El valor de les petites coses i els moments fugaç

La Polaroid i altres relats

Autor: Marta Romagosa

Edició: Rosa dels Vents, 2019

Pàgines: 160

ISBN: 9788417627881

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 17,90€

No en sap gens, de dir “t’estimo”. Ho resol sempre amb un “jo també”, però mai fa el primer pas ni conjuga aquell verb en primera persona. Poques vegades li han fet saber que l’estimaven. I això el fa sentir convalescent.

Avui us recomano un recull de relats sensacional, històries carregades d’emoció sobre les petites coses que donen sentit a la vida.

 

La Marta hi ha tornat, per a felicitat dels seus fidels lectors, un nou volum amb tretze contes que es caracteritzen per tenir personatges que salten d’una història a l’altra, enllaçant-les totes de manera sorprenent. Amb una habilitat ja consolidada, l’autora desgrana històries quotidianes, tan normals o excepcionals segons el prisma amb el qual les mirem. Petites hostilitats, gestos imperceptibles, mirades que ho diuen tot, moments únics, tan breus com el pas d’un estel fugaç en la nit fosca. Totes aquelles petites coses que donen sentit a la vida.

Cadascun dels tretze contes que recull aquest llibre, conté un relat de vida, d’amistat fidel, d’amor romàntic i cap a un mateix, de solitud i també de dol. Habitats per personatges de tota mena, alguns tranquils i altres d’arrauxats, uns et resulten simpàtics, d’altres et desperten tendresa i algun es quedarà dins el teu cor, per sempre. Amb la seva veu particular i estil característic, la Marta juga a sorprendre al lector i tot sovint ho aconsegueix, en més d’una ocasió, acabes el relat amb els llavis dibuixant una gran ‘O’ que et convida a treure’t el barret. Bravo Marta, ja ens delim per els següents!

Marta Romagosa (Cornellà de Llobregat, 1967) periodista, treballa a Catalunya Ràdio des de l'any 1991. És una de les veus que ha explicat més notícies, que ha fet més entrevistes i que probablement hem vist en més reportatges de TV3. Ha estat editora del Catalunya Matí, del Catalunya Vespre i de l'informatiu del migdia, cap de cultura dels Serveis Informatius, realitzadora de programes com El mirall o L'opció personal i actualment forma part de l'equip d'El matí de Catalunya Ràdio. El 2011 va rebre el premi Ràdio Associació de Catalunya a la millor professional del mitjà. L’any 2016 va publicar el seu primer llibre de relats després d'anys d'escriure'ls i guardar-los en un calaix Tots els noms del desig, va tenir tan bona acollida que el 2018 va seguir amb un nou recull titulat 22 homes i un desig, ara hi torna per a felicitat dels lectors amb La Polaroid i altres relats.

Sílvia Cantos

Clica aquí per escoltar el primer relat en veu de l’autora

Una carta, tres hiverns i tota una vida

Tres hiverns a Londres

Autor: Fúlvia Nicolás

Edició: Rosa dels Vents, 2018

Pàgines: 224

ISBN: 9788416930838

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 16,90€

Les amigues no ens poden estalviar les llàgrimes, però aquesta nit la Cedes, la Flora i la Júlia han canviat els torns per poder abraçar-me mentre plorava.

Avui us recomano una novel·la preciosa en la que una carta sense obrir, persegueix la protagonista de la història com si d'un fantasma es tractés, al llarg de tota una vida, generant dubtes i incerteses que amenacen de sacsejar el seu plàcid present.

Quantes vides ens perdem, quan decidim escollir-ne una en particular? Tres hiverns a Londres és un retrat sensacional de la quotidianitat, escrit amb una estructura narrativa que mostra un domini excepcional del tempo i, amb una narradora en primera persona que apropa la història al lector jugant amb la perspectiva, en una aposta sorprenent i força interessant que tant sovint ens parla des del present, com des del futur amb una mirada retrospectiva.

Llegint aquestes pàgines, el lector pot sentir com si estigués veient l'Anita, la Cedes, la Flora i la Júlia passejant pels carrers de Londres, el detall de la descripció és exquisit, magníficament treballat sense caure en l'excés. De fet, aquest és un dels punts forts de la novel·la, aquesta capacitat d’equilibri en la descripció que sorprèn en una òpera prima, com és el cas.

El teló de fons, una Barcelona derrotada immersa en una dictadura que la manté en una grisor perpètua i, una família que trontolla, amb uns pares que van a la seva, uns avis pràcticament inexistents i que manté una mica de llum, únicament, gràcies a la complicitat entre germans, entranyablement reflectida per l’autora. L’Anita decideix deixar-ho tot enrere i marxar a Londres per a formar-se com a infermera i començar una nova vida.

