Passió i amenaça a la romana

A Bàrcino

Autor: Maria Carme Roca

Edició: Columna, 2020

Pàgines: 400

ISBN: 9788466425971

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 20,00€

Recorda que cadascú només viu el present, l'instant fugaç.

La resta de coses o bé ja han estat viscudes o bé són incertes.

Avui us recomano una novel·la magnífica, la història d’una dona, avançada a la seva època, un esperit lliure i indòmit, que amaga un terrible secret que esdevé ombra allargada que la persegueix.

Tot i que aquesta novel·la sorgeix com a spin off de Barcino, no és imprescindible haver-la llegit per capbussar-se en A Bàrcino, per descomptat, aquells lectors que ho hagin fet, recuperaran personatges i trames conegudes, que enriquiran, encara més, aquesta lectura, però aquell que hi arribi de nou, gaudirà igualment d’una lectura sensacional, plena d’intriga, ombres que embruten la pau de la protagonista, una dona única, decidida i arrauxada en un temps en el qual pràcticament tenien un paper purament decoratiu.

És indiscutible que Maria Carme Roca és una escriptora dotada d’un do espectacular a l’hora de recrear l’època romana. La seva formació com a historiadora i l’autoexigència a l’hora de reconstruir èpoques passades, l’han fet arribar a assolir un nivell extraordinari, que permet als qui ens endinsem en les seves pàgines, transportar-nos a aquell moment fascinant, tal com si fóssim viatgers del temps. Tota novel·la requereix d’un procés de documentació prèvia, que en el cas de la històrica, és encara més important i, A Bàrcino està resolta amb veritable mestria.

M’encanten els personatges de la història, que conjuga algunes personalitats reals amb d’altres de fictícies, que són les que porten el pes de la novel·la. De la mà de la Minícia, el seu fidel esclau Erasmius, la complicitat amb en Luci Cecili, la complexa relació amb el seu fill Luci recuperarem algunes reflexions de l’emperador Marc Aureli recollides en els seus llibres de Meditacions, realment interessants. També veurem la importància que tenien les supersticions, una realitat de l'època. El cacau que podia formar-se amb els noms, tenint en compte el seu limitat repertori o descobrir figures inquietants com les  bustuaries, que a mi em van posar la pell de gallina, o la ombra sinistra que amenaça la pau d’esperit de la protagonista i, a mesura que avança la lectura es materialitza en una foscor angoixant. Per contra, vaig gaudir amb la sensacional manera com es descriu la passió de la Minícia pels cavalls i les curses de quadrigues, una passió intensa i constant.

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una seixaantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau. En aquest mateix bloc hem parlat d'altres títols seus com La Merla blava (La Galera, 2015), Els mitjons de l'ogre (Jollibre, 2016), A punt d'estrena (Columna, 2016), La noia del club (Bromera, 2017) Selfies al cementiri (Barcanova, 2017) i El far (Columna, 2018) obra guardonada amb el premi Prudenci Bertrana.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

Uns elements força perillosos

Els crims de la taula periòdica

Autor: Jordi de Manuel i Xavier Durán

Edició: Santillana – Grup Promotor, 2019

Pàgines: 232

ISBN: 9788416661923

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 14 anys

PVP: 10,75€

- El que els humans tenim aquí dins és molt complicat, noies –assegura en Nico posant-se un dit al front-. Perdre la xaveta i convertir-se en un monstre és més fàcil del que sembla –el noi es posa un dit a la templa i el fa girar.

- Potser sí, però fins al punt de tornar-te un assassí?

Avui us proposo una novel·la negra per a joves de totes les edats, la història d’un grup d’amics, un sensesostre, una periodista que no renuncia a la veritat i molta química!

El tàndem format per en Xavier i en Jordi, ha donat un fruit altament satisfactori, una novel·la molt interessant, perfecta per a lectors mandrosos, ja que té ritme, una història que atrapa i uns personatges tan reals que, fàcilment s’identificaran amb algun d’ells i s’enganxaran a llegir-la. No es conformen amb això i, anant més enllà introdueixen la química, un element que dona un joc sensacional gràcies als coneixements del Xavier, a través de les classes del professor València, ja les hauria volgut tenir jo! Penso que he après i recordat molt més de la taula periòdica i els seus elements, amb aquesta lectura que amb bona part de les classes que vaig rebre quan estudiava.

El fet que ambdós autors s’hagin dedicat a la docència, els ha permès escriure, amb coneixement de causa, a propòsit de l’ensenyament, en aquestes pàgines s’hi retraten diverses cares de l'ensenyament a secundària, trobem professors molt motivats i amb vocació que aconsegueixen enganxar als alumnes amb la seva passió i, d'altres que sembla que són al lloc equivocat i l’únic que encomanen és avorriment i son.

La trama gira al voltant de l’assassinat del Paco, un sensesostre que es relacionava amb un quartet de joves, a un parc proper a l’institut on ells estudien. El Paco era un bon jan i, la Jana, en Malik, la Cora i en Nil no entenen que algú hagi volgut fer-li mal, així que, empesos per la curiositat d’una periodista que segueix el cas de ben a prop, decideixen investigar per la seva banda. La investigació oficial del cas, va a càrrec d’una parella d'agents que resultaran vells coneguts, per als lectors habituals del Jordi. Una de les principals inquietuds dels joves és què passarà amb el gos del Paco, en Conan, afortunadament la Reme, una dona gran però encara ferma que no s'arruga davant els brètols i, sempre estava pendent de donar un cop de mà a en Paco i altres indigents, es fa càrrec de l’animal. 

