Juno
Autor: Laia Aguilar
Edició: Fanbooks, 2018
Pàgines: 160
ISBN: 9788417515126
Edat: A partir de 13 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 13,95€
Veig que se li escapa el riure per sota el nas.
M’encanten aquests moments de complicitat.
La mare i jo. Sense interrupcions.
N’he tingut tan pocs, d’aquests moments, a la vida...
Avui us
recomano una novel·la molt especial, un cop de puny a l'estómac, un calfred
constant, la història d'una noia que viu dins una cuirassa per evitar
exposar-se als altres.
Juno és una història que remou consciències, és un crit contra el silenci
covard i, és també, una oda a l’amistat i l’amor que trobes, en ocasions, allà
on menys l’esperes. Narrada amb un ritme viu que manté al lector enganxat a la
història i que topa al final amb una última
escena que ens posa l'ai al cor, fent-nos patir desmesuradament l'autora fa una
declaració d'amor a les mares, realment emocionant!
La Juno és la
protagonista d’aquesta novel·la, una noia que ha crescut entre llars d’acollida
i el centre de menors, algú a qui se li han penjat massa etiquetes i tancat
portes, veu com se li ofereix una darrera ocasió, res que li interessi, però
atiada per la Paula hi va i, la seva arribada a la nova escola és tota una
declaració d'intencions, no hi té cap intenció d'encaixar i la seva actitud és
tancada i bel·ligerant des del minut 0. Hi ha moments de
petites flaqueses, instants de debilitat en que la Juno es mostra tal com és,
deliberadament fràgil davant el rebuig, una jove que reclama l’afecte i la
presència d’una mare, que li ha estat furtada, els records de complicitats que
se li escapen provoquen un sentiment de tendresa cap a la dura Juno que s’emociona
escoltant la veu de vellut de la dolça Adele.
La Juno amaga un odi
envers els homes que sobta per la seva visceralitat. El professor marxa arrossegant els peus - he vençut!- i fent esses com
una sargantana. Pobre paio, penso. Un tio acabat. No té res a fer amb mi. Els
homes sempre són el mal i cal tenir-ho en compte. Dèbils, traïdors, covards,
violents... Em guardo el ganivet imaginari i em torno a posar de seguida els
cascos. Camino a pas ràpid. Però conèixer en Cesc, un professor embolcallat
d’una pàtina de tragèdia que desperta un sentiment de companyonia en el
lector. Un home que no es conforma a ensenyar als “bons”, sinó que intenta
connectar amb tots els alumnes i que, amb els seus mètodes excèntrics
aconsegueix posar contra les cordes tota la classe fins que reconeixen que ha
passat alguna cosa. En Cesc amb la seva insistència a prova de bombes aconsegueix
obrar el miracle.
M’ha agradat trobar
elements que connecten amb Wolfgang,
l’anterior i meravellós títol de l’autora, que si no heu llegit, us recomano. La
ciutat de París, la força de les paraules, l’art com a teràpia i uns
personatges meravellosos com són la Juno, la Paula i en Cesc, tan ben definits
que costa de creure que no siguin reals. Per tot plegat, Juno és una
novel·lassa apta per a joves de totes les edats!
Laia Aguilar (Barcelona,
1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de
l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de
televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El
cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre
altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara
Llibres, 2008) i Pare de família busca (Alrevés, 2004). Amb Wolfgang (Columna, 2017) va guanyar el Premi
Carlemany 2016.
Comença a llegir aquí
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada