrar el que ell no sent que és, se sent aclaparat per les sensacions i sentiments que el torturen, fins i tot l'amor incondicional de la família.

Cal dir, però, que no és imprescindible haver llegit l’anterior títol per poder capbussar-se en aquest, tot i que jo us animo molt sincerament a fer-ho, doncs tant un com l’altre, són deliciosos. Però si algú arriba a Dunes de nou, podrà llegir la història, sense tenir sensació de mancar-li cap informació, mentre que qui hagi passat per l’anterior novel·la, captarà matisos i recordarà trames que li faran, encara més, plaent la lectura.

La Muriel ha fet una feina exquisida amb els personatges, ha sabut fer-los evolucionar en la justa mesura, amb tant d’encert que costa de creure que no s’hagi basat en persones reals a l’hora d’escriure’ls. No és d’estranyar, veient la seva trajectòria literària, és sense cap mena de dubte, una escriptora que qualsevol que s’estimi els llibres i les bones històries, ha de llegir.

La nova relació de la mare de la Duna amb el Manel, provoca diversos moments de rebuig cap a la nova parella i d'enyorança profunda del pare mort. Adonar-se que no el veurà envellir ni viure més instants de petites complicitats la destarota, he de reconèixer que la lectura d’alguns paràgrafs m’han sacsejat per dins i m’han negat els ulls. El súmmum de la tendresa és la carta que la jove li escriu, absolutament preciosa!

«De pare, ja en vaig tenir un. El vaig estimar molt, em va estimar molt, i després es va morir sense preavís i em vaig quedar feta caldo. No tinc ganes de tenir un altre pare.»

A Dunes a més de l’univers emocional dels personatges, s’hi reflecteix una consciència social molt interessant, a través d’una iniciativa que lideren els nens i joves de la colla a fi d’evitar els abusos urbanístics que amenacen de degradar vertiginosament el paisatge bucòlic que emmarca la narració d’aquest estiu de canvis. L’autora s’ha inspirat en la situació actual a Aiguafreda i Begur.

Destacar, també, la qualitat i bellesa de les il·lustracions de Ferran Orta, que amb excepcional delicadesa ha sabut embolcallar les pàgines d'aquesta història, creant una col·lecció d'il·lustracions que repiren la mateixa sensibilitat que les paraules de la Muriel.

Muriel Villanueva és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, diplomada en Educació Musical, professora d’escriptura creativa i mestra de música. Ha publicat el conte infantil La Tània i totes les tortugues (Cruïlla), el poemari Poemes sense punts de goma (Institut d’Estudis Ilerdencs); per al públic jove Duna (Babulinka Books) i Rut Sense Hac (Columna Edicions); a més de cinc novel·les: Mares, i si sortim de l’armari? (Empúries, traduïda a quatre llengües), Jo toco i tu balles (Montflorit), Baracoa (Montflorit), La gatera (Ara Llibres) i Motril 86 (Proa). Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Just M. Casero de Novel·la Curta, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, Les Talúries de Poesia i el Carlemany per al Foment de la Lectura. 

Ferran Orta es va formar com a il·lustrador a cavall entre Tarragona (Escola d’Art i Disseny) i Barcelona (Escola de la Dona), on va cursar els seus estudis en il·lustració, àlbum il·lustrat i edicions personals. Ha col·laborat en diferents projectes editorials i exposicions tant de caràcter individual com col·lectiu, d’entre els quals destaquen: Premi Taronja en Il·lustració (2011), Saló del Llibre de Mollerussa (2013 i 2014), murals infantils a la Vall d’Hebron (2014), i va ser seleccionat al WeArt Festival Barcelona (2014). 

Sílvia Cantos

Els perills de deixar-se portar

El ramat perillós

Autor: David Nel·lo

Edició: Bambú, 2019

Pàgines: 120

ISBN: 9788483435847

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 13 anys

PVP: 11,90€

Per malament que soni, hi ha alumnes malparits i també hi ha professors malparits.

Els més temibles són els malparits que no saben que ho són, perquè la inconsciència, de vegades, resulta una arma letal.

Avui us proposo una novel·la juvenil fantàstica. Adolescents, professors, solitud, incomprensió, assetjament... Un còctel magníficament equilibrat per un autor que connecta amb el lector jove, com pocs ho fan.

El ramat perillós ens parla des de la veu de la Blanca Marçal, una professora vocacional, que es troba a les portes de finalitzar la seva trajectòria professional. A punt de jubilar-se, gira la vista enrere i ens revela com ha estat la seva experiència amb adolescents al llarg de molts anys. Veurem com les generacions han canviat, però segueixen mantenint les seves necessitats més primàries intactes: desitgen que algú els estimi, que els facin cas, que no els maltractin. Volen riure i passar-s’ho bé i, si estan tristos, necessiten que algú en qui confien els asseguri que el món no és un lloc fosc i sinistre, que sempre hi ha esperança i que si la seva vida ara és un turment, les coses canviaran i el que avui és terrible demà només serà un record desagradable que es fondrà en el temps.

Però la Marçal no és la única docent que apareix en aquestes pàgines, en trobarem d’altres, com la Nogales, prototip de profe passota i despreocupada que no vol veure el que passa davant els seus nassos. Reconec que vaig odiar-la, des del primer moment.