Tres hiverns a Londres és també un cant a l’amistat, la sincera, aquella que pot acompanyar-te al llarg de la vida, malgrat les persones no es trobin a prop. Visites a museus, aprenentatges i el despertar a l’amor. Una calidesa que arriba del fred noruec. Un enamorament dolç i innocent que es veurà interromput però mantindrà un caliu permanentment encès. Un comiat agredolç a París i un accident que ho trastoca tot.

Una novel·la rodona, que arrenca amb una intriga que ens manté en suspens al llarg de la història, que emociona i fa somriure en molts moments i que clou amb una escena tan bonica que difícilment podreu oblidar-la. Llegiu-la!

Fúlvia Nicolàs (Barcelona, ) Periodista amb una llarga trajectòria professional al departament de documentals, guionista de sèries i programes de Nous Formats a TV3. Ha escrit i dirigit nombrosos espais com ara "Vides privades", "Un lloc estrany", "Dies de Transició", "Mestres”, "Tocats de l'ala", "Per sempre (o no)" o "Ja t'ho faràs". Mare de dos fills, és una apassionada dels ocells i somia amb viure un any a l’Àrtic.

Fes-ne un tastet aquí!

Sílvia Cantos

Cercant l'ànima d'un perfum

L’aroma del temps

Autor: Núria Pradas

Edició: Rosa dels Vents, 2018

Pàgines: 416

ISBN: 9788416430727

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,90€

«Les olors van directes als sentits, són emocions pures.»

Avui us recomano una novel·la tan fascinant, com suggerent és el món dels perfums. Una historia que salta en l'espai i en el temps amb uns extraordinaria facilitat de transició per al lector i amb una forta càrrega emotiva.

Aquesta és la història d’en Pablo, un nen que queda orfe massa aviat, sol i desemparat ha de deixar la Barcelona que l’ha vist créixer per anar a viure amb uns parents que no coneix a un altre país, amb una altra llengua, la vida, en aquests moments, es vesteix de negre per un nen que es veu forçat a créixer massa ràpid.

Sento debilitat per les històries de la Núria, m’encanta la seva manera d’escriure. Els seus llibres, ja siguin dirigits a joves o a adults, són sempre lectures que et reconcilien amb la vida, ja que són ficcions tan ben trenades, documentades, pensades i elaborades que un cop convertides en novel·les, esdevenen vida real per al lector. No hi manquen mai l’emoció, la descoberta, la tristor, l’amor o el dolor i, per descomptat, la colla de personatges que apareixen a les seves pàgines, tenen una sòlida consistència i una dimensió tan ben creada que permeten al lector creure-se’ls i empatitzar amb ells, acompanyant-los al llarg de la història.  

Capbussar-te en la lectura de L’aroma del temps és fer un viatge pel fascinant món dels perfums per evocar-ne tots els matisos i descobrir una de les dones més interessants d’aquest món, com és Coco Chanel, una dona amb una vida única que va sumar la seva intuïció i exigència amb l'habilitat i el do innat d'un gran perfumista per allumar una fragància que esdevindria símbol d'una dona, d'una marca i de tota una època.

La Núria conjuga, com ja ho ha fet en anteriors novel·les personatges reals amb altres creats per la seva prolífica imaginació i, la conjugació de tots dona lloc a escenes i situacions precioses, com ara el primer contacte d'un jove Pablo amb el món dels perfums a través d'en Beaux, un moment realment molt bonic. Els paratges també hi ajuden, la sempre suggerent París amb el seu símbol nacional, la torre Eiffel, és un dels escenaris on l’autora ens fa viatjar i, naturalment també ens porta a Grasse, capital francesa del perfum. Amb el vostre permís, em permetré destacar també la presència que pren la meva vila d’acollida, Vilassar de Mar, que podríem batejar com la capital catalana de la flor, no endebades hi tenim el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya ;-)

Els capricis del destí, que sovint no creuen persones i sentiments en sintonia, les serventes i la novel·la radiofònica com a entreteniment i la normalització dels abusos per part dels senyors i, per sobre de tot, el fascinant procés de creació d'un perfum i els punts en comú amb l’escriptura d'una novel·la són els arguments que us dono per llegir aquesta novel·la, sense oblidar-nos mai de la importància cabdal de trobar l'ànima d'un perfum.

Núria Pradas (Barcelona, 1954) és filla d’una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia. Es va llicenciar en Filologia Catalana l’any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades. L’any 2013 va fer el salt a la literatura per adults amb Sota el mateix cel (Columna, 2013) i l’any següent va publicar La noia de la biblioteca (Columna, 2014), després ens va regalar Somnis a mida lectures memorables que us animo a descobrir!

