Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dol. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de febrer del 2020

Secrets entre amics


Pluja d’estels
Autor: Laia Aguilar Sariol
Edició: Destino, 2020
Pàgines: 288
ISBN: 9788497102940
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 19,50€
Premi Josep Pla 2020


Feia olor de ganes de viure, de nits estelades, de carícies sota els llençols, de paraules còmplices, de voluntat de passar-hi la vida. 

Avui us recomano una novel·la sensacional, plena de secrets, falses aparences i impostura per disfressar els sentiments autèntics d'un grup d'amics, íntims? 

Llegir Pluja d’estels és un plaer tan meravellós com ho és gaudir de la visió dels Perseids il·luminant les nits d’agost, un espectacle deliciós i sorprenent, de bellesa estel·lar no exempt d’un punt de misteri, a estones brillant incandescent i a voltes, carregat d’una foscor profunda. La Laia ha escrit una història que atrapa amb una incògnita que manté al lector enganxat a la lectura, frisant per saber què li va passar a la Paula? Per què els va afectar tant, a tots? El lector frisa per desvetllar el misteri.

A hores d’ara, crec que ja podem afirmar sense recança que Laia Aguilar és una magnífica escriptora, jo la vaig descobrir amb Wolfgang i després Juno, dos títols fantàstics per a joves lectors, una franja de les més exigents i implacables, que amb el seu reconeixement avalen una autora que ara, amb aquesta novel·la torna a la novel·la per adults i ho fa amb un relat excel·lent protagonitzat per uns personatges magníficament construïts. En Nis, l’Olívia, la Mila, en Max, en Jon i la Paula, són tan reals que mentre llegia, somreia, m’emocionava, m’excitava, em neguitejava i m’enfadava amb ells, sens dubte, modelar personatges és una grandíssima habilitat de l’autora.

No menys treball hi ha en l’ambientació, el paisatge amable de Portlligat, que tot d’una, pot revoltar-se, feréstec i salvatge per l’efecte de la Tramuntana, té caràcter i personalitat i, ajuda a crear el clima de tensió que es respira en l'ambient en determinades escenes, tan ben descrit que incomoda fins i tot al lector, que en ocasions, se sent un intrús, un voyeur observant un grup d’amics. 

M’agrada molt, quan la Laia treu la seva cara més irreverent i ens aboca a realitats punyents com el fet que sovint, som prou egoistes com per disfressar la nostra incomprensió de la realitat dels altres, el que volem és estalviar-nos el propi dolor quan ens anticipem a la pèrdua. La Laia planteja un dilema molt complex, una qüestió polièdrica és lícit desitjar la pròpia mort, com a manera d’alliberament? I la d’algú altre? Aquest pensament és un acte d’amor o d’egoisme?

Res no és el que sembla i les persones, rarament ens mostrem tal com som, ni tan sols amb els amics més íntims. O, potser, som una suma de personalitats diferents en funció de qui es relaciona amb nosaltres. Al llarg del dia que transcorre en aquesta novel·la, veurem que ningú es deixa veure sincerament del tot, tots amaguen secrets, mitges veritats i mentides més o menys petites, això sí, ho fan degustant àpats exquisits, navegant per cales de somni, brindant amb un vi blanc deliciós i escoltant Springsteen, Prince i David Bowie.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, Juno (Fanbooks, 2018) i Wolfgang. El secret del pare (Columna, 2019).

Sílvia Cantos

dilluns, 19 d’agost del 2019

Aprenent a estimar, aprenent a viure


Wolfgang. El secret del pare
Autor: Laia Aguilar
Edició: Columna Edicions, 2019
Pàgines: 224
ISBN: 9788466425339
Nota: ♥♥♥♥
Edat: A partir de 13 anys
PVP: 14,90€

Escolta a tothom.
Deixa’t estimar.
Accepta que potser algun dia t’equivoques.
Intenta gaudir al màxim dels petits moments.
Riu tant com puguis.
Viu, Wolfgang, viu. Sobretot no ho oblidis mai... Viu com jo no he sabut viure.


Avui us proposo una història fantàstica, amb un protagonista únic, tan extraordinari i complex, com tendre i encantador. Un relat emocionant i magníficament escrit.

Vam conèixer en Wolfgang, aquest nen extraordinari, fa un parell d’anys, quan en tenia onze. Ara, en plena adolescència, és un jove que es rebel·la davant uns fets estranys que deriven en desagradable sorpresa. A priori, això no sembla cap cosa sorprenent, però el protagonista d’aquesta història és molt especial, dotat d’una gran intel·ligència lògica, però amb grans dificultats a l’hora de gestionar les emocions es trobarà davant una situació complicada d’acceptar: una nova relació del pare.

Per algú que ha viscut sempre essent el centre de l’univers dels qui l’envolten, no ha de ser fàcil, trobar-se tot d’un plegat, havent de conviure i compartir temps i decisions amb altres persones. Si aquest algú és un adolescent, la cosa es complica. Si aquest adolescent presenta dificultats per controlar les seves emocions, la festa està servida.

Laia Aguilar està dotada d’una màgia especial, que li permet crear uns personatges dels quals és impossible no enamorar-se’n, transcendeixen la pàgina i se t'infiltren a l'ànima. Ho ha fet a Wolfgang i també amb els caràcters de Juno. El jove Wolfgang segueix sent tan entranyable i desconcertant com el recordava, però ara a més, ha de batallar en el seu fur intern amb la idea d'una nova família. Per més que ho intenta, no aconsegueix entendre l'absurd de l'amor, vol de totes, totes, recuperar el seu pare, tal com era abans de conèixer la Laura. El record perenne de la mare dificulta que accepti una altra presència materna a la seva vida i boicoteja tant com pot la relació del pare, sort de la Mia, que amb la seva delicadesa i intel·ligència sempre sap què dir o fer per ajudar-lo, ja sigui tocar el piano, anar a prendre un gelat o cridar com a teràpia.

