Elmer i companyia

Per Mireia Martínez

La gran família de l’Elmer

Autor: David McKee

Edició: Beascoa, 2020

Pàgines: 32

ISBN: 9788448855376

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14,95€

El personatge de l’Elmer, l’elefant multicolor, és un clàssic de David McKee. Ara, arriba en un volum que recull molts dels personatges que l’han acompanyat en les seves històries: la tieta Zelda, l’avi Eldo, el cosí Wilbur, la Rosa...

Un entranyable elefant, que és un cant a la diversitat i al caràcter únic de tots i cadascun de nosaltres, i que protagonitza històries sobre amistat, empatia, solidaritat...

La gran família de l’Elmer ens proposa, alhora, activitats d’observació i joc a peu de pàgina, per treballar: els colors, els números, els animals o les mides. I planteja preguntes per obrir un diàleg entre adult i infant. Un recurs entretingut per allargar la lectura.

Buscant, cercant, trobant-se...

Per Mireia Martínez

Títol: Escampar la boira

Autor: Chloé Cruchaudet

Edició: Joventut, 2018

Pàgines: 26

ISBN: 9788426145413

Edat: a partir de 7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Escampar la boira a la recerca de nous horitzons, a la recerca del seu lloc al món, és el propòsit dels protagonistes d’aquesta història. Darrere d’un còmic d’aventures, de colla, hi trobem una reflexió velada sobre l’amistat, l’empatia i la superació. 

En Juli s’acaba de traslladar a una nova ciutat, i passejant la seva gossa Julieta topa amb un grup de nens i nenes que estan a punt d’emprendre una singladura en un imponent rai.

“Quan aquest palau flotant sigui a l’aigua, anirem riu avall fins al mar i complirem el nostre somni... Trobar el nostre lloc... el lloc on estem destinats.”

La descoberta de l’entorn i la comunió amb la natura aposten per gaudir dels petits plaers en un autèntic slow life. Alhora, aquest viatge es converteix en el moment per superar les pors i les limitacions dels protagonistes, mentre descobreixen que els contratemps poden esdevenir noves oportunitats. 

Amb un dibuix afilat i caricaturesc que deixa entreveure el traç i la trama del llapis, un color lluminós, i una estructura de vinyetes obertes i dinàmiques, Cruchaudet presenta una proposta de còmic perfecta per a primers lectors.

L’edició és esplèndida. Amb un format generós, en cartoné, i amb un divertit joc en la coberta foradada a manera d’ull de bou, converteix aquest llibre en una deliciosa experiència visual i estètica.

Una carta, tres hiverns i tota una vida

Tres hiverns a Londres

Autor: Fúlvia Nicolás

Edició: Rosa dels Vents, 2018

Pàgines: 224

ISBN: 9788416930838

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 16,90€

Les amigues no ens poden estalviar les llàgrimes, però aquesta nit la Cedes, la Flora i la Júlia han canviat els torns per poder abraçar-me mentre plorava.

Avui us recomano una novel·la preciosa en la que una carta sense obrir, persegueix la protagonista de la història com si d'un fantasma es tractés, al llarg de tota una vida, generant dubtes i incerteses que amenacen de sacsejar el seu plàcid present.

Quantes vides ens perdem, quan decidim escollir-ne una en particular? Tres hiverns a Londres és un retrat sensacional de la quotidianitat, escrit amb una estructura narrativa que mostra un domini excepcional del tempo i, amb una narradora en primera persona que apropa la història al lector jugant amb la perspectiva, en una aposta sorprenent i força interessant que tant sovint ens parla des del present, com des del futur amb una mirada retrospectiva.

Llegint aquestes pàgines, el lector pot sentir com si estigués veient l'Anita, la Cedes, la Flora i la Júlia passejant pels carrers de Londres, el detall de la descripció és exquisit, magníficament treballat sense caure en l'excés. De fet, aquest és un dels punts forts de la novel·la, aquesta capacitat d’equilibri en la descripció que sorprèn en una òpera prima, com és el cas.

El teló de fons, una Barcelona derrotada immersa en una dictadura que la manté en una grisor perpètua i, una família que trontolla, amb uns pares que van a la seva, uns avis pràcticament inexistents i que manté una mica de llum, únicament, gràcies a la complicitat entre germans, entranyablement reflectida per l’autora. L’Anita decideix deixar-ho tot enrere i marxar a Londres per a formar-se com a infermera i començar una nova vida.