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

La felicitat era una Olivetti

La nit abans

Autor: Bea Cabezas

Edició: Rosa dels Vents, 2017

Pàgines: 272

ISBN:  9788416430963

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 16,90€

Li havia tocat ser dona i només ella podia lluitar per ella.

Una entre tants, entre molts, entre tots.

Avui us recomano una novel·la que tot i transcórrer als anys seixanta, té múltiples paral·lelismes amb l’actualitat. La història d’una noia que persegueix el seu somni de ser periodista malgrat els molts inconvenients que troba pel camí.

L'estereotip de dona als anys seixanta, o el que és el mateix, una figura estranya en un món d'homes, que sovint patia un assetjament laboral i en altres àmbits de la vida, tan acceptat socialment, que rebel·lar-s’hi constituïa una autèntica gosadia. Un homenatge a María Luz Morales i Joana Biarnés, sens dubte, pioneres en el món del periodisme. Els lligams afectuosos entre germanes, un teixit de complicitats i rivalitats. Un magnífic tractament del dia a dia del periodista, amb les seves alegries i decepcions, un món que l’autora coneix de primera mà. L’amor, els somnis, l’espionatge polític, els desitjos impossibles. La nit abans és tot això i molt més.

Tot i tenir una clara protagonista, l’Anna, com a tota bona novel·la, trobem altres històries i personatges, per exemple, la relació clandestina d'en Robert i la Júlia, tràgicament bonica. La mateixa germana de la protagonista, té una història per explicar. L’aportació de píndoles de realitat dota la novel·la de gran versemblança, un moment que em va agradar especialment, és el que ens presentes part dels integrants dels Sírex en plena creació artística o, el que sens dubte va ser una de les grans notícies de l’època, el primer, i únic, concert dels Beatles a Barcelona, un esdeveniment que la censura no acabava d'aprovar, mostra d'això, l'actuació dels grisos.

Llegint aquesta novel·la resulta sorprenent, adonar-se que en massa aspectes, sembla que seguim ancorats als anys seixanta i ens recorda, la valentia de dones que, com l’Anna, van defensar els seus drets i les seves idees, aconseguint obrir unes portes, que avui, cal seguir falcant a fi que no se’ns tanquin novament. Una novel·la que s’escolta, essencialment amb la banda de Liverpool, però també amb altres icones de l’època, com van ser els Mustang o els Sírex. Llegiu-la, escolteu-la però sobretot, gaudiu-la!

Bea Cabezas (Barcelona, 1976) resident actualment a Los Ángeles. És llicenciada en Periodisme. Ha completat la formació literària vinculada al món del teatre a la Sala Beckett i amb els cursos de l’Obrador Internacional de Dramatúrgia. El 2008 va publicar la seva primera novel·la, El monestir de les ombres. La segona obra, La ciutat vertical, sobre la Nova York de principis del segle XX, va guanyar el premi Carlemany l’any 2010 i tres anys després va arribar la tercera, Emprenyades. 

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

Desig és nom de dona

Tots els noms del desig

Autor: Marta Romagosa

Edició: Rosa dels Vents, 2016

Pàgines: 192

ISBN: 9788416430505

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 16,90€

Cap desig no podrà continuar sent desig si s’acaba complint.

Avui us recomano un debut excel·lent, l’autora es presenta amb un recull de contes magnífic que desprèn qualitat literària, imaginació i emoció.

Neus, Mònica, Mercè, Laura, Marianne, Elisenda, Cesca… i fins a 22 noms de dona. Són les protagonistes dels 22 contes que recull aquesta proposta, un sorprenent debut, pàgines plenes de força, enginy i intel·ligència però per damunt de tot, emocions: tendresa, il·lusió, companyonia, desig, passió, odi, ràbia, dolor… Un fascinant enfilall d’històries exquisidament construïdes en les quals explora les múltiples dimensions de la feminitat.

Dobles vides, secrets, aparences, emocions que vessen de les pàgines, intenses, tendres, divertides, iròniques, sensuals, tan diverses com ho som les dones i els desitjos que podem arribar a sentir. Vaig anar a cercar la definició de desig segons el DIEC, diu: “Acció de desitjar. Desig de riqueses. Desig de glòria. Satisfer un desig. Excitar un desig. Els desitjos sensuals. També la tendència a la possessió d’un objecte o a l’acompliment d’un fet.” No em convenç, la trobo freda i assèptica, m’agrada molt més la que ens ofereix l’autora, que trena les múltiples definicions d’aquest mot amb un llibre sencer.