A mesura que avança el relat, apareixen nous assassinats i una sèrie de pistes que suggereixen un complex i fascinant trencaclosques. Com a bona novel·la, juga amb altres trames que donen veu al racisme que pateixen molts immigrants o el tràfic de drogues, terroríficament present, a dia d’avui. No eludeixen tampoc la reflexió, el tracte de segona o tercera categoria com a persona que es dona, sovint, als sensesostres o el fràgil equilibri de l’ésser humà, que pot abocar-lo a convertir-se en un monstre amb astorant facilitat.

© Quim Puig

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és doctor en Biologia i professor. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves. És creador de la saga de novel·les i narracions de l’inspector Marc Sergiot. Tres somnis blaus (premi Valldaura), Cels taronges (premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (premi Pere Calders), L’olor de la pluja, El raptor de gnoms, Mans lliures (Premi Ictineu 2010), La mort del corredor de fons, Mans negres,  Foc verd, Món fosc i La barrera. A Els crims de la taula periòdica recupera la caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, mossos d’esquadra que ja havien aparegut en altres novel·les.

Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 13 de enero de 1959) és periodista, escriptor, professor i químic. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ​ha estat professor a l’escola Sant Jordi de La Roca del Vallès, però des de 1989 es dedica exclusivament al periodisme i a l’assaig científic. Ha publica diversos llibres de narrativa i divulgació científica. Des de 1999 es l’editor del programa de TV3 El Medi Ambient. Ha guanyat els premis Joan Fuster d’assaig, el Josep Vallverdú, el Joaquim Xirau, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General que atorga la Universitat de València i el de narrativa Marià Vayreda.

Sílvia Cantos

Qui és Ella?

Ella

Autor: Damià del Clot

Edició: Llibres del Delicte, 2019

Pàgines: 240

ISBN: 9788412062526

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 17,50€

El temps ho és tot.

O, segons com, el temps no és res.

El temps gairebé no importa i, a la vegada, és vital. 

Avui us recomano una novel·la trepidant que arrenca amb una rocambolesca triple confessió i, en la qual conflueixen préstecs i hipoteques indecents, mobbing immobiliari i una particular visió de la justícia política.

Ella és una novel·la que atrapa, ho fa de bon principi amb tres confessions simultànies d’un mateix crim, a diferents comissaries de la ciutat, de mans de tres individus, aparentment, desconnectats els uns dels altres. La narració d’aquesta estranya tríada de confessions sorprèn, diverteix i intriga a parts iguals.

Amb una estructura de capítols molt curts, la lectura d’aquesta novel·la adopta una lectura molt àgil i, a mesura que avança, trepidant. A més, les diferents veus que ens narren la història donen una perspectiva coral de la trama, m’agrada molt que cadascuna de les veus narradores té personalitat pròpia. El lector relaciona immediatament la manera de parlar amb el personatge: na Maria, la Cabra o en Jack. 

Ella fa girar la seva trama central entorn als criminals préstecs i hipoteques que acaben esdevenint una teranyina per a tantes famílies de la nostra societat i, el mobbing immobiliari i els subasterus, com diu na Maria, tan ben retratats que repelen al lector de sobremanera. Assistim a una interessant màster class, el Damià advocat ens regala una interessant teoria política en la veu de la Simona que alhora destapa un passat terrible de maltractaments i vexacions que ens posa els pèls de punta.

Cal destacar la tasca realitzada en la construcció dels personatges, no només amb el trio protagonista, tots ells estan superbament definits, però per damunt de tot em trec el barret davant la brillant manera d’introduir-la a Ella, quina manera de crear atenció sobre aquest personatge. És un misteri, un enigma que el lector malda per descobrir i hauran de passar més de cent cinquanta pàgines abans no esbrini qui és.

Com sol ser habitual en la ficció de del Clot no hi manquen les referències musicals, amb un estil molt marcat, apareixen referenciades múltiples peces que van del rock al punk i atorguen a la lectura una poderosa banda sonora. Tampoc no hi manca una picada d’ullet al festival Vilassar de Noir i les seves singulars tasses i, afegiria també, un subtil homenatge a La casa de papel.

Damià del Clot i Trias (Vilassar de Mar, 1973) és advocat i escriptor. Ha estat guardonat amb el Premi Vila Ametlla de Mar 2009 per ‘Notes d’un viatge a l’infern‘ (2009) i amb el Premi Fiter i Rossell per ‘Absolut Taronja‘ (2010) . Va ser finalista del Premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès amb ‘L’espai nacionalista a Catalunya‘ (1999-2006): ‘crònica d’un enfrontament‘ (2007). També es autor del llibre de temàtica jurídica ‘La delegació de funcions del president de la generalitat‘. ‘La figura del conseller primer‘ (2007) i dels assajos ‘Catalunya sentenciada‘ (2013), ‘Decidir, un exercici de legitimitat democràtica‘ (2014) i ‘El Tribunal Constitucional contra Catalunya’ (2015). ‘Una novel·la Pulp’ (2015) i ‘Generació Gintònic’ (2016) van representar el seu retorn a la ficció. 

Sílvia Cantos