Tres hiverns a Londres és també un cant a l’amistat, la sincera, aquella que pot acompanyar-te al llarg de la vida, malgrat les persones no es trobin a prop. Visites a museus, aprenentatges i el despertar a l’amor. Una calidesa que arriba del fred noruec. Un enamorament dolç i innocent que es veurà interromput però mantindrà un caliu permanentment encès. Un comiat agredolç a París i un accident que ho trastoca tot.

Una novel·la rodona, que arrenca amb una intriga que ens manté en suspens al llarg de la història, que emociona i fa somriure en molts moments i que clou amb una escena tan bonica que difícilment podreu oblidar-la. Llegiu-la!

Fúlvia Nicolàs (Barcelona, ) Periodista amb una llarga trajectòria professional al departament de documentals, guionista de sèries i programes de Nous Formats a TV3. Ha escrit i dirigit nombrosos espais com ara "Vides privades", "Un lloc estrany", "Dies de Transició", "Mestres”, "Tocats de l'ala", "Per sempre (o no)" o "Ja t'ho faràs". Mare de dos fills, és una apassionada dels ocells i somia amb viure un any a l’Àrtic.

Fes-ne un tastet aquí!

Sílvia Cantos

Reconciliar-se amb la vida, encara que et mostri la seva cara més lletja

Rut Sense Hac

Autor: Muriel Villanueva

Edició: Columna, 2018

Pàgines: 256

ISBN: 9788466423830

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 14,90€

Premi Carlemany per al Foment de la Lectura 2018

- Potser haurien de treure la paraula normal del diccionari, oi? - em va dir.
- O potser és que la normalitat és només una aparença.

Avui us recomano una novel·la inoblidable. Una història amb una càrrega emotiva tan gran que us arribarà a l’ànima. Un relat de superació i un clam a la vida.

La Rut és una jove de setze anys disposada a iniciar una nova etapa, per començar els seus estudis artístics en un nou institut força allunyat del seu barri. Noves amistats i sentiments afloraran en aquest nou curs que revolucionarà el fur intern d’una Rut que carrega sobre les espatlles el pes d’un secret que no gosa mostrar fora de la seguretat de casa seva. El reflex del mirall, traïdor, però, s’entesta a recordar-li una dolorosa absència que la limita a l’hora de relacionar-se amb comoditat.

Llegir Rut Sense Hac és enamorar-te de la seva protagonista, d’aquesta noia valenta que arracona els dubtes i les pors per abordar una joventut a la qual no vol renunciar de cap manera. Assistim, com a lectors, al creixement emocional d’una noia que pateix, somia i dubta, com qualsevol adolescent, però a qui, a més, l’estigma del càncer la cohibeix, coartant-ne la llibertat necessària per sentir-se prou còmode per a mostrar-se tal com és, plenament, sense amagar cap lletra ni cap fracció de pell. Si ja és difícil ser una adolescent qualsevol, sumar-li el fet de ser una supervivent d'un càncer ho complica, molt més!

La Muriel retrata amb veritable mestria l’experiència emocional tan traumàtica que suposa per a un infant, conviure amb una malaltia com el càncer. L’anormalitat del seu entorn, el sentiment de culpa i d’estar en deute amb els qui l’estimen. La por a mostrar-se tal com és, a estimar i a deixar-se estimar. L’angoixa de sentir l’amenaça d’una possible recaiguda com una espasa de Dàmocles quan l’adolescència fa acte de presència en la vida del malalt i el pànic d’imaginar-se causant dolor als qui més s’estima.

Les cicatrius, i el que signifiquen, la relació amb la mare, tan especial i única que t’aboca a emocionar-te fins a notar els ulls negats. Dubtes existencials al voltant de la vida i com viure-la sense por i un epíleg de la Ros, parlant de la seva germana de llibre i del poder sanador de la història, que és una preciositat, immillorable colofó per a un llibre que s’ha de llegir, per tot el que narra, per tot el que convida a reflexionar i per tot el que et fa sentir, bravo Muriel, ho has tornat a fer!

Muriel Villanueva (València, 1976) Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, diplomada en Educació Musical, professora d’escriptura creativa i mestra de música. Ha publicat conte infantil, poesia i novel·la. Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Just M. Casero de Novel·la Curta, el de la Crítica dels Escriptors Valencians,  Les Talúries de Poesia i, naturalment, el Carlemany per al Foment de la Lectura. En aquest mateix blog us hem parlat d’altres llibres seus com ara La Tània i totes les tortugues (Cruïlla, 2013), Motril 86 (Proa, 2013) i Duna (Babulinka Books, 2015).

Llegiu el primer capítol

Sílvia Cantos

Botellón, carnets falsos i pares guays (una combinació perillosa)

50 coses sobre mi

Autor: Care Santos

Edició: Edebé, 2018

Pàgines: 128

ISBN: 9788468334899

Edat: +12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 10,20€

Algú hauria d'escriure un manual que fos de lectura obligatòria per a pares i mares: Fills adolescents: instruccions d'ús. El primer punt aniria acompanyat d'un d'aquells senyals grocs de perill: "Warning! Mai tractis un adolescent com si fos un nen de tres anys. Pot passar qualsevol cosa.”

Avui us recomano una lectura fantàstica per qualsevol jove, una història narrada des de la veu d’un noi que interpel·la directament al lector i fa que aquest s’hi senti fàcilment identificat.

L’Albert, un noi de 16 anys fa un retrat de la seva realitat i la de tota una generació de joves, mitjançant un dels seus canals predilectes, Youtube, allà on ells es mouen com peixos a l’aigua.

La narració en primera persona de la història respira veritat, creure-te-la és el més natural. Un noi discret que no acaba de sentir-se còmode amb els cànons establerts és el protagonista d’un relat que, ja des del primer moment ens avança pistes del que ens explicarà, aconseguint amb això captar l'interès del lector.

Com és habitual en l’autora, els personatges estan magníficament construïts, no deixa mai de sorprendre’m la capacitat de la Care per a crear vides imaginàries, dotades de tal credibilitat que, en certs moments del relat, he connectat tant amb els personatges que pateixo i sento amb ells. A més de l’Albert, tenim l'Álvaro, l'amic imprescindible que ens ajuda a entendre/recordar la importància de l'amistat, especialment durant l'adolescència. També hi ha en Pere, enamorat de sí mateix, que resulta patètic, el clàssic antagonista i, no hi pot faltar la noia... la Keiko, musa i inspiració per l’Albert.

Joves que senten que no acaben d’encaixar, botellón, carnets falsos i pares guays (una combinació perillosa) i tot el que pot passar un divendres qualsevol, mentre la gent dorm. La nota de l'autora, un cop finalitzada la història, a mode de premi per esperar els crèdits, ens revela els fets reals que van inspirar aquest llibre, una obra magnífica i alhora un bon estímul per generar debat.

Llegeix les primeres pàgines

Sílvia Cantos

L'art de l'amistat

Els vells amics

Autor: Sílvia Soler

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 352

ISBN: 9788466421980

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,50 €

El que cal esperar dels bons amics no són pas paraules amables,

 sinó paraules sinceres.

Avui us recomano una novel·la sobre l’amistat i l’art, en la que artistes, pintures i la màgia de la bohèmia atorguen un caliu especial a una història esplèndida, com ja ens té acostumats la seva autora.

Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a finals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi teixiran, a partir d’aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova. A Els vells amics Sílvia Soler s’endinsa en l’apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l’amistat és un valor que cal preservar per sempre.

L’autora torna a construir una història amb un quintet protagonista, on tots hi tenen igual rellevància, com ja ho va fer a Un any i mig, una novel·la de personatges, on cada caràcter té un pes específic en la narració, sense destacar més que els altres, però alhora, imprescindible perquè tot funcioni. Una sobretaula de confidències a París esdevé una magnífica arrencada per aquesta novel·la, que destil·la art a cada pàgina.

Al llarg del relat, dissecciona l’essència de l’amistat entre un curiós grup d’amics. Una fascinant mirada a un sentiment universal, tan necessari i primari com és l’afecte que ens uneix a altres persones per afinitats diverses, unes connexions, en ocasions, estranyes fins i tot. Sentiments, que en ocasions, creixen tot d’un plegat com els adolescents, després d’una febrada. Com és habitual, en els llibres de la Sílvia, el lector troba reflexions i pensaments en boca dels diferents personatges, que sovint, el porten a sentir-s’hi molt proper, fins i tot a identificar-s’hi. Qui no ha fet alguna vegada, preguntes d’aquelles que en realitat no volen una resposta, que les plantegem perquè no ens queda més opció que fer-ho. Connexions bessones, l’adopció, l’efecte mirall entre pares i fills, la motxilla amb el pes de la vida, una repassada fascinant a alguns amors impossibles del món de l’art i la mort, qui podria no sentir-se atrapat dins aquesta magnífica teranyina de paraules que és Els vells amics?

Sílvia Soler va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. Algunes de les seves obres més destacades són Petons de diumenge, L’estiu que comença guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i Un any i mig. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, doncs us asseguro que les seves obres sempre estan farcides d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.

Comença a llegir aquí.

Sílvia Cantos

De desitjos, plaers i somnis

Mitja vida

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 400

ISBN: 9788466422505

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,50 €

Premi Nadal 2017

Ens esforcem a trobar grans motius que justifiquin la vida quan, de fet, les nostres raons sempre són petites.

Us recomano una novel·la magnífica, una història de dones, de desitjos, de plaers i de somnis.

Amb una arrencada espectacular, que ens porta a un internat, l’any 1950, amb cinc amigues, un joc de nit «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores i una incògnita per descobrir, la Care ens posa en tensió i ens enganxa a una novel·la sensacional, on la innocència infantil dona pas a la crueltat adolescent, que es manifesta a través de jocs, aparentment inofensius, però que en realitat exploren els límits de la voluntat.

Aquestes pàgines narren els següents trenta anys en les vides de les cinc noies, en un temps en el que la dona havia de lluitar, molt més encara que avui, per aconseguir el reconeixement dels seus drets i llibertats. Una generació de dones que va jugar un paper impagable durant la dictadura i la Transició a fi que avui dia siguem on som, molt per fer però molt fet.

Com en d’altres novel·les de l’autora la construcció dels personatges mostra un incontestable domini de l’autora per fer-ho. El quintet de dones protagonistes tenen personalitats diverses, però totes elles mostren emocions i caràcters que les converteixen en valentes, rendides, agosarades o divertides. Les bessones Viñó, tan diferents: l’Olga, un caràcter complex. Una dona que s’ha reinventat a sí mateixa, que no se sent feliç i dubta sobre algunes decisions preses al llarg de la vida i, alhora, una adolescent cruel que tanca els ulls per no veure el que passa al seu davant. Una vida buida que necessita omplir amb la dels altres. En oposició, la Marta, tan diferent de la seva bessona, una dona que ha treballat dur per aconseguir un èxit que no és el que volia però que li ha aportat grans alegries. Honesta i valenta, malgrat les decepcions de la vida. També hi ha l’esbojarrada Nina, un huracà de dona que ens fa somriure amb les seves sortides i estirabots, mireu què diu d’ella mateixa: «Nina, t’has tornat una vella verda i aniràs a l’infern amb bolso i tot.» La Lolita és ben bé al contrari, una balma en calma, amb una vida difícil, que ha assumit les envestides que aquesta li ha anat donant. I finalment la Júlia, una dona serena, intel·ligent i autèntica, amb uns valors i unes idees que l’han portat a una posició difícilment imaginable, quan era una nena.

La passió de la Care per la cuina queda palesa en la novel·la, amb un menú degustació, on no tinc cap dubte que ha escollit amb precisió cadascun dels plats i amb una bodega que proporciona moments hilarants que trenquen tensions acumulades al llarg dels anys. El concert dels Beatles amb la Nina i la Lolita a la Monumental, un autèntic fet històric. El desig de les dones i el plaer, amb un excel·lent discurs de la Marta digne de ser emmarcat. I per sobre de tot, el perdó. 

El més absurd del perdó és que només sorgeix quan és impossible fer justícia, 

quan ningú pot (o potser no vol) tornar allò que et va fer. 

Com més absurd és, més perdó és.

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un NO com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida. Diamant blau, la seva anterior novel·la i possiblement, la més personal, va rebre una magnífica acollida per part de públic i crítica. 

Per tot plegat, Mitja vida és sense cap mena de dubte, una digna guanyadora del premi Nadal de novel·la, una història que recomano molt sincerament a tothom.

Sílvia Cantos