Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crossover. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crossover. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de febrer del 2020

Uns elements força perillosos


Els crims de la taula periòdica
Autor: Jordi de Manuel i Xavier Durán
Edició: Santillana – Grup Promotor, 2019
Pàgines: 232
ISBN: 9788416661923
Nota: ♥♥♥♥
Edat: A partir de 14 anys
PVP: 10,75€

- El que els humans tenim aquí dins és molt complicat, noies –assegura en Nico posant-se un dit al front-. Perdre la xaveta i convertir-se en un monstre és més fàcil del que sembla –el noi es posa un dit a la templa i el fa girar.
- Potser sí, però fins al punt de tornar-te un assassí?


Avui us proposo una novel·la negra per a joves de totes les edats, la història d’un grup d’amics, un sensesostre, una periodista que no renuncia a la veritat i molta química!

El tàndem format per en Xavier i en Jordi, ha donat un fruit altament satisfactori, una novel·la molt interessant, perfecta per a lectors mandrosos, ja que té ritme, una història que atrapa i uns personatges tan reals que, fàcilment s’identificaran amb algun d’ells i s’enganxaran a llegir-la. No es conformen amb això i, anant més enllà introdueixen la química, un element que dona un joc sensacional gràcies als coneixements del Xavier, a través de les classes del professor València, ja les hauria volgut tenir jo! Penso que he après i recordat molt més de la taula periòdica i els seus elements, amb aquesta lectura que amb bona part de les classes que vaig rebre quan estudiava.

El fet que ambdós autors s’hagin dedicat a la docència, els ha permès escriure, amb coneixement de causa, a propòsit de l’ensenyament, en aquestes pàgines s’hi retraten diverses cares de l'ensenyament a secundària, trobem professors molt motivats i amb vocació que aconsegueixen enganxar als alumnes amb la seva passió i, d'altres que sembla que són al lloc equivocat i l’únic que encomanen és avorriment i son.

La trama gira al voltant de l’assassinat del Paco, un sensesostre que es relacionava amb un quartet de joves, a un parc proper a l’institut on ells estudien. El Paco era un bon jan i, la Jana, en Malik, la Cora i en Nil no entenen que algú hagi volgut fer-li mal, així que, empesos per la curiositat d’una periodista que segueix el cas de ben a prop, decideixen investigar per la seva banda. La investigació oficial del cas, va a càrrec d’una parella d'agents que resultaran vells coneguts, per als lectors habituals del Jordi. Una de les principals inquietuds dels joves és què passarà amb el gos del Paco, en Conan, afortunadament la Reme, una dona gran però encara ferma que no s'arruga davant els brètols i, sempre estava pendent de donar un cop de mà a en Paco i altres indigents, es fa càrrec de l’animal. 

A mesura que avança el relat, apareixen nous assassinats i una sèrie de pistes que suggereixen un complex i fascinant trencaclosques. Com a bona novel·la, juga amb altres trames que donen veu al racisme que pateixen molts immigrants o el tràfic de drogues, terroríficament present, a dia d’avui. No eludeixen tampoc la reflexió, el tracte de segona o tercera categoria com a persona que es dona, sovint, als sensesostres o el fràgil equilibri de l’ésser humà, que pot abocar-lo a convertir-se en un monstre amb astorant facilitat.

© Quim Puig
Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és doctor en Biologia i professor. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves. És creador de la saga de novel·les i narracions de l’inspector Marc Sergiot. Tres somnis blaus (premi Valldaura), Cels taronges (premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (premi Pere Calders), L’olor de la pluja, El raptor de gnoms, Mans lliures (Premi Ictineu 2010), La mort del corredor de fons, Mans negres,  Foc verd, Món fosc i La barrera. A Els crims de la taula periòdica recupera la caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, mossos d’esquadra que ja havien aparegut en altres novel·les.

Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 13 de enero de 1959) és periodista, escriptor, professor i químic. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ​ha estat professor a l’escola Sant Jordi de La Roca del Vallès, però des de 1989 es dedica exclusivament al periodisme i a l’assaig científic. Ha publica diversos llibres de narrativa i divulgació científica. Des de 1999 es l’editor del programa de TV3 El Medi Ambient. Ha guanyat els premis Joan Fuster d’assaig, el Josep Vallverdú, el Joaquim Xirau, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General que atorga la Universitat de València i el de narrativa Marià Vayreda.

Sílvia Cantos

dilluns, 19 d’agost del 2019

Aprenent a estimar, aprenent a viure


Wolfgang. El secret del pare
Autor: Laia Aguilar
Edició: Columna Edicions, 2019
Pàgines: 224
ISBN: 9788466425339
Nota: ♥♥♥♥
Edat: A partir de 13 anys
PVP: 14,90€

Escolta a tothom.
Deixa’t estimar.
Accepta que potser algun dia t’equivoques.
Intenta gaudir al màxim dels petits moments.
Riu tant com puguis.
Viu, Wolfgang, viu. Sobretot no ho oblidis mai... Viu com jo no he sabut viure.


Avui us proposo una història fantàstica, amb un protagonista únic, tan extraordinari i complex, com tendre i encantador. Un relat emocionant i magníficament escrit.