Hi ha constants que no varien, com el pànic a les bactèries, les llistes i la passió per les paraules que conviden al lector a pensar en quines coses o persones són importants o detestables a la seva vida. Tampoc no hi manquen boniques reflexions que ens apropen amb tendresa al protagonista, el record omnipresent de la mare i l’estranya aversió de l’àvia envers el pare. Les petites malifetes que trama per boicotejar la relació del pare i algunes conspiracions insospitades. La troca que es va desenredant a mesura que avancen les pàgines i l’amor tan gran, que ho pot tot, fins i tot els murs més gruixuts i les xarxes més tupides que et porten a tancar el llibre amb un sospir bonic i un desig: que l’autora ens regali una nova història ben aviat.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura i Juno (Fanbooks, 2018).

Sílvia Cantos

dimecres, 20 de març del 2019

Aprenent a ser germans


El fibló
Autor: Sílvia Soler
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 304
ISBN: 9788466424677
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20,50€


​Quan la vaig conèixer, va ser com si una ventada m'obrís de cop totes les finestres de l'ànima.  


Avui us recomano una novel·la magnífica sobre el pas del temps, amb una arrencada que és, probablement, dels millors inicis d'una novel·la, i mantenint el seu tremp característic fins al final, l’autora ha creat una nova i deliciosa història que us recomano llegir acompanyada d'una copa de vi, preferiblement d'Alella.

Reconec que tinc especial debilitat per les novel·les de la Sílvia, no n’he llegit cap que no m’hagi colpit, emocionat o arribat dins el cor, sento que connecto de meravella amb els seus personatges, me’ls crec i els acompanyo en les seves històries, rient, patint i somiant amb ells. Em fascina l’habilitat que té per fer de les petites quotidianitats, un relat majestuós. La vida i el pas del temps és el protagonista d’aquesta història, que ens porta a Alella, que amb les seves vinyes i el seu sol mediterrani esdevé una de les joies d’aquest paradís anomenat Maresme.

L’ànima de les cases, les biblioteques personals i el tresor que amaguen els volums que la configuren, les sovint, difícil relacions entre germans, la solitud i els secrets que s’amaguen a totes les famílies. La vida que passa inexorablement. Fragments i frases tan característics de la Sílvia, que sap quins mots utilitzar per deixar-te sense alè a mitja pàgina. El fibló, és una gran novel·la que només us puc recomanar llegir, descobrir i assaborir.

Sílvia Soler (Figueres, 1961) va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. Algunes de les seves obres més destacades són Petons de diumengeL’estiu que comença guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, Un any i mig o Els vells amics. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, doncs us asseguro que les seves obres sempre estan farcides d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.
Sílvia Cantos

diumenge, 17 de març del 2019

Dolor en femení

Per Mireia Martínez




Roedores
Cuerpo de embarazada sin embrión
Diario de dos abortos
Autor: Paula Bonet
Edició: Literatura Random House
Pàgines: 48
ISBN: 9788439734673 
PVP: 20,90 €
Nota: ♥♥♥♥♥





 Una lectura colpidora. Una lectura que remou. Una lectura necessària. 

Paula Bonet presenta la seva obra més personal arran d’haver patit dos avortaments espontanis en poc temps. Una obra que ens parla de la pèrdua d’un fill no nascut, del desig de ser mare i de la impotència de no aconseguir-ho. Ens parla de l’avortament, un tema que sovint ve envoltat de silenci i de tabú. Ens parla d’aquest dol poc reconegut, menystingut per la societat en general.
Un testimoni valent, que a través de petits fragments, pensaments i notes del seu dietari personal comparteix amb el lector, mostrant com se sent al llarg d’aquests mesos... Bonet ha explicat que el fet de parlar i de fer pública aquesta experiència, de materialitzar aquest dolor a través del llibre Roedores ha estat una manera de fer-lo més real. Possiblement com a teràpia amb un efecte catàrtic, intentant entendre, conviure i refer-se d’un dur episodi amarat de absència, silenci i buidor. 

“Mi ratoncita estaba allí quieta, como una osa silenciosa en hibernación.”

“Te imagino como un trozo de barro esbozado, como la primera forma que se crea al sujetarlo con las manos, al apretarlo y desplazar fragmentos de materia con el dedo mojado. Una masa perfecta sobre la que después se empezará a buscar el detalle.”

Crec que aquesta obra està dotada de molta generositat... Generositat al compartir aquesta vivència, amb la qual moltes dones es poden sentir reflectides. I crec que hi ha una voluntat de consol i d’empatia, de dir: “Ep! No esteu soles”.  


 Roedores és un llibre-objecte, una edició de luxe. El dietari amb fragments íntims va acompanyat d’un desplegable il·lustrat de rosegadors que va dibuixar per a la seva filla, una peça artística en si mateixa. Exemplars de llúdriga, rata, castor o esquirol, per mencionar-ne alguns, rosegadors amb ànima que conformen aquest conte escrit i pintat per llegir-lo juntes... Un ‘animalari’ amb l’estil i la pinzellada més personal de Bonet. Dietari i desplegable  queden recollits i units amb una faixa, contenint tot el dolor i tot l’amor del món.

“Un libro que es a la vez un cuento y una carta de amor para una hija que tampoco pudo nacer.”