Com en tota bona novel·la juvenil, no hi falta un secret del passat, que en aquest cas, porta la Marçal a rememorar vells temps i uns fets que van sacsejar-ho tot anys enrere, alhora que una desaparició al present la posa a ella i al lector en alerta. Alguns passatges amb reflexions que poden despertar interessants debats a l’aula, com ara la presència de malparits a qualsevol lloc, entre l’alumnat i també el professorat o la llei de la immediatesa sota la qual vivim sotmesos, especialment els joves. A més, no hi manquen uns protagonistes magníficament ben construïts, la Marçal, el jove Mirko i aquells que els envolten, que tenen més o menys pes a la història, i que trobaran més d’un que s’hi veurà reflectit, per bé o per mal... 

Com veieu, la història d’un grup d’adolescents, sotmesos a la dictadura de les hormones, i d’una professora que no es resigna a deixar que les coses passin, quan tan sols les intueix sumat a la força catàrtica d’un poema, són els eixos sobre els quals gira El ramat perillós una excel·lent lectura.

David Nel·lo i Colom (Barcelona, 1959) és escriptor, traductor i músic flautista català. Premi Andròmina de narrativa el 2006. Especialitzat en literatura infantil i juvenil, té en seu haver una voluminosa bibliografia publicada per la qual ha obtingut nombrosos premis, com ara el Vaixell de Vapor (1994), Enric Valor de narrativa juvenil (1998), Cavall Fort de contes (1999), Fiter i Rossell de novel·la (2001), columna Jove (2002), Ciutat d'Olot (2007), EDEBÉ de narrativa infantil i juvenil (2014) i Premi Prudenci Bertrana de novel·la (2017). Les seves obres han estat traduïdes al castellà, francès, alemany, turc, coreà, rus, tagal, grec i portuguès.

Sílvia Cantos

Aprenent a estimar, aprenent a viure

Wolfgang. El secret del pare

Autor: Laia Aguilar

Edició: Columna Edicions, 2019

Pàgines: 224

ISBN: 9788466425339

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 13 anys

PVP: 14,90€

Escolta a tothom.

Deixa’t estimar.

Accepta que potser algun dia t’equivoques.

Intenta gaudir al màxim dels petits moments.

Riu tant com puguis.

Viu, Wolfgang, viu. Sobretot no ho oblidis mai... Viu com jo no he sabut viure.

Avui us proposo una història fantàstica, amb un protagonista únic, tan extraordinari i complex, com tendre i encantador. Un relat emocionant i magníficament escrit.

Vam conèixer en Wolfgang, aquest nen extraordinari, fa un parell d’anys, quan en tenia onze. Ara, en plena adolescència, és un jove que es rebel·la davant uns fets estranys que deriven en desagradable sorpresa. A priori, això no sembla cap cosa sorprenent, però el protagonista d’aquesta història és molt especial, dotat d’una gran intel·ligència lògica, però amb grans dificultats a l’hora de gestionar les emocions es trobarà davant una situació complicada d’acceptar: una nova relació del pare.

Per algú que ha viscut sempre essent el centre de l’univers dels qui l’envolten, no ha de ser fàcil, trobar-se tot d’un plegat, havent de conviure i compartir temps i decisions amb altres persones. Si aquest algú és un adolescent, la cosa es complica. Si aquest adolescent presenta dificultats per controlar les seves emocions, la festa està servida.

Laia Aguilar està dotada d’una màgia especial, que li permet crear uns personatges dels quals és impossible no enamorar-se’n, transcendeixen la pàgina i se t'infiltren a l'ànima. Ho ha fet a Wolfgang i també amb els caràcters de Juno. El jove Wolfgang segueix sent tan entranyable i desconcertant com el recordava, però ara a més, ha de batallar en el seu fur intern amb la idea d'una nova família. Per més que ho intenta, no aconsegueix entendre l'absurd de l'amor, vol de totes, totes, recuperar el seu pare, tal com era abans de conèixer la Laura. El record perenne de la mare dificulta que accepti una altra presència materna a la seva vida i boicoteja tant com pot la relació del pare, sort de la Mia, que amb la seva delicadesa i intel·ligència sempre sap què dir o fer per ajudar-lo, ja sigui tocar el piano, anar a prendre un gelat o cridar com a teràpia.

Hi ha constants que no varien, com el pànic a les bactèries, les llistes i la passió per les paraules que conviden al lector a pensar en quines coses o persones són importants o detestables a la seva vida. Tampoc no hi manquen boniques reflexions que ens apropen amb tendresa al protagonista, el record omnipresent de la mare i l’estranya aversió de l’àvia envers el pare. Les petites malifetes que trama per boicotejar la relació del pare i algunes conspiracions insospitades. La troca que es va desenredant a mesura que avancen les pàgines i l’amor tan gran, que ho pot tot, fins i tot els murs més gruixuts i les xarxes més tupides que et porten a tancar el llibre amb un sospir bonic i un desig: que l’autora ens regali una nova història ben aviat.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura i Juno (Fanbooks, 2018).

Sílvia Cantos