Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dones. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 de febrer del 2020

Passió i amenaça a la romana


A Bàrcino
Autor: Maria Carme Roca
Edició: Columna, 2020
Pàgines: 400
ISBN: 9788466425971
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 20,00€


Recorda que cadascú només viu el present, l'instant fugaç.
La resta de coses o bé ja han estat viscudes o bé són incertes.

Avui us recomano una novel·la magnífica, la història d’una dona, avançada a la seva època, un esperit lliure i indòmit, que amaga un terrible secret que esdevé ombra allargada que la persegueix.

Tot i que aquesta novel·la sorgeix com a spin off de Barcino, no és imprescindible haver-la llegit per capbussar-se en A Bàrcino, per descomptat, aquells lectors que ho hagin fet, recuperaran personatges i trames conegudes, que enriquiran, encara més, aquesta lectura, però aquell que hi arribi de nou, gaudirà igualment d’una lectura sensacional, plena d’intriga, ombres que embruten la pau de la protagonista, una dona única, decidida i arrauxada en un temps en el qual pràcticament tenien un paper purament decoratiu.

És indiscutible que Maria Carme Roca és una escriptora dotada d’un do espectacular a l’hora de recrear l’època romana. La seva formació com a historiadora i l’autoexigència a l’hora de reconstruir èpoques passades, l’han fet arribar a assolir un nivell extraordinari, que permet als qui ens endinsem en les seves pàgines, transportar-nos a aquell moment fascinant, tal com si fóssim viatgers del temps. Tota novel·la requereix d’un procés de documentació prèvia, que en el cas de la històrica, és encara més important i, A Bàrcino està resolta amb veritable mestria.

M’encanten els personatges de la història, que conjuga algunes personalitats reals amb d’altres de fictícies, que són les que porten el pes de la novel·la. De la mà de la Minícia, el seu fidel esclau Erasmius, la complicitat amb en Luci Cecili, la complexa relació amb el seu fill Luci recuperarem algunes reflexions de l’emperador Marc Aureli recollides en els seus llibres de Meditacions, realment interessants. També veurem la importància que tenien les supersticions, una realitat de l'època. El cacau que podia formar-se amb els noms, tenint en compte el seu limitat repertori o descobrir figures inquietants com les  bustuaries, que a mi em van posar la pell de gallina, o la ombra sinistra que amenaça la pau d’esperit de la protagonista i, a mesura que avança la lectura es materialitza en una foscor angoixant. Per contra, vaig gaudir amb la sensacional manera com es descriu la passió de la Minícia pels cavalls i les curses de quadrigues, una passió intensa i constant.

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una seixaantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau. En aquest mateix bloc hem parlat d'altres títols seus com La Merla blava (La Galera, 2015), Els mitjons de l'ogre (Jollibre, 2016), A punt d'estrena (Columna, 2016), La noia del club (Bromera, 2017) Selfies al cementiri (Barcanova, 2017) i El far (Columna, 2018) obra guardonada amb el premi Prudenci Bertrana.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

dissabte, 25 de gener del 2020

Desfent el camí


Els camins de la Rut
Autor: Lluís-Anton Baulenas
Edició: Proa, 2019
Pàgines: 400
ISBN: 9788475887784
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 18,50€


Amb ell havia experimentat per primer cop la por d'estar bé.
Millor trencar.


Avui us recomano una novel·la intensa i salvatge com la seva protagonista, una dona independent, feminista i sobretot, lliure com el vent.

La Rut, és un esperit lliure, una dona que decideix ser mare soltera, però no només això, decideix ser una mare soltera que condueix una grua, peculiar, si més no. M’encanta el tarannà indòmit de la protagonista, de qui coneixerem el periple vital, de la mà de la seva filla, la Rutona, que l’adora. Aquest sentiment, que, generalment, de forma espontània, senten els fills per les seves mares. La noia vol restaurar i fer anar la grua tal com ho havia fet la Rut, ja que fent-ho, s'hi sent més a prop, potser resseguir les seves passes és la seva manera de fer el dol per la pèrdua sobtada i inesperada de la mare, morta als quaranta-quatre anys.