Vam conèixer en Wolfgang, aquest nen extraordinari, fa un parell d’anys, quan en tenia onze. Ara, en plena adolescència, és un jove que es rebel·la davant uns fets estranys que deriven en desagradable sorpresa. A priori, això no sembla cap cosa sorprenent, però el protagonista d’aquesta història és molt especial, dotat d’una gran intel·ligència lògica, però amb grans dificultats a l’hora de gestionar les emocions es trobarà davant una situació complicada d’acceptar: una nova relació del pare.

Per algú que ha viscut sempre essent el centre de l’univers dels qui l’envolten, no ha de ser fàcil, trobar-se tot d’un plegat, havent de conviure i compartir temps i decisions amb altres persones. Si aquest algú és un adolescent, la cosa es complica. Si aquest adolescent presenta dificultats per controlar les seves emocions, la festa està servida.

Laia Aguilar està dotada d’una màgia especial, que li permet crear uns personatges dels quals és impossible no enamorar-se’n, transcendeixen la pàgina i se t'infiltren a l'ànima. Ho ha fet a Wolfgang i també amb els caràcters de Juno. El jove Wolfgang segueix sent tan entranyable i desconcertant com el recordava, però ara a més, ha de batallar en el seu fur intern amb la idea d'una nova família. Per més que ho intenta, no aconsegueix entendre l'absurd de l'amor, vol de totes, totes, recuperar el seu pare, tal com era abans de conèixer la Laura. El record perenne de la mare dificulta que accepti una altra presència materna a la seva vida i boicoteja tant com pot la relació del pare, sort de la Mia, que amb la seva delicadesa i intel·ligència sempre sap què dir o fer per ajudar-lo, ja sigui tocar el piano, anar a prendre un gelat o cridar com a teràpia.

Hi ha constants que no varien, com el pànic a les bactèries, les llistes i la passió per les paraules que conviden al lector a pensar en quines coses o persones són importants o detestables a la seva vida. Tampoc no hi manquen boniques reflexions que ens apropen amb tendresa al protagonista, el record omnipresent de la mare i l’estranya aversió de l’àvia envers el pare. Les petites malifetes que trama per boicotejar la relació del pare i algunes conspiracions insospitades. La troca que es va desenredant a mesura que avancen les pàgines i l’amor tan gran, que ho pot tot, fins i tot els murs més gruixuts i les xarxes més tupides que et porten a tancar el llibre amb un sospir bonic i un desig: que l’autora ens regali una nova història ben aviat.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura i Juno (Fanbooks, 2018).

Sílvia Cantos

dimecres, 17 de juliol del 2019

L'edat dels canvis


Tina Frankens
Autor: Bel Olid
Il·lustradora: Montse Rubio
Edició: Fanbooks, 2018
Pàgines: 168
ISBN: 9788417515027
Nota: ♥♥♥♥
Edat: A partir de 16 anys
PVP: 14,90€

Quan no hi lluites,
la transformació et pot ser agradable.



Avui us recomano una història plena d’intriga, el despertar a la vida d’una noia que no és capaç de recordar i que es troba amb un munt d’interrogants sense resposta.

Els fans del mite de Frankenstein, gaudiran d'aquesta història en la que Bel Olid juga amb la recreació del mite, des d'una perspectiva completament diferent i des d'una vessant feminista sensacional.

Tina Frankens té tot allò que una bona novel·la juvenil ha de tenir: una bona història, narrada amb ritme en la que no hi manquen la intriga, la sorpresa, l’amor i el sexe. La protagonista, la Tina, es formula moltes preguntes a les quals no troba resposta. Dubtes i incerteses l'assalten quan observa el seu cos cosit davant el mirall, es reconeix però alhora s'és estranya, qui no s’ha sentit mai així davant el propi reflex durant l’adolescència amb tots els canvis que experimentes?

La història conté moments de gran tensió i d'altres de tendresa infinita, bona prova d’això és que us asseguro que ha estat en aquest llibre que he trobat la masturbació més dolçament narrada que he llegit mai. Amb una tendresa infinita esdevé un clam a estimar-se lliurament, sense por ni vergonya, un sensacional missatge. Però hi ha més, amb l'aparició sobtada d'una lloba el lector assisteix astorat a una escena salvatgement preciosa.

No podem deixar de banda l’excel·lent treball de Montse Rubio amb les il·lustracions que acompanyen la història, són genials, delicades i alhora  punyents.

© Víctor P. de Óbanos
Bel Olid (Mataró, 1977) tradueix, fa classes i escriu novel·la, assaig, teatre, poesia, contes, blocs i textos de tota mena. Ha publicat l'assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l'universal masculí (premi Rovelló 2010), el conte Crida ben fort, Estela (premi Qwerty al millor llibre infantil 2009), la novel·la Una terra solitària (premi Documenta 2010) i el llibre de contes La mala reputació. També col·labora en diferents mitjans, és la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i si la seguiu a les xarxes socials veureu que és molt activa.

Comença a llegir aquí! 

Sílvia Cantos