La Marta ha construït una col·lecció de vides amb unes protagonistes tan reals, que fàcilment t’identificaràs amb alguna d’elles, per similitud d’experiències, de sentiments o de desitjos. Amb una marcada personalitat narrativa, de veu i mirada carregades de sensualitat, l’autora trepitja ferm i de dins les pàgines d’aquest llibre s’escapa una afirmació incontestable, no sóc només una gran periodista, tinc molt a dir i vosaltres ho gaudireu, disposeu-vos a conèixer la Marta Romagosa, escriptora.

Marta Romagosa (Cornellà de Llobregat, 1967) periodista, treballa a Catalunya Ràdio des de l'any 1991. És una de les veus que ha explicat més notícies, que ha fet més entrevistes i que probablement hem vist en més reportatges de TV3. Ha estat editora del Catalunya Matí, del Catalunya Vespre i de l'informatiu del migdia, cap de cultura dels Serveis Informatius, realitzadora de programes com El mirall o L'opció personal i actualment forma part de l'equip d'El matí de Catalunya Ràdio. El 2011 va rebre el premi Ràdio Associació de Catalunya a la millor professional del mitjà, ara s'atreveix a publicar el seu primer llibre de relats després d'anys d'escriure'ls i guardar-los en un calaix.

Sílvia Cantos

Ressenya Paraules a mitges

Títol: Paraules a mitges

Autor: Blanca Busquets

Edició: Rosa dels Vents, 2014

Pàgines: 208

ISBN: 9788415961246

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la esplèndida, d’una de les veus narratives catalanes que més m’estimo, una història de sensacions i mirades, on la paraula esdevé emoció.

«...d’aquella manera amb que ella estimava tothom, amb suavitat i tendresa amb carícies i mirades de complicitat.»

T'imagines que el teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l'Annabel, l'Albert i la Nina, els tres protagonistes de Paraules a mitges, que el 23 de febrer del 1981 tenien a la vora de vint anys. A través del relat de cada un d'ells, descobrirem que ningú no és el que sembla, i que tots tres germans, sense saber-ho, estan embolicats en una mateixa trama relacionada amb perfums, amb contraban i desenganys amorosos de conseqüències imprevisibles.

«La vida era així, llavors, plena de secrets i de misteris, plena de paraules a mitges i de mirades amb doble fons que s’havien de saber interpretar.»

Amb un inici absolutament captivador la Blanca Busquets torna a enamorar-nos amb la seva prosa exquisida, amb una història de secrets de família que capbussa al lector en un món de falses aparences, de veritats dites a mitges. La Blanca descriu els últims instants d’una vida, la vetlla d’uns fills al seu pare que marxa sense poder aclarir un secret, ho fa mostrant un cop més l’immens domini en l’art de narrar sensacions aconseguint transmetre al lector l’angoixa d’un moment tan dur.

«No s’ha de recordar esperes que no tenen final feliç. Només s’ha de recordar allò que al final s’ha pogut solucionar o que, d’alguna manera, ens ha proporcionat plaer. I no hi ha res pitjor que esperar sense esperança, que esperar sense futur.»

La història es planteja en quatre parts, cadascuna narrada en primera persona des del punt de vista del personatge central de cada moment. L’Annabel, l’Albert, la Nina i en Joanet. Cada fracció complementa l’anterior i en conjunt ens mostren una narració sorprenent on cada protagonista ens descobreix la seva cara oculta. He de reconèixer que de les quatre veus, la que m’ha commogut més profundament és la de l’Albert, amb la seva història personal i la descoberta de la màgia dels llibres que viu de la mà del gran Pere Calders i el seu Cròniques de la veritat oculta, per cert, immillorable la tria del títol ;)

«No era el regal d’un llibre, era el regal de la lectura. Era una companyia que, a partir d’aquell moment i, gràcies a ell, tindria cada vegada més i amb més assiduïtat. Una companyia que m’arrencaria de la meva solitud, perquè al cap de poc vaig descobrir que, quan es llegeix, no s’està mai sol.»

Com me n’he arribat a sentir d’identificada! L’autora ha sabut transmetre en paraules el sentiment que molts lectors tenim envers els llibres i la lectura i provocant que, cada vegada que feia una pausa en la lectura de Paraules a mitges, m’abracés al llibre amb un somriure dibuixat pensant, gràcies Blanca per aquest regal, una novel·la farcida de màgia i emocions escrita amb ofici i amor.

«El vaig veure com assaboria amb la cullereta una mica de xocolata espessa de la tassa que li havien servit. Em va mirar i em va enxampar mirant-lo. Ens vam somriure tots dos. Va ser un moment màgic.»

Sílvia Cantos