M’agrada molt la construcció de la història que alterna les veus de mare i filla, en un relat d’una certa introspecció de la Rutona que sent la necessitat de conèixer més la Rut. Aquest esperit ingovernable que va creuar el seu camí amb persones tan fascinants, com ho era ella mateixa, la senyora Cubelles de qui sorprèn la intensitat del sentiment latent envers el marit mort. A través del temps que la Rut coincideix amb ella, Lluís-Anton Baulenas ens regala algunes imatges realment sensacionals, crec que no oblidaré a la senyora Cubelles fumant la pipa del seu marit em sembla sensacional, cito: "Era una imatge voluptuosa, retallada a contrallum, gràcies a la claror de lluna que entrava pel balcó". També trobarem en Gunther i, amb ell, es retrata la crueltat amb la qual eren tractades algunes persones, que s'exhibien als circs com a monstres. Posa els pèls de punta, però són uns passatges magnífics. No puc oblidar un tàndem format per pare i fill que també creuaran les seves passes amb la Rut.

I totes aquestes fotografies de la vida de la mare, es conjuguen amb el present de la filla, la Rutona, que cerca respostes a preguntes no formulades. Reafirmar-se, potser, aquells dubtes que, en ocasions, ets incapaç de formular, però no deixen de voltar el teu pensament. Una novel·la de dues dones decidides a viure a la seva manera, tan independents i feréstegues, en ocasions, fins i tot esquerpes que, inevitablement desperten una tendresa dolça, són volubles, són vives, impecable feina de l’autor. 

Lluís-Anton Baulenas (1958), narrador i antic dramaturg, ha escrit entre d'altres, novel·les com ara Noms a la sorra (1994), El fil de Plata (1998, Premi Carlemany), La Felicitat (2001, Premi Bertrana) i Per un sac d'ossos (2005, Premi Ramon Llull). Dues obres seves han estat adaptades al cinema per Ventura Pons, Amor idiota i Anita no perd el tren. Ha estat traduït a diverses llengües com ara l'anglès, el francès, el castellà, l'italià, l'holandès i el xinès mandarí, entre d'altres. La seva narrativa busca emmarcar moments clau de la història contemporània del país, sempre des del punt de vista del conflicte de l'individu amb la societat que li ha tocat viure.  

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

divendres, 27 de desembre del 2019

Les inexplicables raons d'un cor enamorat


La memòria de l’aigua
Autor: Montse Barderi
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 384
ISBN: 9788466425605
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 19,50€
Premi Prudenci Bertrana 2019


No és que se li hagués escapat l'ànima, sinó que la sentia ben endins, però de pedra, de marbre blanc amb vetes negres.

Avui us recomano una novel·la corprenedora, emotiva, excel·lent! Una d’aquelles poques històries que et deixen amb un immillorable regust de bona literatura, aconseguint fins i tot, que les sentis sota la pell.

La memòria de l’aigua és un relat exquisit, una història de dones que estimen sense filtres, amb l'ànima descoberta i desig animal. Un amor tan descarat que pot esdevenir tòxic. Dones fortes i valentes, com la Rosalia, que és capaç d'acceptar tot el menysteniment i les burles del món, a fi de salvaguardar l'honor. Ella i la Clemència són supervivents per naturalesa. També la Núria, que dues generacions després, haurà de saltar, noves barreres, afortunadament la descoberta de Lorca, li permetrà adonar-se de la bellesa d'estimar sense estigmes. 

Montse Barderi ha construït la novel·la a través d’un excel·lent joc de veus narradores que ens van desgranant la història i que, a més, interactuen entre elles, interpel·lant-se sobre qui ha d'explicar cada cosa, amb una naturalitat tan ben aconseguida que dota a les protagonistes d’una corporeïtat sorprenent i les acosta al lector amb una versemblança sensacional. 

El maltractament envers les dones, tant físic com emocional enfronta al lector a la dura realitat amb la qual han hagut de conviure massa generacions de dones al llarg de la història i encara avui dia, no només a les cases, sinó també a l’escola o a les fàbriques. Passatges que ens rebel·len davant la flagrant injustícia. Però també hi ha la llum diàfana de l’amor, doncs La memòria de l’aigua és també una novel·la sobre l’amor, sobre les múltiples formes d’estimar: amb un amor lliure, generós i sincer algunes vegades i, amb un amor captiu i traïdor, fins i tot tòxic, en d’altres.

La literatura i la maternitat són també dos puntals importants de la trama, enamorant amb la seva prosa carregada de poètica, aquell que es trobi deambulant dins d’aquestes pàgines, de tot cor us recomano que no us negueu la oportunitat de captivar-vos amb una lectura digna de ser reconeguda amb el Premi Prudenci Bertrana i amb tots els que vulguin donar-li. Feu-vos un regal, llegiu-la!

Montse Barderi és escriptora, periodista i filòsofa, especialista en estudis de gènere, és autora de vuit llibres tant de literatura com de filosofia pràctica. Ha estat traduïda a l’italià, al romanès i al portuguès. Els seus darrers llibres, tots ells publicats a Columna, són Camí d’anada i tornada, escrit amb Emma Vilarasau, i el llibre de relats il·lustrat Dones úniques. Dones d’aquí que no podràs oblidar. Col·labora mensualment a la secció Tribuna d’El Punt Avui. Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona, subdirectora amb Fina Birulés del X Simposium Internacional de Filòsofes IAPh, patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal, forma part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l’àmbit Europeu de Ciutats Educadores i el 2019 ha estat nomenada comissària de l’Any Teresa Pàmies per la Institució de les Lletres Catalanes.

Sílvia Cantos

divendres, 15 de març del 2019

Un torrent d'emocions

La filla de la tempesta
Autor: Santi Baró
Edició: Edicions 62, 2018
Pàgines: 256
ISBN: 9788429777468
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 18,50€

L'amor té aquestes coses estranyes: truca a la porta i quan obres mai hi ha qui t'esperaves. Té coses tan i tan estranyes, l'amor.
 
Avui us recomano una novel·la emocionant i intensa, carregada de vida al voltant de les riuades del 1962 a Terrassa, que no podeu deixar de llegir.

La sinopsi ens avança el següent: A principis dels seixanta Catalunya rep una forta onada d’immigrants procedents d’Andalusia. Jornalers que fugen de la seva terra a causa de la precarietat d’uns treballs en condicions infrahumanes i que arriben a milers a Barcelona amb el tren Catalán. Terrassa viu, en canvi, un boom industrial; el fum dels vapors de la indústria tèxtil son el testimoni d’una riquesa que va en augment.
Aquesta és la història d’una noia cordovesa de només setze anys que arriba a Terrassa amb tota la família i la maleta carregada d’esperança i d’il·lusions. La descoberta d’un nou món i de noves amistats omplen el seu dia a dia. Una història de supervivència als anys 60 enmig de fàbriques, cases benestants, barriades marginals i amb el marc de fons d’un fet tràgic del passat recent, la cèlebre riuada que el 1962 va arrasar el Vallès Occidental i que malauradament va canviar per sempre les il·lusions de la gent.

La filla de la tempesta és una història de superació, el viatge iniciàtic d’una noia jove que té una vida per endavant, però l’època deixa emprempta, i les maneres de fer dels seixanta estaven marcades, entre altres coses, per tractar la dona, gairebé com un complement de la casa, quan no una simple extensió del seu marit. Mancades de veu ni vot, a l’hora de decidir el propi futur. La Mariana sent com dins seu, creixen desitjos i anhels, aparentment impossibles de satisfer per una noia, somnis tan grans com estimar la persona que ella trïi o decidir si vol o no estudiar.

El Santi explorant la seva part més femenina, ha aconseguit filar una novel·la preciosa, amb una càrrega emotiva excepcional, que t’entendreix i t’enerva, a moments. Ha aconseguit inserir una emoció pura entre línies que provoca en el lector una immersió total en la història. I encara més, la narració dels tràgics fets causats per la riuada d’aquella fatídica nit de setembre del seixanta-dos, corprenen al lector amb la seva versemblança, tot plegat, una novel·la per treure’s el barret.

Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965). De ben jove es va adonar que el taller de joieria familiar no era el futur que desitjava. Es va dedicar de ple a la literatura i ha guanyat molts premis, d'entre els quals destaca el Gran Angular (dos cops), el Barcanova o el Joaquim Ruyra. I ho he de reconèixer, és un dels meus autors de juvenil preferits! Alguns dels seus títols que hem comentat aquí al bloc són El darrer conte de les mil i una nits (Baula, 2015),  L’efecte Calders (La Galera, 2016) i Memorias de un cadàver (SM, 2016).

Sílvia Cantos